De Daniel Cortés Coronas, de Vértice Cómic
Segurament
tots els lectors de còmic en català hem llegit les seves
traduccions, però ben pocs coneixen el seu nom complet. Signava tot
el que va publicar només amb el nom de pila, Berta, potser per
modèstia, o potser perquè no li agradava que els seus cognoms
l'identifiquessin amb com a filla del poeta i escriptor Jordi
Sarsanedas i Vives, i de la pintora Núria Picas i Codina. La seva
curta edat podria haver contribuït també a la cerca d'anonimat: va
començar a publicar traduccions i il·lustracions quan era encara
adolescent. Va elaborar, entre d'altres, les traduccions de quinze
àlbums d'Astèrix,
que avui dia encara es comercialitzen, i es deia Berta Sarsanedas i
Picas.
 |
| Berta Sarsanedas, c. 1979. Font: Oleguer Sarsanedas |
La
professora, traductora, escriptora i il·lustradora va néixer a
Barcelona el 14 d'abril de 1959 i va morir a la mateixa ciutat el 23
de juliol de 1988, als 29 anys. Es va formar al Liceu Francès de
Barcelona i posteriorment a l’escola Aula, on més tard va exercir
de professora de dibuix. A casa seva va tenir sempre accés a
clàssics del còmic francobelga en francès i a revistes com ara Le
Journal Tintin i Le
Journal Spirou, setmanaris que van
publicar les aventures de Blake i
Mortimer, Yakari,
Alix, Lucky Luke, Sergi Grapes i Els
Barrufets, entre molts d'altres.
No
és estrany, doncs, que Tretzevents,
una de les dues revistes catalanes nascudes a començaments dels anys
60 seguint el model dels setmanaris francobelgues de bandes
dessinées (l'altra era Cavall
Fort), acollís els primers treballs
de la joveníssima artista. Tretzevents
era la nova capçalera que havia
adoptat la revista L'Infantil a
partir del número 174 (1973). A l'estrena d'aquesta nova etapa, de
fet, publicava adaptacions al català d'historietes de Robin
i el Xèrif (Robin
Dubois)
de Turk, Toni
i Dick (Boule
et Bill) de Roba i Marc
Franval de Duval i Aidans. Abans
d'això, L'Infantil havia
inclòs a les seves pàgines sèries tan importants com ara La
Tirallonga de Roba (a partir del
número 52, 1967), Espirú de
Franquin (a partir del 140, 1971),
i Umpah-Pah de
Goscinny i Uderzo (a partir del 147, 1971). Ben aviat s'afegirien a
la llista altres grans personatges de la BD
com ara Astèrix
de Goscinny i Uderzo (a partir del número 180, 1973), El
califa i el gran visir (Iznogoud)
de Goscinny i Tabary (a partir del 202, 1974), Lucky
Luke de Goscinny i Morris (a partir
del 278,
1977), i Eric
Castel
de Reding y Hugues (a partir del 344, 1980).
 |
| Tretzevents núm. 180, abril de 1973 |
L'afany
per popularitzar el còmic francobelga demostrat pels germans Miquel
Àngel i Manuel Sayrach, directors de Tretzevents,
i per un consell de redacció que va integrar persones molt
compromeses amb la cultura i l'educació com ara Eulàlia Ventalló
(pedagoga i filla de Joaquim Ventalló, el traductor de Tintin al
català), l’editor Jordi Úbeda i el mateix Jordi Sarsanedas, es va
demostrar amb escreix fins a la desaparició de la revista al número
903 (2011). El balanç total de grans títols de la bande
dessinée publicats a Tretzevents
en tota la seva trajectòria inclou, en especial, tres aventures
d'Espirú,
set de Lucky Luke,
nou d'Eric Castel i
dotze d'Astèrix.
Berta Sarsanedas va estar implicada, dintre i fora de la revista, amb
totes aquestes sèries estrella, contribuint enormement a la seva
difusió entre els lectors catalans.
La
primera col·laboració de Berta Sarsanedas amb Tretzevents
va ser al número 180 (abril
de 1973)
i va coincidir amb la primera aventura d'Astèrix
a la revista: Els llorers del Cèsar.
Aquest àlbum de l'heroi gal, el que feia 18 de la col·lecció, es
publicaria per entregues fins al número 190 (1973)
de Tretzevents. El
fitxatge estrella, destacat a la coberta, va anar prologat per
l'article de Joan Salou «Tretzevents presenta Asterix». A la
presentació s'esmenten alguns dels personatges: Juli Cèsar,
Asterix, Obelix, Assegurançatotrix, Acopdegarrotix i els campaments
romans: Aquarium, Pastelalrum, Laudanum, Homenetum. Com explica
Salou, «No és impossible que alguns de vosaltres ja conegueu
Asterix perquè unes quantes històries seves ja han estat publicades
en català sota forma de llibres». Efectivament, Bruguera havia
publicat abans Asterix gladiador
(1969),
Asterix als Jocs
Olímpics (1969),
La volta a la Gàl·lia
d'Asterix (1969),
L'escut arvern (1969),
Asterix al país dels
bretons (1970),
Asterix i la caldera
(1970),
Asterix a Hispània
(1970)
i La zitzània (1970),
tots ells amb traducció de Víctor Mora. Tot i que no apareix el nom
de la traductora a cap de les pàgines de la revista, és fàcil
comprovar que la traducció és idèntica a les versions acreditades
a Berta que s'han publicat en forma d'àlbum als darrers temps (les
seves traduccions d'Astèrix són
publicades actualment pel Grupo
Editorial Bruño). L'any
1973 marca, doncs, la primera traducció publicada de Berta
Sarsanedas.
No
totes les traduccions d'Asterix
a Tretzevents
són igualment atribuïbles a Berta. Entre els números 191 i 201
(1973-1974)
es publica la sisena aventura del gal: Asterix
i Cleopatra. Dels números 240 a 251
(1975-1976)
se serialitza la novena aventura: Asterix
i els normands. Clarament, ambdues
traduccions difereixen de les que s'acrediten a Berta als àlbums
publicats per Bruño.
Val
la pena assenyalar que, el 1976,
l'editorial valenciana Mas-Ivars havia pres el relleu a Bruguera de
la publicació dels àlbums del personatge en el nostre idioma. Se'n
va fer ressò Tretzevents al
número doble 284-285 (1977)
amb un anunci d'Asterix i Cleopatra i
Asterix i els normands,
que preguntava als lectors: «Recordeu que els vam publicar a
Tretzevents?» No obstant això, i com hem observat, la traducció
d'aquests dos àlbums a Tretzevents
varia molt de la que Bruño acredita
a Berta, i per tant la podríem atribuir a Montserrat Albó Corrons i
Francesc Pérez, els traductors de la col·lecció a Mas-Ivars. En
total, aquesta editorial va
publicar vuit àlbums entre 1976 i 1978: Asterix
i Cleopatra (1976),
Asterix
i els normands (1976),
El
combat de caps (1976),
Asterix
legionari (1976),
Asterix
al país dels helvecis (1977),
Asterix
el gal (1977),
Asterix
i els gots
(1978) y Asterix
i la falç d'or (1978).
Per
la seva banda, Tretzevents
continuaria durant els anys setanta
la publicació per entregues d'altres àlbums d'Astèrix.
La traducció d'Asterix legionari,
publicada entre el número 222 i el
232 (1975)
és, ara sí, pràcticament idèntica a la que Bruño acredita
actualment a Berta. El mateix podem dir d'Obelix
i companyia, publicada entre els
números 266 i 276 (1976-1977)
i La gran travessia,
serialitzada entre Tretzevents 306
i 317 (1978).
Com a curiositat, en aquella època Ideafix es deia Idefix,
Edatdepèdrix era Xaruquix i Abraracúrcix era conegut com
Copdegarrotix. Ni Asterix, ni Obelix, ni el nom de cap altre gal
s'escrivien amb accent, indicant una pronúncia aguda més propera a
la francesa.
A
part d'Astèrix, Tretzevents
va continuar confiant nous títols a Berta Sarsanedas. Al número 210
(1974)
s'estrena La història de Walter
Muller, de Raymond Reding,
personatge precursor d'Eric Castel.
Aquesta història no va ser mai publicada en forma d'àlbum al nostre
país, però atès que els primers àlbums d'Eric
Castel van ser traduïts per Berta
al català, ens agrada pensar que ella va ser també la traductora de
les aventures de Muller a Tretzevents.
Entre
els números 278 i 289 (1977),
Tretzevents
gaudeix
d'un nou fitxatge: Lucky
Luke, de Goscinny i Morris, que
s'estrena amb l'aventura L'emperador
Smith.
Com era habitual, no s'acreditava la traducció d'aquest títol ni la
dels que apareixerien
posteriorment: El guariment dels
Dalton (dels
números 304 al 314, 1978),
El fil que canta (del
329 al 339, 1979)
i La caravana (del
352 al 362, 1980).
Entre els números 431 i 443 (1983-1984),
però, es produeix una excepció: per primer i darrer cop,
Tretzevents atribueix
a Berta la traducció d'un dels còmics de la revista: Els
turons negres. Aquesta dada, i el
fet que al número doble 553-554 (1988)
Jordi Sarsanedas esmentés la seva filla com a traductora de «moltes
planes» de Lucky Luke,
ens fa pensar que ella va ser la responsable de la traducció de la
majoria de les aventures del vaquer més ràpid que la seva pròpia
ombra publicades a Tretzevents, si
no totes. Els següents àlbums de l'heroi del Far West apareguts a
la revista van ser Tequila per als
Dalton (del
473 al 483, 1985)
i Mamà Dalton (entre
els números 520 a 531,
1987-1988).
 |
| Detall d'"Els turons negres", Tretzevents núm. 431, octubre del 1983 |
L'any
1979
va ser un moment important en la trajectòria d'Astèrix
en català. Per començar,
Tretzevents va
serialitzar Asterix als Jocs Olímpics
del número 320 al 330. Bruguera ja
havia publicat aquesta aventura amb traducció de Víctor Mora, però
la versió de la revista quinzenal
no és la seva, sinó que
coincideix amb la traducció de Berta actualment publicada per Bruño.
La publicació d'Asterix entre els
belgues s'efectuaria poc després,
entre els números 340 i 350
(1979-1980).
La darrera edició de l'àlbum realitzada per Bruño, amb traducció
de Víctor Mora (Astèrix a Bèlgica,
2017), no coincideix amb l'apareguda a Tretzevents,
cosa que ens fa concloure que va ser
també Berta la traductora a la revista d'aquesta aventura d'Asterix,
la número 24.
Però,
sobretot, 1979
va ser l'any que Ediciones Junior (un segell del grup Grijalbo
Mondadori) inaugurava una nova etapa de la col·lecció «Una
aventura d'Astèrix» (ara sí, amb el nom accentuat que ha perdurat
fins avui dia) amb l'àlbum Obèlix i
companyia, obra serialitzada
anteriorment a Tretzevents i
que constituïa l'aventura número 23 de l'heroi gal.
Era el primer cop que una publicació
acreditava Berta com a traductora d'una obra.
També
el 1979,
Ediciones Junior va encarregar a Berta Sarsanedas la traducció al
català d'Eric Castel i
els Tonis,
la primera aventura del futbolista, que Tretzevents
publicaria després, entre el número 344 i el 354 (1980).
La trajectòria a la revista del jugador del Barça més famós dels
còmics continuaria
amb Partit de tornada,
aventura
serialitzada del número 384 al 395 (1981-1982);
Expulsat!,
del 418 al 430 (1983);
De dret a gol!,
del 462
al 472
(1985);
L'home de la tribuna F,
del
482 al 493 (1985-1986);
i El secret d'en Toni,
del
525 al 536 (1987-1988).
Tot i que les traduccions no estan acreditades, podem concloure que
són obra de Berta, atès que va traduir els sis àlbums publicats
per Junior els anys 1979, 1980, 1981, 1982, 1983 i 1984
respectivament. Tretzevents
encara
va publicar les aventures La
nit del Tibidabo (a
partir del número 588); La
casa del cormorà (a
partir del 637) i Aventura
a Tunis (a
partir del 664), potser amb traduccions d'Alfred Sala, autor de les
versions aparegudes a partir del 1985 a Ediciones Junior.
Durant
els anys vuitanta, l'activitat de Berta Sarsanedas com a traductora a
Tretzevents
va
continuar amb La gran rasa,
publicada del número 370 al
381 (1981).
Aquesta versió presenta certes diferències amb la publicada per
Bruño i acreditada a Víctor Mora, però no tantes com per
atribuir-la a traductors diferents. És probable que l'aparició de
Mora als crèdits de l'edició de Bruño sigui un error, ja que les
edicions de l'àlbum de Grijalbo (1980, 1984, etc.) i de Planeta
Junior, 1996) n'acrediten la traducció a Berta.
Del
número 383
al 393
(1981-1982),
Tretzevents publica
Asterix i el calderó (aventura
traduïda anteriorment per Mora a Bruguera), i del 396
al
407 (1982)
serialitza l'inèdita L'odissea
d'Asterix. La comparació de les
traduccions d'aquests dos darrers àlbums amb les versions que Bruño
acredita a Berta ens revela fàcilment que són obra de la mateixa
persona.
L'odissea
d'Asterix, l'aventura número 26 del
gal, va ser la darrera que Sarsanedas traduiria per a Tretzevents.
No va ser, però, l'últim còmic
que la revista va encarregar-li, ja que Berta va continuar traduint
Lucky Luke,
com a mínim, fins a Els turons
negres (1983),
o potser fins a Tequila per als
Dalton (1985)
o Mamà Dalton (1987),
en el probable cas que Berta traduís també aquestes dues aventures.
La revista quinzenal encara va publicar dues aventures més del gal
irreductible: Asterix a Bretanya
a partir del número 480 (1985)
i La zitzània a
partir del 610 (1991).
Les traduccions dels dos àlbums són pràcticament idèntiques a les
publicades per Bruño, que són de Víctor Mora i que es podrien
remuntar a les versions de Bruguera de 1970.
En total, Sarsanedas va traduir per a Tretzevents
nou aventures d'Asterix,
sis d'Eric Castel
i entre una i set de Lucky Luke.
La
col·laboració de Sarsanedas amb Tretzevents
no es va limitar a la traducció,
sinó que es va estendre a la creació d'il·lustracions i de relats.
Es va estrenar artísticament al doble 196-197
(desembre de 1973),
on es va publicar «El pop gegant passa un mal moment», un relat
signat per Jordi Sarsanedas al qual la seva filla va aportar quatre
il·lustracions realitzades quan encara era una nena. Des
d'aleshores, Berta publicaria com a mínim 58 il·lustracions a
Tretzevents,
de manera que el seu nom acompanyaria el de tot un seguit d'artistes
memorables que van passar per la revista, com ara Rita Cullà, Jordi
Ginés, Cesc, Ivà, Pilarín Bayés, Picanyol,
Francesc Salvà, Montserrat Ginesta,
Joan Pelàez, Joan Gómez, Carme Peris, Montserrat Tobella, Francesc
Bofill, Daniel Boada, Pep Brocal, Gustavo Roldán, Francisco Torres
Linhart i Jordi Giménez. Durant els dos anys següents, Berta va
il·lustrar cinc relats més de Jordi Sarsanedas: «El comodor
Saltironi i la balena Xica» al número doble 212-213 (1974),
«Perill per als dofins» al 220-21 (1974),
«Pànic al país de sota l'aigua» al 229 (1975),
«L'illa de Doridò» al 236-237 (1975)
i «El far de trencamiralls» al 244-245 (1975).
Aquests
sis relats, units a tres més («El país dels tres tomàquets»,
«Les perles de Mrs. McPístrincs» i «La Martineta ha perdut
l'esma») es van recopilar l'estiu de 1975
en un llibre titulat Eduard el
mariner i el país de sota l'aigua,
amb coberta i 15 il·lustracions inèdites en blanc i negre signades
per Berta. Aquestes il·lustracions afegeixen un valor especial al
llibre, ja que tots els relats que incloïa eren contes que Jordi
Sarsanedas explicava a la seva filla de petita. Cada capítol
contenia una aventura protagonitzada per l'Eduard i els seus companys
d'aventures, com ara la Martineta, el Pop Gegant, la Balena Xica i la
Tortuga Remeiera. Berta Sarsanedas no va arribar a il·lustrar cap
altre llibre més.
 |
| Eduard el mariner i país de sota l'aigua, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1975 |
Eduard
el mariner i el país de sota l'aigua va
aparèixer a diversos anuncis editorials de Tretzevents,
i es va incloure també a la secció de novetats literàries signada
per Eulàlia Ventalló, que esmentava les «il·lustracions molt
alegres de la Berta». A la ressenya, apareguda al número 267
(1976),
Ventalló comentava amb complicitat: «Vosaltres ja el coneixeu,
l'Eduard, perquè és un bon amic de Tretzevents:
en aquest llibre hi trobareu moltes aventures seves... i sabeu què
hi passa, al far de Trencamiralls? L'Eduard i la Tortuga Remeiera us
ho diran!». Després de les quatre edicions dins «La Xarxa»
(Publicacions de l'Abadia de Montserrat), el recull va adquirir un
nou format a la col·lecció «Els flautats» (1993),
de la mateixa editorial. Jordi Sarsanedas va dedicar aquest llibre «A
la Berta, que s'adormia tan tranquil·lament vora la cova del Pop
Gegant».
Les
il·lustracions a tres colors de Berta Sarsanedas a Tretzevents
van anar adquirint un estil més depurat a mesura que l'artista
madurava. Al número 266 (1976)
es publica «La derrota del caçador blanc», un relat escrit per
Jordi Sarsanedas i il·lustrat per Berta que no forma part del cicle
d'Eduard el mariner.
«Un conte com els d'abans», signat també per Jordi i Berta
Sarsanedas, apareix serialitzat al llarg dels números 290-292 (1977)
de Tretzevents.
En aquestes tres entregues, Berta integra estèticament el títol en
una il·lustració, recurs que va emprar per primer cop a «Pànic al
país de sota l'aigua» i que repetiria sovint als relats de
Tretzevents.
Al doble 308-309 (1978)
apareix «L'ofici d'en Repicó», l'última col·laboració de pare
i filla.
Pocs
mesos després, a Tretzevents 313
(octubre de 1978)
apareix «La cala màgica», un conte escrit i il·lustrat per
Berta. Es tracta del primer relat que acredita Berta com a autora
completa, tot i que tenim indicis que ja havia escrit abans per a la
revista. Al número 238 (1975),
el relat «La planta màgica» va aparèixer signat per Ariadna
Arnau i il·lustrat per Berta. L’estil i el vocabulari d’aquesta
narració permeten extreure que Ariadna Arnau podria ser un pseudònim
de la mateixa Berta, que s'hauria estrenat en aquell moment com a
escriptora. Al número 256 (1976),
va aparèixer de forma anònima «La Varínia i els dibuixos que
canten», si bé les il·lustracions (i probablement el text) semblen
ser obra de Berta Sarsanedas. Comptant aquests dos contes, l'autora
hauria publicat vuit relats a la revista. I així, de la manera més
modesta possible, es va unir a la llista dels grans noms de la
literatura catalana que van signar els seus escrits a Tretzevents, com ara Ramon Folch i Camarasa,
Joles Sennell, Maria Aurèlia Capmany, Pere Calders, Emili Teixidor i
Joaquim Carbó, a més del seu pare Jordi.
La
maduresa estilística de Berta, com a narradora i il·lustradora, va
despuntant als relats que va publicar a partir d'aleshores a
Tretzevents,
on s'emanciparia de la ploma del seu pare signant ja en solitari. Els
seus escrits es fonamenten en temes com l'amor, la imaginació, la
pau, la llibertat i la bondat, valors que lligaven bé amb les línies
editorials de la publicació. El vessant gràfic de l'autora, d'altra
banda, va anar mostrant noves inquietuds, amb un traç més elaborat.
«L'ocell que buscava el què», al número 329 (1979),
conté il·lustracions d'animals d'especial bellesa. Els àngels
d'«El país de l'Esperit i el país de les Coses», al número 331
(1979)
semblen buscar la complicitat del lector. «El llac dels nenúfars»,
al 334 (1979),
conté unes evocadores il·lustracions de temàtica fantàstica. «El
rei Nadí», al 339 (1979)
s'il·lustra amb dibuixos més estilitzats i «En Pau i la Rosa», al
doble 380-381 (1981)
presenta reeixides il·lustracions de tall més clàssic. Aquest va
ser el darrer relat publicat per Berta Sarsanedas com a narradora i
il·lustradora, i la seva tasca editorial es va concentrar des
d'aleshores en la traducció.
 |
| Detall d'"El llac dels nenúfars", Tretzevents núm. 334, setembre de 1979 |
En
efecte, paral·lelament a les seves col·laboracions amb Tretzevents,
i a partir del 1979,
Berta Sarsanedas treballa de manera continuada per a Ediciones Junior
(Grijalbo Mondadori). A més dels esmentats sis àlbums d'Eric
Castel de Reding i Hugues
(1979-1984)
i d'El turista del Mesozoic, de
Franquin, Greg i Jidéhem (1983),
Berta arribaria a publicar quinze traduccions d'Astèrix
amb Grijalbo. Després d'Obèlix i
companyia (1979),
Junior va llançar La
gran rasa (1980)
i L'odissea d'Astèrix (1981)
a la col·lecció «Una aventura d'Astèrix», que publicava
cronològicament les aventures inèdites del personatge a partir de
la que en feia 23. El grup editorial,
convertit en Grijalbo-Dargaud, completaria «Una
aventura d'Astèrix» amb els àlbums
publicats anteriorment per altres editorials. La col·lecció
inclouria aquestes traduccions de Sarsanedas, per ordre de
publicació: La gran
travessia (1980),
Astèrix als Jocs Olímpics (1981),
Astèrix legionari (1981),
Els llorers del Cèsar (1981)
i Astèrix i el calderó (1983).
Aquesta va ser la darrera de les edicions en àlbum que es va servir
d'una traducció de Berta apareguda abans a Tretzevents.
A partir d'aquí,
Grijalbo-Dargaud va encarregar a Sarsanedas la retraducció de set
dels àlbums publicats anteriorment per Mas-Ivars: Astèrix
el gal (1983),
Astèrix i els gots (1983),
Astèrix al país dels helvecis
(1984),
Astèrix i els normands (1984),
La falç d'or (1984),
Astèrix i Cleòpatra (1984)
i La volta a la Gàl·lia (1984).
Aquests 22 títols constitueixen el corpus de traduccions editorials
signades per Berta Sarsanedas en el camp del còmic. (Tot i que
Grijalbo-Dargaud va publicar en català,
a partir de 1991, les set
aventures de Lucky Luke traduïdes
anteriorment per Berta a Tretzevents,
les versions diaquests álbums són de Víctor Mora i Alfred Sala).
 |
| Espirú i Fantàstic: El turista del Mesozoic, Ediciones Júnior, 1983 |
Però
Sarsanedas no va limitar a la bande
dessinée la seva tasca com a
traductora. Fora
del sector del còmic, va traduir dues novel·les: El
gran llop salvatge de René Escudié
(Cruïlla, 1987)
i El país de les dones ocell
d'Huguette Pérol (Pòrtic, 1987).
A més, va traduir cinc llibrets de 64 pàgines de divulgació
històrica per a un públic juvenil (Mensajero, 1988):
Una ciutat fortificada en l'edat del
ferro: Biskupin, de Gregoire
Soberski; La ciutat grega al temps de
Pericles: Atenes, de Georges
Grammat; Una fortalesa al temps de
les croades: el Krak dels Cavallers, de
Philippe Brochard; Un indret de
caçadors prehistòrics: Roufignac, de
Verónique Ageorges i Louis-René Nougier; i Un
poble de l'edat mitjana: Lutrell, de
Sheila Sancha.
En
aquella època va arribar també el reconeixement com a traductora a
la revista on es va estrenar. Si a l'article «Una fita important»
del número 500 de Tretzevents (1986)
s'atribueix la traducció de La
Tirallonga a Miquel Martí i Pol, la
d'El califa i el gran visir a
Víctor Mora, la d'Espirú
a Pere Calders i la d'Asterix i
Obelix a Jordi Sarsanedas, una fe
d'errates al número 501 en fa una precisió: «Jordi Sarsanedas ens
ha fet observar que de les versions catalanes d'historietes d'Asterix
que, elogiosament i citant paraules
d'Enric Larreula, li atribuíem en el text “Una fita important”
del número 500 de Tretzevents,
l'autor no n'és pas ell sinó Berta Sarsanedas, filla seva». Aquest
és el segon cop que apareix el nom complet de la traductora a la
revista, després de l'acreditació de la seva la tasca a Els
turons negres.
Al
número doble 553-554 (1988)
es publica a Tretzevents el
conte «El camí de l'avi Lluís», signat per Berta, prologat per
Jordi Sarsanedas i il·lustrat per Núria Picas, la mare de Berta.
Jordi introdueix el conte amb una trista notícia i un breu
homenatge: «Quan publicava dibuixos o contes a Tretzevents
signava Berta. També es deia Sarsanedas i Picas. Per a Tretzevents
havia fet sobretot, sense posar-hi
el nom perquè no se sol fer, moltes traduccions de còmics,
moltes planes d'Asterix,
de Lucky Luke,
d'Eric Castel...
Va morir el mes de juliol. Encara era molt jove. Entre els seus
papers hi havia l'esborrany d'un text que potser és una mena de
conte. L'he posat en net per a vosaltres». El conte és el retrat
d'una mort dolça, i conclou amb aquestes paraules: «Tots se
sentiren feliços, perquè, si la mort és així..., quin viatge tan
bonic! Si, quan ens acomiadarem d'aquesta vida per seguir el camí
del Nord, podem somriure, serà que seguim els passos de l'avi
Lluís.»
 |
| El camí de l'avi Lluís, Tretzevents núm. 553-554, desembre del 1988 |
Finalment,
el nom complet de Berta Sarsanedas apareix per quarta vegada en la
història de Tretzevents
a l'article introductori de l'«Especial Còmics» del número 555
(1989)
que fa referència a la importància dels traductors en la
transmissió de cultura: «Noms com Roba, Peyo, Greg, Cuvelier,
Morris, Goscinny, Reding, Bara i molts altres, han possibilitat que
personatges tan famosos com Toni i Dick (Boule et Bill), Lídia
(Line), Lucky Luke, Dani Futur, Asterix, la Pantera Rosa, Eric
Castel, etc., parlessin català gràcies a unes acurades versions
fetes per escriptors com Pere Calders, M. Martí Pol, Jordi i Berta
Sarsanedas, Víctor Mora, etc.».
La
transcendència de Berta Sarsanedas en la traducció de la bande
desinée
rau en primer lloc en el fet que va ser l'autora de la primera versió
en català dels sis àlbums inicials d'Eric
Castel
(1979-1984) per a Junior (Grijalbo Mondadori), de sis àlbums
d'Astèrix (Els
llorers del Cèsar, 1973;
Asterix legionari, 1975;
Obelix i companyia,
1976;
La gran travessia,
1978; Entre els belgues,
1979; La gran rasa,
1980; i L'odissea
d'Asterix,
1981) per a Tretzevents,
i d'almenys un àlbum de Lucky
Luke (Els
turons negres,
1983), també per a Tretzevents.
Quant
a les seves altres traduccions de còmic, Berta va sumar la seva la
tasca a la realitzada per destacades figures del món editorial
català. Va reinterpretar per a Tretzevents
dos àlbums d'Astèrix
traduïts per Víctor Mora: Astèrix
als Jocs Olímpics (1979)
i Astèrix i el calderó
(1981).
Va retraduir per a Grijalbo-Dargaud set àlbums més d'Astèrix
traslladats per Albó i Pérez: Astèrix
legionari (1981),
Astèrix i la falç d'or
(1982),
Astèrix el gal (1983),
Astèrix i els gots
(1983), Astèrix al país
dels helvecis (1984),
Astèrix i Cleopatra
(1984)
i Astèrix i els
normands (1984).
I, de propina, va versionar per a Ediciones Junior El
turista del Mesozoic (1983),
un àlbum d'Espirú traduït
anteriorment per Pere Calders.
En
síntesi, la trajectòria editorial dels 22 àlbums de bande
desinée traduïts per Berta
Sarsanedas va seguir aquest recorregut:
1979-1984:
«Eric Castel» (6 àlbums: Eric
Castel i els Tonis,
Partit de tornada,
Expulsat!,
De dret a gol!,
L'home de la tribuna F,
El secret d'en Toni),
Ediciones Junior (Grijalbo Mondadori),
amb diverses reimpressions.
1979-1984:
«Una aventura d'Astèrix» (3
àlbums: Obèlix i companyia, La gran
rasa, L'odissea d'Asterix),
Ediciones Junior (Grijalbo Mondadori).
Se'n van fer reimpressions amb els mateixos ISBN.
1980-1984:
«Una aventura d'Astèrix» (12
àlbums: La gran travessia,
Astèrix als Jocs Olímpics,
Astèrix legionari,
Els llorers del Cèsar,
Astèrix i el calderó,
Astèrix el gal,
Astèrix i els gots,
Astèrix al país dels helvecis,
Astèrix i els normands,
La falç d'or, Astèrix i Cleòpatra,
La volta a la Gàl·lia),
Grijalbo-Dargaud. Se'n
van fer reimpressions amb els mateixos ISBN, inclosos
6 toms que recopilaven, de quatre en quatre, els 24 primers àlbums
del gal, en una col·lecció anomenada «Les aventures d'Astèrix»
(1982, 1987, 1992).
1983:
«Les aventures d'Espirú i Fantàstic» (1 àlbum: El
turista del Mesozoic), Ediciones
Junior (Grijalbo Mondadori)
1992-1995:
«Una aventura d'Astèrix» (15
àlbums: Astèrix el
gal, Astèrix i els gots, La falç d'or, La volta a la Gàl·lia,
Astèrix i Cleopatra, Astèrix i els normands, Astèrix legionari,
Astèrix als Jocs Olímpics, Astèrix i el calderó, Astèrix al país
dels helvecis, Els llorers del Cèsar, La gran travessia, Obèlix i
companyia, La gran rasa, L'odissea d'Astèrix),
Grijalbo-Dargaud. Reimpressions en ordre
cronològic de les edicions de Grijalbo Mondadori i Grijalbo-Dargaud
dels anys 80 amb els mateixos ISBN que tenien.
1996:
«Asterix» (8 àlbums: Astèrix el
gal, Astèrix i els gots, La falç d'or, Astèrix als Jocs Olímpics,
La volta a la Gàl·lia, Astèrix i Cleopatra, Astèrix i els
normands, Astèrix legionari),
Grijalbo-Dargaud & Hodder-Dargaud. Edicions bilingües en català
i anglès per al diari La Vanguàrdia
amb nous ISBN.
1996:
«Astèrix» (2 àlbums: La
gran rasa, L'odissea d'Astèrix),
Planeta Junior. Canvi d'editorial amb nous ISBN.
1999-2001:
«Astèrix» (15
àlbums), Salvat. Nous ISBN
per ordre cronològic amb diverses reimpressions, a més d'edicions
especials per a Círculo de Lectores.
2011-2018:
«Astèrix. La gran col·lecció» (11 àlbums: Astèrix
el gal, La falç d'or, Astèrix i els gots, La volta a la Gàl·lia,
Astèrix i Cleòpatra, Astèrix i els normands, Astèrix legionari,
Astèrix als Jocs Olímpics, Astèrix
i el calderó, Astèrix al país dels helvecis,
Els llorers del Cèsar),
Grupo Editorial Bruño: Salvat. Nous ISBN per ordre cronològic.
Versió
en català de la col·lecció Astérix.
La Grande Collection.
2013-2017:
«Astèrix» (15 àlbums), Grupo Editorial Bruño: Salvat. Nous ISBN
per ordre cronològic amb diverses reimpressions i edicions per a la
distribució en quioscos.
2016-2025:
«Astèrix. Edició limitada»
(5 àlbums: Astèrix als
Jocs Olímpics, Astèrix i Cleòpatra, Astèrix el gal, Astèrix als
Jocs Olímpics, Astèrix al país dels helvecis),
Grupo Editorial Bruño: Salvat. Edicions especials de tiratge
limitat, incloses dues versions diferents d'Astèrix
als Jocs Olímpics.
Presenten 16 pàgines extres amb informació d'interès i documents
originals que contextualitzen l'àlbum.
2019:
«Astèrix. Edició de luxe» (1 àlbum: Astèrix
el gal),
Grupo Editorial Bruño: Salvat. Edició gegant de 36,5 x 26 cm.
Presenta l'àlbum en català, les planxes originals en francès
entintades per Uderzo i 30 pàgines d'informació i curiositats.
A
tall de conclusió, val la pena assenyalar que actualment el Grupo
Editorial Bruño té a la venda els 15 àlbums d'Astèrix
que va traduir Berta repartits en 33 edicions diferents, incloses
quatre versions disponibles de l'àlbum Astèrix
el gal
i tres d'Astèrix als
Jocs Olímpics. Aquesta
intensiva activitat editorial dona una idea de la repercussió,
l'abast i la vigència (per no parlar de la rendibilitat econòmica)
de les traduccions de Berta Sarsanedas. Qui no té una traducció
seva a casa?
Fonts:
Un
agraïment als companys de ComiCat, entre ells Marc Mensa, a María
José Guitián de Bruño i molt especialment a Oleguer Sarsanedas i
Picas.
