23 de febrer 2018

Dues exposicions al MuVIM de València analitzen l'auge del còmic nord-americà i la seua influència a la Península

La mostra s'emmarca dins del cicle del MuVIM Còmic ON i està formada per dues exposicions que analitzen una, l'auge del còmic nord-americà i altra, la seua influència en el còmic d'Espanya. En la Sala d'Alfons Roig, la mostra «L'esclat dels clàssics» aborda l'impacte que van tenir aquells personatges creats a la premsa nord-americana al llarg de la primera meitat del segle XX. En el Vestíbul del Museu s'exposarà «L'inici del còmic a la Península», una mostra que posa l'accent en la influència que van tenir estos a Espanya.

El còmic –o la historieta- és una expressió artística tan important que els experts no han sabut posar-se d'acord a l'hora de fixar un origen concret. Posats a cercar antecedents, els hi ha que han volgut fixar-se en la literatura popular, concretament en els romanços de cec. El còmic va nàixer –diuen- en aquells cartells barats, populars i seqüencials, que combinaven textos explicatius amb dibuixos il·lustrats. Amb l'objectiu que l'audiència, mig o completament analfabeta, entenguera millor la sàtira o el drama.

Però la historieta moderna, aquella que es defineix per un dibuix acompanyat d'un text que no és redundant i completa la imatge —fins i tot dins d'un globus de text o una exhalació— naix a Estats Units: el còmic modern va nàixer en la premsa americana quan començava la centúria passada. No és gratuït que es parle d'ell com un art del segle XX. Com el jazz o el cinema.

Ara el MuVIM presenta dues exposicions dedicades a este gènere que és considerat per alguns com el «novè art». En la Sala d'Alfons Roig,la mostra «L'esclat dels clàssics» aborda l'impacte que van tenir aquells personatges creats al llarg de la primera meitat del segle XX —i especialment en la dècada dels 30—, alguns tan simbòlics com Flash Gordon, Jungle Jim, El Príncep Valent o Tarzan. El cinema no va tardar a adaptar-los, primerament en forma de serials que es projectaven com a curtmetratges abans de la pel·lícula principal (Flash Gordon, Mandrake) o, amb un major pressupost, com a llargmetratges (Tarzan, El Príncep Valent).

En el vestíbul del museu s'exposarà «L'inici del còmic a la Península», una mostra que posa l'accent en la influència  que van tenir els còmics de la premsa nord-americana del segle passat a Espanya. Les historietes nord-americanes van suposar autèntics èxits de venda que van travessar fronteres per a ser traduïts en diferents idiomes i adaptats a altres cultures. Marcats per la influència americana, ací es van començar a crear personatges propis i històries adaptades a l'imaginari hispànic. Revistes com TBO —que van donar nom a tot el gènere— Chicos o Mickey, van omplir d'aventures les ments dels xiquets de diverses generacions. De fet, personatges com Roberto Alcázar, de Eduardo Vañó, El Guerrero del Antifaz, de Manuel Gago, o El Capitán Trueno, de Víctor Mora i  Ambrós, van ser més coneguts en la postguerra que moltes estreles de Hollywood.

Font: MuVIM

22 de febrer 2018

Els guionistes Dann Thomas, Roy Thomas i Stan Sakai visitaran el 36 Saló del Còmic de Barcelona

Els fans dels còmics de superherois en general, i de cert bàrbar cimmeri en particular, així com els d'un conill samurai hàbil amb l'espasa, estan d'enhorabona gràcies a tres autors de renom internacional. Estem parlant de Dann Thomas, Roy Thomas i Stan Sakai. Tres noms imprescindibles en la indústria del comic-book nord-americà i que visitaran el 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona gràcies a la col·laboració de Planeta Còmic.

 


La guionista Dann Thomas (Estats Units, 1952) va publicar el seu primer treball en Savage Sword of Conan el 1981. A l'any següent va començar a coescriure la sèrie Arak, Son of Thunder, creada per ella, al costat de Roy Thomas, amb qui continuaria col·laborant en títols com All-Star Squadron, Crimson Avenger, Avengers West Coast, Wonder Woman o Infinity Inc., publicats per editorials com DC Comics o Marvel Comics. En solitari, ha escrit sèries com Wally Wood’s T.H.U.N.D.E.R. Agents o Cadillacs and Dinosaurs. Altres comic-books escrits o coescrits per Dann Thomas són Action Comics i Young All-Stars (DC Comics), Captain Thunder and Blue Bolt (Hero Comics), i Black Knight, Doctor Strange, Sorcerer Supreme o Saga of the Sub-Mariner (Marvel Comics). 

Roy Thomas (Jackson, Missouri, Estats Units. 1940) és un guionista i editor de còmic nord-americà considerat per molts com una peça clau en la història d'aquesta indústria. Compta amb una de les trajectòries més dilatades en el sector del còmic i en la seva bibliografia es compten innombrables capçaleres en què ha treballat al llarg dels anys. La seva carrera com a escriptor va començar com a aprenent de Mort Weisinger, llavors editor de DC Comics, i posteriorment va donar el salt a Marvel Comics, arribant a reemplaçar al mateix Stan Lee com editor en cap. A Roy Thomas se li reconeix l'haver introduït l'heroi de magazín pulp Conan el Bárbaro  en el còmic americà i, en l'àmbit dels superherois, l'haver recuperat personatges de l'Era daurada dels anys trenta i quaranta. A més, entre les seves creacions es troben personatges molt estimats pels fans com són: Motorista Fantasma, Visión, Puño de Hierro, Quasar.

Entre els seus múltiples premis destaquen el Premi al Millor Autor Estranger atorgat pel Festival Internacional del Còmic d'Angoulême el 1974 i el Saló de la fama dels Premis Will Eisner el 2011. Planeta Cómic ha editat Las crónicas de Conan, l'edició remasteritzada de la mítica sèrie Conan el Bárbaro. Roy Thomas visita el 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona amb motiu de la primera obra de creació pròpia de l'autor realitzada a Espanya: Red Sonja: La balada de la Diosa Roja, dibuixada per Esteban Maroto i Santi Casas i publicada per Planeta Cómic.

El tercer convidat que anunciem avui és Stan Sakai va néixer a Kyoto (Japó) però es va criar a Hawaii i ara viu a Califòrnia. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Hawaii i va completar els seus estudis a l'Art Center College of Design de Pasadena, Califòrnia.

La seva gran creació Usagi Yojimbo va aparèixer per primera vegada en còmic el 1984. Des de llavors, Usagi s'ha pogut veure a la televisió com a convidat de les Tortugues Ninja, s'han fet joguines i robes amb la seva figura i ha protagonitzat una sèrie de recopilacions en llibre. El 1991, va crear Space Usagi, sobre les aventures d'un descendent del Usagi original que presentava als samurais en un escenari futurista.

Sakai també és un guardonat retolista gràcies al seu treball en Groo, de Sergio Aragonés, a les pàgines dominicals de Spiderman i a Usagi Yojimbo. I és sens dubte un autor de reconegut prestigi: ha rebut un premi Parent s Choice, un premi Inkpot, un premi de l'American Library Association, un premi Harvey, quatre premis Haxtur a Espanya, i diversos premis Eisner. L'any 2003, va rebre el prestigiós premi de la National Cartoonists Society en el seu apartat dedicat al còmic i l'any 2011 Sakai va rebre el premi Ambaixador Cultural del Japanese American National Museum.

Podeu seguir a Stan Sakai a través de la seva pàgina web http://stansakai.com  i en el seu compte personal de Twitter @usagiguy.


Font: Ficomic

Es publica un llibre que parla de les dones en el cinema d'animació.

S'acaba de publicar Gredits 06, II Fòrum d’Animació. Dones i cinema d’animació: la indústria des dels marges. Amb edició de Teresa Martínez i Maria Pagès. 

El llibre recull els debats, les conferències i ponències dutes a terme durant el II Fòrum d’animació. Aquest fòrum ha estat organitzat amb l’objectiu de recuperar de l’oblit aquelles dones que es van dedicar als diferents camps de l’animació nostre país. Aquesta és una tasca urgent, ja que les seves aportacions corren el perill de perdre’s amb els avenços i la implantació les tecnologies digitals. Entre els diversos autors trobarem els noms de Teresa Martínez, Maria Pagès, Jaume Duran, Carolina López, Marta Pardell, Maite Ruiz, Helena Fabregas, Jordi Morraja i Jordi Riera Pujal.

La versió digital d'aquest llibre i d'altres publicacions de Gredits es pot descarregar gratuïtament aquí

20 de febrer 2018

Crònica del segon Vicòmic, el Festival del Còmic i altres Ciències de la Ficció de Vic

Aquest passat cap de setmana passat, del 17 al 18 de febrer ha tingut lloc el segon Vicòmic, el festival del còmic i altres ciències de la ficció de Vic, situat al Recinte firal del Sucre. Aquesta segona edició ha comptat amb una assistència de 4000 visitants, segons informa El Nacional. L'organització s'ha mostrat "molt contenta amb la rebuda" que ha tingut aquesta edició. "Els visitants s'ho han passat d'allò més bé i això ens encanta", han detalla al diari digital català.


Amb un increment d'uns 1000 visitants respecte l'edició anterior, podem pensar que l'esdeveniment té bones perspectives de cara el futur i així poder-se anant consolidant.

Aquest any des de ComiCat, un servidor, hi ha assistit amb acreditació, el dissabte al matí. La intenció era anar-hi dissabte per la tarda però ho vaig haver de canviar. Malgrat anar-hi el matí de diumenge, ja ben entrat el matí cap al migdia, vaig notar més afluència, alhora que abans que obrissin les portes, ja hi havia força gent esperant.

Valorar positivament l'augment en la quantitat d'activitats, de diferents tipus, que han tingut lloc durant el Vicòmic, adreçades a totes les edats, com també els diferents autors i conferenciants que hi han assistit. Respecte a les sessions de signatures dels autors, suposo que hi ha hagut els corresponents motius, però considero negatiu que la majoria s'hagin concentrat dissabte per la tarda, s'haurien pogut repartir entre els dos dies. 

Entrant al recinte, hi teníem la zona de les exposicions, enguany molt més encertada la ubicació i sobretot la presentació, d'aquestes respecte l'any passat. El muntatge amb palets va quedar molt bé. Voldria destacar les dedicades a dos bandolers, la de Capablanca, obra de Joan Mundet i publicada per Amaníaco Ediciones, i la de Serrallonga: dibuixant la llegenda, la qual també ha arribat al còmic a mans d'en Quim Bou, Ricard Dilmé i també en Joan C. Negre. Tant en Joan Mundet com en Ricard Dilmé han estat presents en aquest segon Vicòmic dedicant exemplars de la seva obra.





Una altra exposició, redactada en castellà, era De turismo por el cine i las sèries, mostrant diferents llocs on s'ha rodat pel·lícules i sèries de televisió, com a destí turistic, com és el cas conegut de Girona amb Game of Thrones.


A l'esquerra del recinte hi havia i la Zona Creativa, novetat d'enguany on autors novells i emergents presentaven la seves obres. També hi havia el photocall de Game of Thrones amb una representació del Tron de Ferro, l'exposició Vinyetes: Història del còmic en català, la taula de signatures de dissabte a la tarda i també l'accés cap a la Zona de Xerrades 1.



Al fons a l'esquerra hi havia una sala reservada als diversos tallers que hi han hagut, la zona d'activitats.


I ja situats a la banda dreta del recinte, al fons hi trobàvem el bar i al costat de l'entrada la Zona Comercial amb els expositors, la Zona de Rol, la Zona de Videojocs, la Zona de Laser Tag i la Zona de Xerrades 2, aquesta darrere d'un expositor.

Mentre que a l'any passat hi havien expositors de Planeta, ECC i Panini, enguany no hi eren. Sí però que no hi han faltat Amaníaco Ediciones amb el mencionat Capablanca i Ooso Comics amb el seu Supercatalà. Precisament a l'estand d'Amaníaco, vaig preguntar sobre el segon volum de Capablanca en català. Tot i que planejat per aquest Vicòmic, em van comentar i en Joan Mundet també m'ho va dir posteriorment que l'han posposat de cara la nova edició del Girocòmic d'enguany.



I així havent-lo visitat, havent parlat amb alguns dels autors presents i presenciat algunes de les seves activitats, va tocar marxar. Aquesta edició respecte l'anterior hi he trobat punts positius com la Zona Creativa i el bon tractament de les exposicions, segurament n'hi hagi d'altres que jo no he copsat, com també hi ha algun punt negatiu com el de la Zona de Xerrades 2, arraconada, i la concentració de signatures dissabte a la tardacom també d'altres que no haig notat. Es tractarà doncs que l'organització en prengui nota, i el Vicòmic vaig millorant edició rere edició. 


Nota: Totes les fotos són meves, excepte la que es mostra l'estand d'Abacus, que l'he extreta del seu Twitter, ja que hi surt un servidor.


Llop Segarrenc

Ooso Comics llicencia el manga "Mazinger Angels" de Go Nagai i Akihiko Niina

Ooso Comics, l'editorial coneguda per publicar Supercatalà de l'Olga Resina, el qual el seu últim volum fou publicat en format manga, ha anunciat que ha llicenciat el manga japonès Mazinger Angels, una mini-sèrie de 4 volums guionitzada per Go Nagai i dibuixada per Akihiko Niina.

El primer volum estarà disponible a partir del proper març i sortirà a la venda tant en català com en castellà, costant 10€ cada un, sortint amb una periodicitat trimestral. 

Certament ha estat tota una sorpresa, que amb ella hi haurà una petita revifalla del manga en català, que ara estava limitada a la franquícia de Bola de drac. Esperem doncs que aquesta aposta d'Ooso els vagi bé, i que en un futur ens pugin anar donant altres bones sorpreses.

Mazinger Angels vol. 1 (Coberta provisional)

Tot seguit us deixem la nota proporcionada per Ooso Comics:

Aprofitem el 50 aniversari del creador Mazinger, Go Nagai, per publicar una de les seves col·leccions més divertides i refrescants i sobretot inèdita a Espanya. Es tracta de la col·lecció Mazinger Angels escrita per Go Nagai i il·lustrada per Akihiko Niina. Són 4 volums plens dels personatges clàssics de la sèrie Mazinger Z, Great Mazinger, Cutie Honey, Devilman, etc! Es publiquen en castellà i català. El primer volum estarà disponible al març i tindrà una periodicitat trimestral.

Sinopsi:

Narra les aventures de les heroïnes Sayaka, Jun, Hikaru i Maria que pilotant els robots gegants Afrodita A, Venus A, Diana A de la sèrie Mazinger Z i Minerva X de la sèrie Great Mazinger lluiten contra el mal ja siguin enemics clàssics (Baró Ashura, Madame Janus, Doctor Inferno, Comte Broken...) o bèsties mecàniques (Garada K7, Germanes Gamia, Bous D7, Donem F3, Doublas M2, ...)

Font: Ooso Comics 

19 de febrer 2018

Novetat de febrer de Trilita Ediciones: "Vergonya!" de Juste de Nin

Com a novetat de Trilita Ediciones per aquest mes de febrer tenim la nova obra de Lluís Juste de Nin, titulada: Vergonya! La grandeur touchée. 

A la venda a partir de l'1 de març!


Vergonya! La grandeur touchée, de Lluís Juste de Nin
Cartoné - B/N, portada a color - 240x320 mm
ISBN: 9788416249275
28€

París, 14 de juny de 1940. El funest dia en què les tropes del Tercer Reich van entrar a la capital francesa.

Aquesta és la història d'uns exiliats catalans que van prendre la decisió de quedar-s'hi tot i el perill que comportava.

Entre ells, els cartellistes carles Fontseré i Martí Bas, el pintor Clavé, l'escriptor i polític catalanista Rafael Tasis, el crític d'art Sebastià Gasch, i el nostre protagonista de ficció, el dibuixant satíric Quim Moix.

L'ocupació nazi va durar quatre anys. El present relat es proposa denunciar la manca de resistència i la covardia de la majoria de ciutadans francesos d'aquesta generació enfront de l'invasor.


Font: Trilita

18 de febrer 2018

'El dia 3': restablir la memòria des de la il·lustració

Cristina Duran i Miguel Àngel Giner Bou signen el còmic sobre l'accident del Metro publicat per Astiberri

Quan el 3 de juliol de 2006 València va patir l'accident de metro més greu de la història de l'estat espanyol, Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou s'enfrontaven al naixement de Laia, la seua filla major, i la paràlisi cerebral amb què el món li donava la benvinguda. Una duríssima circumstància familiar que, de sobte, es barrejava i es confonia amb la tragèdia social que aleshores assolava la ciutat. Així, sis dies abans de la visita del Papa Benet XVI, a les vies de l'estació de Jesús jeien quaranta-tres persones mortes i quaranta-set ferides de gravetat, unes xifres desoladores per a l'opinió pública però insignificants per a les autoritats competents del moment, atesa la temptativa de passar ràpidament de pàgina i l'amarga indiferència pel dolor de les famílies amb què afrontaren la situació. Sortosament, tot i aquesta manca d'humanitat política i personal, les víctimes no van perdre mai ni la dignitat ni l'esperança de saber, per fi, algun dia, el que vertaderament va ocórrer aquell migdia negre de principis d'estiu.

Ara, dotze anys després, Cristina Duran i Miguel Àngel Giner Bou han trobat en el llenguatge que dominen, com és el de la novel·la gràfica i la il·lustració, una nova manera d'intentar explicar aquesta història i de reivindicar, encara més si cap, una denúncia social que persisteix en el temps. En aquest sentit, si Una posibilidad entre mil (Sins Entido, 2011) és un còmic autobiogràfic de la batalla quotidiana amb què encararen els primers tres anys de vida de la seua filla, El dia 3 (Astiberri, 2018) és, paral·lelament, un compendi visual del llarg camí que les víctimes del metro de València han hagut de recórrer per a pair el dol i combatre per la justícia que els correspon. Precisament, va ser després d'una presentació del llibre Lluitant contra l'oblit, de Laura Ballester (Sembra, 2014), a Benetússer, on sols va assistir Giner, quan aquest va pensar que si llegia aquest relat sobre l'accident i hi visualitzava alguna cosa més a dir, li proposaria a Durán engegar un projecte sobre una qüestió a la qual potser no havia prestat la suficient atenció. Pel que sembla, només van fer falta quatre o cinc pàgines per a prendre la decisió. I, sí, ella va dir que sí, és clar.

El dia 3 és, però, el resultat d'un treball conjunt en el qual ha participat molta gent. Es tracta d'un recull de les investigacions de Laura Ballester reflectides en el llibre esmentat i en els seus articles per al diari Levante-EMV. De fet, la periodista apareix com a coautora, ja que s'han servit de moltes frases seues en la narració final, tot i que ella renega de qualsevol protagonisme. Amb tot, la feina de la productora Barret Cooperativa Valenciana, recopilada en el web 0 responsables i en el documental L'estratègia del silenci, els ha sigut també molt útil. Els autors han tingut igualment el suport i l'assessorament de l'AVM3J (Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol), especialment de Rosa i Beatriz Garrote, que han respost als seus dubtes fins i tot de matinada. Traduir al llenguatge del còmic tota aquesta informació va ser un procés llarg i difícil perquè havien d'intentar respectar aquesta recopilació de dades i afegir alhora nova informació sobre el cas fins al 2017 mitjançant una forma narrativa que poguera vehicular-ho tot, per això la invenció d'una família que funciona com a fil conductor de la història; l'únic element de ficció que apareix al llibre.

Altrament, per a narrar aquesta lluita es van distribuir la feina com habitualment solen fer: Giner s'encarrega de l'escriptura del guió, de l'story board i de l'aplicació del color i Durán, del dibuix. Tots dos dominen extraordinàriament el llenguatge del còmic i saben jugar amb les possibilitats d'organització de la pàgina, amb la poètica del color i amb les metàfores visuals. Aquestes qualitats les apliquen ací amb un mestratge absolut. L'elecció d'una bitonalitat de tons apagats amb la compareixença puntual de la força del roig, no sempre on el lector creu que ha d'aparéixer, i la determinació ferma d'evitar representar certes escenes per la seua duresa i buscar-ne una alternativa defineixen, doncs, l'ètica professional i el saber fer d'aquesta parella. És per això que en compte de cara, el rostre dels polítics són tentacles tenebrosos, per a expressar la ferocitat de la seua personalitat. Hi ha també altres situacions més delicades on la solució estètica és extremadament captivadora i sempre amb un gran respecte cap a les víctimes, com poden ser l'escena de l'accident amb una imatge d'un túnel obscur, el moment en què els familiars entren al dipòsit de cadàvers i un altre en què un tècnic relata l'accident.

A la novel·la gràfica també hi ha dos moments clau: el retrat de nosaltres, els valencians, en dues imatges, l'una de la plaça de la Mare de Déu buida, només amb la reivindicació dels familiars, i l'altra, amb la plaça plena a vessar, com en la presentació del llibre divendres al MUVIM. Aquestes són, sense dubte, la mostra del despertar d'una València que havia aconseguit tapar i oblidar-ho tot, que s'havia instal·lat en el silenci. Sort que, a poc a poc, comença a desvetlar-se la ciutat, culturalment, artística, social i política gràcies a persones com les que formen l'AVM3J i a tots aquells que els van donar i els donen suport amb iniciatives diferents i sense els quals, com elles mateixes diuen, no aconseguirien resistir i persistir. Quina llàstima que la jutgessa decidira l'any passat tornar a tancar la causa perquè El dia 3 no té encara un final del tot feliç, si és això possible.

16 de febrer 2018

Novetat de febrer de Base: Els infants de la Resistència vol. 2

Per aquest mes de febrer, Editorial Base treu el segon volum d'Els infants de la Resistència titulat Primeres repressions.


Novetat a la venda el 28 de febrer!


Els infants de la Resistència 2. Primeres repressions, de Benoît Ers i Vincent Dugomier
29,5 x 22 cm, 56 pàgines. 
ISBN: 9788417183127
14€

En aquesta segona part d’Els infants de la Resistència, el François, l’Eusèbe i la Lisa ja no estan tan sols en la desigual lluita que han emprès contra els ocupants nazis. Els adults miraran d’ajudar- los en una operació terriblement arriscada en què, en una França cada vegada més trencada i dividida, hauran d’enfrontar-se al racisme, la violència i fins i tot la mort.

Nova aventura dels petits herois resistents en la França ocupada pels alemanys

15 de febrer 2018

Cavall Fort núm. 1334, novetat de segona quinzena de febrer

Com a novetat de la segona quinzena de febrer es publica els número 1334 de Cavall Fort

Vols un tast d’aquest número?
Els bombers
Hem anat a l’Espai Bombers, un antic parc de bombers urbà convertit en museu, on hem après moltes coses sobre aquest ofici!









  

14 de febrer 2018

President Puigdemont. En principi, sí

Títol original: Presidente Puigdemont. En principio, sí
Autor: Pablo Ríos
Publicat per: Sapristi Comic, desembre 2017
Format: Cartoné, 40 pàgines, 187x141 mm,  B/N
Preu: 8,95€





Aquest passat desembre des de Sapristi, segell de còmics de Roca Libros, ens ha arribat l'obra satírica President Puigdemont. En principi, sí de Pablo Ríos, qui també va dedicar un altra obra a una altre president, en Donald Trump  a Presidente Trump (Sapristi, desembre 2016).

Sent cada pàgina una vinyeta, a President Puigdemont, viurem amb humor els darrers mesos del 2017, en que el president Carles Puigdemont ens parlarà de diferents temes d'aquells dies amb el Referèndum de l'1 d'octubre, la proclamació de la República Catalana, l'aplicació del 155 i les eleccions dels 21 de desembre com a elements centrals.  

També hi fan aparició altres personatges com en Rajoy, la Soraya, o el mateix Felipe VI tot fent referència al seu discurs del 3 d'octubre.  

Certament en aquest moments, l'humor mai no pot faltar. L'única pega és la poca extensió que té, comportant que l'acabis aviat. Si més no la poca estona que et duri, la passaràs divertidament.

Llop Segarrenc