va irrompre en el mercat del manga amb una obra basada en l'univers creat per en
,
composta de quatre volums. El segon volum va sortir el juliol de 2018,
el tercer, el novembre de 2018, i finalment aquest passat juny es va
posar a la venda el quart i darrer volum completant la història. És
també el primer manga en català de l'editorial de Prades (Baix Camp), ja
que els següents que ha anat publicant,
Mazinger Angels ve a ser una història alternativa en la qual s'entrecreuen diferents elements de l'univers
mecha creat per en
Go Nagai, i tal com ens indica el nom, és un petit homenatge a la sèrie televisiva
Els Àngels del Charlie (Charlie's Angels), ja que els protagonistes del manga en són els personatges i robots femenins
. Encara
que sigui una barreja de diferents obres d'aquest univers, no és pas
necessari conèixer-les en detall, ja que al cap i a la fi, com a
història alternativa, els seus personatges també són versions
alternatives dels originals. Si com a mínim recordeu molt o poc l'anime
clàssic de
Mazinger Z, pel cap baix ja en teniu prou, que ve a
ser el meu cas, ja us permetrà a no estar gaire desubicats amb la
temàtica, i la resta ja se us anirà introduït o bé recercar-la pel
vostre compte. I també s'ha de dir que a part del gènere
mecha,
també hi és present cert erotisme, tant en les noies com fins i tot en
les seves robots, en aquestes ja no tant pels llançaments de pits, sinó
també per algunes de les posicions en què les veiem.
La Terra es veu amenaçada per robots gegants, les Bèsties Mecàniques,
dirigits per enemics clàssics de la franquícia amb el Doctor Hell al capdavant, però amb papers diferents
dels originals. Afortunadament hi ha un equip, les
Mazinger Angels,
format per tres noies, la Sayaka Yumi, la Jun Hono i la Hikaru Makiba
que piloten tres robots també gegants per fer-hi front, l'Afrodita A, la
Venus A i la Diana A, respectivament. Més endavant s'hi afegeix la
Maria Fleed qui esdevé la pilot de la Minerva X. Al llarg de la
història, apareixeran noves amenaces a les quals les quatre Mazinger
Angels hauran de fer front, per sort per elles, també tindran ajuda, ja
sigui en millores de les robots o bé aliats. D'aquests destacar la Honey
Kisaragi, una antiga Mazinger Angel, que pilota un robot justament
basat en el seu alter ego, Cutie Honey. Ja en el quart volum tindrem
l'aparició de l'Akira Fudo, l'aspecte humà d'en Devilman. Una obra de
mica en mica va agafant dels diversos treballs d'en Go Nagai per donar
lloc a una obra on les dones són les capdavanteres.
L'edició de Mazinger Angels
L'edició que ha publicat
Ooso
fa goig en fullejar-la. L'enquadernació és encolada i cosida, i el paper
és una mica més gruixut respecte la majoria de mangues que podem trobar
al mercat, justificant el preu que val el volum, s'ha volgut fer una
bona presentació. Tot i que a nivell de sobrecobertes, difereix
lleugerament de les originals japoneses, dir que el color blanc del fons
afavoreix que les il·lustracions ressaltin. A més segons el robot que
apareix, cada volum té un color identificatiu utilitzat en l'àmbit
gràfic: taronja, grana, blau fosc i violeta. Un altre punt positiu a
favor de la presentació del producte.
Respecte a la traducció s'han respectat les
onomatopeies japoneses, indicant-ne la pronuncia, en petit al costat i
el seu significat, a fora de la vinyeta. La terminologia en anglès s'ha
respectat, així els atacs de les robots són aquesta llengua, indicant-ne
també la seva traducció. El que sí que he trobat estrany és que han
seguit el criteri japonès de primer cognom i després nom. Quelcom que
avui en dia normalment s'occidentalitza en les traduccions a no ser que
sigui algun cas especial. Com a cosa curiosa, en fer referència als
robots protagonistes, s'ha feminitzat el terme "robot", dient "la robot"
i "les robots", remarcat doncs la feminitat en
virtut del seu aspecte.
Ja en la ressenya del primer volum, vaig fer notar que lingüísticament havia de millorar moltíssim,
sigui castellanismes, sigui lèxic, construccions gramaticals com
fins i tot errors en la utilització dels temps verbals. Afortunadament
amb la inclusió d'una correctora, al llarg dels volums la cosa ha anat
millorant, com per exemple la utilització dels articles dels noms
personals (en/na o bé
el/la, normalment en/la). Una cosa que no s'ha acabat de solucionar del tot, sigui pel que sigui,
és la confusió del preterit indefinit i el preterit perfet perifràstic,
ja que en el quart volum encara trobem algun cas. Per posar un
exemple, al primer volum, a la
penúltima pàgina del darrer capítol tenim la següent frase: "Aquesta vegada els danys van ser
molt greus....". S'hi ha utilitzat el perfet perifràstic, es veu molt
clar que això grinyola, i que el més natural i correcte fora haver
utilitzat l'indefinit: "Aquesta vegada els danys han estat molt
greus....". Malgrat la millora que hi ha en el català, sempre hi ha alguna cosa que s'escapa en la correcció.
També destacar les pàgines extres del final a càrrec d'en Tsuyoshi
Nonaka (Plex) on s'hi mostren les robots amb unes breus
descripcions, explicant també els seus armaments i també mostrant uns
interessants esquemes interiors de les robots.
Conclusions
