Títol:
Un món d'art brutTítol original: Un monde d'art brut
Autors: Christian Berst (guió) i Oriol Malet (guió, dibuix i color)
Traducció de: Adrià Pujol Cruells
Publicat per: Editorial Comanegra, novembre de 2021
Format: Cartoné - 120 pàgines - 19 x 27 mm - Color
Preu: 24 €
L'art,
sigui música, escultura, pintura o qualsevol altra disciplina dita
artística, és allò que a un li agrada i a un altre no, un hi veurà un
missatge molt profund i l'altre no hi veurà res. L'art també ha variat
en el temps, el que durant una època era la moda, era la norma, ho era
tot, al cap d'uns anys, ja no tenia cap mena de sentit, i era substituït
per una altra mena d'art. Parlem d'una cosa subjectiva i fluctuant.
Però
darrere de l'art, hi ha els seus creadors, sempre havent-hi aquells que
en creen fora de la norma vigent. Molt sovint menyspreats i
desqualificats, per aquells que sí que segueixen la regla vigent.
I
això ens porta a parlar de l'art brut, un concepte que fins no
coneixia, i ha estat una altra forma d'art, el còmic que me l'ha permès
conèixer, gràcies a la publicació d'Un món d'art brut de n'Oriol Malet i en Christian Berst, per part de Comanegra, el passat novembre de 2021.
Per
posar un marc temporal que ens situï i que segurament no serà del tot
exacte, però que ens servirà de guia, entre finals del segle XIX i
primera meitat del segle XX, l'art brut era l'art dels folls, d'aquells
que estaven internats en un centre psiquiàtric, però també d'aquells que
estaven traumatitzats per fets que havien patit en algun moment, i que
una manera d'evadir-se, de fugir de la realitat era la creació d'art,
molt sovint sense parar, i en cap cas sense intenció de ser exposat.
Tenint en aquest context temporal i de la mena d'artistes que fem
referència, era normal que estiguessin malvistos per als artistes que
seguien la regla vigent, com he mencionat més amunt. Però amb el temps,
diferent gent va veure en aquelles obres, un valor, per tant, calia
donar als seus artistes un reconeixement, que normalment no van veure en
vida.
Una estudiant universitària visita una exposició d'art
brut en un museu, i allà se li apareixeran tres: fantasmes: en Hans
Prinzhorn que el 1922 va publicar Expressions de la follia, escampant
l'interès d'aquest art més enllà dels cercles psiquiàtrics, en Jean
Dubuffet, qui el 1945 va inventar justament el terme art brut, i en
Harald Szeeman, qui va es va dedicar a exposar-lo i divulgar-lo a partir
dels anys seixanta del segle XX.
Aquests
tres fantasmes doncs guiaran aquesta jove per aquest món desconegut de
l'art brut, tot presentant-li alguns dels seus artistes ara molt
rellevants: Henry Darger (Chicago, 1892-1972), Carlo Zinelli (Itàlia,
1916-1974), Madge Gill (Lonsdres, 1882 - 1961), Adolf Wölfi (Berna,
1860-1930), Jean Perdrizet (França, 1907-1975) i Mary T. Smith
(Mississipi, 1904-1995).
Avui
en dia l'art brut ja no és l'art dels folls, s'ha revalorat i és molt
més ampli del que s'havia pensat, i alhora ha influenciat a molts altres
artistes d'altres disciplines també rellevants.
Sense dubte en
Christian Berst i n'
Oriol Malet han fet una excel·lent feina per apropar al gran públic l'art brut, sense fer-ho avorrit, si no interessant i atractiu.
Un món d'art brut
és una obra d'art que ens parla d'un art maltractat durant molt de
temps, que ara té el reconeixement que es mereix com els seus artistes, i
aquest còmic és una peça més que ho fa possible.
I com apunt final m'agradaria parlar breument de la relació de l'
Oriol Malet amb
Comanegra. Són quatre les obres que l'editorial li ha publicat, entre elles el també còmic
Mandela i el general, compartint l'autoria amb en John Carlin. Ara aquest 2022, la relació es farà més estreta, ja que l'editorial
va anunciar la setmana passada, que l'autor dirigirà la nova col·lecció de còmics. Així doncs, a veure quins títols ens arribaran.