Nominats als premis del 25 Manga Barcelona

Els fans del manga i l'anime, els professionals del sector i el públic en general han seleccionat mitjançant les seves votacions als nominats oficials dels premis del 25 Manga Barcelona.

En la segona fase es determinarà als guanyadors de tots els premis, tasca que recaurà en un jurat compost per Josep Maria Berengueras, periodista d'El Periódico; l'autora Marta Salmons; Santi Casas, autor i professor de l'Escola Joso; Mónica Rex, redactora de Zona Negativa i Oriol Estrada, divulgador i assessor del 25 Manga Barcelona. Aquest jurat basarà la seva decisió final en els tres nominats per major nombre de vots en cada categoria. Entre les categories guanyadores trobem les següents: Millor Shonen, Millor Shojo, Millor Seinen, Millor Kodomo, Millor Josei, Millor Manga d'autor espanyol, Millor sèrie d'anime, Millor pel·lícula d'anime, Millor Live-Action, Millor Light Novel i Millor Fanzine de o sobre manga. A continuació us facilitem el llistat amb tots els nominats:

MILLOR SHŌNEN

• Bakemonogatari. (Monster Tale). NisiOisiN, Oh! Great, VOFAN (Milky Way Ediciones)
• Guardianes de la Noche. (Kimetsu no Yaiba). Koyoharu Gotouge (Norma Editorial)
• The Promised Neverland. Kaiu Shirai, Posuka Demizu (Norma Editorial)

MILLOR SHŌJO

• CardCaptor Sakura: Clear Card Arc. CLAMP (Norma Editorial)
• Children Of The Whales. Abi Umeda (Milky Way Ediciones)
• Yona, Princesa del Amanecer (Akatsuki no Yona). Mizuho Kusanagi (Norma Editorial)

MILLOR SEINEN

• Atelier of Witch Hat (El Atelier de Sombreros de Mago). Kamome Shirahama (Milky Way Ediciones)
• Golden Kamuy. Satoru Noda (Milky Way Ediciones)
• One-Punch Man. One, Yusuke Murata (Editorial Ivrea)

MILLOR KODOMO

• Animal Crossing. Sayori Abe (Norma Editorial)
• Doraemon y el pequeño dinosaurio. Fujiko.F.Fujio, Shin-Ei Animation (Planeta Cómic)
• Super Mario Aventuras. Yukio Sawada (Planeta Cómic)

MILLOR JOSEI

• Catarsis. Moto Hagio (Ediciones Tomodomo)
• Mi Giovanni. Hozumi (Milky Way Ediciones)
• Qué difícil es el amor para un otaku. Fujita (ECC Ediciones)

MILLOR MANGA D’AUTOR ESPANYOL

• Liquid Memories, el asesino del agua. Dani Bermúdez y Fidel de Tovar (Norma editorial)
• Reboot. Manu López (Norma Editorial)
• Zinzyde. Klaux (Fandogamia Editorial)

MILLOR SERIE D’ANIME

• Ataque a los titanes. (Selecta Visión)
• Made In Abyss. (Selecta Visión)
• Mob Psycho. (Crunchyroll)

MILLOR PELÍCULA DE ANIME

• A Silent Voice. (Selecta Visión)
• Dragon Ball Super: Broly. (Selecta Visión)
• Quiero comerme tu páncreas. (Selecta Visión)

MILLOR LIVE-ACTION

• Alita: Ángel de Combate. (20th Century Fox)
• Gintama. (Mediatres Estudio)
• Pokémon: Detective Pikachu. (Warner Bros)

MILLOR LIGHT NOVEL

• El jardín de las palabras. Makoto Shinkai (Planeta Cómic)
• Re:Zero - Empezar de cero en un mundo diferente. Shinichirô Ôtsuka, Tappei Nagatsuki (Planeta Cómic)
• The Promised Neverland: La carta de Norman. Kaiu Shirai, Nanao, Posuka Demizu (Norma Editorial)

MILLOR FANZINE DE O SOBRE MANGA

• El Jardín de Ceres. Paula González y Diego Iglesias (Wonderpun)
• Kick!. Sofiskita (Sofía Barbosa Cebada)
• One Shot Jam. Iván Roca (Rockmedia) (VVAA)

Els guanyadors dels premis, que no tenen dotació econòmica, es donaran a conèixer durant la celebració del 25 Manga Barcelona. El lliurament del premi al Millor Fanzine es realitzarà el dijous 31 d'octubre a les 18:30 hores a la Sala 5 del Pavelló 5. La resta dels premiats es donaran a conèixer aquest mateix dia a les 12:30 hores a l'Auditori, també al Pavelló 5.

Font: Ficomic

Exposició homenatge a Francisco Ibáñez en el Museu del Còmic

Ahir es va inaugurar al Museu del Còmic de Sant Cugat del Vallès l'exposició Monos de F. Ibáñez. L'homenatge al dibuixant es podrà visitar fins al pròxim 12 de gener. L'exposició amb 26 originals i més de 150 peces fa un repàs als 67 anys de trajectòria professional del gran Ibáñez. La mostra ha estat comissariada per Antoni Guiral. L'obra d'Ibáñez i el magnífic museu mereixen que es faci una visita a Sant Cugat.

Visita a la 37a setmana del Llibre en Català

Del passat 6 al 15 de setembre ha tingut lloc la 37a Setmana del Llibre en Català a Barcelona. Oficialment ComiCat no hi ha estat present en cap de les edicions de La Setmana, que no vol dir que alguns dels nostres col·laboradors hi hagin anat pel seu compte algun cop. Per tant era un deute pendent que teníem amb aquest esdeveniment i enguany de manera oficial hi hem estat i participat en un dels seus actes.

Aquest passat dissabte 14 a les 12h del migdia, va tenir lloc la taula rodona Manga en català. El nostre company Marc Mensa "Llop Segarrenc" va ser el nostre enviat en aquesta taula. També hi van participar l'Oriol Estrada "Captian Urias", en Max Plaza de Ramen Para Dos, l'Oriol Figuerola de la botiga de Reus Terra de Còmic i l'Olga Resina d'Ooso Comics, qui ha organitzat l'acte. 

Durant la taula rodona
Foto extreta del Facebook d'Ooso Comics

Durant la mitja hora que va durar l'acte vam fer un repàs la trajectòria del manga en català.  La primera referència que en tenim és la publicació en un monogràfic de Cavall Fort sobre còmic internacional l'any 1968 de Tonda Haneko, un manga d'una sola pàgina. Un número coordinat per Antonio Martín. D'aquí ja hem de fer un bon salt temporal, arribant el 1992 amb la publicació de Bola de drac en les seves sèries blanca i vermella, però sent conscients que aquest manga és tot un món a part. Amb Ediciones Glénat va arribar una gran diversificació de sèries començant amb Inu-yasha el 2005, seguida entre d'altres de Naruto, Musculman, Fushigi Yûgi i Sakura, la Caçadora de Cartes. Amb el tancament de Glénat, en aquells moments sota el nom d'Editores de Tebeos, va arribar el declivi del manga en català, així per exemple Cinturó Negre va quedar inacabada com també Bleach, heretada per Panini Comics, que tampoc la va acabar. El màxim apogeu de manga en català fou el 2007 amb 69 volums publicats entre totes les sèries que es publicaven aquell any. Actualment ens movem al voltant dels 10 volums.

Es va constatar la falta d'interès de les grans editorials per publicar manga en català, que només tenen en compte els números, totalment legítim, amb ocasions perdudes com per exemple Dr. Slump, o quan també podrien mirar possibles sèries curtes. A falta de les grans, són les petites editorials, que malgrat que els números no vagin bé tenen el compromís per publicar manga en la nostra llengua. Així actualment en aquesta estranya balança, per una banda, com a editorial gran tenim, Planeta Cómic que només publica en català sèries de l'univers de Bola de drac, i en l'altra banda, com a editorial petita tenim Ooso Comics publicant diverses obres de l'univers d'en Go Nagai, sèries curtes però alhora aportant diversitat, destacant per exemple el clàssic Cutie Honey o la que acaba d'estrenar, Dynamic Heroes.

La taula rodona va finalitzar amb una presentació de Cutie Honey The Legend, breu però molt concisa, acurada i encertada.

Després de la taula rodona
Foto extreta del Facebook d'Ooso Comics

Tant abans com després de la taula rodona vam voltar pels diferents estands de La Setmana, centrant-nos en aquelles que publiquen còmic.

Així a l'estand 8, on podíem trobar en exclusiva el tercer i darrer volum de Victus, de Norma Editorial, abans que es posi a la venda oficialment el proper 27 de setembre.

A l'estand 45, hi trobàvem, els còmics de Tigre de Paper, entre ells la seva darrera novetat, Fugim!. 

I així també a novetat del mes, a l'estand 21 hi trobàvem el primer volum del nou manga en català d'Ooso Comics, el mencionat Dynamic Heroes. A part d'haver-hi també tots els seus altres mangues.

Així a l'estand 46 hi trobàvem, Mandela i el general d'en John Carlin i l'Oriol Malet, publicat per Comanegra. 

I de còmic infantil tampoc en faltava, havent-hi Cavall Fort, sent el gran referent, com també per part d'Editorial Joventut (Estand 49), els seus còmics posant per exemple Narval i Medu, i també Editorial Base (Estand 53)  amb els Barrufets, Marsupilami o Els infants de la Resistència. 

Veurem com anirà evolucionat amb el temps el manga en català, i en general el còmic en la nostra llengua. Entre tot esperem, des de ComiCat tornar l'any que ve a La Setmana, i si així se'ns ho demana aportar-hi també el nostre gra de sorra.


(Les fotos de la taula rodona han estat extretes del Facebook d'Ooso Comics, tal com s'indica. La resta són d'en Marc Mensa/ComiCat)

Novetats de Camacuc: núm. 294 de la revista i nou còmic de "Vampi"

Com a novetat dels mesos de setembre i agost es publica el número 294 de la revista Camacuc.

 

 

A més segons també ens han informat, que de cara la setmana que ve surt una novetat de còmic: Vampi. Dia de biblioteca, de José Fonollosa Castejón.

 

 

La Càtedra d'Estudis del Còmic convoca la I edició dels seus premis al millor TFG/TFM

Ja s'ha publicat en el DOGV la Resolució de la vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València per la qual es convoca la I edició dels premis de la Càtedra d'Estudis del Còmic Fundación SM-UV de la Universitat de València al millor treball de fi de grau o treball de fi de màster que tinga com temàtica el còmic o les seues aplicacions educatives, socials o artístiques.

La finalitat d'aquest premi és fomentar entre l'estudiantat universitari l'estudi del còmic i les seues aplicacions educatives, socials o artístiques. Aquest premi és compatible amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, per a la mateixa finalitat.

Poden participar les i els estudiants o graduats de qualsevol universitat espanyola que hagen presentat i aprovat el seu Treball Fi de Grau (TFG) o Treball Fi de Màster (TFM) corresponent a una titulació oficial durant el curs 2018/19, que tinga com a temàtica el còmic o les seues aplicacions educatives, socials o artístiques.

El premi es finança a càrrec del pressupost de la Universitat de València per a 2019, i tindrà un import de 1.000 euros.

Les sol·licituds es podran presentar a partir de l'endemà de la publicació de l'extracte d'aquesta resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i fins a l'1 de novembre de 2019 a les 14 hores.

Bases de la convocatòria (PDF)

Font: Universitat de  València

Campanya de micromecenatge per "Quatre Barres"

Compartim una nova campanya de micromecentatge començada aquest dimarts 10 de setembre, la qual ja hem compartit per les xarxes, que té com objectiu publicar el còmic interactiu Quatre Barres, d'en Frank Calicó.

La campanya de micromecenatge té lloc a totSuma i tot seguit en posem la informació.

Xarxes socials de Quatre Barres

• Twitter
• Facebook
• Instagram 

SINOPSIS

Quatre Barres és una novel·la gràfica que relata la llegenda de Guifré el Pelós (840 - 897) com mai abans s’havia fet, reinterpretada a partir de fets històrics i personatges reals, però amb dosis de ficció.

Creada per l’il·lustrador i escriptor català Frank Calicó, es tracta d’una nova versió del mite de les quatre barres plena de sorpreses, acció i èpica.

En les 80 pàgines de Quatre Barres s’explora aquesta aventura èpica inspirada en el fabulós còmic 300, de Frank Miller. Hi trobarem en Guifré i el seu poc conegut germà Miró el Vell, amb els seus dubtes i contradiccions, i les seves lluites ferotges i cruentes contra els musulmans.germà Miró el Vell, amb els seus dubtes i contradiccions, i les seves lluites ferotges i cruentes contra els musulmans.

CÒMIC + JOC

Un dels elements més innovadors del còmic, a banda de la seva trama i del segell propi pel que fa a l’estil dels dibuixos de l’autor, Frank Calicó, a cavall entre Hellboy i Bola de Drac, és que també és un joc interactiu, que hem anomenat Interactive Comic Game.

És a dir, més enllà de la lectura de la novel·la gràfica, hi ha la possibilitat de poder-hi jugar i interactuar. Així, el joc proposa resoldre, mitjançant l’ús del telèfon mòbil o d’una tauleta digital, els enigmes que s’amaguen en algunes pàgines del còmic, a través de la realitat augmentada.

Aquesta possibilitat permet gaudir encara més de la lectura − al joc es poden “desbloquejar” personatges i s’hi poden trobar altres sorpreses −, i alhora aporta nova informació visual i documentació històrica d’aquella època.

Per resoldre els enigmes cal una bona dosi d’observació, enginy i capacitat de recerca. A més, el nivell de dificultat s’incrementa gradualment a mesura que la lectura avança. Així, alguns enigmes seran tot un repte! Potser serà necessari demanar pistes, però fer-ho restarà punts en el rànquing (la puntuació de cada jugador s'enregistrarà en temps real en un rànquing general que es podrà consultar a través del joc), així que caldrà utilitzar aquest recurs amb saviesa.

El tres millors classificats del rànquing general rebran un premi que desvetllarem properament, sempre que el projecte es faci realitat gràcies a aquest crowdfunding.

RECOMPENSES

A continuació (a la pàgina de totSuma) s’exposen les diferents recompenses que es poden rebre en funció del tipus de mecenatge que es triï. A més de rebre la novel·la gràfica en versió impresa i digital, hi ha l’opció d’aconseguir punts de llibre, làmines, un pòster signat per l’autor... Fins i tot hi ha la possibilitat de ser un dels personatges de Quatre Barres!​

Totes les recompenses inclouen les despeses d’enviament a la Península i Balears, per rebre-les còmodament a casa.

EL CÒMIC

Detalls de la novel·la gràfica impresa:

• 80 pàgines a color
• Tapa nacrada
• Format: 16,5 x24 cm
• Paper estucat mat de 130gr.
• Versió en català.

• Mostra: https://www.yumpu.com/xx/document/read/62815449/4-barres-versio-de-mostra

Osamu Tezuka, el Déu del Manga, en una espectacular exposició produïda per FICOMIC al MNAC

Gairebé uns 200 originals d’Osamu Tezuka, també conegut com a Déu del Manga per la seva aportació a la vinyeta japonesa, es podran veure durant gairebé un parell de mesos al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), en una exposició molt complexa que ha estat produïda per FICOMIC, gràcies a l’estreta col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Tezuka Productions i el Festival de la Bande Desinneè d’Angulema. Es tracta d`una mostra sense precedents al nostre país, que vol donar a conèixer l’obra d’un creador vital per entendre l’evolució del manga després de la Segona Guerra Mundial, i també un dels autors de còmic més prestigiosos i prolífics a nivell mundial.

L’exposició Osamu Tezuka, el Déu del Manga es podrà visitar a partir del 31 d’octubre de 2019 coincidint amb l’inici de la 25ª edició del Manga Barcelona i fins el 6 de gener de 2020. El preu de l’entrada serà de 5€. Durant el 25 Manga Barcelona el dijous 31 d’octubre, el divendres 1 de novembre i el dissabte fins al migdia, presentant l’entrada del Manga, tindrà un preu reduït de 3€. Dissabte a la tarda i diumenge 3 tot el dia, l’entrada a l’exposició serà totalment gratuïta per a tothom.

A la inauguració d’aquesta exposició comptarem amb la presència de Macoto Tezuka, fill de l’autor, i que forma part de la direcció actual de Tezuka Productions. Al llarg dels anys, Macoto Tezuka s’ha dedicat a supervisar les adaptacions i altres derivats de l’obra del seu pare, i ell mateix s’ha encarregat de dirigir-ne alguna adaptació. Al Japó és també conegut com a director de cinema, vessant que explorarem amb ell en algunes de les activitats en les que participarà al 25 Manga Barcelona.

Aquesta exposició forma part de l’acord de col·laboració entre FICOMIC i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, gràcies al qual s’ha produït l’exposició Corto Maltès de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero o la més recent El Víbora. Comix contracultural. Amb aquest nou projecte FICOMIC i el Museu Nacional continuen treballant per difondre el còmic i fer visibles les relacions que existeixen entre les diferents arts.

Tot i que el manga forma part de la gran família del còmic global, hi ha una sèrie d’elements estètics i narratius que, a dia d’avui, fàcilment identifiquem amb el còmic fet al Japó. Osamu Tezuka, nascut el 1928, va ser una figura crucial que va donar forma al manga modern, quan va començar a publicar manga poc temps després de la fi de la guerra. El 1947, el manga Shin Takarajima (publicat en castellà com a La nueva isla del tesoro) es va convertir en un èxit, arribant a vendre més de 400.000 còpies en una època on comprar manga es podia considerar gairebé un luxe. La seva obra va sorprendre per una narrativa visual molt innovadora, que s’inspirava en el cinema i l’animació, aportant una velocitat i un moviment que poques vegades s’havia vist abans en un còmic. A més, Tezuka proposava històries llargues i amb gran desenvolupament, quelcom que es va batejar com a story-manga i que contrastava amb el domini del manga d’humor i explicat en poques pàgines o vinyetes.

Aquesta obra i les que vingueren tot seguit van tenir, a més, un gran impacte en molts lectors que van decidir convertir-se ells també en mangaka, és a dir, en autors de manga. Així doncs, la influència de Tezuka va ser molt important en tota una sèrie d’autors que acabarien liderant la indústria del manga en les següents dècades: noms com el duet Fujiko Fujio (creadors de Doraemon), Shotaro Ishinomori (autor amb el rècord Guinness de pàgines de còmic publicades) o Yoshihiro Tatsumi (un dels autors principals del gekiga), van reconèixer l’impacte que va tenir en ells l’obra d’Osamu Tezuka. D’aquesta manera, tot i que el manga aniria evolucionant i prenent formes molt diferents al llarg de les dècades, les seves aportacions, que els seus deixebles i admiradors van seguir desenvolupant, encara ressonen (tenen un impacte) a dia d’avui, en les creacions més actuals.

Poc temps després del seu debut, Tezuka començaria a crear personatges de gran èxit com Astro Boy, La Princesa Caballero o Kimba, el león blanco, autèntiques icones del manga i també de l’animació japonesa. De fet, el mangaka sempre havia desitjat dedicar-se a l’animació, i també se’l considera el responsable de revolucionar la forma de crear sèries d’anime per a la televisió, fent que fossin rendibles i creant una bola de neu que amb el temps s’ha anat fent cada cop més i més gran. Poc temps després, començaria a treballar en obres de caràcter més adult, destacant Adolf, Buda, Fénix, i un dels seus últims grans personatges, el cirurgià Black Jack.

Osamu Tezuka es va guanyar a pols el títol de Déu del Manga, va popularitzar gèneres i revolucionar l’animació japonesa. Probablement és un dels autors de manga més coneguts arreu del món, i sense cap mena de dubte dels més admirats per la crítica. Aquesta exposició suposa una oportunitat única per a veure de prop les seves creacions i poder conèixer i admirar l’obra d’un dels autors de còmic més importants de tots els temps.

Font: Ficomic

8 Jornades de Còmic de València

El 27, 28 i 29 de setembre se celebraran les 8 Jornades de Còmic de València al centre cultural La Nau. El disseny del cartell és obra de Natacha Bustos.