23 de gener 2017

El 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona presenta la seva edició més ambiciosa

El 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que se celebrarà del dijous 30 de març al diumenge 2 d’abril a Fira Barcelona Montjuïc, ha presentat avui a l’Escola JOSO un avanç del seu programa. Carles Santamaria, director del certamen, ha explicat que aquesta “és la seva edició més ambiciosa pel programa d’activitats, superfície ocupada i per la quantitat i qualitat dels participants i col·laboradors”. El Saló del Còmic ocupa un espai de 50.000 metres quadrats, un 10 per cent més que l’any passat. En aquest acte també s'ha presentat el cartell del certamen obra del dibuixant Jaime Calderón.


El programa d’exposicions inclou una mostra antològica dedicada a Will Eisner, l’autor que va crear la novel·la gràfica, i de qui al 2017 se celebra el centenari del seu naixement. “Un mestre del còmic molt estimat per nosaltres, que va participar en diverses edicions del Saló del Còmic de Barcelona, començant per la primera edició, de 1981”, va assenyalar Santamaria. El Saló del Còmic  també celebra els 100 anys de la revista TBO, a través d’una gran mostra amb 100 originals que descobrirà al públic les millors sèries i autors de la publicació, amb un apartat dedicat a Josep Maria Blanco, guanyador del Gran Premi del Saló de la passada edició. El certamen produirà una exposició dedicada a la presència dels avions i els aviadors en el còmic, un gènere que compta amb obres mestres com Steve Canyon, Buck Danny, Tanguy y Laverdure, Hazañas Bélicas, As de Pique o El piloto del Edelweiss. L’espectacular escenografia comptarà amb avions reals de diferents èpoques que s’emmarcaran dins dels còmics als que fan referència.

Els superherois també seran protagonistes amb una mostra dedicada a aquells personatges més passats de rosca. Superherois fora de control es el títol de la mostra que comptarà amb 25 personatges que van des de Hulk a Harley Quinn, passant per Masacre (popularitzat com Deadpool per la pel·lícula), Juez Dredd, la Máscara o Lobo. El director del certamen ha destacat també les mostres dedicades a Fanhunter, la sèrie de còmic creada per Cels Piñol nascuda en un fanzine i que també triomfa als jocs de taula; als viatges de Tintín en col·laboració amb l’Associació 1001; la de Javi de Castro, guanyador del premi a l’Autor Revelació de la passada edició, i al fanzine Nimio. “Estem treballant en més exposicions que anirem anunciant en les properes setmanes”, va assenyalar Santamaria.

El dibuixant Jaime Calderón, autor del cartell del 35 Saló internacional del Còmic de Barcelona, va agrair l'encàrrec del cartell i la confiança dipositada en ell, explicant que, partint del tema de l'aviació, que ja estava plantejat d'entrada, “he volgut deslligar-lo una mica, a nivell gràfic, del context bèl·lic, i donar-li un aire més èpic, més aventurer. Vaig pensar en la figura de les primeres aviadores, com Amelia Earhart, i a partir d'aquí va ser cosa de buscar l'enquadrament i jugar amb l'escenografia del Saló”.


Després de l'intervenció de Calderón, Josep Maria Polls, cap d’estudis de l’Escola JOSO, va presentar el programa dels tallers de còmic, animació i impressores 3-D, la principal novetat d'aquesta edició. Polls va explicar que l'objectiu de l'Escola, amb la col·laboració, és acostar l'art a la pràctica senzilla del públic assistent. Respecte al taller d'impressió en 3D, que es durà a terme amb la col·laboració de l'empresa EntresD, ha comentat que “les classes es duran a terme de manera que el públic assistent pugui veure tot el procés de creació de les animacions en 3D fins arribar a la impressió final”.

El president de FICOMIC, Patrici Tixis, va destacar en la seva intervenció que l’objectiu és fer “un Saló obert per a tots, que satisfaci a professionals y aficionats, i que alhora atregui al gran públic”. Patrici Tixis va insistir que la finalitat última del Saló “és la difusió del còmic per crear nous lectors”. Va destacar en la seva intervenció el creixement en el número d’expositors, la incorporació de Nintendo com patrocinador, el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, així com la gran repercussió que té als mitjans de comunicació i xarxes socials.

Carles Santamaria, por la seva banda, també va destacar la presència dels autors estrangers confirmats fins el moment, que s’anirà ampliant en les properes setmanes: Bruno Gazzotti, Gina Alyse Wynbrandt, Kim Jung Gi, José Muñoz, Juan Padrón i Mauricio Vicent. Santamaria va explicar que un any més, a la zona professional, tindran lloc les trobades entre autors i editors estrangers i nacionals. El director del certamen també va destacar que sigui el Saló del Còmic de Barcelona el primer esdeveniment públic on es presenti la consola Nintendo Switch. Nintendo és el patrocinador oficial del certamen. Una altra novetat del Saló del Còmic es la incorporació del Taller de youtubers, on el còmic i la cultura popular de masses ocupen un lloc destacat. “La relació del còmic amb el cinema, la televisió i els videojocs no para de créixer, perquè els còmics són adaptats amb gran èxit a diferents mitjans, fet que ajuda a la seva difusió”, va concloure Santamaria.


Font: Ficomic

L'humor gràfic a Barcelona. 175 anys de tradició humorística catalana (1841-2016).

Autors: Varis autors
Publicat per: Editorial Efadós, novembre de 2016
Format: Cartoné amb sobrecobertes, 19x26 cm, 216 pàgines
Preu: 33€

Després de la publicació del llibre sobre Cu-cut! el 2012, L'Esquella de la Torratxa el 2013 i Papitu el 2014, Editorial Efadós a aquest passat novembre de 2016, ha publicat un altre llibre sobre humor gràfic català, però aquest cop no es tracta de cap monografia en homenatge a cap publicació satírica, si no plasmar en paper unes ponències que van tenir lloc a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona el maig de 2013. El resultat és aquest llibre: L'humor gràfic a Barcelona. 175 anys de tradició humorística catalana (1841-2016).

Aquelles ponències van tenir lloc durant les primeres Jornades d'Història de l'Humor Gràfic a Barcelona.  Durant dos dies es va parlar dels principals dibuixants i revistes satíriques de Catalunya, sent Barcelona com a cap i casal del país, principal impulsadora de la nostra antiga tradició satírica.

Nou experts en aquest tema van parlar i en van fer una anàlisi de l'humor gràfic a Barcelona d'aquests darrers 150 anys.  Les diferents qüestions que es van parlar són les que s'han  recollit en aquest excel·lent volum diferent dels 3 ja mencionats, però que alhora els complementa, no en va aquest llibre ve a ser el marc general i temporal en el qual es van desenvolupar les tres revistes tractades, i per tant els diferents dibuixants que hi van posar el seu humor.

Vegem breument les diferents ponències que van tenir lloc a durant les Jornades d'Història de l'Humor Gràfic.

1. L'humorisme gràfic. Una activitat artística i periodística. En aquesta ponència, en Sergi Barjau va definir el marc teòric i terminològic de l'humor gràfic. Tot començant pels orígens històrics del que coneixem com a humor gràfic, i tot resumint la seva trajectòria en el temps.

2. Fons i col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Els dibuixos per a publicacions periòdiques com a element de patrimoni. L'Eloïsa Sendra va explicar les diferents col·leccions que conformen els fons de dibuixos originals de l'Arxiu Històric. Es divideix en tres grans grups. El primer, el fons privat, provinent de tres autors, Apel·les Mestres, Josep Bartolí i Jaume Perich. El segon, el fons d'empresa provinent del Diario de Barcelona, i el tercer una una col·lecció de dibuixos provinents de diversos autors i publicacions.  

3. Tomàs Padró a "La Flaca" (1868-1874) i  l'eclosió de la caricatura a la premsa satírica. En Jaume Capdevila en parla d'aquesta revista la qual al seu dia va causar furor, tant per la seva qualitat artística en la utilització de colors en les caricatures, com també per tots els entrebancs que va tenir: multes, suspensions, retirades de números, etc. Va ser una revista pionera i que inspiraria revistes i publicacions posteriors. També es parla d'en Tomàs Padró, un dels seus principals dibuixants.

4. Els alcaldes de Barcelona en caricatura. En Josep Maria Cadena fa un repàs a les diferents caricatures que van tenir els alcaldes de la ciutat començant per Francesc de Paula Rius i Taulet. I és que els alcaldes són el primer esglaó polític i per tant el més proper al poble, i per tants el primers a ser satiritzats.

5. Qui no anuncia no ven! Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). No només els humoristes gràfics vivien de sàtires i il·lustracions artístiques, si no que també eren contractats per il·lustrar publicitat que es mostraria en les revistes i publicacions, i així les empreses vendre els seus productes. Gràcies aquesta publicitat il·lustrada tenim el coneixement històric de com han anat canviat els gustos de la gent, les diferencies entre classes i com ha evolucionat els productes Això ho ens explica  Ricard Mas.

6. La "Memòria dels Dibuixants", projecte de recuperació històrica.  En Jordi Artigas ens parla del projecte "Memòria dels Dibuixants", el qual es dedica a recuperar i reivindicar els dibuixants catalans represaliats pel franquisme.
 
7. "Tio Vivo", cinc dibuixants a contracorrent. Antoni Guiral ens parlar de cinc dibuixants, Guillermo Cifré, Carlos Conti, Josep Escobar, Eugenio Giner i José Peñarroya, que provenint d'Editorial Bruguera, van portar a terme la seva pròpia publicació, la revista Tio Vivo.  El valencià Paco Roca els va homenatjar en el seu còmic L'hivern dels dibuixants (Astiberri, 2011)

8. Tres revistes infantils en català en ple franquisme, "Cavall Fort", "L'infantil-Tretzevents" i "Patufet". En Jordi Riera Pujal fa un repàs a aquestes tres revistes infantils que malgrat la censura franquista van poder-se publicar en català gràcies a la protecció de l'Església catalana, exceptuant la tercera que va seguir un altre camí. Avui en dia sols Cavall Fort continua publicant-se.

9. La Transició democràtica: Perich, entre "Cavall Fort" i "Por Favor". I acabem amb el repàs d'en Rai Ferrer que ens fa de la figura d'en Jaume Perich (5 de novembre de 1941 - 1 de febrer de 1995). Un humorista gràfic que va resistir totes les èpoques que li va tocar viure, franquisme, transició i democràcia, el qual sense pèls a la llengua va atacar tot déu, comportant-li algun que altre mal de cap amb les autoritats pertinents, però que en canvi no va superar una malaltia estranya (infart intestinal), morint prematurament als 53 anys. El llibre s'hi reprodueixen alguns dels aforismes que al seu dia va escriure, els quals molts encara són vigents avui en dia. Podríem dir que fou algú avançant als temps que li va tocar viure.

Amb aquest llibre ens fem important idea del que ha representat i representa l'humor gràfic en la nostra cultura, i el paper que ha tingut i té Barcelona en el món satíric català.


Llop Segarrenc

19 de gener 2017

L’espectacular art de Kim Jung Gi enlluernarà al Saló del Còmic de Barcelona

L’artista sudcoreà Kim Jung Gi (Goyang-Si, Corea del Sud. 1975) es caracteritza per dibuixar directament en retolador, sense referències ni esbossos previs, unes creacions gràfiques extraordinàries. No només és capaç de dibuixar complexes escenes quotidianes o estranyes situacions fantàstiques, sinó que dins d'aquesta gran barreja d'objectes i personatges, cada element es retratat amb el més mínim detall. La seva impecable tècnica li permet jugar amb impossibles perspectives sense que això perjudiqui al resultat final. Tot el que dibuixa sorgeix de la seva ment en el mateix moment en què el retolador fa contacte amb el paper i sense necessitat d'un esbós previ. Les seves creacions en viu dibuixant sobre una gran superfície de paper resulten espectaculars. La seva participació en el 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona serà tot un esdeveniment.


Kim Jung Gi tenia 19 anys quan va ingressar a l'Escola de Belles Arts on es va especialitzar en Art i Disseny. Durant tres anys va estudiar a Universitat Dong-Eui de Busan, famosa pels seus cursos tècnics. Com tots els homes a Corea del Sud també va servir en l'exèrcit durant més de 2 anys, a la secció de forces especials, el que li va permetre memoritzar un nombre sorprenent de vehicles i armes. Funny Funny, la primera publicació de KJG, va ser publicada al manwha Young Jump. Després van venir diversos contes i algunes exposicions abans que KJG comencés a ensenyar manwha en universitats i escoles privades.

Entre 2008 i 2010, va dibuixar els 6 volums de TLT, Tiger the Long Tail adaptant una història de Seung-Jin PARK. Aquesta història va aparèixer per primera vegada com un webtoon (manwha en línia), posteriorment es va publicar en forma impresa per l’editorial CNC Revolution.

Entre 2007 i 2016, va publicar 5 sketchbooks que van reunir prop de 3.500 pàgines del seu art. També ha publicat dos còmics: SpyGames, amb guió de l'escriptor francès Jean-David Morvan en 2014 (Éditions Glénat) i McCurry, NYC, 9/11 en 2016 (Dupuis en francès i Caurette en anglès), una història del conegut fotògraf Steve McCurry (responsable de la foto de la noia afganesa de National Geographic) també escrita per Jean-David Morvan. També ha treballat per a Marvel i DC Comics realitzant portades per Civil War II o Flash, a més de diverses companyies de videojocs.

Kim Jung Gi ha exposat la seva obra en galeries i museus de diversos països. També va entrar en El llibre Guinness dels rècords en la categoria d'il·lustració per 'el dibuix més llarg realitzat per una persona amb Fisheye Art'. Actualment, quan no està treballant per a alguna empresa coreana a publicitat o amb la gestió de AniChanga, la seva escola de dibuix a Seül, està viatjant pel món per conèixer als seus fans i obtenir inspiració.

Kim Jung Gi ve al Saló del Còmic gràcies a la col·laboració de l'Escola de Còmic Joso.
Podeu seguir a Kim Jung Gi en el seu perfil de Twitter @KimJungGiUS.
La seva pàgina oficial és www.kimjunggi.net


Font: Ficomic

18 de gener 2017

El Saló del Còmic de Barcelona dedica una exposició a l'univers Fanhunter de Cels Piñol

Cels Piñol és l'autor de Fanhunter, una obra ambientada en una Barcelona del futur on totes les expressions d'oci, cultura i subcultura han estat prohibides per un malvat, Alejo I, que s'ha autoproclamat Papa i ha conquerit mig planeta. Les seves tropes de repressió, Fanhunters i Macutes, destrueixen tot allò relacionat amb els llibres, els còmics, els jocs, la música, el cinema, el teatre i qualsevol expressió artística per tal de sumir a la població en el tedi i la monotonia. Només un grup de lluitadors s'enfronten al malvat, fans, col·leccionistes i mitòmans de tot tipus que utilitzen els seus coneixements frikis per enfrontar-se a la tirania. L'exposició Cels Piñol - Fanhunter: El futur està en joc mostrarà una completa retrospectiva a aquesta sèrie que ha anat més enllà del còmic amb reeixits jocs de taula, novel·les i marxandatge.


Creat per Cels Piñol (Barcelona, ​​1970) fa 27 anys, Fanhunter s'ha convertit en un èxit de vendes que ha estat publicat per Planeta-DeAgostini i Panini Cómics, entre d'altres editorials, durant tres dècades. Va començar com un petit fanzine autoeditat i va esdevenir una de les franquícies amb més èxit del país. S'han editat còmics, jocs, novel·les, discos, miniatures i tot tipus de marxandatge. En l'actualitat, Gigamesh Ediciones publica els còmics i novel·les gràfiques, mentre Panini Books edita les novel·les. Devir Iberia ha adquirit la resta de drets d'explotació internacional i publicarà diversos jocs de taula inspirats en la marca i en els emblemàtics jocs de rol i tauler de Fanhunter que van regnar a les taules de joc durant els anys '90 i que compten amb una legió de seguidors en l'actualitat, molts d'ells fans com els protagonistes de l'obra... i ara també els seus fills. Al Saló del Còmic es presentaran les darreres novetats editorials i de joc de Fanhunter.

Cels Piñol és guionista, il·lustrador, escriptor, editor, packager editorial, col·leccionista i dissenyador gràfic. Fins fa poc gestionava ell mateix els drets de la seva obra, però ha decidit cedir aquesta tasca a Devir Iberia per dedicar-se a la seva faceta creativa. Viu a Barcelona, ​​amb la seva dona i les seves dues filles.

L'exposició Cels Piñol - Fanhunter: El futur està en joc repassa gairebé tres dècades d'aquesta obra de "humor èpic-decadent" que ens adverteix sobre els perills d'un futur on la intolerància i la falta de llibertat estan a punt de guanyar la batalla a la cultura i al sentit comú. L'exposició es divideix en quatre parts: Presentació, que conté mostres originals de les obres que Cels autoeditava en format fanzine; Nus, que ofereix un repàs a les seves creacions en grans editorials com Planeta, Panini o Gigamesh; i Desenllaç, on s'inclouen originals relacionats amb el ressorgiment dels jocs basats en els seus conceptes i la consolidació de Fanhunter com una obra global, inclosos els nous dissenys de personatges i escenaris que es mostraran al públic per primera vegada en aquesta edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. En una quarta secció, Continuarà, es mostraran exemplars físics de totes la seva obres, la majoria d'elles exhaurides des de fa anys, i la seva evolució cronològica fins a l'arribada dels nous llançaments que, com bé diu el títol de l'exposició, obren l'obra a un futur que, ara més que mai, està en joc.


Font: Ficomic

17 de gener 2017

Presentació de Normal Life a Barcelona


Presentació del 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona



FICOMIC té el plaer de convidar-te a la roda de premsa de presentació de la 35 edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que tindrà lloc el dilluns 23 de gener a les 12:30h a la Sala d’Actes de l’Escola de Còmic Joso (c/ Entença, 163. Barcelona). Comptarem amb la presència de Patrici Tixis, president de FICOMIC; Josep Maria Polls, cap d’estudis de l’Escola de Còmic Joso; i Carles Santamaria, secretari general de FICOMIC i director del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. A l'acte es presentarà el cartell del Saló de la mà del seu autor, la llista provisional d'autors convidats i un avanç del programa d'activitats del certamen.

Presentació del 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Motiu: Roda de premsa del 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona
Dia i Hora: Dilluns 23 de gener a les 12:30h
Lloc: Escola Joso. Centre de Còmic i Arts Visuals
Sala d’Actes
C/ Entença, 163
08029 Barcelona

El 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona tindrà lloc del dijous 30 de març al diumenge 2 d’abril de 2017 en els Palaus 1, 2.1, 4 i Plaça Univers de Fira Barcelona Montjuïc.

16 de gener 2017

Humoristan, el gran museu digital de l'humor gràfic a TV3

L'Espai Internet de TV3 va dedicar ahir un clip a una mostra estrenada fa poc dies a Humoristan. La llibertat de premsa amb les ales tallades és el primer dibuix de l'exposició en línia "280 anys de premsa satírica a Espanya", que acaba de presentar el museu digital Humoristan.

Des de primitives revistes del segle XVIII, passant pel "Be Negre" o "L'Esquella de la Torratxa", fins a capçaleres més recents com ara "El Papus", "Por Favor" o l'actual "El Jueves". Aquesta exposició és un repàs exhaustiu, amb més de 180 dibuixos de 60 publicacions diferents, i molta informació. El responsable de l'exposició ha estat el dibuixant Kap, un dels principals impulsors del projecte Humoristan.

L'exposició se suma a les altres que ha anat presentant Humoristan des del seu naixement, el 2015, com ara les dedicades a Krahn, Mingote o Gin. Precisament és la Fundació Gin, dedicada a la memòria del dibuixant català, la responsable d'aquesta web, que es defineix com a museu digital de l'humor gràfic.

Humoristan funciona, de fet, com una gran enciclopèdia dels tebeos de tots els temps, amb milers d'entrades classificades alfabèticament per autor, sèrie o personatge i publicació. Una veritable allau d'informació d'interès per als aficionats del còmic, que ho trobaran tot, o gairebé, des de la A, d'Anacleto, fins a la Z, de Zipi y Zape. Podeu veure el vídeo aquí.

14 de gener 2017

El riure a Els Matins de TV3


A la tertúlia de Els Matins de TV3 (13/1/2107) es va parlar del riure. Hi van participar els historietistes i humoristes gràfics José Luis Martín i Elchicotriste a més de Pepa Plana, pallassa; l'escriptor i periodista Toni Soler i Olga Valverde, doctora en Medicina i catedràtica en Psicobiologia a la UPF.

Novetats de gener de Base: Els àlbums 9 i 10 de "El Petit Pelut"

Per aquest mes de gener, Editorial Base treu els àlbums 9 i 10 de El Petit Pelut.

Novetats previstes a la venda el 25 de gener!


El Petit Pelut 9. El tresor de la Coco, de Pierre Bailly i Céline Fraipont
20 x 26,5cm, 34 pàgines.
9,8€

Un lloro rondinaire i una petita pirata molt trempada acompanyaran el Petit Pelut en aquesta nova aventura. En una illa paradisíaca, els tres amics es llançaran a la trepidant recerca d’un tresor!

Una història on els més petit aprendran que la intel·ligència supera la força!
 
El Petit Pelut 10. Amor glaçat, de Pierre Bailly i Céline Fraipont
20 x 26,5cm, 34 pàgines
9,8€
 
Fins i tot els més petits s’enamoren, i en aquesta història el Petit Pelut descobrirà l’amor de la mà d’una encisadora patinadora russa. Però conquerir el seu cor no serà gens fàcil, el Petit Pelut té un adversari de talla: el ben plantat Cretinov! Qui guanyarà aquest ball d’amors?









13 de gener 2017

El Saló del Còmic de Barcelona dedica una exposició als viatges de Tintín

L’intrèpid reporter de Le Petit Vingtième recorre a les seves aventures els cinc continents de la Terra i fins i tot vola a l’espai exterior amb destinació a la Lluna. El viatge exòtic és un dels grans pilars de les narracions d’aventures. D’aquesta manera, Tintín protagonitza uns apassionants còmics que s’inscriuen dins d’una tradició literària que ha estat desenvolupada pels grans autors com Jules Verne, Robert Louis Stevenson, Emilio Salgari o Jack London. 1001 Associació Catalana de Tintinaires ha produït l’exposició A l’Oest, més cap a l’Oest! que es podrà veure al 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona. La mostra serà un recorregut per la geografia tintinaire. 


Els viatges comporten conèixer el món i les diverses cultures i pobles que l’habiten. A través de Tintín, Hergé mostra un gran respecte per les cultures visitades. D’aquesta manera, el jove reporter interactua, fa amics i s’integra amb entusiasme, fins el punt de vestir-se com els locals i compartir taula i costums amb ells. Tintín sempre intenta adaptar-se i passar desapercebut i mai es comporta com un típic turista occidental altiu. Respecte als països que Tintín visita, Hergé tenia molta cura de l’ambientació. Per això podem considerar Les Aventures de Tintín com una mena de documental que recull la realitat amb força fidelitat.

A Les Aventures de Tintín res és inventat. Hergé, sempre fidel a la seva meticulositat, buscarà el paisatge i la situació que millor correspongui a la història i el lector podrà jugar a endevinar quina ha estat la font d’inspiració utilitzada pel dibuixant. Amb aquesta mostra el visitant podrà comprovar com les ubicacions que apareixen als àlbums de Tintín estan sempre inspirades en indrets del món real.


Font: Ficomic