30 de juliol 2012
Aquest estiu: Parcel·la reservada
El bloc de tres, guanyador de l'últim premi Comicat, no tancarà per vacances i promet actualitzar més durant les vacances que durant el curs habitual.
A partir d'avui, els dilluns, dimecres i divendres podreu llegir una nova vinyeta de la sèrie 'Parcel·la reservada' en la que es veurà com els personatges de l'actualitat habituals (o no tant) del bloc i de les seves vinyetes i il·lustracions passen les vacances a un càmping de la costa.
25 de juliol 2012
Presentació del XVIII Saló del Manga de Barcelona
Cartell XVIII Saló del Manga |
Ahir al matí es va presentar en roda de premsa a Casa Àsia de Barcelona, el XVIII Saló del Manga, que se celebrarà del dijous 1 al diumenge 4 de novembre al Palau nº 2 de Fira de Barcelona en Montjuïc. En l'acte han intervingut Hidehiro Tsubaki, Cònsol General del Japó a Barcelona; Menene Gras, directora cultural i d'exposicions de Casa Àsia; Susana Broullón, autora del cartell d'aquest any; Xavier Mallafré, president de FICOMIC i del Gremi d’Editors de Catalunya i Carles Santamaria, director del Saló del Manga de Barcelona.
La gastronomia japonesa protagonista al Saló del Manga
Carles Santamaria ha anunciat que la gastronomia japonesa serà un dels eixos centrals del XVIII Saló del Manga de Barcelona. Precisament l'exposició principal es titularà Manga a la carta que farà “un recorregut en la relació entre el manga i la gastronomia japonesa”. A més el Saló comptarà amb una gran àrea comercial de restaurants japonesos que mostraran la varietat i qualitat d'aquesta cuina amb diversos menús i plats, a més de tallers de cuina i taules rodones.
2 aniversaris: 20 anys de l'arribada del manga de Bola de Drac i 20 anys de Porco Rosso
El Saló del Manga celebrarà dos aniversaris molt importants per als afeccionats. D'una banda 20 anys de Bola de Drac a Espanya. Han passat dues dècades des que Planeta DeAgostini Cómics publiqués el primer manga de la sèrie Bola de Drac d'Akira Toriyama. Una sèrie que s'ha convertit en una peça fonamental per a entendre l'èxit del manga en el nostre país. “Un fenomen social que és un referent per a diverses generacions”, afirma Santamaria, que ha explicat que s'està treballant el programa d'actes relacionat amb Bola de Drac. El Saló també celebrarà 20 anys una de les pel•lícules més espectaculars de l'animació japonesa. Porco Rosso. 20 anys de vol és una exposició que proposa un apassionant viatge per l'univers creat pel director Hayao Miyazaki en un llargmetratge que li va obrir les portes a un públic més adult.
Exposició de Fashion Cosplay i Hiro Mashima, primer convidat al Saló
Altra exposició anunciada és Fashion Cosplay, que vol retre un homenatge als milers d’aficionats que es caracteritzen de personatges de manga, anime o videojocs japonesos. Una mostra que presentarà una selecció de vestits de cosplay nacionals i internacionals amb la finalitat d'ensenyar al públic la varietat i qualitat del cosplay. El director del certamen també va donar a conèixer el nom del primer convidat internacional al Saló del Manga. Es tracta de Hiro Mashima, un important autor japonès publicat en 23 països, autor d'obres tan populars com Monster Hunter Orage, Fairy Tail o Rave, totes elles publicades en el nostre país per Norma Editorial.
El Saló del Manga de Barcelona com a gran esdeveniment estatal
En la presentació, Menene Gras ha destacat que “El Saló del Manga de Barcelona és una de les fires més populars del nostre país. Un esdeveniment a nivell nacional que atreu un públic que es desplaça de tots els punts d'Espanya a Barcelona”.
Presentació del cartell dissenyat per Susana Broullón
Per la seva banda, Susana Broullón va relatar que, amb el cartell, va voler ressaltar el canvi d'ubicació del recinte del Saló. “Em va venir la idea poc abans del tancament del concurs i vaig voler plasmar amb el dibuix una invasió manga a la Fira de Barcelona”.
El Saló del Manga es trasllada: De la Farga a la Fira de Barcelona i manteniment del preu de l'entrada
Després de catorze anys celebrant-se a La Farga de L’Hospitalet, el certamen es trasllada al pavelló nº2 de Fira de Barcelona. Xavier Mallafré, després d’agrair que el Saló hagi crescut aquests anys amb el suport de L’Hospitalet, ha explicat que “passar de 11.000 a 17.000 metres quadrats suposarà reduir de forma substancial les cues i aglomeracions que havien en les últimes edicions en La Farga”. També ha anunciat que malgrat l'augment de l'IVA i de l'IPC el XVIII Saló del Manga de Barcelona mantindrà els sis euros en el preu de l'entrada. “Preu que duu mantenint-se des de fa sis anys perquè volem facilitar que la gent vingui al Saló del Manga”, va concloure.
Arrelament de la cultura japonesa
Per a Hidehiro Tsubaki, Cònsol General del Japó a Barcelona, “El manga i l'anime japonès han contribuït en la unió dels nostres dos països. En els poc més de dos anys que duc en el càrrec he pogut observar com el manga i la cultura japonesa s'han arrelat i molt a la societat d’aquí”.
Font: FICOMIC
24 de juliol 2012
Còmic, femení plural a El Periódico
Reproduim un interessant article d'Anna Abella sobre el còmic femení publicat el passat 21 de juliol a la web de elPeriódico.cat
Una noia pèl-roja que sobreviu a l'edat de les cavernes, una pertorbadora història d'amistat adolescent i convivència familiar, l'experiència de recuperar-se després d'un accident de moto o l'odissea de compartir pis a Barcelona. Quatre històries -dues són ficció, dues autobiogràfiques-, originals opere prime de quatre dones, totes joves -nascudes els 80-, totes amb premis que les reconeixen com a nous talents, que els últims mesos han enriquit el planter del còmic nacional. Els seus noms: Mireia Pérez, Lola Lorente, Cristina Bueno i Camille Vannier (una francesa amb un peu a Barcelona i un altre a París). Els seus debuts, respectivament: La muchacha salvaje, Sangre de mi sangre, Sostres i El horno no funciona.
'SANGRE DE MI SANGRE' 3 «És una història dramàtica, tracta temes íntims, com els traumes infantils, i la mort està molt present. Tots tenim un costat fosc», afirma Lola Lorente.
'LA MUCHACHA SALVAJE' 3 «Narro una història de supervivència, la d'una família i una noia cavernícola una mica artista, però busco entretenir -explica Mireia Pérez-. Hi ha referències feministes i aporto el meu punt de vista del sexe i l'aventura».
'SOSTRES' 3 Cristina Bueno, que volia «donar un missatge positiu», aconsegueix reflectir sense dramatisme com va ser de «dur i traumàtic estar-se sense moure's després d'un accident i dependre dels altres per a tot, quan l'únic que pots fer és pensar».
'EL HORNO NO FUNCIONA' 3 «És un llibre d'anècdotes divertides, no volia reflectir els milions de bronques que sempre hi ha quan comparteixes pis», explica Camille Vannier.
Elles són la prova que ja va sent hora que ser dona i dibuixant no sigui notícia en un món tradicionalment freqüentat per homes com és el còmic, i en el qual cada vegada més s'obren pas més artistes novells. En aquest aspecte, apunta la valenciana Mireia Pérez, «estan realitzant una important tasca diverses editorials que publiquen autors joves independents. És el cas d'Astiberri, o més recentment Sins Entido o Bang, que va apostar per José Domingo i el seu Aventuras de un oficinista japonés i se'n va endur el premi del Saló del Còmic de Barcelona».
PREMIS I BEQUES / Per Pérez, que amb La muchacha salvaje va guanyar el premi de novel·la gràfica Fnac-Sins Entido, la presència de la dona en el còmic és, per sort, «un reflex del que està passant en altres nivells. Ja no tenim por de sentir-nos iguals». I aquí les tenim, aprofitant beques i presentant-se a premis -amb la crisi cada dia més escassos- que, en el cas de Pérez i de l'alacantina Lola Lorente -autora revelació del saló de Barcelona per Sangre de mi sangre (Astiberri)-, els han proporcionat uns mesos d'impagable immersió en la meca europea del còmic, la Maison des auteurs, a Angulema.
¿Consells per a debutants? «És important disfrutar amb la teva feina i anar desenvolupant el teu estil. Però també ensenyar-lo, en fanzins digitals per exemple, perquè així poden sortir projectes -explica Lorente-. El meu llibre va sorgir de les meves històries curtes per al fanzín Enfermo».
Coincideix amb ella Pérez, assídua blocaire i amb treballs al fanzín El estafador: «Importa la disciplina, la insistència, la curiositat per conèixer altres autors i no tenir por d'ensenyar el que fas i compartir-ho amb ells i amb editors, ja sigui a internet o en salons de còmic, com Getxo o Barcelona. És un món petit i accessible on tothom es coneix».
La barcelonina Cristina Bueno, amb Sostres (EDT), títol que al·ludeix als «sostres de l'ambulància, del quiròfan, de l'hospital, que no tenia més remei que veure després de l'accident de moto», va guanyar el concurs Carnet Jove, que ha descobert talents com Aleix Saló (Españistán, Simiocracia) o Raquel Córcoles i Marta Rabadán (Sóc de poble). Sostres era el primer còmic de Bueno, il·lustradora i dissenyadora gràfica, sorgida de l'Escola Joso. Ara aspira a seguir escrivint els seus propis còmics però això no li impedeix dibuixar en altres projectes, com la recent Ausencias (Astiberri), amb guió del músic Ramón Rodríguez, de The New Raemon.
També està llançada Pérez, que com Lorente va estudiar Belles Arts a València. A més de la segona part de La muchacha salvaje, ja prepara una nova obra: «El títol és Una zorra de siete tetas i el publicarà Caramba Cómics, que a la seva web seguirà el minut a minut del treball, com si fossin uns extres del llibre».
NO TIRAR LA TOVALLOLA / Lorente (el 2006) i Pérez i Vannier (el 2010) ja tenen premis Injuve del ministeri. Amb El horno no funciona (Sins Entido), a més, la parisenca Vannier suma també un Junceda 2011 com a nou talent de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya. Vannier, que com Lorente ha estudiat a l'Escola Massana, agafa l'exemple de «senzillesa» de la seva admirada compatriota Aude Picault per mostrar en pinzellades als seus 15 companys de pis, de l'addicte a l'esport a la tele que practica «el sofà-cervesa-patates», als enganxats a Lost, el llepafils o la fan de l'encens. ¿I amb la crisi galopant? Com diu Lorente, «el que és difícil és no tirar la tovallola», però sobretot el treball i la perseverança.
23 de juliol 2012
El Vendrell combat la rumorologia amb un còmic
Obren la botiga quan volen, col·lapsen la sanitat pública i tenen més
beques de menjador i activitats extraescolars... Són alguns dels rumors
que circulen sobre els immigrants, tant al Vendrell com a moltes altres
poblacions catalanes. Per desmentir aquestes afirmacions, els Serveis
Socials han presentat el còmic “Un Vendrell per a tothom”. Una sèrie de
vinyetes contrarresta els tòpics amb informació.
Títol: Un Vendrell per a tothom
Guió: Toni Gallardo
Dibuix: Jordi Beltran
Font: rtvelVendrell
Presentació del XVIII Saló del manga de Barcelona
Nota de premsa de FICOMIC:
FICOMIC té el plaer de convidar-lo a la presentació del XVIII Saló del Manga de Barcelona que tindrà lloc dimarts 24 de juliol a les 12:00h a la Casa Àsia, Sala Samarcanda. Avinguda Diagonal, núm. 373 (Barcelona). A l'acte es presentarà el cartell del Saló, així com a un avançament del programa d'activitats del certamen.
Comptarem amb la presència d'en:
- Hidehiro Tsubaki, Cónsul General del Japó a Barcelona
- Xavier Mallafré, president de FICOMIC i del Gremi d'Editors de Catalunya
- Menene Gras, directora cultural i d'exposicions de Casa Àsia
- Carles Santamaria, director del Saló del Manga de Barcelona
Comunicat de premsa de l'Associació Professional d'il·lustradors de Catalunya (APIC) sobre el Premi Nacional de Còmic
L’Associació d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) , sorpresa per l’atorgament del Premi Nacional de Còmic 2011
L’atorgament del Premi Nacional de Còmic 2011 a l’autora Carme Solé
pel llibre La croada dels nens ha sorprès al sector de la il·lustració i
del còmic des del seu anunci. Que l’obra de Carme Solé mereix tot el
reconeixement per la seva extraordinària qualitat, és tan evident com
que el llibre guardonat no és un còmic. És sorprenent que aquest darrer
aspecte pugui haver escapat a un jurat qualificat.
L'Associació de Professionals de la Il·lustració de Catalunya (APIC)
fa anys que reivindica la constitució d’un premi que valori la tasca de
professionals reconeguts arreu del món menys al seu propi territori, amb
un guardó institucional. Amb la constitució del CONCA les peticions per
part del sector en la creació del guardó per a la il·lustració es van
traduir en una promesa verbal que mai s’ha arribat a dur a terme.
La concessió d’un premi d’il·lustració en una categoria que no li
correspon, que amb raó pot molestar tant al sector del còmic com al de
la il·lustració, posa en evidència la greu mancança que representa que
no hi hagi un Premi Nacional d’il·lustració i la desatenció que això
representa per a un sector vertebrador d’industries tan potents a
Catalunya com el sector editorial.
Compartim el malestar que ha manifestat FICOMIC en veure que el premi
que s'havia de donar a un autor i a una obra del món del còmic ha
recaigut en una obra il·lustrada, sense posar en dubte la categoria i
qualitat d’aquesta. Per això, creiem que és urgent la creació d'un Premi
Nacional d'Il·lustració que faci justícia a uns professionals de la
cultura que dia a dia es fan visibles a través del llibre, diaris,
Internet, publicitat, o animació, entre d'altres.
Miguel Gallardo
President Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya
"L'art de volar" premiat a França
L’ART DE VOLAR de Kim i Antonio Altarriba ha estat guardonada amb el premi "Prix littéraire des lycéens et apprentis de la région PACA" de l’Agència regional del llibre de Provença-Alps-Costa Blava.
Des que va sortir al mercat, l’obra no ha deixat de triomfar ni un sol dia: primer va ser Premi Nacional de Catalunya en la modalitat de còmic l’any 2010, després Premi Nacional del Còmic el 2010 i, el mateix any, Premi a la Millor Obra del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Ara, després d’un any i mig de comercialització a l’estranger, l’èxit és ja internacional. Recordem també que enguany ha estat seleccionada al Festival d'Angulema com una de les millors obres de l’any, ha quedat finalista als Premis de la Crítica i les llibreries À tout lire de Vincennes i Lucioles de Vienne l’han considerada la millor Bande Dessinée de l’any.
Des d’EDT donem l’enhorabona als autors i us recomanem que us llanceu a comprar el vostre exemplar i gaudiu d’una bona història.
Font: EDT
La revista Ítaca dedicarà el dossier central del número 3 al còmic
Ens fem ressò de la crida d’articles per al número 3 d'Ítaca. Revista de Filologia que publica el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, que dedicarà el dossier central al tema “Còmic i literatura”, coordinat per Eduard Baile López. A continuació en teniu els detalls, que trobareu complets (amb les pertinents indicacions per a la presentació d’originals) en aquest pdf.
ÍTACA. REVISTA DE FILOLOGIA NÚM. 3
CRIDA PER AL DOSSIER «CÒMIC I LITERATURA»
Benvolgut/da col·lega,
Em complau anunciar-vos que el dossier central del pròxim número d’Ítaca. Revista de Filologia* se centrarà en el tema «Còmic i literatura». Els eixos de les col·laboracions, òbviament, són totalment lliures, sempre que incidisquen a establir ponts de contacte entre tots dos àmbits, però, en el cas que preferiu una orientació més específica, us suggerim diverses vies d’aproximació com ara:
− l’anàlisi d’adaptacions al còmic de textos literaris, bé amb afany didàctic (com, a tall d’exemple, és el cas de les diverses interpretacions gràfiques del Tirant lo Blanc) o amb pretensions creatives (Ciutat de vidre de Paul Karasik i David Mazzucchelli, a partir de l’obra homònima de Paul Auster; o Nocilla Experience de Pere Joan, a partir de l’original d’Agustín Fernández Mallo);
− el préstec, en un sentit o en un altre, de tècniques narratives generalment associades a un dels dos àmbits (així, l’ús del jo interior en el mainstream nord- americà dels vuitantes de la mà de Frank Miller o els artefactes híbrids The Art of the Possible de Kenneth Koch i Fantomás contra los vampiros multinacionales de Julio Cortázar);
− o l’apropiació de cites, títols o personatges provinents de l’altre àmbit, no per mer afany cultista, sinó com a recurs narratiu (el viatge a l’infern de Dant Alighieri en Swamp Thing d’Alan Moore, ací revisitat en clau de còmic de terror pulp, o la recurrència a l’antiga cultura popular de consum ràpid en Javier Pérez Andújar i el seu Los príncipes valientes), etc.
Els articles poden tenir una extensió màxima de 65.000 caràcters, i s’han de presentar en suport informàtic compatible amb Word per a Windows, fent constar el nom complet de l’autor, la institució acadèmica de què forma part, les adreces postal i electrònica i un telèfon de contacte. Només per acord extraordinari del Consell de Redacció es poden publicar articles d’extensió superior als referits 65.000 caràcters. Juntament amb l’article, els autors han de presentar, en un document independent, un total de 5 paraules clau i un resum o abstract d’extensió entre 600 i 1.200 caràcters, ambdues informacions tant en anglés com en català; així mateix, com que en el futur la revista estarà disponible en RUA-Repositori Institucional de la Universitat d’Alacant (http://rua.ua.es/dspace/home.jsp?locale=ca), plataforma digital que facilita la difusió de la investigació i que protegeix els drets d'autor, la participació en aquest volum implicarà la cessió de drets de reproducció de l'article en aquest repositori a favor de la revista. La data límit de recepció dels textos, que s’adreçaran a itaca@ua.es, serà el 10 d’octubre del 2012.
* Ítaca. Revista de Filologia és una publicació anual del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. La qualitat científica d’aquesta revista queda garantida, entre altres factors, pel fet que més d’un 75% dels treballs que s’hi publiquen es refereixen a resultats d’investigacions originals i inèdites. El mateix percentatge del 75% estableix el mínim d’autors externs al Consell de Redacció i a l’organització de la revista, a fi d’evitar-ne l’eventual endogàmia editorial. El Consell de Redacció i el Comité Científic de la publicació són elegits pel ple del Consell del Departament de Filologia Catalana. Per a cada exemplar de la publicació, es preveu el nomenament d’un Comité de Selecció, que avalua i informa anònimament els originals presentats, amb capacitat d’acceptar o desestimar les propostes; i amb capacitat, igualment, de formular suggeriments de millora als autors dels articles. En el cas que no hi haja unanimitat entre els avaluadors sobre la conveniència o no de la publicació d’un article, el Consell de Redacció s’encarrega de prendre l’ultima decisió, així com també de supervisar la introducció de canvis i propostes de millora.
Crida [pdf]
19 de juliol 2012
Presentació de Netcom2 a València
Divendres 21 a partir de les 17:00h a la llibreria Futurama (València) en col·laboració amb l'editorial Netcom2 tindrà lloc la presentació del segon àlbum de Margot: “Las diosas de la ruta” comptaran amb la presència de l'editor i de l'autor de l'obra Emilio Van der Zuiden. També es comptarà amb la presència de Regric que dissabte al matí mostrarà algunes planxes del seu proper àlbum de Lefranc -”El eterno Shogun”.
Els autors xerraran amb els asistents, firmaran exemplars i hi haurà refrescos per a tots. Serà una festa per als aficionats a la línia clara.
Font: Entrecomics
18 de juliol 2012
Declaracions de Carme Solé Vendrell sobre el Premi Nacional de Còmic 2012
La revista digital Cornabou ha publicat les primeres declaracions que ha fet la il·lustradora Carme Solé Vendrell, guardonada amb el Premi Nacional de Còmic 2012, pel seu àlbum La croada dels nens.
Carme Solé Vendrell ha dit a la mencionada revista digital que quan el CoNCA li va comunicar la concessió del premi ja li va advertir que, en ser fet públic sota la modalitat de "còmic" podia generar confusió, però que l'opció entrava de ple dins de les Bases dels Premis Nacionals de Cultura i que el jurat havia pres la decisió de guardonar La croada dels nens per unanimitat. Carme Solé Vendrell pensa també que per evitar polèmiques com aquesta en la qual s'ha vist involuntàriament implicada, la modalitat de "Còmic" s'hauria de rebatejar com a "Il·lustració", ja que aquesta és una denominació que engloba tots els gèneres, sigui quin sigui el seu suport: àlbum il·lustrat, còmic o publicació en premsa.
Font: Cornabou
17 de juliol 2012
Presentació a Barcelona de Daredevil i firma d'exemplars de Marcos Martín
Presentació a Barcelona de Lolita Butterfly Alérgica al campo
L'art de volar
Títol: L'art de volar
Títol original: El arte de volar
Autors: Antonio Altarriba (Guionista), Kim (Dibuixant)
Publicat per: Editores de Tebeos, juny de 2012
Format: Rústic amb solapes, 208 pàgines, 17x24, B/N
Preu: 22€
En aquests darrers mesos han passat per les meves mans varis còmics del genere autobiogràfic, per exemple Històries del barri, Persèpolis i Sostres, en els seus respectius autors expliquen la part de la vida que han cregut escaient de manera commovedora i segons la vida del lector, aquest podent-se sentir identificat.
A L'art de volar, el seu guionista, Antonio Altarriba Ordóñez ens explica la vida del seu pare, Antonio Altarriba Lope, no en tercera persona, si no que posant-se a la pell del seu pare ho fa en primera persona. El fill esdevé el pare. Això ho pot fer gràcies als diferents escrits que Antonio pare va deixar al seus últims anys de la seva vida. Així doncs amb les primeres pàgines es passa d'una biògrafa a una autografia.
Se'ns dubte per l'Antonio fill, posar-se a escriure el guió de l'obra, expressant així el seus sentiments envers el seu pare i la seva mort, fou una tasca dura i de valentia, a la vegada que també es va repassant els esdeveniments històrics de l'Espanya del segle X passant per la França de la Segona Guerra Mundial ocupada per Alemanya.
El dibuix a càrrec de Joaquim Aubert Puigarnau, conegut com a Kim, ha fet un treball esplèndid dibuixant el text d'Altarriba, sabent interpretar-los magníficament amb gran nivell de realisme, dibuixant tot tipus de situacions i expressant-les correctament.
La història inicia en el moment que Antonio Altarriba Lope culmina els passos que el porten a la mort a través del suïcidi, saltant de la quarta de la residencia on vivia. A partir d'aquí, a través de quatre blocs coneixerem la vida des de la infantesa fins al moment que decideix volar per últim cop, el seu final.
En vull destacar el tema de la parcel·lació de les finques que heretaran els descendents d'una família. Un fet totalment diferent al català on és l'hereu o pubilla qui ho hereta tot i així evitar la divisió de la propietat, comportant doncs que els altres fills s'haguessin de buscar la vida. Al món televisiu, tenim la sèrie de TV3, La memòria dels Cargols, on a la família Cargol, hi ha un hereu Cargol i un cabaler (segon fill), i a la família Esclata-sangs, hi ha una pubilla.
En aquests darrers mesos han passat per les meves mans varis còmics del genere autobiogràfic, per exemple Històries del barri, Persèpolis i Sostres, en els seus respectius autors expliquen la part de la vida que han cregut escaient de manera commovedora i segons la vida del lector, aquest podent-se sentir identificat.
A L'art de volar, el seu guionista, Antonio Altarriba Ordóñez ens explica la vida del seu pare, Antonio Altarriba Lope, no en tercera persona, si no que posant-se a la pell del seu pare ho fa en primera persona. El fill esdevé el pare. Això ho pot fer gràcies als diferents escrits que Antonio pare va deixar al seus últims anys de la seva vida. Així doncs amb les primeres pàgines es passa d'una biògrafa a una autografia.
Se'ns dubte per l'Antonio fill, posar-se a escriure el guió de l'obra, expressant així el seus sentiments envers el seu pare i la seva mort, fou una tasca dura i de valentia, a la vegada que també es va repassant els esdeveniments històrics de l'Espanya del segle X passant per la França de la Segona Guerra Mundial ocupada per Alemanya.
El dibuix a càrrec de Joaquim Aubert Puigarnau, conegut com a Kim, ha fet un treball esplèndid dibuixant el text d'Altarriba, sabent interpretar-los magníficament amb gran nivell de realisme, dibuixant tot tipus de situacions i expressant-les correctament.
La història inicia en el moment que Antonio Altarriba Lope culmina els passos que el porten a la mort a través del suïcidi, saltant de la quarta de la residencia on vivia. A partir d'aquí, a través de quatre blocs coneixerem la vida des de la infantesa fins al moment que decideix volar per últim cop, el seu final.
- 3ª Planta 1910 - 1931 El cotxe de fusta
En vull destacar el tema de la parcel·lació de les finques que heretaran els descendents d'una família. Un fet totalment diferent al català on és l'hereu o pubilla qui ho hereta tot i així evitar la divisió de la propietat, comportant doncs que els altres fills s'haguessin de buscar la vida. Al món televisiu, tenim la sèrie de TV3, La memòria dels Cargols, on a la família Cargol, hi ha un hereu Cargol i un cabaler (segon fill), i a la família Esclata-sangs, hi ha una pubilla.
- 2ª Planta 1931 - 1949 Les espardenyes d'en Durruti:
Aquest
és el bloc més llarg, i amb bon motiu ja és el que aporta més
aventures, fets i experiències a l'Antonio. Iniciem en els seus 21
anys, per tant havent arribat a la seva majoria d'edat, obté el carnet
de conduir, i just llavors es proclama la Segona República . Anys
després amb l'aixecament militar, s'iniciarà la Guerra Civil, i
l'Antonio lluitarà al bàndol contrari formant part d'una milícia de la
CNT. Viure'm també el seu exili a França començant per la seva estada al
camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló (Saint-Cyprien, en
francès), i a partir d'aquí les seves peripècies per la República
Francesa ocupada per Alemanya. En acabar la Segona Guerra Mundial,
s'estableix a Marsella on hi treballarà. En rebre una carta de sa cosina
Elvira on li comunica la mort de la seva mare, Antonio decideix tornar a
Espanya, la Espanya de Franco.
En la part que n'Antonio es troba al camp de refugiats de Sant Cebrià, em va fer recordar una mini-sèrie també de TV3, Tornarem, però en aquest cas els protagonistes eren el camp de refugiats d'Argelers.
En tornar a Espanya, n'Antonio com molta altra gent va ha haver de morir (els ideals) per viure en un règim contra el qual havia lluitat. Tot i això finalment trobarà l'amor, una esposa, casant-s'hi doncs, el que li va suposar una altra renuncia d'ideals, però que amb el temps el recompensaria amb un fill. Amb el temps i la relació amb la seva esposa es va fent insuportable, donant a lloc que ella se'n vagi a viure amb el fill i ell decideixi anar a una residencia.
Amb el temps les seves noves amistats com la seva dona anirien morint. Finalment arriba el dia que decideix emprendre l'últim vol.
L'art de volar és una gran historieta que reflexa una història real, profunda i dura portada a llum per les mans de dos grans autors, un dels quals vinculant familiarment. Un obra totalment recomanable que ara la podem gaudir en català gràcies a Editores de Tebeos.
L'art de volar és Premi Nacional de Còmic de Catalunya 2010 i Premio Nacional del Cómic 2010 del Ministerio de Cultura, entre d'altres premis.
Llop Segarrenc - Planeta Sigarra
En la part que n'Antonio es troba al camp de refugiats de Sant Cebrià, em va fer recordar una mini-sèrie també de TV3, Tornarem, però en aquest cas els protagonistes eren el camp de refugiats d'Argelers.
- 1ª Planta 1949 - 1985 Galetes amargues
En tornar a Espanya, n'Antonio com molta altra gent va ha haver de morir (els ideals) per viure en un règim contra el qual havia lluitat. Tot i això finalment trobarà l'amor, una esposa, casant-s'hi doncs, el que li va suposar una altra renuncia d'ideals, però que amb el temps el recompensaria amb un fill. Amb el temps i la relació amb la seva esposa es va fent insuportable, donant a lloc que ella se'n vagi a viure amb el fill i ell decideixi anar a una residencia.
- En terra 1985 - 2001 La lloriguera del talp
Amb el temps les seves noves amistats com la seva dona anirien morint. Finalment arriba el dia que decideix emprendre l'últim vol.
L'art de volar és una gran historieta que reflexa una història real, profunda i dura portada a llum per les mans de dos grans autors, un dels quals vinculant familiarment. Un obra totalment recomanable que ara la podem gaudir en català gràcies a Editores de Tebeos.
L'art de volar és Premi Nacional de Còmic de Catalunya 2010 i Premio Nacional del Cómic 2010 del Ministerio de Cultura, entre d'altres premis.
Llop Segarrenc - Planeta Sigarra
16 de juliol 2012
Exposició d'en Paco Roca a València
El 6 de setembre s'inaugurarà una retrospectiva de la feina d'en Paco Roca al museu MUVIM de València.
Font: Paco Roca
Quatre nous àlbums de La Gran Col·lecció d'Astèrix
Ja han sortit quatre nous àlbums de les reedicions arreglades de l'Astèrix de les que ja us n'havíem parlat.
Els nous títols que han sortit en català són:
Els nous títols que han sortit en català són:
13 de juliol 2012
Nota de Ficomic sobre el Premi Nacional de Còmic de Catalunya
Un Premi Nacional de Còmic per a un llibre il·lustrat
L’anunci dels Premis Nacionals de Cultura de Catalunya que s’han donat a conèixer avui han atorgat el Premi Nacional del Còmic al llibre d’il·lustracions La croada dels nens. El jurat designat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) s’ha equivocat de mitjà perquè aquest magnífic llibre de Carme Solé Vendrell hauria de ser guanyador d’un Premi Nacional d’Il·lustració. Còmic i il·lustració són dos mitjans diferents, amb personalitats, trajectòries, llenguatges i suports propis i diferenciats, que mereixen tenir cadascun el seu propi Premi Nacional, encara que la dotació fos d’entrada del 50 per cent per cadascun donada la situació de retallades generalitzades.
La historieta té al nostre país una tradició centenària avalada per diverses i brillants generacions d’autors, agents, editors i llibreters especialitzats. Des de FICOMIC demanen que es canviï la denominació de Premi Nacional del Còmic per a l’obra guardonada d’enguany perquè senzillament no és un còmic, és un llibre d’il·lustracions i aquest fet pot portar a equívocs. És com si s’hagués donat el Premi Nacional de Cinema a l’obra d’un fotògraf.
Alhora insistim en la instauració de dues categories diferents de còmic i il·lustració i l’elecció de jurats competents de cara a la propera edició. En aquest sentit, semblen molt més adients els criteris que té definits el Ministerio de Cultura als seus Premis Nacionals on còmic i il·lustració tenen categories pròpies.
Carles Santamaria
Director del Saló del Manga de Barcelona
Director del Saló Internacional del Còmic de Barcelona
Presentació d'¡Esto es importantísimo! a Barcelona
Font: Manel Fontdevila
12 de juliol 2012
Presentació de Balears Abans i Ara volum III
Presentació de Balears Abans i Ara Volum 3: Els Púnics, avui a les 19:30 al Centre Espailles (Plaça de Santa Eulalia 7) de Palma.
11 de juliol 2012
S'ha editat el llibre del centenari de Cu-cut!
En ocasió del centenari de la suspensió de la revista Cu-Cut!, es reivindica aquella popular publicació satírica que va mirar al món amb mordacitat durant la primera dècada del segle XX, i va marcar el desenvolupament de la premsa satírica catalana posterior. Complementant l'exposició que es pot veure a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ara tenim el llibre editat per Efados.
El primer número de Cu-Cut! va aparèixer el 2 de gener de 1902. Era una iniciativa editorial vinculada al partit polític catalanista la Lliga Regionalista. La defensa dels interessos catalans davant el centralisme i el caciquisme fou una de les principals causes de la revista, així com la crítica municipal. Les seves invectives continuades contra el govern de Madrid li van costar nombroses multes i suspensions. La seva campanya satírica contra l'exèrcit espanyol –desprestigiat després de la derrota de Cuba– va culminar amb un assalt a la redacció per un grup de 300 oficials ofesos. Aquests incidents van provocar la caiguda del govern de Montero Ríos, la unió del catalanisme polític, i la tramitació de la Llei de Jurisdiccions, instrument de control de la premsa per part de l'exèrcit vigent fins a la República.
Cu-Cut! ens va deixar el seu testimoni mordaç dels principals fets d'aquella dècada: des de la guerra Russo-Japonesa (1904-1905) i els atemptats anarquistes que aterrorien la ciutat, als esdeveniments de la Setmana Tràgica (1909) o la construcció de monuments i edificis singulars de Barcelona, com el monument al Dr,. Robert, o la Casa Milà de Gaudí.
El primer número de Cu-Cut! va aparèixer el 2 de gener de 1902. Era una iniciativa editorial vinculada al partit polític catalanista la Lliga Regionalista. La defensa dels interessos catalans davant el centralisme i el caciquisme fou una de les principals causes de la revista, així com la crítica municipal. Les seves invectives continuades contra el govern de Madrid li van costar nombroses multes i suspensions. La seva campanya satírica contra l'exèrcit espanyol –desprestigiat després de la derrota de Cuba– va culminar amb un assalt a la redacció per un grup de 300 oficials ofesos. Aquests incidents van provocar la caiguda del govern de Montero Ríos, la unió del catalanisme polític, i la tramitació de la Llei de Jurisdiccions, instrument de control de la premsa per part de l'exèrcit vigent fins a la República.
Cu-Cut! ens va deixar el seu testimoni mordaç dels principals fets d'aquella dècada: des de la guerra Russo-Japonesa (1904-1905) i els atemptats anarquistes que aterrorien la ciutat, als esdeveniments de la Setmana Tràgica (1909) o la construcció de monuments i edificis singulars de Barcelona, com el monument al Dr,. Robert, o la Casa Milà de Gaudí.
Enquadernació: Tela. Pàgines: 218. EAN: 9788415232193. Any d'edició: 2012. Preu: 32 euros.
10 de juliol 2012
Presentació d'El Jirón Negro a Barcelona
08 de juliol 2012
Què coi li passa a al còmic en català? L'annex.
A principis de mes passat, en Júnior del bloc Vinyeta va fer dos anàlisis en vinyetes sobre l'estat del còmic en català, que des d'aquí en vam fer difusió. Aquest divendres 6 de juny, en Júnior n'ha fet un annex, que tot seguit el podeu veure.
06 de juliol 2012
Novetat de juliol d'EDT
Aquest més de juliol, Editores de Tebeos publicarà el volum 40 de Bleach.
Manga
Col·lecció Shonen Manga
192 pàgines - B/N
192 pàgines - B/N
6,50€
L'Ichigo torna a enfrontar-se a l’Ulquiorra després d’aquell primer combat en què va sucumbir davant de l’aclaparadora força de l’espada!! Aquesta vegada haurà d’utilitzar en el combat tot l’esperit de lluita que tingui si vol treure l’Orihime de Las Noches. Però, segons com vagin les coses, l’Ulquiorra podria recórrer a la seva forma alliberada! I llavors què?
Font: EDT pdf pàg. 10
04 de juliol 2012
L'aventura del còmic gironí
Ja és al carrer el número 273 de la Revista de Girona, amb el dossier
dedicat al còmic gironí, coordinat pel periodista Sebastià Roig, en el
qual hi han intervingut l'estudiós del còmic Joan Manuel Soldevilla i
els periodistes Salvador Garcia-Arbós i Xavier Castillón.
Els continguts que es presenten en aquest dossier volen ser una aportació a la història i a la definició dels trets distintius del còmic a les comarques gironines. Mitjançant diferents articles, Roig, Soldevila, Garcia-Arbós i Castillón radiografien els principals manifestacions que hi ha hagut en l'àmbit del còmic a les comarques gironines, totes de gran importància i prestigi. En total, són nou els articles en els quals s'expliquen les particularitats de publicacions vinculades estretament amb comarques gironines (com ara Cavall Fort, La Coma, L'Aboia... entre d'altres; els fanzines, els tebeos i les iniciatives dutes a terme per divulgar la historieta) i els reconeixements que s'han fet a comarques gironines de l'obra d'artistes dedicats a la historieta i l'humor gràfic; també es dedica especial atenció a les botigues gironines especialitzades en còmic; i apareixen, com a destacats, l'aportació que van fer alguns gironins en aquest àmbit com ara el bisbalenc Carles Bech, Enric Bug; Jaume Provensal; Joan Cos; Joan Aliu; Lluís Puigbert; Quim Bou; J.C. Negre; Jordi Soler, i Joan Antoni Poch.
Els continguts que es presenten en aquest dossier volen ser una aportació a la història i a la definició dels trets distintius del còmic a les comarques gironines. Mitjançant diferents articles, Roig, Soldevila, Garcia-Arbós i Castillón radiografien els principals manifestacions que hi ha hagut en l'àmbit del còmic a les comarques gironines, totes de gran importància i prestigi. En total, són nou els articles en els quals s'expliquen les particularitats de publicacions vinculades estretament amb comarques gironines (com ara Cavall Fort, La Coma, L'Aboia... entre d'altres; els fanzines, els tebeos i les iniciatives dutes a terme per divulgar la historieta) i els reconeixements que s'han fet a comarques gironines de l'obra d'artistes dedicats a la historieta i l'humor gràfic; també es dedica especial atenció a les botigues gironines especialitzades en còmic; i apareixen, com a destacats, l'aportació que van fer alguns gironins en aquest àmbit com ara el bisbalenc Carles Bech, Enric Bug; Jaume Provensal; Joan Cos; Joan Aliu; Lluís Puigbert; Quim Bou; J.C. Negre; Jordi Soler, i Joan Antoni Poch.
Font: Girona Noticies, El Punt Avui
Comicat a l'espai cultural Nius de la XTVL
02 de juliol 2012
Gran exposició d'Alfonso López a Lleida
A la Sala Montsuar de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) podem veure l’exposició ‘Alfonso López 2002-2012’, que recull l’obra de l’autor publicada en els últims deu anys. El dibuixant i periodista ha estat distingit amb els premis Serra i Moret (2005) i el Nacional de Còmic (2011). Els treballs destaquen per la varietat de registres de l’autor, que sempre ha destacat pel seu humor crític. Les seves obres parlen d’aventures i biografies, d’humor polític i de denúncia de l’abús del poder, entre altres temes. La mostra gràfica podrà veure’s fins al 16 de setembre.
Aquí podeu veure l'entrevista realitzada per Waita TV a Alfons López el dia de l'inauguració de la mostra. Es altament recomanable fer una mirada (o dues) per la web del dibuixant. La Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs està situada a la Plaça de la Catedral de Lleida (Segrià).
Aquí podeu veure l'entrevista realitzada per Waita TV a Alfons López el dia de l'inauguració de la mostra. Es altament recomanable fer una mirada (o dues) per la web del dibuixant. La Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs està situada a la Plaça de la Catedral de Lleida (Segrià).
Font: Sàpiens
Subscriure's a:
Missatges (Atom)