Títol: Bleach (Edició en català)
Títol original: Bleach (ブリーチ)
Autor: Tite Kubo
Traducció per: Daruma: Rafel Morata, Marta E. Gallego Verònica Calafell i Marc Bernabé.
Publicat per: Glénat/EDT i Panini Comics. Abril de 2007 al maig de 2017
Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 200 pàgines aprox.
Nº de volums: 48 (edició en català) i cancel·lat. 74 en total.
Nº de volums: 48 (edició en català) i cancel·lat. 74 en total.
Preus originals:
Volums 1-24 a 5€/volum; Volums 25-40 a 6,5€/volum (també els 34
anteriors); Volums 41-48 a 7,5€/volum (també els 40 anteriors). Total
gastat = 284€.
Preus actuals: 7,5€/volum
Aquest passat mes de maig, Panini Comics va posar a la venda el volum 48, sent tal com ja vaig dir, el darrer volum de l'edició en català de Bleach, el manga de shinigamis (missatgers de la mort) d'en Tite Kubo. El seu primer volum en català es remunta l'abril de 2007 quan la desapareguda Ediciones Glénat el va publicar. Això són 10 anys de publicació de Bleach en català, que malauradament la història quedarà inconclusa en la nostra llengua. Vegem-ne una mica la seva història.
Arriba Bleach en català, el cinquè manga en aquesta llengua de Glénat.
El juny de 2006, Glénat va començar a publicar en castellà el manga de Bleach,
era un dels mangues del moment. Recordo que el vaig fullejar, amb a la
idea de comprar-lo, però finalment me'n vaig desdir. Fins que va arribar
l'abril de 2007, quan l'editorial el va començar a publicar en català, i
des de llavors sí, des del seu primer volum en català amb la
periodicitat que toqués i amb els diferents
canvis que hi ha hagut, he arribat al volum 48 en català, el darrer de
l'edició, tot seguint les aventures de l'Ichigo Kurosaki, el protagonista de Bleach.
L'Ichigo, un noi de 15 anys, té una peculiaritat: veu fantasmes. Malgrat aquesta capacitat, fa una vida força normal. Fins que un dia es topa amb una noia, la Rukia Kuchiki, que es una shinigami, una missatgera de la mort, i juntament amb ella un esperit que mai abans havia vist tampoc, un "hollow". Això comportarà que la família de l'Ichigo es posi en perill, donant a lloc que el mateix noi esdevingui un shinigami per així poder salvar els seus estimats. D'aquesta manera comença les aventures del shinigami substitut Ichigo Kurosaki.
El juny de 2006, Glénat va començar a publicar en castellà el manga de Bleach,
era un dels mangues del moment. Recordo que el vaig fullejar, amb a la
idea de comprar-lo, però finalment me'n vaig desdir. Fins que va arribar
l'abril de 2007, quan l'editorial el va començar a publicar en català, i
des de llavors sí, des del seu primer volum en català amb la
periodicitat que toqués i amb els diferents
canvis que hi ha hagut, he arribat al volum 48 en català, el darrer de
l'edició, tot seguint les aventures de l'Ichigo Kurosaki, el protagonista de Bleach.L'Ichigo, un noi de 15 anys, té una peculiaritat: veu fantasmes. Malgrat aquesta capacitat, fa una vida força normal. Fins que un dia es topa amb una noia, la Rukia Kuchiki, que es una shinigami, una missatgera de la mort, i juntament amb ella un esperit que mai abans havia vist tampoc, un "hollow". Això comportarà que la família de l'Ichigo es posi en perill, donant a lloc que el mateix noi esdevingui un shinigami per així poder salvar els seus estimats. D'aquesta manera comença les aventures del shinigami substitut Ichigo Kurosaki.
Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres
Glénat en realitzar l'edició en català, a diferència de la castellana, va respectar el disseny de les originals japoneses, fent-les similars, i com que la corresponent edició en castellà ja portava uns mesos publicant-se, el preu fora de 5€/volum, per tal que fos atractiu pels nous lectors. Inicialment van pensar amb una periodicitat bimestral, com va passar entre el primer volum i el segon, però a partir d'aquest, la periodicitat va passar a ser mensual.
En arribar al març de 2009, amb 23 volums publicats, el darrer en aquest mes, hi va haver un canvi de periodicitats en els mangues mensuals de l'editorial. A partir d'aquell mes sortirien bimestralment, cada dos mesos, així que el volum 24 va sortir al maig del 2009, i així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Sé que llavors vaig fer números i certament això hagués passat, al març del 2010, el que hagués sigut positiu de cara a no discriminar entre les dues edicions, ara pel que passaria pocs mesos més endavant, el veritable motiu segurament fou que les vendes no acompanyaven.
I aquí el que em refereixo al final del paràgraf anterior. Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, poques vendes, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 24 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 25 ja van sortir a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 38.
El volum 39 però es va fer esperar, i no va sortir fins al març de 2012, i el volum 40 al juliol, però d'aquest ja en parlarem al següent apartat.
Per altra banda també s'ha de dir que a partir del volum 33 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de l'edició en català.
Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial
Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de la casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el seu nou logotip: EDT. El volum 39 que es va publicar al març encara es va editar sota la marca Glénat, ara bé el volum 40 ja es va editar sota el nou logotip i nom. Aquest però la seva sobrecoberta esta feta d'un material diferent a la resta de sobrecobertes, notant-se pel tacte. Segons em van dir hi havia la intenció d'arreglar-ho d'alguna manera, però finalment això no va poder ser tal com explico a sota la imatge.
Però aquest volum 40 va ser l'únic que va publicar l'editorial sota la nova marca, tot i tenir programat el volum 41 de cara a l'octubre. A mitjans de setembre, es va saber que EDT perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica Bleach a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobretot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes.
Bleach se'n va a Panini
A finals d'octubre de 2012 es va saber que Panini Comics tenia la llicència de Bleach, però no se sabia que passaria amb la seva edició en català. Ens vam haver d'esperar a l'abril del 2013, per saber que la nova editorial de Bleach continuaria l'edició en la nostra llengua a partir de juny, sortint l'esperat volum 41. En aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors.
 |
| Bleach volum 41, publicat el juny de 2013, ja per Panini |
 |
| Bleach, edició en català (cancel·lada), 48 volums de 74 |
En total doncs s'han publicat en català 48 dels 74
volums de Bleach. Els 26 restants es divideixen en dues sagues, una
primera curta de 6 volums: L'agent perdut (del 49 al 54); i una segona i
última de 20 volums: La guerra sanguinària dels mil anys (del 55 al
74). Sobre l'edició en castellà, Panini treu el volum 71 aquest mes de juliol.
Les errades de l'edició
Possiblement la primera errada fou al volum 19. Aquest fou molt esperat per que incloïa un capítol a tot color, i així va ser. L'errada fou a la portada, ja que el disseny fou el mateix de l'edició en castellà, no com el disseny original que seguia la nostra edició. Segons Glénat per confusió havien treballat sobre la maqueta de la portada en castellà sense que s'adonessin.
Una altra portada que no va conservar el disseny original japonès fou la del volum 36. A l'esquerra la teniu tal com va sortir a la venda i a la dreta com hauria d'haver restat i es va publicitar. En desconec els motius però.
Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Ara no recordo si ha passat en l'època Glénat/EDT, com tampoc amb Panini, sent més recent. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà. D'aquesta presència, en tinc un cas localitzat durant l'etapa Glénat/EDT:
- Volum 34:
Pàgina 165. En Mayuri diu: ¡¿Estás escuchando alguna palabra de lo que digo?!
Pàgina 167. En Szayel Aporro diu: ...Llegaís a ser todos...
Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.
Les errades de l'edició
Possiblement la primera errada fou al volum 19. Aquest fou molt esperat per que incloïa un capítol a tot color, i així va ser. L'errada fou a la portada, ja que el disseny fou el mateix de l'edició en castellà, no com el disseny original que seguia la nostra edició. Segons Glénat per confusió havien treballat sobre la maqueta de la portada en castellà sense que s'adonessin.
Una altra portada que no va conservar el disseny original japonès fou la del volum 36. A l'esquerra la teniu tal com va sortir a la venda i a la dreta com hauria d'haver restat i es va publicitar. En desconec els motius però.
Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Ara no recordo si ha passat en l'època Glénat/EDT, com tampoc amb Panini, sent més recent. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà. D'aquesta presència, en tinc un cas localitzat durant l'etapa Glénat/EDT:
- Volum 34:
Pàgina 165. En Mayuri diu: ¡¿Estás escuchando alguna palabra de lo que digo?!
Pàgina 167. En Szayel Aporro diu: ...Llegaís a ser todos...
Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.
Les conclusions
Respecte l'obra en sí, l'edició en català de Bleach m'ha fet companyia durant aquests 10 anys, que es diu aviat, però és temps. Són moltes les coses vistes: De com l'Ichigo esdevé shinigami i les seves primeres aventures i lluites, en com ha anat progressant, fins a la seva batalla final contra en Sôskue Aizen.
Al llarg d'aquests 48 volums hem pogut veure i conèixer una multitud de personatges cada un amb les seves característiques pròpies, des dels humans passant pels shinigamis, vizards i arrancars. Tot plegat va comportant que l'argument es vagi tornant més complex capítol rere capítol, volum rere volum, donant a lloc que fins i tot el lector es pugui perdre pel camí en algun moment.
Tal com ja he comentat, Bleach, fou el cinquè manga en català per part de Glénat, ara de Panini, que quedant inconclús no podrà ser el manga en català més llarg publicat, ja que amb 74 volums superaria per dos a Naruto.
Tot i així, s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i
després per Panini, la primera editorial per iniciar-lo i la segona per
continuar-lo fins allà on han pogut. Moltes gràcies!
 |
| Bleach, volums 1 (Glénat, abril 2007) i 48 (Panini, maig 2017), el primer i el darrer de l'edició en català |
