31 de desembre 2018

2018: Manga en català

Enguany per desè cop, ja torna a tocar la meva revisió i valoració de com li ha anat el manga en català aquest any. Les anteriors les podeu llegir aquí: 2009, 2010*, 2011*, 2012*,  2013*, 2014*, 2015*, 2016*, 2017* (* Enllaç de ComiCat).

El passat 2017 va ser un any de continuacions i una finalització. Per part de Panini Comics, es va cancel·lar Bleach amb la publicació del volum 48, quelcom que es veia a venir. Afortunadament, es va cancel·lar al final de la saga de la Batalla de Karakura, marcant també el final de la primera meitat del manga. Per part de Planeta Cómic, es va continuar amb Bola de drac Color, finalitzant-se la saga d'en Majin Boo amb els seus quatre últims volums i iniciant-se la Saga Origen amb els seus 4 primers volums. També es va estrenar Bola de drac Super amb dos formats diferents. Primer es van publicar 5 números en format comic book, com a continuació de les Sèries Blanca i Vermella, i després es va publicar el primer volum que conté els 5 números publicats prèviament.  De Bola de drac SD no es va publicar cap volum.

Encara que no sigui manga mencionar els Anime Comics de Bola de drac que s'han publicat, els quals no els tinc en compte en realitzar els gràfics i a la llista els poso en parèntesi. D'aquests s'han publicat: Lluita entre guerrers de força il·limitada, Batalla al límit! Els Tres Grans Supersaiyans, i La Resurrecció de F. A més a més també s'ha publicat el tercer Compendi de Bola de drac, sent la segona part de la guia d'animació.

Toca parlar de com ha anat aquest 2018.

Començant  amb Planeta Cómic, de Bola de drac Color, s'ha finalitzat la saga Origen amb els seus quatre últims volums i s'ha iniciat la Saga Satanàs Cor Petit (Piccolo, Gran Reis dels Dimonis) amb el seu primer volum, dels quatre que consta.

Respecte Bola de drac Super, s'ha continuat amb el format  comic book, sortint-ne 10 números més, i per altra banda també ha sortit el segon volum. 

Respecte Bola de drac SD enguany no s'ha publicat cap volum.

També de tot i que no sigui manga mencionar els Anime Comics de Bola de drac que s'han publicat, els quals no els tinc en compte en realitzar els gràfics i a la llista els poso en parèntesi. D'aquests s'han publicat: El renaixement de la fusió! i Garlic Júnior Immortal. A més a més també s'ha publicat el quart i últim Compendi de Bola de drac.

No tot han estat continuacions, sinó també hi ha hagut dues estrenes inesperades. La primera ve per part d'Ooso Comics. Després d'haver publicat el seu còmic de producció pròpia Supercatalà, l'últim volum en format manga, ha fet el salt al Japó,  estrenant-se al món del manga, amb Mazinger Angels, una obra de l'univers creat per en Go Nagai, i del qual s'ha publicat els tres primers volums dels 4 que té.

I l'altra estrena és un volum únic publicat per Ara Llibres, que es tracta de l'adaptació manga de La màgia de l'ordre, de la coneguda Marie Kondo, de la qual l'editorial n'ha publicat altres llibres seus.
 
Finalment també mencionar La mort de Sòcrates,  un còmic d'estil manga, de l'autor barceloní d'origen japonès Jun Matsuura, publicat per Herder Editorial. Aquest com que no es tracta d'un manga tampoc el tinc en compte a les estadístiques.

Així ha anant doncs aquest 2018:
  • Gener: Bola de drac Color Saga Origen vol. 5
  • Febrer: (Anime Comic: Dragon ball Z El renaixement de la fusió!)
  • Març: Bola de drac Color Saga Origen vol. 6
  • Abril: Bola de drac Super núm. 6 (Comic book), Mazinger Angels vol. 1 / (La mort de Sòcrates)
  • Maig: Bola de drac Super núm. 7 (Comic book)
  • Juny: Bola de drac Color Saga Origen vol. 7, Bola de drac Super núm. 8 (Comic book) i La màgia de l'ordre.
  • Juliol:  Bola de drac Super núm. 9 (Comic book) i Mazinger Angels vol. 2
  • Agost: Bola de drac Super núm. 10 (Comic book)
  • Setembre: Bola de drac Color Saga Origen vol. 8 i Bola de drac Super núm. 11 (Comic book)
  • Octubre: Bola de drac Color Saga Satanàs Cor Petit vol. 1, Bola de drac Super núm. 12 i 13, (Comic book), Bola de drac Super vol. 2 / (Anime Comic: Dragon ball Z Garlic Júnior Immortal)
  • Novembre: Bola de drac Super núm. 14 (Comic book) i Mazinger Angels vol. 3
  • Desembre: Bola de drac Super núm. 15 (Comic book) / (Bola de drac Compendi vol. 4)
Un cop finalitzat el 2018, tenim quatre sèries de manga en curs: Bola de drac Color (29 de 32 i tancada), Bola de drac SD (3 de 5 i oberta), Bola de drac Super (Volums: 2 de 8 i oberta / Comic book: 15 de ? i oberta) i la nova sèrie Mazinger Angels (3 de 4 i tancada). 

Així doncs s'han publicat 10 volums i 10 comic books. Un any bo pel manga en català amb l'arribada d'Ooso Comics.

I per aquest 2019?

Començant per Planeta Cómic, per una banda ens acomiadarem de Bola de drac Color. Aquest gener sortirà el segon volum, el març tocarà el tercer i el maig, el quart i últim. D'aquesta manera Bola de drac Color constarà de 32 volums, mentre que l'Edició Definitiva consta de 34 volums.

Sobre Bola de drac Super, per l'edició en format comic book, ja tenim previstos els números 16 i 17, pel febrer i març, respectivament, i per l'edició en volums, s'espera que s'augmenti el ritme i que com a mínim en surtin dos volums més, el tercer i el quart.

Respecte Bola de drac SD, sembla que en sortirà algun altre volum.

A més s'esperen dues estrenes de l'univers de Bola de drac. Per una banda hi ha Super Dragon Ball Heroes, manga basat en el joc de cartes japonès, i Dragon Ball: Em vaig reencarnar en en Yamcha, un peculiar manga on un noi es reencarna en aquest personatge de Bola de drac, donant-li una nova oportunitat en la seva vida. Preguntats via Facebook, van respondre que també arribarien en català.

I per acabar amb Planeta, una altra sèrie que sembla que en trauran més volums és Detectiu Conan.  

I ja acabant amb Ooso Comics, primer de tot com novetat del gener tenim la publicació de Cutie Honey. The Legend. S'espera que després es publiqui el quart i darrer volum de Mazinger Angels, i finalment la publicació de Mazinger Otome. Veurem al llarg de l'any quines altres llicències ens portarà l'editorial de Prades.

Visualització gràfica del manga en català.

Tot seguit anem amb l'apartat dels gràfics. Primer de tot poso el gràfic doble on el de barres mostra el nombre de sèries de manga en català estrenades per any (eix ordenades esquerre) i el gràfic de línia mostra l'increment de sèries de manga en català al llarg dels anys (eix ordenades dret). Així doncs havent-hi enguany les estrenes de Mazinger Angels i La màgia de l'ordre, s'augmenta a 25 mangues en català publicats. 


El segon gràfic mostra el nombre de volums de manga en català publicats des del 2004 fins enguany, i el tercer gràfic mostra el nombre de llançaments per editorial.



Fou l'any 2004 que es va començar a publicar manga en volums, començant pels dos primers volums de Detectiu Conan dels vuit que ha publicat Planeta. El 2005 s'estrenaria Glénat/EDT amb Inu-yasha. El 2006 ens va arribar l'Edició Definitiva de Bola de drac, alhora que Glénat aniria ampliant el seu catàleg. El clímax el vam tenir l'any 2007 amb 69 volums publicats de 9 sèries diferents, una de les quals fou el volum únic de Barri Llunyà d'Edicions de Ponent, i a partir d'aquí, en anant tancant sèries i espaiant periodicitats, començaria el declivi de llançaments fins al 2012 amb la fi de Glénat/EDT amb el manga en català; Cinturó Negre amb 19 volums de 29, va quedar inacabada. A partir del 2013, amb Planeta i Panini, heretant Naruto i Bleach respectivament, tot continuant-los, en el cas de Naruto fins al final (2016), i en el cas de Bleach havent-la de cancel·lar l'any passat. A més amb Planeta tot publicant noves edicions i mangues de Bola de drac, amb un lleuger puja i baixa, ens hem mantingut de mitjana per al voltant dels 10 volums anuals. Enguany justament han estat 10 volums els publicats, 6 de Planeta, 3 d'Ooso i el volum únic per part d'Ara Llibres.

El quart i darrer gràfic ve a ser el segon però afegint-hi el manga en català publicat en format comic book (incloent-hi el format àlbum), que tal com ja sabem comença el 1992 amb Bola de drac. Sobre la Sèrie Blanca el fet que tingués periodicitat setmanal possiblement hi hagi alguns números que els hagi comptat en un mes i correspongui en un de contigu (anterior o posterior), i això pugui afectar erròniament al còmput anual tot i que lleugerament. Per la Sèrie Vermella també iniciada el 1992 en principi no hi hauria d'haver cap error. Tot i això, la diferència entre sèries no es mostra al gràfic.
  
Del 1992 al 1997 tenim la publicació de Bola de drac, Sèries Blanca i Vermella, 211 números en total, i també els 15 números de Doraemon. Del 2001 al 2004 hi ha Shin-chan, del qual se'n va publicar 71 números. Des de l'any, s'ha recuperat el format de Comic Book amb Bola de drac Super, havent-se publicant-se 5 números, el 2017 i enguany, 10 números. 


Finalment desitjar-vos una bona entrada el 2019 i que tingueu un magnífic any.


28 de desembre 2018

Capablanca 2a part: Dues morts

Títol: Capablanca 2a part: Dues morts
Títol original: Capablanca tomo dos: Dos muertes
Autor: Joan Mundet
Traducció de: Joana Zoyo
Publicat per: Amaníaco Ediciones i Cayolargo ediciones, octubre de 2018
Format: Rústic, 112 pàgines, 168 x 24 mm i B/N
Preu: 10€

(Nota: L'enllaç d'aquest còmic no estarà en funcionament fins a la nova actualització de la web, que segons l'editorial ha de ser pròximament.)




El passat octubre de 2018, coincidint amb la tercera edició del Girocòmic, Amaníaco Ediciones va publicar i presentar el segon volum en català de la sèrie Capablanca d'en Joan Mundent, titulat Dues morts.

En la primera part de la sèrie titulada, A cara o creu, coneixem en Joan Muntada, un jovenet de principis del segle XVII, que viu a Llacera, un antic terme del Vallès. Amb motiu de les circumstàncies que van donar lloc al seu naixement té mala relació amb els seus germans, especialment amb el gran, en Sebastià, quin aprofita cap ocasió per atonyinar el jove, adduint que és un bastard, un bord del pare d'ells. La seva vida farà un gir amb l'arribada del cavaller castellà Don Rodrigo de Ucero per establir-se al castell de Pera, esdevenint el jovenet el seu servent. Malgrat les diferències entre ells dos, estar al seu servei, serà a la vegada estar lluny del seu germà. Un alleugeriment temporal, ja que Don Rodrigo, acaba mort, i en Joan ha de tornar a casa seva sabent que s'hi pot trobar i més ara que ha heretat la fortuna del cavaller castellà.

En aquesta segona part, Dues morts, continuem allà acabar el llibre anterior. La Jerònima, la muller d'en Miquel, l'altre germà muntada, tement per al vida d'en Joan, a causa de les importants pallisses que rep per part d'en Miquel, aconsella que se'n vagi de Llacera a fer vida a un altre lloc. Però la nit que fuig té un fet aliè a ell però que el perseguirà allà on vagi, en Jaume Dalmau, un amic seu és assassinat. Afegint-hi que en Sebastià denuncia falsament que en Joan ha fugit havent robat, això dóna a lloc que les culpes de l'assassinat també recaiguin en el jove Muntada.

En Joan arriba a Barcelona, i aquí de manera involuntària, acabarà formant part d'una confraria de pidolaires, i així sobreviure, però com descobrirà també hi ha gent amb mala fe, i alguns dels seus companys se'n voldran aprofitar, comportant-li males situacions. Barcelona també doncs és un lloc hostil per en Joan Muntada.

Si el primer volum era sobretot molt introductori, amb aquest segon, ja anem aprofundint amb la trama, tot coneixent millor els personatges, i en especial revelant fets molt importants del passat, dels orígens d'en Joan. Un volum molt interessant.

La història continua amb el tercer volum, el qual l'en castellà, El pozo del olvido, va sortir també el passat Girocòmic.  Esperem que la seva edició en català, El pou de l'oblit, arribi aviat o com a molt tard pel saló del còmic gironí, i així poder anar descobrint com en Joan Muntada esdevé bandoler, i tal com ens podem imaginar, veure com en Joan Mundet el farà convergir amb el llegendari bandoler Capablanca.


Llop Segarrenc

24 de desembre 2018

Exposició "Ortifus al mar-íntim"

Us fem menció d'una exposició dedicada al valencià Antoni Ortiz Fuster conegut per Ortifus. Es va inaugurar el passat 21 de desembre i tindrà lloc fins al pròxim 3 de març de 2019. L'exposició té lloc a l'Edifici del Rellotge, al Port de València.


https://www.tebeosfera.com/T3content/img/T3_promociones/_/n/48380523_10218053442753326_1259907958834200576_n.jpg


Font: Tebeosfera

Informació aportada per Jaume Tugores  

Novetat d'Alfons el Magnànim: Historietes valencianes del segle XIX

La Institució Alfons el Magnànim 'ha publicat un llibre titulat Historietes valencianes del segle XIX. Els pioners del tebeo, sent el seu autor en Jordi Giner Monfort.



Caronté - 118 pàgines - 21 x 15 cm
ISBN: 978-84-7822-5-765
16€

Durant l'últim terç del segle XIX la societat valenciana va viure una explosió de publicacions periòdiques de tot tipus: polítiques, literàries i, especialment, les de caràcter sicalíptic, que tanta popularitat tingueren en el segle XX. En una època en què els avanços en reproducció d'imatges començaven a implantar-se en les revistes, apareixen les primeres historietes, allò que anys més tard coneixeríem com a tebeo o còmic. L'objectiu d'aquest llibre és treure a la llum l'obra que aquells primers il·lustradors van publicar en les revistes valencianes de l'últim terç del segle XIX. Entre aquells artistes trobarem alguns noms il·lustres com ara els de Manuel González Martí, Salustiano Asenjo o Francisco Roig Bataller. Junt a ells apareixen altres autors menys coneguts, alguns anònims difícilment identificables i també autèntiques figures de l'humor d'aquella època com ara Cilla, Escaler o Fradera.

En definitiva, una selecció de les que podríem considerar les primeres historietes aparegudes en la premsa valenciana.

L'autor:
Jordi Giner Monfort, nascut a Bilbao el 1978. Doctor en Sociologia i professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València.

21 de desembre 2018

L'església del mar

Títol original: La catedral del mar
Autors: Ildefonso Falcones (novel·la, obra original), Pilar Alonso (guió), Tomeu Pinya (dibuix), i Ester Salguero i Ernesto Lovera (color)
Traducció de: Anna Serra
Publicat per: Random Cómics, octubre de 2018
Format: Cartoné - 192 pàgines - 175 x 216 mm - Color
Preu: 16,95€







Random Cómics és un segell de Penguin Random House que va néixer el passat març de 2018 amb el qual es vol ampliar el ventall de còmics que publica el grup editorial en altres segells, però en aquest es vol centrar a publicar-hi en aquest format  novel·les històriques, grans clàssics o relats nascuts al món digital.

En aquest 2018, a les seves acaballes, Random Cómics ha publicat dos còmics en català: L'església del mar i Matar un rossinyol. El primer, el qual està dedicat aquesta ressenya, fou publicat el passat octubre, sent l'adaptació de l'homònima novel·la històrica creada per l'Ildefonso Falcones el 2006. La novel·la la qual fou escrita originalment en castellà s'anomena La catedral del mar, però en la seva traducció en català es va reanomenar a L'església del mar, entenent que per diferenciar edicions, i això s'ha mantingut en l'adaptació al còmic.

Tot i que Santa Maria del Mar, el temple a qui està dedicat l'obra, mai no ha posseït el títol de catedral, és una basílica, el fet d'anomenar-la "catedral" té sentit en què en la seva època fou el gran temple cristià construït pel poble i no pas per les autoritats, i també segons he trobat, històricament Barcelona era coneguda com "la ciutat de les tres catedrals", ja que a banda de la mateixa Catedral de Barcelona, el temple actualment destruït de Santa Caterina i justament Santa Maria del Mar, eren considerats temples de gran bellesa i magnitud.

La història ens porta al segle XIV. En Bernat Estanyol i el seu fill acabat de néixer, l'Arnau, han de fugir de Navarcles i arriben a Barcelona, i així deixar de ser serfs i esdevenir ciutadans. El temps va passant i l'Arnau esdevé un noiet. Alhora el Cap i Casal de Catalunya viu una època de grandesa i esplendor. La ciutat s'ha expandit cap a la Ribera, el barri dels pescadors, els habitants del qual han decidit construir-hi el temple més gran dedicat a la Mare de Déu, el que avui coneixem doncs com a Santa Maria del Mar. Serà gràcies a en Joan, d'una edat semblant a ell, que coneixerà el temple de Santa Maria, el qual s'està construint, i també, les persones que porten les pedres des de la pedrera de Montjuïc, els bastaixos. Les guerres, la fam i les revoltes comportaran que en Bernat sigui executat, i l'Arnau decideix esdevenir bastaix. L'Arnau Estanyol amb el pas de temps viurà tota mena de circumstàncies, l'amor, la guerra, la pesta, l'esperança, la riquesa, l'enfonsament, però a mesura que ell vagi creixent i ho vagi vivint tot, paral·lelament Santa Maria del Mar també anirà creixent dia rere dia, any rere any, també viurà èpoques en què no creixerà, però persona i edifici sabran sobresortir-se'n de les penúries, i mentre l'Arnau acabarà esdevenint tot un gran ciutadà de Barcelona, Santa Maria del Mar esdevindrà un dels grans temples de la ciutat.

L'adaptació al còmic ha anat a càrrec de la Pilar Alonso al guió, en Tomeu Pinya a les il·lustracions i l'Ester Salguero i l'Ernesto Lovera al color. Només però el dibuixant està acreditat a la portada, quan el correcte fora que hi constessin tots.

El còmic no és la primera adaptació. Aquest any per TV3, de finals d'agost a principis d'octubre, hem pogut veure la seva adaptació televisiva, en aquest cas mantenint-se el nom original. Mesos abans s'havia emès per Antena 3.

El fet de no haver llegit la novel·la original, i sí haver vist la sèrie, ha estat inevitable que a mesura que anava llegint el còmic, l'hagi anat comparant amb la sèrie. El correcte hauria estat haver-lo comparat amb l'obra original. El còmic està dirigit a tots els públics, i tal com diu la fitxa editorial, està recomanat a partir dels 9 anys, per tant el procés adaptatiu, a part de la limitació de pàgines, ha tingut en compte aquests aspectes, comportant que segurament molts elements i circumstàncies s'hagin suavitzat, canviat o bé omès per tal de poder-lo fer apte per a totes les edats, i així donant-li també una vessant educativa, ja que s'ha creat una guia de lectura per aprendre o aprofundir en els diferents aspectes que surten al llarg del còmic.

El còmic de L'església del mar és doncs un producte obert a tothom, tant el guió com el dibuix ho faciliten, i que ens permet conèixer la història de l'Arnau Estanyol i de l'església de Santa Maria del Mar des d'una altra perspectiva.


Llop Segarrenc

20 de desembre 2018

Novetat: 6è número d'Univers

L'autor de còmics Albert Monteys ha posat a la venda el 6è número d'Univers. Porta el subtítol de "Meravella còsmica a preus populars", perquè el preu el posa el lector, sigui 0€ o 1000€. Només l'ha de descarregar en aquest enllaç, valorant quin preu posar-li i en acabat triar si es vol en català, castellà o anglès.

L'any passat, Monteys va ser nominat als prestigiosos Premis Eisner pels números anteriors d'aquesta mateixa col·lecció.

19 de desembre 2018

Nova exposició a Humoristan: "Els tebeos de cine"

La relació del cinema amb les historietes ve de lluny. Els dos mitjans comparteixen l'objectiu d'entretenir a un públic ampli i participen d'un llenguatge narratiu amb molts punts en comú. El transvasament d'arguments i personatges entre els dos mitjans ha estat constant des de principis del segle XX.

En aquesta exposició digital, amb més de cent dibuixos exposats, es vol mostrar la relació entre el cinema còmic i els tebeos en el període que va des de principis del segle XX fins a la postguerra. La podeu veure aquí.

Taula rodona: L’esclat dels còmics, influències dels clàssics nord-americans


18 de desembre 2018

Neix la Càtedra d'Estudis de Còmic a la UV

La Universitat de València crea un projecte pioner a Espanya que dirigirà el professor d'Òptica i divulgador d'historietes Álvaro Pons - La Nau acollirà a més l'Aula del Còmic per reconèixer «l'estatus de producte cultural del còmic»


La Universitat de València tindrà la primera Càtedra d'Estudis de Còmic d'Espanya. La reunió del Consell de Govern universitari d'aquesta setmana aprovarà la creació d'aquesta iniciativa pionera gràcies al conveni amb la Fundación SM, del grup editorial espanyol especialitzat en materials educatius i literatura juvenil.

Amb aquest accés del còmic a l'ensenyament superior, la Universitat de València se suma a l'estudi de la influència artística que han adquirit en els últims anys els dibuixants, i el seu prestigi tant en els moviments avantguardistes d'art com en el món del disseny.

El director de la Càtedra d'Estudis de Còmic serà n'Álvaro Pons, professor d'Òptica de la Universitat i un dels majors experts en còmic d'Espanya. A més de la seva tasca com a col·leccionista, crític i divulgador del món de la historieta, Pons va ser el comissari de la reeixida exposició de l'IVAM «VLC València Línia Clara», una retrospectiva de la història del còmic valencià que va entrar al museu com una de les expressions artístiques de la modernitat, i per reivindicar el còmic com una disciplina artística.

Pons va publicar l'any passat La Cárcel de Papel. Diario de un lector de tebeos (2002-2016), un assaig il·lustrat sobre el fenomen de la historieta i la novel·la il·lustrada, que era la continuació del seu imprescindible Viñetas a la luna de Valencia, historia del tebeo valenciano 1965-2007, la revisió de la historieta valenciana més complet.

També va col·laborar en l'organització del congrés «Literatura i Còmic. Dibuixos Escrits-Escrits dibuixats: Visions Femenines» de la Universitat de València el 2007. El 2009 va coorganitzar també les I Jornades de Narrativa Gràfica a la Universitat.

N'Álvaro Pons va entrar al Consell Assessor de l'IVAM a l'octubre a proposta del Consell Valencià de Cultura, i una de les mostres del museu per al pròxim any és un projecte específic del dibuixant Paco Roca, centrat precisament en la vida al museu valencià.

Juntament amb la Càtedra d'Estudis de Còmic d'Espanya, la Universitat de València posarà en marxa l'Aula del Còmic al Centre Cultural La Nau, que també dirigirà n'Álvaro Pons. Per al vicerector de Cultura i responsable de La Nau Antonio Ariño, l'aposta universitària pel còmic «indica l'estat de producte cultural del còmic», a més d'un reconeixement a la història de la premsa satírica valenciana, que amb La Traca va aconseguir la seva màxima esplendor.

Sobre la possibilitat que la nova càtedra pugui impartir un màster de titulació pròpia, Ariño ha assegurat que encara és aviat, però va reconèixer que en qualsevol cas seria interdisciplinari, «connectat tant al cinema i la literatura». També va avançar que l'Aula del Còmic tindrà una triple funció, a més de les conegudes de formació i programació oberta, se li afegirà la innovació.

La càtedra neix amb un pressupost de 30.000 euros, gràcies a la implicació en el conveni de la Fundación SM.


Font: Levante - EMV / Joan Carles Martí / València / 14.12.2018 / 04:15

15 de desembre 2018

Mortadel·lo i Filemó. Urgències de l'hospital... fatal!

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Urgències de l'hospital... fatal! 
Títol original: Mortadelo y Filemón. Urgencias del hospital... ¡fatal! 
Autors: Francisco Ibáñez (guió i dibuix) i Rubén Larrea (color i composició)
Traducció de: Mercè Amat
Col·lecció: Mestres de l'Humor núm. 51
Publicat per: Bruguera, octubre de 2018
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 13,90€



Aquest passat octubre va sortir una nova aventura de Mortadel·lo i Filemó, titulada Urgències de l'hospital... fatal!, sent el primer àlbum de la col·lecció Mestres de l'Humor publicat sota el recuperat segell Bruguera, d'ençà que Penguin Random House va comprar Ediciones B. 

Quantes vegades no hem sentit a dir que les urgències dels hospitals no estan col·lapsades? Que hi falten llits? Que hi falta personal? Que el temps d'espera és llarg? Aquesta és la situació de la nova aventura dels agents de la TIA, els hospitals públics fan pena, i els malalts cansats d'aquesta situació se'n van als privats, i últimament n'ha aparegut de ben estranys, sembla que hi hagi algú interessat en tota aquesta situació, que la sanitat privada s'enforteixi. Això és el que sospita en Súper i envia a en Mortadel·lo i en Filemó a investigar que hi ha darrere de tot plegat. Així que ja tenim els dos agents investigant d'hospital a hospital, a veure què hi troben. I el que hi trobaran és que els hospitals no funcionen gens bé i ells acabaran ficats en bons embolics, sobretot quan es creuïn amb un personatge que ja coneixen i que ara treballa de metge: en Rompetechos. Aquest tap de bassa ben curt de vista farà la vida impossible als dos agents, això sí, sense mala fe, innocentment i sent-se ser inconscient.

Sobre el personatge convidat protagonista, mentre que a la descripció que apareix a la fitxa a la web editorial l'anomenen Trencasostres, en l'àlbum sempre l'anomenen pel seu nom original en castellà, Rompetechos. Aquest mirat si en àlbums anteriors on també apareix (Contra en Jimmy el "Catxondo" i Per l'Olimp), a veure se l'anomenava però no ho he sabut veure, no es menciona el seu nom. Així doncs s'ha decidit mantenir el nom original en lloc de traduir-lo o adaptar-lo al català. 

On hi ha sí que hi ha un error, és sobre el nom d'un hospital. El primer cop que apareix el seu nom és anomenat "Rampell convuls", així ho diu el Súper. Després quan torna a ser anomenat o apareix escrit, s'anomena "Tropell convuls". Com que no sé quin és el nom original en castellà, no puc dir quin dels dos deu ser el correcte.  

És una història d'humor i entretinguda, de crítica social, en vers un tema que afecta la societat, la precarietat de la sanitat pública.

Per acabar, sobre el tema de la discontinuïtat de la numeració i el desordre que hi ha hagut en àlbums anteriors, cosa que ja he comentat en ressenyes anteriors, si no han arreglat fins ara, tot fa la pinta que els números 40 i 43 han quedat en l'oblit i no s'utilitzaran. Això ja va passar en la primera etapa de la col·lecció Mestres de l'Humor on diferents números tampoc van ser utilitzats, els números 22, 23, 28 i 29.

13 de desembre 2018

Presentació de "Shum", novetat de desembre de Diminuta

Aquest desembre Diminuta Editorial publica Shum. El dibuixant anarquista de Josep Maria Cadena, Jaume Capdevila i Lluís Solà i Dachs.  El proper 21 de desembre a les 7 de la tarda, tindrà lloc la seva presentació a Reial Cercle Artístic de Barcelona (Carrer dels Arcs núm 5).



Shum. El dibuixant anarquista, de Josep Maria Cadena, Jaume Capdevila i Lluís Solà i Dachs
Rústica amb solapes - 17 x 24 cm - 160 pàgines - B/N
ISBN: 978-84-946376-1-2
20€


En el panorama artístic català anterior a la Guerra Civil, hi ha una gran efervescència que possibilita l'aparició d'un munt d'interessantíssims personatges amb personalitat creativa pròpia. Personatges que fan aportacions que evolucionen o revolucionen el seu mitjà dins de la societat catalana del moment, una societat viva, que es mou i batega amb els temps, on conflueixen diversos debats polítics, socials i identitaris.

Enmig d'aquest panorama, no hi ha dubte que en Shum és un dels dibuixants que ha de ser emmarcat. En Shum és un artista singular, un creador que cal reivindicar per l'obra que ens ha deixat.

Shum, el Poeta, Jean Baptista Atcha, l'Artista de les mans trencades... tots són Alfons Vila. O viceversa.

En aquest llibre, en Lluís Solà i Dachs, en Josep Maria Cadena i en Jaume Capdevila, els tres grans especialistes en premsa satírica catalana ens parlen de la seva atzarosa vida - atemptats, bombes, judicis, presó i exili, noms falsos i pseudònims, .. - i l'aura que acaba envoltant el personatge.

En Lluís Solà i en Josep Maria Cadena, gràcies a una recerca exhaustiva, aconsegueixen desentranyar els secrets de la seva biografia. En Jaume Capdevila, en el seu article revela els secrets que s'amaguen darrere del seu traç sintètic.




Fonts: Diminuta Twitter Novetat i Presentació, Tebeosfera

06 de desembre 2018

Taller de manga i documental Tokyo Idols a La Sedeta (BCN)

El proper dimarts 11 de desembre al centre cívic La Sedeta de Barcelona es realitzaran dues activitats relacionades amb el Japó; un taller monogràfic de manga i la projecció del documental Tokyo Idols.



TALLER DE MANGA
Dimarts 11 de desembre, 17.30 h
El taller consistirà en un exercici de creació de personatges a càrrec de Samuel Delgado, professor de l’Acadèmia Taure.
Taller obert a tothom independentment del teu nivell!
Taller gratuït però és necessària inscripció prèvia.

FESTIVAL IN-EDIT. TOKYO IDOLS
Dimarts 11 de desembre, 19 h
No són bones cantants. Ni tampoc saben ballar gaire bé. No són guapes. No són perfectes. Però són Idols per a milers d'homes japonesos que es deixen el sou -i quasi la vida- per convertir-se en els seus fans més incondicionals.
Projecció gratuïta però és necessària inscripció prèvia 


05 de desembre 2018

Novetats de desembre d'Edicions Cavall Fort

Aquest desembre es publica el número doble 1353-1354 de Cavall Fort i el número 156 d'El Tatano.


 
Vols un tast d’aquest número?
Cantem!
En aquest dossier tan ben afinat podreu descobrir un munt de curiositats sobre el cant.












 Vols un tast d’aquest número?
Els contraris
Aprenem les diferències entre ‘calçat/descalç’ i ‘bé/malament’ amb les divertides il·lustracions de Lluís Farré.
Audioconte: Ronques!
Vols escoltar el conte de Mercè Canals? Te’l llegim en veu alta, amb música i efectes sonors!

Novetat de desembre: Xiulit núm. 41

Per aquest mes de desembre, es publica el número 41 de la revista Xiulit.


XIULIT # 41. Acabem l’any celebrant l’arribada del Nadal amb el torró, al qual dedica Mique Beltran la seua secció de costums valencians. Un costum, per cert, molt estés, com el de menjar taronges, indispensables durant la tardor i l’hivern.

Concloem en aquest número una sèrie fabulosa de producció pròpia, «El barranc dels caçadors». L’autor, Sergio Meliá, encarregat del dibuix i del guió, ens descobreix en què s’ha basat, i acompanyem la seua entrevista amb fotos i esbossos. Ha estat un plaer poder recrear la prehistòria en les pàgines de XIULIT, en un entorn, a més, ben pròxim. A més, oferim un còmic de Núria Tamarit -que signa la portada!- i dos (2!!) pósters de Pedro Cifuentes. Encarna Sant-Celoni Verger ens parla de Gloria Fuertes i tenim les sèries habituals, Les Sisters, molt nadalenc, i Els Insectes en còmic. 



 

03 de desembre 2018

Novetat de desembre de Dolmen: Balears abans i ara vol.8. La Corona de Mallorca

Com a novetat en català per aquest mes de desembre de Dolmen Editorial, ens arriba arriba el 8è volum de Balears abans i ara titulat La Corona de Mallorca.


A la venda el 13 de desembre!


Balears abans i ara. vol. 8: La Corona de Mallorca, de Quim Bou
Cartoné - 72 pàgines - 17 x 24 cm - Color
ISBN: 978-84-17389-64-2
9,95 €

La Corona de Mallorca (1276-1349) sorgí a la mort de Jaume I i constituí una singular entitat política independent formada pel Regne de Mallorca (les illes Balears), els comtats del Rosselló i la Cerdanya i la senyoria de Montpeller, que estaria regida per una dinastia pròpia, regida el seu fill petit Jaume II. Però la major part dels estats de Jaume I passaren al seu fill major, Pere el Gran. Aquest monarca i els seus successors no acceptaren mai de bon grat aquesta divisió i, més al nord, els reis de França també esperaven l’ocasió per apoderar-se de la petita i dispersa Corona de Mallorca.

Dos reis prudents (Jaume II i Sanç) varen saber, enmig de guerres i conflictes de tota mena, mantenir els seus territoris. Però el tercer, i darrer, monarca de la dinastia privativa, Jaume III, va tenir una actitud temerària i xocà amb un astut i ambiciós rei de la Corona d’Aragó, Pere el Cerimoniós, que el derrotà i incorporà el Regne de Mallorca als seus estats però respectant la seva autonomia.

Malgrat tota aquesta història d’odis i venjances, es van anar consolidant a les illes Balears unes societats feudals, cristianes, amb una població majoritàriament d’origen català, i pròsperes, sobretot pel comerç amb el nord d’Àfrica. La població va anar creixent, es fundaren viles i s’importaren nombrosos esclaus. L’art gòtic va florir i Ramon Llull va dur la literatura en llengua catalana al seu esplendor. També hi havia una minoria jueva i l’excepció de la Menorca islàmica fou destruïda violentament el 1287.
 

Font: Dolmen Editorial web i pdf pàg. 6

01 de desembre 2018

Novetat de novembre d'Apache: Història d'Eivissa i Formentera

Des d'Apache Libros ens ha arribat aquesta darrera setmana de novembre el còmic Història d'Eivissa i Formentera de Joan Escandell i Lluís Ferrer Ferrer


Ja a la venda des del 28 de novembre!



https://apachelibros.com/361-large_default/historia-deivissa-i-formentera.jpgHistòria d'Eivissa i Formentera, de Joan Escandell i Lluís Ferrer Ferrer
Col·lecció Mamut Llest
64 pàgines - 287 x 210 mm - color
ISBN: 978-84-949303-3-1
19,90€

Després de l’èxit en l’àmbit nacional de la seva novel∙la gràfica Días Oscuros (Apache Libros, 2017), Joan Escandell i Lluís Ferrer Ferrer tornen a la càrrega –mai millor dit- amb un nou projecte de caràcter més íntim i local, però no exempt de l’habitual espectacularitat de les il∙lustracions del mestre eivissenc, guardonat recentment amb el prestigiós Premi a tota la seva obra de caràcter realista que atorga Diario de Avisos. L’escriptor de Sant Carles s’encarrega d’aportar el guió i la cronologia històrica a un treball dibuixat fa gairebé deu anys, incomprensiblement inèdit fins ara, que ha donat com a resultat la primera Història d’Eivissa i Formentera completa i adaptada al còmic.


Informació aportada per Jaume Tugores  

30 de novembre 2018

Novetat de desembre de Mamut: Superpatata vol. 8

Per aquest mes de desembre, Mamut Còmics ens porta un còmic de la seva col·lecció Mamut 6+: El vuitè volum de Superpatata titulat Els perillosos capricis de l'Augusta Calerons (Part 1).


A la venda el 10 de desembre!



Superpatata vol. 8. Els perillosos capricis de l'Augusta Calerons (Part 1), d'Artur Laperla
Col·lecció Mamut Llest
Cartoné - 64 pàgines - 29 x 26 cm - color
ISBN: 978-84-17178-25-3
10€

Tornen les aventures d'en Superpatata, i aquesta vegada haurà de lluitar contra monstres prehistòrics.

L’Augusta Calerons, probablement la nena més consentida del món, s’ha avorrit del seu hàmster unicorn. Ara vol un pterosaure. Afortunadament per a ella, el seu pare, el senyor Calerons, no pot negar-li res. Malauradament per a la resta de mortals, un pterosaure és un animal difícil de controlar. A no ser que siguis en Superpatata.



FontUDL

Novetat de novembre d'Àmbit Editorial: Gaietà Cornet vol. 1: 1902-1903

Aquest novembre s'ha posat a la venda Gaietà Cornet vol. 1: 1902-1903 d'en Josep Maria Cadena per part d'Àmbit Editorial. En Gaietà Cornet va participar en la creació de la revista satírica Cu-cut! (1902-1912), de la qual en fou director artístic. 



gaietà cornet: vol 1 (1902-1903)-josep mª cadena-9788496645479Gaietà Cornet vol. 1: 1902-1903, de Josep Maria Cadena
Rústica - 608 pàgines
ISBN: 9788496645479
20€

En Gaietà Cornet va publicar més de 2.000 acudits gràfics al setmanari Cu-cut!, i aquest primer volum dels cinc, recull els seus treballs dels anys 1902 i 1903







27 de novembre 2018

Una exposició a La Nau de València il·lustra la Declaració Universal dels Drets Humans

La Universitat de València i Amnistia Internacional València organitzen al Centre Cultural La Nau l’exposició 'Creadors valencians pels drets humans. Setanta anys de la Declaració Universal dels Drets Humans'. La mostra, que aplega les imatges de 30 professionals del disseny i la il·lustració del País Valencià, és un homenatge amb motiu del setanté aniversari d'aquesta, i també pels quaranta anys d'Amnistia Internacional Espanya. 

L’exposició s’ha inaugurat hui, 27 de novembre, a la Sala Oberta de La Nau i es podrà visitar fins el proper 24 de febrer.

Comissariada pel dissenyador Boke Bazán, l’exposició aplega una selecció de diferents generacions d’il·lustradors i dissenyadors valencians de primera línia, entre els quals hi ha uns quants premis nacionals. Cadascun dels artistes convidats il·lustra des d’una visió optimista els 30 principis que recull la Declaració. “Estem massa acostumats a veure imatges de vulneracions dels drets humans i la posició d’aquesta exposició és just el contrari, celebrar el benefici de la Declaració universal dels drets humans”, diu Boke Bazán. Entre les participants hi destaquen Mariscal, Lina Vila, Daniel Nebot, Paco Roca, Sento Llobell, Pepe Gimeno, Pablo Auladell, Mar Hernández (Malota), Cristina Durán, Iban Ramón i Dídac Ballester.

24 de novembre 2018

"Censurat", un còmic sobre el camí cap a la independència del poble català

El passat dia 13 d’octubre a les 13 h, al Girocòmic 2018, va néixer el còmic Censurat; la visió en forma de novel·la gràfica del camí cap a la independència del poble català, esdeveniment on va tenir lloc la seva presentació comptant amb la presència de Xavier Gironès, Xavier Climent, Àlex Climent, Joan Carles Beltran Artola i Nathalie Le Gosles.

http://alliberam.cat/wp-content/uploads/2018/11/portada-comic-alliberam-web.png

Dels creadors d’Allibera’m, el vi solidari amb les famílies dels presos polítics, ha nascut el primer còmic que narra els fets esdevinguts els dies anteriors i posteriors al referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

El còmic, dibuixat amb l'estètica manga, narra la visió d’un corresponsal estranger enviat a Catalunya; per cobrir la històrica fita. La història, una idea original d'en Xavier Climent i il·lustrada pel dibuixant Xavier Gironès, intenta acostar a tots els públics la seva visió d’aquells dies d’una manera senzilla i atractiva, però amb tota la força visual d’aquesta modalitat de relat gràfic.

presentació còmic censurat a Girona

Per poder-lo adquirir el trobareu disponible al web d'Allibera'm tant en paper (5 €) com en digital (2.5 €)





21 de novembre 2018

Cavall Fort núm. 1352, novetat de segona quinzena de novembre

Com a novetat de la segona quinzena de novembre es publica el número 1352 de Cavall Fort. 


Vols un tast d’aquest número?
Entrevistem l’Eloi Cordomí, meteoròleg a TV3, que ens explica com és la seva feina.
Joaquim Vilarnau ens porta tres propostes musicals. També us recomanem un divertit joc de taula!






Novetat de gener de Norma Editorial: Sola

No hem acabat el mes de novembre que Norma Editorial ja anunciat les novetats de gener de 2019, les quals sortiran a la venda el proper 5 de desembre. Entre elles n'hi ha una en català: Sola, de Denis Lapière i Ricard Efa.

Sobre aquesta obra, ja en va parlar Nació Digital a finals d'agost, quan es va fer una presentació a Isona de l'obra original, Seule, ja que l'acció transcorre en aquesta població del Pallars Jussà durant la Guerra Civil, seguint les vivències de la Lola Calvo, de 85 anys, llavors una nena de 5, esdevenint doncs un personatge de còmic. 


A la venda el 5 de desembre!


Sola, de Denis Lapière i Ricard Efa
Cartoné - 72 pàgines - 21,4 x 19 cm - Color
ISBN: 978-84-679-3409-0
19,95 €

LA NOSTRA GUERRA CIVIL A TRAVÉS DE LA MIRADA D'UNA NENA

Un poble de pagès marcat pel pas de les estacions al cor de Catalunya. Una nena que encara no ha complert els set anys i que en porta tres separada dels seus pares. Una eternitat. I sense saber per què. El seu avi, en Ventura, li ha parlat de la guerra que s'estén per gairebé tot el país. Com si una nena d'aquesta edat fora a saber el que és la guerra. Una nit, una bomba cau en una casa del poble a cent metres de la seva.

La guerra era això.

En Ricard Efa (El soldado, Monet. Nómada de la luz) i en Denis Lapière (El convoy) ens narren la història real de la Lola, una nena obligada a sobreviure pels seus propis mitjans durant la guerra civil espanyola.



20 de novembre 2018

La revista cultural andorrana "Portella" parla sobre còmic

El darrer número de la revista cultural andorrana Portella dedicat al còmic


PORTADA_portella#13

En un país petit com el nostre, una sola persona pot marcar la diferència. O dit d’una altra manera: les dèries individuals, si van acompanyades de talent, hores de dedicació i algun factor extern com ara la sort o el suport institucional, aquí poden néixer i créixer fins a esdevenir referents en l’àmbit que pertoqui. Aquest és, sens dubte, el cas de Joan Pieras i el Saló La Massana Còmic, convertit edició rere edició —i ja en van vint-i-dues— en una cita imprescindible per als amants del còmic i la il·lustració del Pirineu.

No pretenem descobrir en aquest número què va ser primer, si l’ou o la gallina: l’afició i després el saló, o bé el saló i després el boom del còmic a Andorra i a l’andorrana. Que segurament els que hi entenen ens diran que parlar de boom és exagerat, que no és que et surtin dibuixants i ninotaires de sota les pedres. I tindran una certa raó. Però quants gèneres artístics o literaris compten, a més de l’esmentat saló anual, amb una associació estable —l’ARCA en el cas del còmic— i un museu? Si a més totes aquestes iniciatives es consoliden en el temps, bé podem afirmar que el fenomen ha arrelat amb força a casa nostra.

El dossier d’aquest número 13 de la revista Portella, coordinat per Laia Ferré Marot i Montse Mayol, ens explica la història i també el present del còmic a Andorra, alhora que ens descobreix algunes perles com ara el manga japonès Les bruixes d’Andorra. Atenció igualment a l’auca del dibuixant Jordi Planellas, que ens introdueix el tema central amb el seu habitual sentit de l’humor.

Però no tota la revista es redueix al còmic. La novel·la de Joan Peruga Últim estiu a Ordino ha complert dues dècades de la seva publicació i, per celebrar-ho, tres mirades diferents ens acosten al món de la Sumpta i la família Areny-Plandolit en un “moment fonamental de la història d’Andorra” com el qualifica Anna Zamora Puigcercós. Completen la visió les fotografies de Carles Esteve i Montse Altimiras i el relat, inèdit, de Marta Jordana.

Els reptes que es planteja el Festival Ull Nu en la seva etapa de consolidació, el darrer projecte musical de Landry Riba o el material discogràfic de Ràdio Andorra són alguns dels continguts que trobareu a la revista. Sobretot no us perdeu una de les sorpreses del número: David Gàlvez torna a Portella amb l’inquietant Somriure de la Medusa.

Que tingueu una bona lectura.



Font: Portella

Informació aportada per Jaume Tugores 

Ocultes i Il·lustrades: Exposició a la UV i catàleg recopilatori

OCULTES I IL·LUSTRADES. Creixement i èxit de les il·lustradores a València




Centre Cultural La Nau, Sala Estudi General.
Data: De 19 d'octubre de 2018 a 20 de gener de 2019.
Centre: La Nau, Centre Cultural.

Horari: De dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 20:00 hores. Diumenge i festius, de 10:00 a 14:00 hores
Dilluns tancat

Entrada lliure

Organitza: Vicerectorat de Cultura i Esport (UV) i Centre Cultural La Nau (UV)
Col·labora: Ajuntament de València, Unitat de Igualtat de la Universitat de València
Comissariat: Cristina Chumillas, MacDiego i Melani Lleonart

Més de mig centenar d’il·lustradores valencianes visibilitzen el seu treball en una exposició a La Nau

Més de mig centenar d’il·lustradores valencianes, entre les quals hi ha Paula Bonet, Victoria Francés, Ana Miralles, Nani Serrano, María Herreros, Pitty Bartolozzi, Juana Francisca, Pilar Sanchis, Mila Boutan i Manuela Ballester mostren el seu treball en l’exposició ‘Ocultes i il·lustrades. Creixement i èxit de les il·lustradores a València’ des del 19 d’octubre al 20 de gener al Centre Cultural la Nau. L’exposició pretén visibilitzar el paper de la dona en la professió a través del treball de dones il·lustradores valencianes de diferents generacions.

Comissariada per Cristina Chumillas, MacDiego i Melanie Lleonart, l'exposició “no és únicament una aposta de gènere, sinó un requeriment d'igualtat i una oportunitat per a posicionar la tasca de les il·lustradores valencianes”. El projecte, segons expliquen els comissaris, va sorgir davant la constatació que en la majoria dels àmbits professionals, i concretament en el de la il·lustració, no s’ha atorgat el mateix valor al treball de les dones que al dels homes. L’objectiu és visibilitzar el paper de les autores en aquesta professió que, a més d’oblidades, van passar desapercebudes: ocultes sota pseudònims, relegades a tasques considerades llavors secundàries i lluny dels càrrecs creatius de rellevància.

Des de principi del segle XX, a València ja hi havia una prestigiosa escola d'il·lustradors: Raga, Pérez-Contel, Renau i Monleón són solament alguns d'ells. València era la capital de la il·lustració i apareixen mig centenar de grans artistes, homes, que van treballar la imatge de les falles, les fires o els cartells taurins. En allò que es refereix a les dones, no n'hi ha ni rastre. D'una manera similar a l'ocorregut en la història de l'art, les dones queden ocultes tret d'alguns noms, com Manuela Ballester, que va aconseguir un cert grau de reconeixement perquè treballava en l’entorn de Josep Renau, la seua parella. D’aquesta època també destaquen Pitti Bartolozzi i Juana Francisca, també coneguda com Paquita Rubio, a qui es deuen alguns dels cartells més rellevants de l’època.

Dècades després, amb el sorgiment de les grans agències de publicitat en els setanta, les dones tampoc accedien a càrrecs creatius de rellevància en les empreses. No és fins als anys 80, època d’esplendor per a la creació artística, quan van començar a sonar noms de dones il·lustradores com Fina Fortes o Ada Sinache i Lourdes Bellver en el camp del llibre infantil i en el llibre de text il·lustrat. En l’actualitat, les xarxes socials han ajudat a visibilitzar els seus treballs.

L’exposició posa el focus sobre aquelles il·lustradores pioneres, amb uns treballs que no han rebut el reconeixement merescut, i mostra així l’evolució i l’augment del col·lectiu. Els treballs de les il·lustradores s’han dividit en tres àmbits i s’han ordenat historiogràficament: la il·lustració editorial, que inclou treballs publicats en revistes, periòdics, llibres de text, i novel·les; la publicitat i la cartelleria, amb un apartat dedicat a la il·lustració aplicada a producte; i la tercera línia és la del còmic, novel·la gràfica o llibre il·lustrat. Totes les il·lustradores exposades participen en algun d’aquests tres blocs, de vegades fins i tot en diversos, ja que actualment les professionals es caracteritzen per abordar diferents matèries.

En total es mostren més de 200 obres que destaquen per la seua diversitat (hi ha tant estils com autores i èpoques) i a més el públic hi podrà conèixer els diferents processos de treball de les il·lustradores (esbossos al llapis, tintes originals i color; a mà o digitals entre les més contemporànies, que mostren el treball previ als estampats per a tela, les portades dels vinils o els cartells de festes). Els llibres de les primeres gravadores del segle XVI (els impresos de les quals ni tan sols estaven signades per elles, s’atribuïa les obres a la “filla de...”, o a la “senyora de”) conviuen amb les il·lustracions més actuals.

En els últims anys, la il·lustració ha adquirit un gran protagonisme i es mostra present en tots els canals de comunicació i també en l’escena social, i València és un exemple, juntament amb altres capitals d’Espanya, de ciutats que nodreixen la seu a oferta cultural amb tot tipus d’esdeveniments vinculats a la il·lustració i el còmic.‘Ocultes i il·lustrades. Creixement i èxit di les il·lustradores a València’, que té la col·laboració de l’Ajuntament de València, de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València i de la Galeria Pepita Lumier, és un homenatge necessari i merescut a totes elles: a les d’ahir per la seu a trajectòria i a les d’avui perquè puguen seguir endavant i se les reconega.

En motiu de l'exposició se n'ha elaborat un llibre en forma de catàleg:

Publicacions de la Universitat de València
Col·lecció: Catàleg d'exposicions 
Cartoné -  21,5 x 28,5 cm - 368 pàgines. 
Idiomes: català i castellà
ISBN: 978-84-9133-173-5
14€


L’objectiu d’aquest catàleg ha sigut recollir una mostra d’autores valencianes, des d’una perspectiva historiogràfica, partint de finals de la dècada dels cinquanta fins a l’actualitat. Buscar el seu reconeixement per la seua vàlua i interès durant uns anys en què en el món del còmic i la historieta, igual que el món del disseny, la publicitat o l’arquitectura, la dona era relegada a tasques considerades secundàries, com el guió, l’entintat, etc., o treballava amb pseudònim. Fins i tot les historietes de les revistes dedicades al públic femení eren més o menys alienants o dirigides a les xiques en termes onírics de fades i encantaments. Es tracta de recobrar el treball de dones que, més que oblidades, van passar desapercebudes com a conseqüència de l’hegemonia masculina de l’època i veure com, amb el pas dels anys, ha anat evolucionant d’una manera contrària i posicionant les autores en primera línia. L’exposició i el catàleg no suposen tant una aposta de gènere com una reivindicació d’igualtat.




Informació aportada per Jaume Tugores

19 de novembre 2018

Camacuc: VI Premi El Tempir categòria País i núm. 289 (novembre i desembre)

Com a novetat dels mesos de  novembre i desembre, es publica el número 289 de la revista Camacuc. També mencionar que la revista Camacuc ha estat guardonada amb el VI Premi El Tempir en la categoria de País. 

El passat 17 de novembre va tenir lloc la VI edició dels Premis El Tempir, que reconeixen la trajectòria cívica d’aquelles persones, entitats o empreses, públiques o privades, que han destacat per un treball tenaç i digne a favor de la llengua i la cultura valencianes. Tres són les categories geogràfiques dels guardons que es lliuren durant els Premis: País, Migjorn i Elx.

Enguany, el VI Premi El Tempir en la categoria de País s’ha concedit a Camacuc, revista íntegrament escrita en valencià i feta per autors valencians, que sempre ha mostrat una gran preocupació per l’aprenentatge de la nostra llengua entre els més menuts. Per això, aquesta revista s’ha convertit en una eina pedagògica cabdal per al foment de la lectura en valencià i ha contribuït a crear generacions alfabetitzades en la llengua pròpia del país.

Camacuc és sens dubte un projecte de país, un projecte que ha resistit en els pitjors moments l’embat de la crisi econòmica per escassesa de subscriptors i també per la manca de suport administratiu però que ha crescut sàviament racionalitzant despeses sense que es vera malmesa la qualitat de les històries que publica, fonamentalment en format de còmic, adreçat als infants entre 6 i 12 anys amb un to divertit i didàctic. A hores d’ara, la distribució de Camacuc es fa a tot l’àmbit del domini lingüístic i està present tant a les biblioteques com a escoles, centres públics i a les cases de totes les persones subscriptores.

 http://eltempir.cat/wp-content/uploads/2018/11/La-revista-Camacuc.jpg

Amb tot, la Junta Directiva d’El Tempir vol reconéixer amb la concessió d’aquest guardó la tasca pionera d’aquells 19 socis que aportaren capital per constituir l’empresa Camacuc, SA i sobretot valorar la gran tasca realitzada per Joan Escrivà pare i Joan Escrivà fill que han comandat aquest projecte els últims lustres perquè no naufragara. Sovint els projectes de país van lligats als noms de persones que han tingut clar els objectius a aconseguir a favor de la dignificació de la llengua i de la cultura del País Valencià. S’ha de ressaltar també que Camacuc ha estat escola de tota una plèiade d’il·lustradors i escriptors valencians que volien fer-se conéixer i que han acabat per ser reconeguts dins el món del còmic, de la il·lustració, de la narració i dels audiovisuals. Així, podem esmentar-hi Toni Cabo, M. José Arana, Vicent Dolç, Burguitos, Jesús Huguet o Pau Valls, entre d’altres. També han passat per la revista autors importants com Josep Sanchis i Josep Palop. A hores d’ara Camacuc enfronta el futur amb optimisme i amb ganes de continuar prestant servei al país mitjançant la formació de futures generacions alfabetitzades en valencià i ser base de futurs lectors.


Font: El Tempir



18 de novembre 2018

La Japan Weekend torna a València el 24 i 25 de novembre

La capital del Túria acollirà una nova edició de la Japan Weekend València amb noves activitats per al aficionats i aficionades al manga, l'anime i la cultura japonesa. Des dels seus inicis el 2008, la Japan Weekend València està enfocada a donar a conèixer diversos aspectes de l'oci, la cultura i els costums japonesos als joves i no tan joves

Aquesta nova edició de la Japan Weekend València es celebrarà del 24 al 25 de novembre a la Fira València (Avinguda de les Fires, s/n, 46035, València). Teniu tota la informació a https://japanweekend.com/valencia.

Organitzada per Jointo Entertainment SL, la Japan Weekend és un dels majors esdeveniments relacionats amb el manga, l'anime, el cosplay i la cultura japonesa, amb set fires anuals, entre les quals hi ha les de Barcelona i València.