Títol original: Je suis un ange perdu
Autor: Jordi Lafebre
Traducció de: Andrea Jofre
Publicat per: Norma Editorial, febrer de 2026
Format: Cartoné - 128 pàgines - 22 x 29 cm - Color
Preu: 26 €
El febrer de 2024, ens va arribar per primer cop en català, l'autor Jordi Lafebre, amb Soc el seu silenci, la seva primera obra llarga publicada en català, sent aquesta, la seva segona en solitari, després d'haver publicat Malgrat tot, original de 2020, que en la nostra llengua ens va arribar el setembre de 2024.
Aquest passat febrer, ens ha arribat Soc un àngel perdut, la segona part de Soc el seu silenci, portant-nos una nova aventura de la jove psiquiatra Eva Rojas.
Amb Soc un àngel perdut, Jordi Lafebre ens presenta un thriller ambientat Barcelona, la seva ciutat natal, que tal com ens explicarà a les pàgines finals de llibre, moltes de les experiències de la seva infantesa i adolescència, li han servit per crear aquest nou títol.
Aquest passat febrer, ens ha arribat Soc un àngel perdut, la segona part de Soc el seu silenci, portant-nos una nova aventura de la jove psiquiatra Eva Rojas.
Amb Soc un àngel perdut, Jordi Lafebre ens presenta un thriller ambientat Barcelona, la seva ciutat natal, que tal com ens explicarà a les pàgines finals de llibre, moltes de les experiències de la seva infantesa i adolescència, li han servit per crear aquest nou títol.
La
nostra jove doctora en psiquiatria Eva
Rojas ja torna a tractar pacients, però continua també el seu
tractament amb el doctor Llull, que intenta guiar-la com pot i com es
deixa ella en seus propis assumptes de salut mental.
I tal com vam veure en el primera història, té afinitat en trobar-se cadàvers, que és el que li passa tot just començant aquest títol i des d'un lloc força peculiar. I com ha acabat la nostra Eva embolicada en aquest nou afer? Doncs tot comença quan un pacient seu desapareix, una jove estrella del futbol.
Des de la consulta del doctor Llull, sent-hi aquest present, anirà explicant a la sotsinspectora Alemany, a qui l'Eva anomena "Merkel", a i l'agent Garcia tots els detalls de la setmana passada: des que desapareix el seu pacient fins a l'aparició del cadàver, que els els ha portat allà on són.
A mesura que l'Eva vagi explicant la història, que com he dit, comença amb la desaparició d'un jove futbolista d'un club (fictici) important de la ciutat, que també és pacient seu, s'aniran entrellaçant tot els elements donant lloc a tota una rocambolesca història, però alhora ben versemblant.
Tal com ja vam veure a Soc el seu silenci, paral·lelament a la corresponent investigació, també ens endinsarem en altres temes rellevants que surten a l'obra, com són la psiquiatria i la salut mental, com també l'abús de poder i els negocis bruts, que tot i tocar temes complexos i durs, els ha sabut tractar amb respecte amb l'humor que hi ha sabut transmetre en Jordi Lafebre. Al cap i la fi, a pesar de les circumstàncies personals, l'Eva Rojas és una font de llum i alegria, que afrontarà els diversos entrebancs amb optimisme, i com ja vam veure en la primera història, aquí també, la tindrem "ben acompanyada".
Soc un àngel perdut és una gran obra, que manté l'esperit de la seva antecessora, i que tal com com acaba, no podem descartar que hi pugui haver-hi una tercera entrega. El temps ens ho dirà. No ens enganyem, l'Eva Rojas es fa estimar, i sap enganxar-nos a mesura que explica les seves desventures.
I tal com vam veure en el primera història, té afinitat en trobar-se cadàvers, que és el que li passa tot just començant aquest títol i des d'un lloc força peculiar. I com ha acabat la nostra Eva embolicada en aquest nou afer? Doncs tot comença quan un pacient seu desapareix, una jove estrella del futbol.
Des de la consulta del doctor Llull, sent-hi aquest present, anirà explicant a la sotsinspectora Alemany, a qui l'Eva anomena "Merkel", a i l'agent Garcia tots els detalls de la setmana passada: des que desapareix el seu pacient fins a l'aparició del cadàver, que els els ha portat allà on són.
A mesura que l'Eva vagi explicant la història, que com he dit, comença amb la desaparició d'un jove futbolista d'un club (fictici) important de la ciutat, que també és pacient seu, s'aniran entrellaçant tot els elements donant lloc a tota una rocambolesca història, però alhora ben versemblant.
Tal com ja vam veure a Soc el seu silenci, paral·lelament a la corresponent investigació, també ens endinsarem en altres temes rellevants que surten a l'obra, com són la psiquiatria i la salut mental, com també l'abús de poder i els negocis bruts, que tot i tocar temes complexos i durs, els ha sabut tractar amb respecte amb l'humor que hi ha sabut transmetre en Jordi Lafebre. Al cap i la fi, a pesar de les circumstàncies personals, l'Eva Rojas és una font de llum i alegria, que afrontarà els diversos entrebancs amb optimisme, i com ja vam veure en la primera història, aquí també, la tindrem "ben acompanyada".
Soc un àngel perdut és una gran obra, que manté l'esperit de la seva antecessora, i que tal com com acaba, no podem descartar que hi pugui haver-hi una tercera entrega. El temps ens ho dirà. No ens enganyem, l'Eva Rojas es fa estimar, i sap enganxar-nos a mesura que explica les seves desventures.
 |
Soc el seu silenci i Soc un àngel perdut |
