Títol: Tian'anmen 1989. Les nostres esperances perdudes
Títol original: TianAnMen 1989. Nos espoirs brisés
Autors: Lun Zhang (Testimoni dels fets), Adrien Gombeaud (guió) i Ameziane (dibuix). Amb pròleg de Vicent Partal
Traducció de: Adrià Pujol Cruells
Publicat per: Editorial Comanegra, setembre de 2022
Format: Cartoné - 110 pàgines - 19 x 27 mm - Color
Preu: 24 €
La
primavera de 1989, el poble xinès, especialment el món universitari, va
gosar aixecar-se pacíficament contra el govern del Partit Comunista,
l'únic existent en el gegant asiàtic. Dins del partit, tenim els
conservadors i
els reformistes enfrontats, i la plaça de Tian'anmen, el cor de Pequín,
esdevé l’epicentre de les
protestes de milers d’estudiants que, en unes manifestacions mai vistes
fins llavors, demanaven un progrés democràtic visible. Sí, resumint-ho,
sols demanaven democràcia, i que el govern xinès, fes els passos
graduals per tal que això fos possible. Però va estar disposat llavors
el Partit Comunista perdre el poder absolut?
Des de mitjan
abril,
ocupen la plaça de Tian’anmen, esdevenint l'espai estratègic amb el qual
volen fer canviar el curs del país, semblava que la Xina comunista
finalment pogués fer aquestes passes, esperades pel moviment
universitari. Hi va haver setmanes de
negociacions, de reivindicacions, d’esperança i de por. Fins i tot es
van iniciar una
vaga de fam, una revolució totalment pacifica que ni la llei marcial no
va poder
aturar. Però aquell futur esperançador va desaparèixer de cop i volta,
la nit del 3 al 4 de juny quan, el patriarca del Partit Comunista, Deng
Xiaoping, va enviar
l’exèrcit amb tancs a la plaça per massacrar els que fins llavors
l'ocupaven
pacíficament. El govern xinès va ordenar la mort del seu jovent, tot per
protegir el poder absolut del Partit Comunista. A partir d'aquell dia,
les esperances van desaparèixer, prou que en anys més recents ho hem
vist amb Hong Kong, llavors encara territori britànic. A la Xina no hi
va arribar la primavera que el poble anhelava, però el que volien va
arribar a altres països a partir d'aquell dia: Alemanya, Romania, Xile i
Sud-àfrica encetarien noves etapes de la seva corresponent història. I
no cal dir, les diverses mostres de solidaritat i de rebuig envers el
paper del govern xinès que hi va haver al llarg del planeta.
Aquesta és la història que se'ns explica a Tian'anmen 1989. Les nostres esperances perdudes, que aquest passat setembre va publicar Comanegra,
i que es va publicar originalment en francès el 2019, trenta anys
després d'aquells fets. Aquesta crònica sobre els esdeveniments que van
precedir la massacre de Tian'anmen aquella nit de juny de 1989, està
relatada a partir del testimoni de Lun Zhang, un dels líders de les manifestacions d'aquell moviment estudiantil universitari.
Lun
Zhang, que llavors era professor de sociologia, va ser un dels que va
estar al capdavant de les protestes durant totes aquelles setmanes.
Passada aquella nit tràgica, va fugir de la repressió xinesa, tot
passant per Hong Kong, llavors encara territori britànic, deixant enrere
tota una vida i sabent que segurament mai podria tornar al seu país
natal i així va acabar refugiant-se a França iniciant una nova vida.
Lun Zhang ens explica com va viure totes aquelles setmanes amb la
col·laboració de l’escriptor i periodista Adrien Gombeaud i del dibuixant Ameziane, que donen forma a aquells records, que tot i llunyans en el temps, podem entendre que sempre el té ben present cada dia.
Així doncs, Tian'anmen 1989
és la narració testimonial en format còmic d'aquells fets sagnants per
perpetrats pel govern xinès del Partit Comunista, que encara avui en dia
censuren i alteren, i que van destrossar les esperances i expectatives
d'un poble que l'únic que demanava era democràcia. Un relat molt proper i
impactant especialment a les pàgines dedicades a aquella nit tan fosca
de juny de 1989.
Marc "Llop Segarrenc"
.JPG)
