Jaume Capdevila, KAP, ha comissariat una exposició de dibuixos de l'humorista Fer en un espai absolutament singular
Per Jaume Capdevila. Núvol, 17/01/2020
El Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès inaugura aquest dissabte 18 de gener una exposició de dibuixos d’humor. És una exposició que està la mar de bé, us ho asseguro. En confiança, us ho puc dir de primera mà, ja que he estat jo el responsable de triar les obres i decidir més o menys com es posen. Aquesta exposició està dedicada al dibuixant Fer, de nom civil, Josep Antoni Fernàndez i Fernàndez, ninotaire que podem veure cada dia al diari El PuntAvui des de fa més de tres dècades.Nascut a un poblet prop de Lleó, en Fer és molletà d’adopció, ja que la seva família s’hi traslladà quan ell tenia tot just quatre anys. I allà va créixer i va arrelar, de manera que amb aquesta exposició podem ben dir que en Fer torna a casa. I torna a casa en el sentit literal, ja que el Museu Abelló es troba situat al mateix edifici en el qual el petit Fer passà la seva infantesa. Es tracta de l’antiga caserna de la guàrdia civil, ja que aquest era l’ofici del progenitor del nostre dibuixant. En Fer ha estat director de revistes emblemàtiques del nostre ecosistema satíric, com El Papus, o com El Jueves, i l’any 2017 li fou concedida la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria.
A banda, però, d’ésser un dels principals dibuixants d’humor de Catalunya, en Fer és també un referent per a mi; un referent personal i professional. Ens uneix una llarga i profunda amistat, i davant la proposta de realitzar aquesta exposició vaig sentir el pes feixuc de la responsabilitat. El que he intentat en aquesta exposició és que qualsevol visitant pugui conèixer en Fer d’una manera una mica més profunda. Hi trobareu els seus dibuixos, és clar, un munt de pàgines publicades a El Papus, El Cuervo, El Jueves, Don Balón o a l’Avui abans i ara a El PuntAvui, hi trobareu les seves sèries més conegudes, les ‘Historias Fermosas’ o ‘El Puticlub’, i hi trobareu la seva irònica mirada a l'actualitat a través de les vinyetes més periodístiques. Però també hi ha un seguit de coses que permeten descobrir un Fer més íntim i personal. Difícilment, el que he aconseguit emportar-me de casa d’en Fer per posar a les parets i vitrines del Museu Abelló ho podreu tornar a veure mai més en una sala d’exposicions. Però com que la confiança fa fàstic i aprofitant que ell estava despistat, no crec que se n’adoni fins al dia de la inauguració.
Font: Núvol
Informació aportada per Jaume Tugores
