28 de desembre 2011

Jo, Elvis Riboldi

Jo, Elvis Riboldi
Bono Bidari
La Galera
224 pàgines
13,95 €

Sota l’etiqueta de novel·la gràfica podem trobar a les llibreries còmics de diferents estils i temàtiques, molt sovint seguint convencions comercials més que no artístiques. D’una barreja de totes dues, neix la iniciativa de donar vida a Elvis Riboldi, un personatge creat a casa nostra (i presentat en una doble edició, en català i en espanyol) que protagonitza una nova col·lecció a mig camí entre el còmic i la novel·la il·lustrada. El primer volum porta per títol Jo, Elvis Riboldi i ens presenta les aventures d’un nen entremaliat que protagonitza divertides situacions surrealistes. Aquesta nova col·lecció, presentada com “la primera sèrie de novel·la gràfica per a nens i nenes feta íntegrament a casa nostra” va dirigida als lectors de 9 anys i a qualsevol lector adult que vulgui recordar vells temps tot somrient amb les desventures del jove protagonista.

Deixant de banda la sempre polèmica etiqueta de “novel·la gràfica” (i la seva aplicació eminentment comercial), aquest nou llibre de La Galera és una bona iniciativa per a fer entrar els lector més joves dins l’art seqüencial. La història es divideix en capítols breus que ens acosten els diferents aspectes de la vida del protagonista i dels seus companys i no segueixen l’estructura convencional del còmic i d’aquí que es pot considerar també una novel·la il·lustrada, per la barreja de tècniques gràfiques utilitzades. El resultat és visualment atractiu, fet que cal tenir en compte pel públic al qual es dirigeix, que pot trobar contraproduent l’excés de lletra impresa (malauradament). Gràficament la seva lectura els resultarà lleugera.

Sota el pseudònim de Bono Bidari s’hi amaga un equip de guionistes que ha treballat en diferents programes infantils: Jaume Copons, Daniel Cerdà i Ramon Cabrera, acompanyats per Òscar Julve que s’encarrega de la part gràfica. Els autors busquen la identificació dels joves lectors amb el protagonista i se serveixen de les referències actuals que qualsevol d’ells pot trobar a la seva vida quotidiana, amb Internet i les xarxes socials com a elements més destacats. Les aventures d’Elvis Riboldi segueixen el model que ja hem vist aquí procedent d’altres països, com ara el Diari del Greg, amb l’avantatge de ser una creació nascuda directament al nostre país i no adaptada de l’estranger. Pel que fa al públic adult, hi trobarà una lectura entretinguda (amb referències més properes, com pot ser la d’AC/DC pel que fa a la música) i fins i tot certa mirada crítica a l’actualitat, amb referències vigents. Es tracta d’un bon intent de recuperar, pel que fa als lectors, una franja d’edat complicada avui dia per l’extensa oferta existent al camp de l’oci, i que pot servir per a arrossegar aquests joves lectors cap al món del còmic i la il·lustració. Aquest Jo, Elvis Riboldi és una bona carta de presentació que es pot convertir en un bon caramel per als més joves.

Emili Samper [Nightwing80]

27 de desembre 2011

Les aventures de Max Fridman. No passaran! (Integral)

Les aventures de Max Fridman. No passaran! (Integral)
Vittorio Giardino
Norma Editorial
240 pàgines, color
25 €

El present volum de "No passaran!" recull els tres àlbums de les aventures de Max Fridman que transcorren a Barcelona en una edició magnífica que inclou material complementari de luxe. De fet, la petita reducció de grandària que presenta fins i tot diria que n'afavoreix la lectura, val a dir, a l'inrevés del que passava amb el format absolute. En tot cas, una vegada més tinc la sensació que es trien els còmics que s'editaran en català atenent al seu contingut i no a la seva qualitat. Compte, aquesta és una novel·la gràfica amb moltes virtuts, en especial pels paràmetres de la tradició europea. Però, hom no pot deixar de sospitar que si no hagués estat ambientat al cap-i-casal principatí potser no s'hagués editat en català. El fet és que molts podrien dir que Vittorio Giardino té títols de més qualitat, els quals esperem que es publiquen també en català si aquest que ara ens ocupa té una bona acollida.

Quant a l'obra en si, gira al voltant d'una trama detectivesca. En concret, el cas és que una muller desesperada li encomana a Max Fridman de trobar el seu marit, amic també del protagonista, del qual fa temps que no se sap res. Tot això és aprofitat per l'autor per presentar-nos tota la variada fauna de personatges que voltaven la ciutat a les acaballes de la guerra d'Espanya. Certament, la seva documentació en tots els aspectes és aclaparadora, especialment en l'apartat gràfic, essent un dels punts forts de l'obra. Talment com si l'autor hi hagués viscut. També ho és un dibuix consistent que es diria que té una intenció pictòrica a cada vinyeta. Però, tot això no amaga que el desenvolupament del guió s'allarga innecessàriament i que els tombs del protagonista cabrien en un sol àlbum perfectament si no fos per la voluntat de l'autor de fer turisme històric. Res a criticar d'aquesta decisió, és qüestió de gustos. Personalment, tres episodis per trobar un amic perdut em semblen massa quan hom veu que la investigació no avança gairebé gens.

En conjunt, la lectura m'ha semblat entretinguda però res més, i definitivament l'estructura de gènere detectivesc no m'ha acabat d'atreure. En tot cas, si sou més proclius a aquesta mena d'històries difícilment trobareu oportunitat millor que en aquest recull. Alhora, també podreu adquirir un exemplar editat en català que fa autèntic goig de veure al prestatge.

Marc Pastor i Sanz - Per Tutatis!

25 de desembre 2011

Sessió de firmes d'en Bartolomé Seguí a Barcelona



El proper dimarts 27 de desembre a les 16:30h, en Bartolomé Seguí, premi nacional del còmic 2009, estarà firmant exemplars d'Històries del Barri, de l'editorial  Dolmen i Historias del Barrio de l'editorial Astiberri, a la llibreria Continuarà.


També tindran originals de l'obra guardonada "Les Serps Cegues" a la venda.


24 de desembre 2011

Apren a dibuixar manga amb Núria Sampedro

Aprenguem a dibuixar manga amb la il·lustradora Núria Sampedro, autora del còmic  Skizokrilian Studio  i professora de l'Escola Joso. En aquest taller, nens i nenes posaran en pràctica les bases del dibuix manga, i amb només un llapis, una goma i paper ¡podran fer una petita obra d'art! Al Taller de Manga, els nens i les nenes aprendran a dibuixar cares d'estil manga correctament, entenent com funciona cada element del cap i els decorarem amb un bon munt de detalls perquè quedin uns dibuixos fantàstics. A més, explicarem de manera divertida com fer personatges amb moviment perquè quedin plens de vida. Inscripcions prèvies a ambitculturalbcn@elcorteingles.es

Sala Àmbit Cultural Portal de l'Àngel (El Corte Inglés) de Barcelona. Divendres, 30 de desembre de 18,00 a 20,00 h.

23 de desembre 2011

El mercader i l'objecte del desig, el primer còmic ambientat a Empúries

Dimecres passat es va presentar el primer còmic ambientat a Empúries. Es tracta del còmic El mercader i l'objecte del desig, obra del dibuixant Carles Roman, nascut a Portbou i resident a l’Escala. La història, d’aventures, s’ambienta a l’Empúries grega i romana i va adreçada principalment a un públic juvenil. A la presentació hi van assistir l’autor, Carles Roman; l’alcalde de l’Escala, Estanislau Puig; la coordinadora del MAC Empúries, Marta Santos, i el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Xavier Llovera. Marta Santos va destacar la importància de l'edició en tant que és la primera vegada que el museu edita un còmic destinat principalment a un públic juvenil al qual no s’havia adreçat cap publicació fins ara. Esperant que l’obra tingui acceptació per part del públic, podria ser l’inici d’una futura col·lecció. Com va expressar Xavier Llovera, hi ha la voluntat que aquest còmic ajudi a apropar l'arqueologia a un públic juvenil que generalment sol visitar menys els museus d’arqueologia al finalitzar l'educació bàsica i el qual no hi torna fins passats els 25 anys d’edat. Per acabar, l’alcalde de l’Escala, Estanislau Puig, va agrair a l’autor i al MAC Empúries l’esforç fet per portar a terme el projecte, obrint possibles col·laboracions futures. El còmic es pot adquirir de moment a les llibreries de l'Escala i a la botiga del MAC Empúries.

El mercader i l'objecte del desig
Carles Roman
MAC Empúries
12 €

El mercader i l'objecte del desig és una història que parla d'una ciutat, Empúries i dels seus habitants, en Fabi, Fedó, Titus Màximus, Clàudia Corneli i d'un mercader. Aquest singular comerciant fenici captivarà, amb el seu objecte únic, els desitjos de tots aquests habitants fent créixer en ells la inevitable necessitat de posseir-ho. Però quin objecte pot crear tal atracció? Què pretén en realitat aquest misteriós mercader?
Per a més informació:
MAC Empúries - Joaquim Monturiol i Sanés
Tel. 972 770 208 | Fax. 972 775 975
jmonturiol@gencat.cat

Agraïm a @coralpiu la piulada amb la notícia.


22 de desembre 2011

Adéu a Tretzevents

Fa uns dies ens arribava la noticia de que la revista infantil Tretzevents tancava portes. El ultim número que s'ha publicat, es el 903 corresponent al actual mes de desembre de 2011. La portada es de Montse Fransoy.  La revista de periodicitat mensual, estava editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, la direcció era de Montse Ginesta i amb 32 pàgines es venia a 4,60 euros l'exemplar de paper.

L'editora parlava de la disminució del  suport econòmic de la Generalitat com a causa del tancament, a la que podem afegir unes vendes d'exemplars, que son molt justetes per poder mantenir una publicació. Cavall Fort que aquest mes ha complert 50 anys reconeix una tirada de 15.000 exemplars. Tretzevents parlava d'una tirada l'any 2008 de 8.000 exemplars, que segurament aquest any 2011 s'hauran vist reduïdes per causa de la crisis. Es un llàstima, Tretzevents havia fet una renovació interessant els darrers temps apostant per joves autors del país. Entre la llista de col·laboradors actuals podem parlar de: Toni Cabo, Susanna Martin, Gustavo Roldán, Martín Romero, Josep Busquet, Pol, Linhart, Daniel Boada, Marc Brocal, Àlex Fito, Leo, Rebecca Luciani, Lluís Farré, Esteban Hernández, Elenio Pico, Jordiu Gimenez,... Publicacions de l'Abadia segur que ha intentar buscar alternatives al tancament de la revista i evitar la desaparició de una capçalera històrica, però no ha estat possible.

L'infantil era una revista nascuda l'any 1951 sota l'aixopluc del Seminari de Solsona . L'any 1963 canvia la direcció i l'orientació i surt amb una portada firmada per Coll. Es el número 137 de la numeració antiga i número 1 de la nova època. El dia de Sant Jordi de 1964 surt a la venda al quiosc amb una tirada de 3.000 exemplars. Els problemes amb les autoritats del franquisme son permanents però gràcies a diverses persones, sobretot els germans Sayrach, la revista tira endavant. A partir de 1968 i degut a problemes econòmics passa a editar-la Publicacions de l'Abadia de Montserrat. A partir del número 174 de1973 la revista renova el nom, L'infantil ja es diu Tretzevents. L'any 1995 la revista canvia la periodicitat de quinzenal a mensual. 

L'infantil/ Tretzevents, dirigit sempre a un públic un xic mes jove que Cavall Fort sempre ha disposat de grans col·laboracions en el camp del còmic. Podem destacat noms com: Josep Coll, Josep Maria Alberdi, Albert Rué, Raf, Ivà, Florenci Clavé, Jesús Blasco, Carlos Giménez, Jan... Un dels grans èxits dels primers temps de L'infantil va ser les formigues Bibi i Tobi creades per Miquel Àngel Sayrach. Aquests personatges que molts recordem, algun dia s'haurien de poder recuperar per les actuals generacions. Sèries estrangeres molt conegudes que es van donar a conèixer gràcies a L'infantil/ Tretzevents van ser l'"Espirú" de Franquim, "Clifton" de Jo-El Azara, "El Califa i el Gran Visir" de Tabary, "Luky Luke" de Morris i Goscinny, "Asterix" de Uderzo i Goscinny, "Eric Castel" de Reading,...

El col·lectiu bibliotecari i als mediadors especialistes en literatura infantil han penjat un bloc en contra del tancament de Tretzevents. Hi podeu deixar-hi comentaris.

Podeu recuperar imatges de la revista a: El còmic en català, Patufets.

Jordi Riera

Futures novetats en català de Norma

Ja ha sortit el pla editorial de Norma per entre febrer i maig del 2012. Anuncia que les pròximes novetats que publicarà en català seran:

  • Eric Castel 15
  • Yakari 9
  • Persèpolis en edició de butxaca
  • Mouse Guard: Llegendes de la Guàrdia 1

20 de desembre 2011

Presentació d'Al noroeste de Arzew a València

El proper dijous 22 de desembre a les 19:00 h es presenta Al noroeste de Arzew a la llibreria Futurama (C/ Guillem de Castro 53). Hi seran els autors Pacosales, Carlos Maiques i Alain Bonet, l'editor, Paco Camarasa, i el crític Alvaro Pons. En acabat firmaran exemplars de l'obra.

16 de desembre 2011

La revista Tretzevents plega

La revista Tretzevents, la més antiga que es publicava en català, i guanyadora de la Creu de Sant Jordi per la seva tasca de promoció de la llengua entre la mainada, plega tot coincidint amb el seu 60è aniversari per manca de recursos econòmics.

Font i més informació: Ara

15 de desembre 2011

Exposició d'en Fran Rojas a la Biblioteca Can Fabra de Barcelona


Exposició ”GruankanART, the art of Fran Rojas” a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra (carrer Segre 24-32, 08030, Barcelona), del 12 de desembre al 14 de gener. Àrea còmics. 1a Planta.


14 de desembre 2011

Arrugues de Paco Roca en català

L’editorial  basca Astiberri ha anunciat les seves novetats per al mes de gener del 2012, entre les quals trobem una sorpresa agradable: la publicació d’Arrugues de Paco Roca en català. El còmic, que va guanyar el Premi Nacional de Còmic del 2008, es posarà a la venda el 27 de gener, coincidint amb l’estrena de l’adaptació cinematogràfica de l’obra. A continuació teniu els detalls de l’edició:

Arrugues
Guió i dibuixos: Paco Roca
Astiberri Ediciones. Bilbao, 2012
Color. Cartoné 104 pàgines.
Mides 17 x 24 cm.
15 euros
Col·lecció Sillón orejero
ISBN: 978-84-15163-53-4
A la venda el 27 de gener

Un emocionant retrat sobre la vellesa i l’Alzheimer Premi Nacional del Còmic 2008, Arrugues ja ha venut més de 40.000 exemplars i el pròxim 27 de gener s’estrenarà a Espanya en sales de cinema com a pel·lícula d’animació clàssica.

L’Emilio, un antic executiu bancari, és internat en una residència d’ancians per la seva família després de patir una nova crisi d’Alzheimer. Allà, aprèn a conviure amb els seus nous companys –cada un amb un quadre “clínic” i un caràcter ben diferents– i els cuidadors que els atenen.

L’Emilio s’endinsa en una rutina diària de cadència morosa amb horaris prefixats –prendre’s els medicaments, fer la migdiada, menjar, fer exercici, tornar-se’n al llit...– i en la seva lluita contra la malaltia per intentar conservar la memòria i evitar ser traslladat a l’última planta, la dels invàlids, compta amb l’ajut de l’Ernesto, el seu company d’habitació...

Paco Roca aborda a Arrugues temes delicats, fins ara escassament tractats en historieta, como són l’Alzheimer i la demència senil. I ho fa d’una manera intimista i sensible, amb algunes notes d’humor però sense caure en cap moment en la caricatura.

A l’aire de versemblança que es respira en el relat hi ha contribuït un acurat treball de documentació. Paco Roca va començar a recopilar anècdotes dels pares i familiars ancians dels seus amics i va visitar residències d’ancians per saber com s’hi viu, un material de primera mà que li ha servit per estructurar una ficció consistent.

Font: Astiberri [pdf]

12 de desembre 2011

Liquidació per tancament a la Llibreria Pictogràfics

La Llibreria Pictogràfics de Barcelona, especialitzada en novel·la gràfica tancarà les portes el 5 de gener. A la seva pàgina web es pot llegir un comunicat sobre els fets. Al seu Facebook anuncien que es liquiden el que els queda venent-ho amb descompte.

Presentació d'El aprendizaje de la lentitud a Palma


Dijous 15 de desembre a les 20:00 h se celebrarà la presentació d'El aprendizaje de la lentitud, d'en Pere Joan, amb la presència de l'autor i de l'editor de l'obra, en Joan Navarro. L'acte tindrà lloc a la llibreria La Biblioteca de Babel (C/ Arabí 3, baixos).

Presentació de El Baño Violeta a Barcelona


Dijous 15 de desembre a les 19:00 h es presenta a la Llibreria Universal (Ronda de Sant Antoni 9) El baño violeta, d'en Gustavo Sala. L'acte comptarà amb la presència de l'autor, que firmarà exemplars de la seva obra, i de l'Albert Monteys, que conduirà l'esdeveniment.

Presentació de Sangre de mi sangre a Barcelona

La sala Miscel·lània de Barcelona (C/ Guàrdia, 10) acull la presentació de Sangre de mi sangre de la Lola Lorente, el dijous, 15 de desembre, a les 19:30 hores.

La Lola Lorente, guanyadora del Premi Injuve de Cómic e Ilustración, indaga en la seva primera novel·la gràfica en la peculiar ment dels seus personatges, els seus somnis i fantasies, donant com a resultat un còmic al mateix temps tendre i pertorbador.
 
Ho presentaran la Lola Lorente i l'il·lustrador i dissenyador gràfic Pep Montserrat. S'hi podran adquirir exemplars del còmic, que l'autora dedicarà al final de l'esdeveniment.

Font: Astiberri

Per molts anys Cavall Fort !



Celebrem que aquest mes de desembre que ha fet cinquanta anys de l’aparició del número 1 de Cavall Fort. Per aquest motiu, la publicació ha elaborat un programa d’activitats, que pretén ressaltar la seva dilatada trajectòria com a publicació de referència en català i, al mateix temps, projectar-se com una revista que, mantenint la seva gènesi, s’adapta als nous temps i amplia la seva xarxa de lectors.

El programa d’actes Cavall Fort 50 anys es va obrir el passat divendres 2 de desembre amb un acte institucional de màxim relleu, amb l’assistència del president de la Generalitat, Artur Mas, així com representants dels àmbits cultural, social, educatiu i institucional del país. Durant aquest acte es va presentar el número especial realitzat per la revista amb motiu del 50è aniversari. Es tracta del número 1.185-1.186, que correspon al mes de desembre de 2011 i que és el commemoratiu de l’efemèride. Aquest Cavall Fort, de 100 pàgines, conté diferents sorpreses per als seus lectors. Podeu trobar aquest excel·lent i històric número, de compra obligada per els nois i per els que el varem llegir durant molts anys, a diverses llibreries.

El programa commemoratiu contempla també l’edició d’un documental audiovisual sobre la revista, titulat Món Cavall Fort, realitzat per Utopia Global i coproduït per Televisió de Catalunya. Es tracta d’un producte adreçat al gran públic que s'estrenarà properament.

En l'article d'Anna Abella per El Periódico podem trobar:  «Ella és el present i jo sóc un dinosaure», diu fent broma l'escriptor Joaquim Carbó, «únic supervivent» del primer consell de redacció de la revista i autor dels cinc primers contes publicats a Cavall Fort, perquè, afegeix, «era el 1961, feia 23 anys que no sortia cap publicació infantil en català i no hi havia gent que escrivís per a nens en la nostra llengua». Segons Carbó, autor, entre altres, de les novel·les protagonitzades per Felip Marlot o Pere Vidal, «la revista va ser una sorpresa per a molts nens i nenes que a casa parlaven català però a l'escola tot era en castellà. Si En Patufet va ser el referent d'abans de la guerra, Cavall Fort ho va ser en la dictadura».

El currículum de firmes que atresora parla per si mateix: escriptors com Josep Albanell, Josep Maria Benet i Jornet, Pere Calders, Josep Vallverdú, Salvador Espriu i Maria Aurèlia Capmany; dibuixants com Pilarín Bayés, Roser Capdevila, Cesc, Pere Joan, Josep Maria Madorell, Pep Montserrat, Peyo i Picanyol, i portades firmades per Miró, Tàpies, o Joan-Pere Viladecans.

«La preocupació inicial dels seus creadors va ser, a més d'oferir qualitat, que els nens poguessin aprendre a llegir i escriure en català -explica Canela-. És una eina pedagògica, de formació de lectors, però alhora pretén que els nois s'ho passin bé, que es diverteixin».

De periodicitat quinzenal, encara que pot trobar-se en alguns quioscos i llibreries especialitzades, Cavall Fort es distribueix bàsicament a través de la subscripció. Avui, amb una tirada de 15.000 exemplars, suma 13.000 subscriptors, als quals es poden afegir els 7.000 de Tatano, revista per a la franja de 4 a 8 anys, que abans del 2005 era un suplement de Cavall Fort. El moment àlgid de subscripcions, assolit a principis dels anys 70, va ser de 20.000. El càlcul demostra que té un públic molt fidel. «En molts casos la fidelitat es demostra de pares a fills i a néts. En altres, si a certa edat el lector es dóna de baixa després la recupera quan té fills», apunta Canela.

10 de desembre 2011

Hotel Porquí es publica al Diari Gran del Sobiranisme

Nota de premsa d'en Tatay explicant la nova ubicació del seu webcòmic.


TATAY | dissabte, 10 de desembre de 2011 | 20:24h
Amics, ara fa una mica més d'un any que vaig penjar la darrera tira de l'Hotel Porquí. L'esforç que em requeria mantenir el bloc amb una mínima regularitat m'era inassumible en aquell moment, així que, desprès de cinquanta-dos episodis publicats al llarg de dos anys, els meus porcs es van agafar unes llargues vacances.
Durant aquest temps, el nostre país ha seguit debatent-se entre la covardia i la il·lusió, entre el pragmatisme i el cagadubtisme, ofegat pels uns, espremut pels altres, estabornit a petons pels qui diuen que se l'estimen tant, aguantat amb pinces...
Ara, la gent que està tirant endavant el projecte del DIARI GRAN DEL SOBIRANISME m'ha convidat a sumar-me al seu projecte, oferiment que he acceptat encantat i agraït. Des d'avui mateix, cada dissabte podreu llegir al DGS les tires de l'Hotel Porquí, que espero que us agradin tant o més que quan sortien en aquest bloc de Mésvilaweb.
Us dono les gràcies de tot cor a tots els que m'heu visitat, heu deixat els vostres comentaris, us han fet gràcia les tires, us heu emprenyat, us heu entristit compartint amb mi les misèries del nostre país... moltes gràcies a tots, i també a VilaWeb, per acollir-me a casa seva.
Espero retrobar-vos a tots al DIARI GRAN. L'enllaç és: http://diarigran.cat/?p=1182
Fin aviat.
Tatay




08 de desembre 2011

Firmes d'exemplars de Santiago Valenzuela a Barcelona





Els dies 16 i 17 de desembre, Santiago Valenzuela celebrarà diverses sessions de firmes a Barcelona.
Divendres, 16 de desembre
De 18 a 20 h. NORMA CÓMICS – Passeig de Sant Joan, 9
Dissabte, 17 de desembre
De 11 a 13 h. UNIVERSAL CÓMICS – Ronda de Sant Antoni, 9
De 18 a 20 h. CONTINUARÁ CÓMICS – Via Laietana, 29


El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011)

Glénat, octubre 2011
Llibre, 160 pàgines, Color
15 €

Aquest era un llibre que feia temps que esperava. Havia d'haver sortit a la venda pel Saló del Còmic d'enguany, on s'hi ha va fer una pre-presentació, però es va anar retardant la seva sortida, fins que finalment va sortir a la venda a l'octubre coincidint amb el Saló del Manga, on justament va ser allà on el vaig comprar.

Quan algú pensa en còmic en català, majoritàriament li vindrà al cap els típics "Astèrix", "Barrufets", "Tintíns" o "Massagrans". D'altres més entrats en el tema pensarà amb  "Corto Maltès". I alguns influenciats pel món oriental pensarà amb "Bola de drac", sense dubte el manga en català per excel·lència. Sí també hi ha manga en català.

Aquests són "quatre" exemples comptats del llarg repertori que hi ha, i dic llarg, per que m'ha sorprès, en fullejar el Catàleg, la quantitat de còmic que al llarg del temps s'ha editat en català, ja sigui d'origen o traduït. Fa goig veure el gran quantitat de noms, i alguns d'aquests reflectits en les seves portades, demostrant que el còmic en català és ben viu malgrat totes les dificultats que hi han hagut, hi hagin o hi puguin haver-hi.

Jordi Riera Pujal ha fet una extraordinària feina, de molt de temps, recercant tot aquell material que s'ha editat en la nostra llengua ja sigui en paper o en webcomic. L'embrió d'aquest llibre és el seu web Catàleg de còmic en català. A partir d'aquí i  voltant per biblioteques i arxius al llarg del Països Catalans, i tenint ComiCat, on és un dels col·laboradors, Patufets de Joan Navarro, i Comic.cat, com a webs consulta però no les úniques, n'ha sortit aquest llibre: El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011). 

Jordi Pujal ens fa un repàs d'història sobre l'evolució del còmic en català des de la dictadura fins a l'actualitat. Dels principis en destaca sobre tot el paper important que van tenir les revistes Cavall Fort i L'Infantil/Tretzevents, tant per la llengua i cultures catalanes com per ser les propulsores de l'arribada d'historietes franco-belgues. 

Amb l'arribada de la democràcia, als anys 80, destacaria amb força els àlbums de Massagran en quan a material autòcton. 
Amb els 90 arribaria el primer manga en català, Bola de drac per Planeta deAgostini, gràcies al seu èxit televisiu a TVC, però no seria amb la dècada següent, on hi hauria l'aposta més forta gràcies a Glénat, la qual editaria obres exclusives en català com Musculman o Cinturó Negre, aquest encara en curs.

També ens fa una breu comparativa del suports de les diferents institucions governamentals del territoris de parla catalana envers el còmic en català . Si des de Catalunya i les Balears hi ha un important suport, a València però es ben diferent, tot el contrari.

Sense cap dubte és un llibre molt recomanat, tant als lectors en general com pels qui vulguin fer recerca en aquest camp des del punt de vista que pertoqui.

Lupus Sigarrensis - Planeta Sigarra

07 de desembre 2011

Historias de discapacidad y de dependencia: cómics a València



Per Nadal, Viatge a l’origen de la Generalitat

El Centre Municipal de Cultura (CMC) de Cervera està ultimant l’edició del nou còmic  Viatge a l’origen de la Generalitat,  que està previst que surti pels volts de Nadal. El text és de la historiadora M. Teresa Salat i les il·lustracions del dibuixant Ton Granell, autors de l’exitós còmic  Cervera, quina història!  (2009), inici d'una sèrie de relats històrics amb molt rigor i a la vegada fàcils de comprendre.

Viatge a l’origen de la Generalitat és un còmic, la qual cosa implica lleugeresa de lectura i amenitat, però a més a més està fet amb absolut rigor històric i ambientat en els costums del segle XIV.

L’acció es localitza a Cervera i té com a fil conductor el robatori de l’últim pergamí que va ser signat a les Corts, i l’aventura de l’arxiver i la seva neboda en un viatge a la història, propiciat per un mòbil molt especial que els possibilita el trasllat a aquella època. Com que van vestits a la nostra manera els prenen per joglars i, com que els joglars acompanyaven els esdeveniments importants protagonitzats pel rei, es fa un estudi dels costums.
 

05 de desembre 2011

Novetat de desembre de Glénat

Per aquest mes de desembre sí que tenim novetat en català per part de Glénat, el 50è volum de Naruto


Naruto #50, de Masashi Kishimoto
Col. Manga en Català Shonen
192pàgs. B/N. 6,5 €

En Sai li revela a en Naruto, que està desorientat per la inesperada declaració d’amor de la Sakura, les veritables intencions d’ella. Poc després arriba en Gaara i li informa de tot el que ha passat al Consell dels Cinc Kage... Mentrestant, en Sasuke inicia el seu segon acte de venjança i atrapa en Danzô gràcies a l’ajuda d’en Madara!!









Un nou còmic sobre... rugby

L’històric club de rugby CNPN-Enginyers ha fet un còmic. No hi ha cap mena de dubte que el CN Poble Nou-Enginyers és un club innovador. Competir al bressol del rugby, Anglaterra, agermanament amb una colla castellera -com és possible que en un país que es fan castells no tingui més audiència el rugby?-, capdavantera, junt amb els altres cinc clubs de rugby històrics de la ciutat, en la recerca i commemoració del centenari del rugby a Catalunya, …

La idea, sorgida del cervell del President del Club, Jordi Homs, és fer un còmic en català que doni la benvinguda als nous alumnes de l’Escola de Rugby del CNPN-Enginyers i, també adreçada als/les nens/es entre els 8 i 16 anys del Districte de Sant Martí. El guió és obra del genial Antoni Babia-Privat i les il·lustracions són de Francesc de Diego.

Durant unes setmanes hi ha l’exposició del còmic a la Biblioteca del Poble Nou, carrer Joncar, 5 de Barcelona. El dia 13 de desembre, a les 19 hores, se’n farà una presentació oberta al públic a la mateixa Biblioteca. El còmic us el podeu baixar aquí.

Nova firma de Goya, de Diego Olmos, a Barcelona



El pròxim divendres 9 de desembre, Diego Olmos firmarà la seva nova feina, la novel·la gràfica de Goya. L'acte tindrà lloc a les 18:00 h, a la llibreria Norma Cómics (Passeig de Sant Joan 9) de Barcelona.

04 de desembre 2011

Habibi

Habibi
Craig Thompson
Astiberri
679 pàgines, blanc i negre, cartoné
39 €

La monumental nova novel·la gràfica de Craig Thompson ha esta tan esperada com temuda. Esperada per molts dels que vam gaudir de "Blankets" (també en català gràcies a Astiberri) i temuda per si no estava a l'altura, per si ja havia dit tot el que tenia per dir, i per si la seva tècnica no donava per més. No hagués estat el primer cas però, no. L'autor ha demostrat que té encara molt per contar i la seva tècnica encara han madurat molt més. De fet, "Habibi" és una obra consistent en tots els aspectes, la principal virtut de la qual coincideix amb el seu major defecte: l'estil de l'autor.

Aquest concepte, tan perseguit per la majoria, capaç de diferenciar què paga la pena de llegir més enllà de la perícia de qui ho ha fet, em produeix en aquest cas un sentiment contradictori. D'una banda, Thompson és un autor en excés melodramàtic, que es recolza molt en les relacions sentimentals dels protagonistes i que col·loca a Déu en l'origen final d'aquestes. El sentiment de culpa, tan característic del pensament cristià, funciona com a catalitzador de la tragèdia, mentre que la Història sagrada es configura com a tauler de joc simbòlic. Tot això, no cal dir que a un ateu com jo li produeix distanciament. Em costa molt de sintonitzar amb uns personatges amb una ideologia tan malaltissa com la de Habibi i Dodola, així com amb el seu concepte de bondat. La peripècia d'aquests dos orfes, refugiats a la mística de l'Alcorà com a única eina per entendre el món em resulta tràgica sí, però no en el sentit que voldria l'autor.

Dit això, com a afeccionat al còmic, "Habibi" m'ha semblat una novel·la gràfica excepcional que fa seus els principis d'un art que no ha de renunciar ni al pare ni a la mare (allò visual i allò literari), ans al contrari, els ha de conjugar per anar més enllà. Craig Thompson és d'aquells autors que escriu amb el dibuix, que compren que en aquest llenguatge el temps i l'espai són la mateixa cosa i que la frontera entre els traços figuratius i els del text és pura convenció. L'ambientació del còmic, que s'endinsa en la cultura àrab-musulmana que prohibeix la figuració juga, paradoxalment, al seu favor en aquest sentit (tot i que seria qualificada de pura blasfèmia per més d'un practicant).

Si no la bondat d'Allah, sí he pogut veure la influència d'una de les nostres deïtats particulars: Will Eisner. Estan aquí presents tots els seus preceptes sobre el seu concepte de novel·la gràfica, que Thompson ha sabut desenvolupar amb saviesa i sensibilitat. Parle de la seva destresa com a dibuixant de personatges, d'expressions corporals i facials, però també d'escenaris motivats; i parle també de la seva habilitat per la paginació, per connectar vinyetes a múltiples nivells realistes i simbòlics, així com de passar de la narració concreta a la reflexió abstracta sense abandonar mai aquell terreny mestís del nové art. En tot això, a banda del propi text, demostra l'autor tenir una immensa cultura.

A un nivell més pràctic, el lector espontani, que s'acosta a "Habibi" potser per la seva cridanera edició o endut per la moda de la novel·la gràfica, trobarà un relat que no el deixarà indiferent. Si més no, s'ha de reconèixer que resulta difícil d'emmarcar en qualsevol gènere i encara de descriure sense parlar més del compte. En tot cas, sí es pot assegurar sense por a errar que resulta una lectura molt entretinguda, gràcies als seus múltiples girs, als salts endavant i endarrere, i als passatges evocatius de l'Alcorà que s'intercalen. Definitivament, trobe que "Habibi" és una novel·la gràfica molt i molt recomanable per qualsevol lector adult. Molts potser la llegiran com qui llegeix un “best seller” però, si sou veritables afeccionats al còmic estic segur que la gaudireu abastament.

Marc Pastor i Sanz - Per Tutatis!

03 de desembre 2011

Nadal al basal ja a les llibreries

Nadal al basal es una edició especial de tires i pàgines de la sèrie Granotes i Cuques de Daniel Boada de temàtica nadalenca. Es tracta d'una edició limitada a només 100 exemplars, numerats, i que contenen una tira original de l'autor!

El podeu trobar a les llibreries La Central, Laie, Jaimes, Catalonia, Al·lots, Les Punxes i Castelló 70 de Barcelona. I també a les llibreries Paideia i Mythos de Sant Cugat!

02 de desembre 2011

La ciència ficció del segle XXI: el fenomen Gantz, del manga al cinema


Dimarts 6 de desembre de 2011, a les 19 hores, se celebra a la Sala Fòrum de la FNAC L'ILLA (av. Diagonal, 549-557, Barcelona) la xerrada La ciència ficció del segle XXI: el fenomen Gantz, del manga al cinema.

LECTURA NÚM. 10
«Gantz, de Hiroya Oku, publicat per l'Editorial Glénat»

Hi participen:

- Félix Sabaté (Editorial Glénat)
- Alex Fernández (Mediatres Estudi)
- Àngel Sala (Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya)
- Eduard Terrades (CineAsia)
- Jordi Ojeda (UPC), professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i coordinador del cicle de lectures. Organitzador i moderador de la taula rodona

Amb motiu de l'estrena a les sales de cinema i del llançament en format DVD de les dues pel·lícules de la sèrie Gantz, s'ha organitzat una taula rodona per analitzar el fenomen Gantz, basat en el manga del mateix títol creat per Hiroya Oku. Participarà a la taula rodona l'editorial que ha publicat fins ara 31 volums del manga (Glénat) i l'empresa distribuïdora de les pel·lícules (Mediatres Estudi), a més d'experts en el manga i el cinema de ciència ficció japonès.

Les dues pel·lícules de Gantz es van poder veure a Sitges el passat 44è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, on van tenir una bona acollida per part de la crítica i del públic assistent. A més de les recents adaptacions al cinema, també hi ha una sèrie en anime de vint sis episodis i un videojoc basat en l'univers de Gantz, a més d'altres productes relacionats amb l'argument original. El manga va aparèixer per primera vegada el 2000 (Glénat el va publicar el 2002), i des del primer instant no va deixar ningú indiferent, tant pel seu acabat gràfic com per la contundència de la història, amb una gran dosi de violència i sexe en les vinyetes.

L'autor utilitza sovint imatges en tres dimensions per a l'escenografia i alguns elements tecnològics els integra en els dibuixos en dues dimensions dels personatges i dóna més força i espectacularitat al resultat final, molt apropiat per a una història que succeeix en un univers de ficció i on els espais i les armes tenen una gran rellevància. Gantz és un lloc on arribes després de morir per accident, i on tens la possibilitat de tornar a la vida si superes una sèrie de proves, en què participen persones normals que viuen situacions excepcionals en plena batalla, relatats amb tota la crueltat d'una guerra real d'extrema violència (no és una història per a nens, sobretot el manga, ja que l'anime i les pel·lícules no arriben a ser tan contundents com la història original).

A la taula rodona s'analitzarà la sèrie manga i la seva adaptació cinematogràfica, i es reflexionarà sobre la influència que té en la ciència-ficció del segle XXI, a més de comentar algunes anècdotes de l'autor i de la col·lecció. La lectura proposada en la sessió del cicle de lectures és en realitat múltiple, perquè convida els lectors a no quedar-se només en el primer volum, sinó a continuar llegint fins als trenta-un ja publicats i a l'espera dels següents números que apareixeran.

Organitza:
- Càtedra Unesco de Tècnica i Cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya
- Societat Catalana de Tecnologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans

Entitats col·laboradores:
- Editorial Glénat
- Mediatres Estudi
- Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
- CineAsia
- FNAC L'Illa
- SD Distribucions
- Bibilioteca BRGF de la UPC

Primera Feria Infame de Barcelona


L'Espacio Infame de Barcelona anuncia el llançament de la PRIMERA FERIA INFAME, que reunirà obres de 16 destacats artistes amb el propòsit d'apropar al públic treballs de petit format i reproduccions de qualitat a preus accessibles.

ON?
L'Espacio Infame és un espai independent, gestionat per artistes, situat al barri del Poblenou de Barcelona (carrer del Joncar 19, 3r 2a). En els seus gairebé dos anys d'existència ha mostrat obra de creadors contemporanis en diferents exposicions, va allotjar dues residències individuals d'artistes estrangers, a més de ser seu docent permanent del taller de pintura de la Virginia Patrone.

QUÈ ÉS?
La PRIMERA FERIA INFAME és el resultat del treball realitzat en aquests anys, la concreció física de
els vincles engendrats per la permanència. Hem convocat i reunit un grup selecte i variat de
creadors de diversa generació, diferent extracció i disímil residència: Sonia Pulido, Pere Joan, Javier
Olivares, Eva Vázquez, Virginia Patrone, Ulises Culebro, Javier Serrano, Miguel Ángel Pacheco,
Álvaro Pemper, Mariona Cabassa, Paz Boïra, Frédéric Coché, Diego Mallo, Yamandú Canosa, Blanca
Hernández, Pep Brocal.

PER QUÈ?
Per què comprar a la FERIA INFAME?
La Feria està integrada per una heterogènia selecció transgeneracional d'artistes diverses vegades premiats i
reconeguts internacionalment. Hi haurà obra original en petit format dels esmentats artistes, al costat de serigrafies i impressions numerades i signades, a preus accessibles per a tothom. Comprant obres a la FERIA INFAME es beneficia directament a l'artista i es dóna suport a un projecte independent que els nodreix i
els difon.
Regalar obres d'artistes contemporanis és un acte que restaura l'equilibri del món.

QUAN?
La FERIA INFAME s'obrirà al públic el dilluns 5 de desembre del 2011 i tancarà el 5 de gener del 2012. Horari: cada dia de 17 a 21 h.


Homenatge a Sanchis

Avui divendres, a les 19:30, es presenta en el Club Diario Levante de Valencia (c/Traginers 7) l'especial de la revista Camacuc dedicat a en Josep Sanchis. Intervindran els autors participants a la revista, l'editor Joan Escrivá, el dibuixant Manel Gimeno i el crític Álvaro Pons.

Novetat de gener de Norma

Ja acabem l'any 2011 i Norma Editorial aprofita per treure les novetats de gener de 2012, però no traient-les a finals de desembre, si no a principis. Així doncs a partir del 9 de desembre ja estaran disponibles. En català, hi ha el 14è album d'Eric Castel.


Cartoné 22 x 29,5. 48 pàgines, Color
12€

CONTINUEN LES AVENTURES DEL JUGADOR MÉS RECORDAT I ESTIMAT DELS 100 ANYS DE HISTÒRIA DEL BARÇA.  

Després d'un partit d´anada molt disputat, el Barça es desplaça a Lille per jugar els quarts de final de la CECA. Aprofitant el viatge, Eric Castel anirà a fer un encàrrec per al seu pare, però certs imprevistos s´interposaran en el seu camí. Arribarà a temps Eric Castel al gran partit?


A LA VENDA AL 9 DE DESEMBRE!

Font: Norma PDF

01 de desembre 2011

Es distribueix el còmic La cova des Mussol a les escoles menorquines



Les escoles menorquines rebran el còmic La cova des Mussol, d'en Max (fons) i en Pau, (personatges) amb guió d'en Marc Farré i editat pel Consell de Menorca. La intenció inicial era posar-lo a la venda en català, castellà i anglès, però finalment les retallades pressupostàries han fet que la tirada fos tan reduïda que no es podrà comprar ni en català.

La seva finalitat és didàctica pel que està ambientat en el segle VIII aC a Menorca.

Presentació de Madonna no Existe a Barcelona


Presentació de La Muchacha Salvaje a Barcelona


El Estafador 100: Festa i concert il·lustrat


El setmanari digital d'humor gràfico El Estafador va arribar al número 100 i se celebrarà amb una gran festassa a la sala Music Hall de Barcelona el pròxim 20 de gener. Hi haurà concert il·lustrat amb música de La estrella de David i Jamón Brothers, i dibuixos dels artistes d'El Estafador. L'aforament del local és limitat, però ja és possible comprar l'entrada anticipada.



Font: El Listo

Entrevista a Joan Navarro a El Triangle

A la revista El Triangle núm. 1039 del 25 de novembre, l'Ignasi Franch ha publicat una extensa entrevista amb Joan Navarro, editor d'Edicions Glénat. Es un article que no està disponible en la seva web, però que ens han donat totes les facilitats per publicar-la a ComiCat. Es una entrevista extensa però creiem que val la pena saber els plans futurs de Glénat, una de les editores de còmics més importants del país.

Any 2008: la filial a l’Estat de la històrica editorial francesa Glénat compleix els quinze anys. I ho fa entre una certa eufòria, perquè s’ha consolidat com un actor rellevant dins del sector, qualitativament i quantitativament. Una part de l’èxit ve de la seva aposta pel manga, quan de bon inici se l’havia estat identificant amb la més exquisida (i menys rendible) historieta europea. El 2009, però, comença la crisi: el manga decau després d’haver tocat sostre, i la crisi econòmica hi fa la resta. El 2011, Glénat França es replega en els seus negocis tradicionals i posa fi a l’expansió internacional posant en venda les seves sucursals, incloent-hi la barcelonina. El final, i nou inici, sembla feliç: Joan Navarro i Fèlix Sabaté, històrics director i editor en cap del segell, el compren perquè aquest pugui mantenir la seva identitat.

Sembla un mal moment per demanar crèdit als bancs («Ens hauríem de dir Edicions Hipotecades», bromeja Navarro), però la situació ho ha convertit en necessari. La casa mare oferia la filial a grups multimèdia com Panini, el model de negoci i producció dels quals amenaçava la línia editorial del segell i la permanència del seu equip humà. A Navarro li sembla que hauria estat «llençar per la finestra 18 anys de feina, sense tenir garanties de continuïtat ni per als treballadors ni per als autors. Vam fer un esforç per trobar recursos i fer una oferta acceptable. Glénat França també s’ha portat bé».

Des del primer moment, el missatge que han donat els nous propietaris és de tranquil·litat i continuisme. Al cap i a la fi, han estat ells qui han marcat la línia, condicionats en alguns moments per l’empresa mare. La relació era de col·laboració (tenien a l’abast l’amplíssim catàleg i la solidesa econòmica del grup francès), esquitxada per alguna imposició. Com un recent i polèmic canvi de la qualitat del paper que Navarro i companyia ja han tirat enrere. Per a mesos vinents, queda decidir el nou nom de l’editorial, que podria presentar-se en el proper Saló del Còmic de Barcelona.

Els darrers anys, Glénat ha donat molta importància al còmic japonès. I s’ha beneficiat del fenomen Naruto, un exitós manga que també es va convertir en sèrie d’animació. De les paraules del seu editor es desprèn que hi havia quelcom de bombolla: «El 2007 vam facturar aproximadament 5 milions d’euros, que és moltíssim. De Naruto hem venut 1,6 milions d’exemplars en total, i potser la meitat es va concentrar en dos anys. Entre això i l’èxit d’Esther y su mundo, pràcticament vam doblar la facturació. Després d’això, i amb la crisi econòmica, hem tornat si fa no fa a les xifres anteriors. Jo diria que el mercat del manga s’ha reajustat, ha trobat les seves dimensions normals».

La carta japonesa incloïa una aposta secundària: contribuir a la normalització lingüística comercialitzant en català còmics que, en alguns casos, són molt populars perquè les respectives adaptacions anime han estat emeses per Televisió de Catalunya. Això ha desgastat la imatge de Glénat a la resta de l’Estat: molts consumidors s’han sentit agreujats per algunes diferències de preu, primer, i perquè alguna col·lecció només s’ha publicat en català, després. Ha estat el cas de Musculman, força desconeguda fora de Catalunya: «És una de les poques coses que han funcionat en català. Al començament anaven una mica bé Inuyasha i Naruto. Però ha estat bastant catastròfic econòmicament, i cada any és pitjor. Si penséssim només en clau empresarial, hauríem de deixar-ho córrer, però no ho farem per altres raons. I sempre acabarem les col·leccions, perquè l’hàbit de deixar-les a mitges ha creat molta desconfiança vers les edicions en català. En tenim per dos anys amb les sèries ja començades; però, si això no millora, no en traurem més». Les obres d’autors nacionals tampoc no solen funcionar. Ni tan sols una adaptació de Terra baixa feta per coincidir amb l’emissió d’una minisèrie televisiva: «S’ha venut bé Serrallonga, Sóc de poble i Nosaltres els catalans, però normalment és una antologia de fracassos».

El fet que editorials com la basca Astiberri publiquin àlbums en versió catalana evidencia que hi ha un nínxol de mercat. Però sembla que, per ara, només hi ha espai per a títols referencials i llançaments puntuals. «Alguna obra excepcional sempre es pot comercialitzar. No obstant això, el que buscàvem era aconseguir un mercat normalitzat, que altres s’atrevissin amb els superherois... Vam arribar a les 50 o 60 novetats l’any, que ens semblava una proporció raonable respecte a les 300 en castellà. Però no es pot aguantar», es lamenta l’editor. Navarro es mostra sorprès pel contrast entre els èxits del televisiu Club Super3 i les baixes vendes del manga en català, però també reconeix problemes estructurals i logístics inherents al fet de treballar amb una distribuïdora especialitzada en còmic («Això no garanteix bones posicions a les llibreries d’Olot, de Berga, de Vic... Són coses que requereixen temps»). De moment, l’editorial seguirà intentant-ho amb campanyes com una col·laboració amb Eina d’Escola per regalar 90.000 còmics.  

La personalitat del Navarro, col·leccionista i assagista, ha fet que Glénat hagi aconseguit gran part del seu prestigi a cop de reedicions arqueològiques, i de publicacions d’avantguarda que complementen la seva oferta més comercial. Amb el canvi de propietaris, la freqüència d’aquest tipus de llançaments no es reduirà, sinó tot al contrari: «Això ens agafa en un moment en què preparem moltes coses arriscades. Hi ha infinitat de coses per recuperar, però és difícil perquè de vegades no sols s’ha perdut el material original, sinó que fins i tot costa trobar bones reproduccions. Tindrem Los mercenarios, de Antonio Pérez Carrillo, obra de José Bielsa… I seguirem amb la línia Vintage, que ens ha donat bons resultats». De moment, s’hi han publicat complets El sargento Furia i El teniente negro, dos serials d’aventures dels anys seixanta creats per autors com Joan Escandell o el prolífic escriptor Francisco González Ledesma (també conegut per Silver Kane). I la idea és potenciar molt fortament aquesta col·lecció publicant fins a una dotzena de volums l’any.

A més, es reeditarà Hazañas bélicas, que, a parer de Navarro, és «molt més del que la gent es pensa: tenim 16.900 pàgines i molts autors per donar a conèixer». L’acompanyarà Nuevas hazañas bélicas, que acollirà històries de nova creació. Glénat també està mirant de convèncer els autors de Torpedo per ressuscitar el personatge en el seu trentè aniversari. I confia a publicar obra nova del gran Carlos Giménez (Paracuellos).

L’editor no creu que els elevats interessos dels crèdits siguin una motxilla gaire pesant, i que això obligui a seleccionar les publicacions de manera més conservadora. «Potser peco d’optimista», explica Navarro, «però diria que no hi influirà, i que la diferència bàsica serà vendre o no vendre. No té res a veure publicar una sèrie que té èxit i una que no funciona, és com la nit i el dia. A més, en aquests anys hem après molt. Encara que la part més bonica d’editar és inventar i arriscar», conclou.

En Tres presenta un calendari d'Advent en còmic

Què, ja heu comprat el vostre calendari d'advent? No, ho dic perquè demà ja és 1 de desembre. Doncs si encara no heu comprat el típic calendari amb xocolatines jo no seré qui us el doni però tinc una proposta alternativa.



Cada dia (fins al 24) d'aquest mes de desembre faré un regal en forma de vinyeta sobre el Nadal (no tindria gaire sentit fer acudits sobre l'estiu però no ho descarto per un altre any). Es tracta d'una sèrie de vinyetes anomenada 'Altres Nadals' i que pretén felicitar a qui passi per aquí a través de tot un seguit de ciutadans particularment afectats per les celebracions d'aquestes dates. Si de cas demà comencem i veureu de que va el tema.


Text extret del bloc d'en Tres

30 de novembre 2011

Espert, Sió, Teixidor i la fotonovel·la

Oriflama era una revista per joves i publicava només articles  seriosos, i el que fèiem amb l’Enric Sió era donar-hi una mica d'alegria”. Així començava la xerrada que varem tenir fa unes setmanes a un pis de Sarrià a casa de l’Emili Teixidor. L’escriptor molt amablement em va respondre unes preguntes. M’interessava saber com en un temps encara fosc de la dictadura, l’Emili com a guionista i l’Enric Sió com a dibuixant van poder publicar en una revista (a partir de gener de 1968) el que està considerat el primer còmic polític crític de l’Estat. El seu nom era Lavínia 2016 o la Guerra dels Poetes.

Ens varem conèixer per uns fascicles que feia per Salvat  que llavors l'Enric dibuixava sota unes normes molt encotillades. Després va sortir aquesta l'oportunitat de col·laborar amb una activitat més lliure i sense prejudicis”. Oriflama havia nascut el 1961 com a vincle informatiu amb els joves del Bisbat de Vic que eren cridats a files per l'exèrcit espanyol. La revista va anar canviant i l’any 1968 ja era una revista íntegrament escrita amb català i una mostra del pensament catalanista i progressista de la comarca d’Osona.

Oriflama era una revista molt lliure, amb l'excusa que era una publicació per soldats que depenia dels bisbat podia sortir amb català, podien sortejar la censura franquista sense massa problemes, en aquell moment”.  No cobraven diners per la seva feina però van voler aprofitar aquella finestra oberta per fer un còmic que remogués una mica els  sectors culturals catalanistes de l’època. Els protagonistes del còmic eren els grans escriptors  del moment, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Campmany,... “Era també la manera d'acostar els grans noms de la cultura catalana al gran públic, al públic jove d'aquell moment. Llavors en publicacions d'un àmbit mes ampli com Cavall Fort no ho haurien pogut publicar”. El tema del còmic  interessava a l’escriptor perquè era un tema fàcil de cultura popular en que hi podia entrar per rebentar-lo en el bon sentit. Era senzill fer-ne una paròdia per arribar al gran públic.

Un cop fet el còmic varem voler anar mes enllà i férem la fotonovel·la La Núria es perd”. Aquestes quatre pàgines sortirien publicades al número 84 de juny de 1969 a Oriflama. Eren els anys de l’èxit massiu de les fotonovel·les, gènere nascut a Itàlia l’any 1947 i traspassat amb èxit a altres països sobretot els d'arrel llatina. La revista Triunfo número 341 de l’any 1968 calculava que sumant els diversos títols setmanals i quinzenals que es publicaven llavors, es podia arribar a tiratges de 1.750.000 exemplars al mes. La majoria de títols eren importats d’Itàlia, però també hi havia producció pròpia sobretot la basada en les novel·les de Corín Tellado.

La idea de fer la fotonovel·la era fer un “divertimento” i una paròdia d’aquelles històries romàntiques tant encotillades. Només recordar com es descriu a la protagonista a la primera plana de la fotonovel·la, “Núria, florista pobra, guapa i fidel, fins a cert punt”.  L’Emili recorda amb efecte la col·laboració desinteressada i sense prejudicis de la gran actriu Núria Espert, que ja en aquell moment era una gran icona de la cultura per els seus grans papers en el món del teatre. La presència de la Núria i el fet de ser la primera fotonovel·la que sortia dels paràmetres totalment tancats del gènere van tenir un cert impacte dins els cercles culturals.  Núria Espert i surt com a protagonista, una noia bellíssima, encisadora i una mica "capverda". L'Enric Sió, fa el muntatge de la fotonovel·la i el paper d'elegant  coprotagonista masculí. Al quarto de màquines hi trobem L'Emili Teixidor com a guionista i J.M. Puig de la Bellacasa com a fotògraf. Hi ha una petita col·laboració de l'actor Carles Velat.

L’Emili Teixidor que estava ben relacionat amb el que es va anomenar “gauche divine” de Barcelona, de fet tenia molt mes contacte amb el grup de Vic. Persones com en Miquel Martí i Pol, que no sortia normalment del seu poble, i Ricard Torrents entre altres. El 1970 Oriflama amb un tiratge proper al 10.000 exemplars passa per problemes econòmics (finalment acaben patint diverses multes administratives) i persones properes a Jordi Pujol prenen el control de la revista. “Mentre vam gaudir de total llibertat hi varem col·laborar, desprès quan la línia va anar canviant i la forma en el tracte va ser diferent  en varem sortir”. Oriflama ja amb la redacció a Barcelona acabaria plegant l’any 1977.

Podeu veure l'article i la fotonovel·la complerta a el còmic en català.

Jordi Riera

Presentació de "Històries del barri"

Demà dijous 1 de desembre, hi haurà la segona presentació de "Històries del barri" de Bartomeu Seguí i Gabi Beltrán. Diem la segona, per que ahir dimarts hi va haver la primera, però no hem pogut informar a temps.

Presentació i dedicatòria del llibre Històries del Barri, guanyador del Premi Ciutat de Palma 2010, a càrrec dels seus autors: Bartomeu Seguí i Gabi Beltrán.

Debat la Ciutat enmig de la Mar sobre la significació de la Ciutat com a personatge coral. Palma i Barcelona a l’obra de Beltrán i Segui.

Modera: Joan Miquel Morey
Espai Norma Còmics 
Dijous, 1 de desembre de 2011 a partir de les 20,00 hores
Pere d’Alcàntara i Penya, 11
Palma





Font: Dolmen

29 de novembre 2011

Nova novel·la gràfica infantil, Jo, Elvis Riboldi

    





Jo, Elvis Riboldi
Bono Bidari
Col·lecció:Novel·la gràfica,  51
Edat: a partir de 12 anys
Mides: 21,5x14,5 cm.
Enquadernació: Cartoné
Preu: 13,95 €
Pàgines: 224
Edita La Galera




En un article a l'Avui El Punt, en Xavier Roca ens parla de una nova novel·la gràfica infantil publicada per  La Galera. 

Jo, Elvis Riboldi, es la primera sèrie de novel·les gràfiques concebuda íntegrament a Catalunya. Amb el pseudònim Bono Bidari es reuneixen Jaume Copons, Daniel Cerdà i Ramon Cabrera (guionistes de programes com ara Barri Sèsam i Los Lunnis) i l'il·lustrador Òscar Julve, creador de les formigues d'El Hormiguero.

Iolanda Batallé, directora editorial de La Galera, afirma que la intenció de Jo, Elvis Riboldi és fer alguna cosa semblant al que ha suposat el best-seller internacional El diari del Greg “però aportant-hi alguna cosa nova, perquè de fet la sèrie inventa un gènere nou en la seva barreja de text i de còmic”. El personatge –que vol interessar també els pares dels lectors als quals s'adreça– permet diversos nivells de lectura segons si es llegeix tot o només es miren les il·lustracions, “de la mateixa manera que els Simpson també són divertits si hi treus el volum”.

Basada en les aventures d'un nen desastrós i entremaliat, Jo, Elvis Riboldi tracta temes socials com l'especulació immobiliària o el fracàs escolar “sense censura ni cap to moralitzant”. I obre una línia que tindrà continuïtat: “Més endavant publicarem una novel·la gràfica de Francesc Miralles i Oriol Malet adreçada a lectors adolescents, i ens estem plantejant la idea de portar a la novel·la gràfica alguns dels llibres clàssics que hem publicat.”


25 de novembre 2011

Recordant Joan Agut, editor i escriptor

El dia 6 de novembre va morir Joan Agut (Barcelona, 1934), editor, crític i escriptor. Editor a Bruguera de 1953 a 1973, hi va desenvolupar l'edició en català, va treballar a Edhasa (1977-1979), fundador i editor de Barcanova (1980-1994) i finalment amb la seva pròpia editorial, Thassàlia. A Barcanova va publicar entre 1990 i 1992 diverses col·leccions d'albums de còmics en català, sota la direcció d'Antoni Guiral. De la seva etapa a editorial Bruguera ens va deixar una obra fonamental, la  Història de la Premsa Catalana de Joan Torrent i Rafael Tasis, publicada en dos gran volums al setembre de 1966.

Com a col·leccions concretes del món del còmic podem ressaltar durant la seva etapa a Bruguera la col·lecció Històries. A Edhasa El bè negre. A Barcanova, Grans Aventures.


A partir de 1997 sorgiria un escriptor insaciable, que va col·laborar durant més d'una dècada al suplement Cultura de l'Avui. Paral·lelament, forjaria una obra notable com a novel·lista, publicant un llibre cada any fins al 2007, quan la sort li va canviar. D'aquest període intens cal destacar premis importants com el Crexells a la millor novel·la del 2001 i el Carlemany del 2003  La seva obra predilecta, no obstant això, era Gombó i míster Belvedere, que va quedar finalista del Sant Jordi l'any 2000.

Quan en una entrevista del 2004 Lourdes Domínguez li preguntava com havia escrit una novel·la de 500 pàgines en nou mesos i nou llibres en set anys, Agut va dir que era el resultat de ser el senyor sense:  Sense cotxe, sense televisor, sense ordinador, sense segona residència, sense mòbil... Per no tenir, no tinc ni nòvia: sóc un amant en atur. Per tot plegat tinc molt de temps per dedicar-me a escriure, i a més tinc la constància d'escriure cada dia, fins i tot els caps de setmana.