Autors: Bernat Gasull i Roig (guió) i Toni Térmens (il·lustracions)
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, novembre de 2025
Format: Cartoné - 128 pàgines - 19 x 26,8 cm - Color
Preu: 25 €
Una
de les personalitats catalanes que té dedicades diferents vies en les
nostres localitats siguin, carrers, passejos o places és mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902).
I de motius no en falten, ja que a part de ser sacerdot catòlic també
feu un dels principals escriptors de la Renaixença catalana al segle XX.
No en va, fou guanyador dels Jocs Florals i proclamat Mestre en Gai
Saber.
Però a part de la seva extensa faceta literària, també fou un gran excursionista i muntanyista, un gran coneixedor dels Pirineus, hi ha una obra seva que combina aquestes dues passions, el poema èpic Canigó, esdevenint una obra clau de la nostra Renaixença literària.
Segurament molt o poc, en algun moment de la nostra vida estudiantil ens l'hem trobat ni que sigui algun dels seus fragments, ja que estem parlant d'una obra llarga, d'un poema d'unes 200 pàgines i, més si no s'està acostumat al llenguatge poètic.
Compost de dotze cants i un epíleg, Canigó ens teixeix romànticament una visió mítica dels orígens de Catalunya, amb els Pirineus com a gran escenari, sent aquesta muntanya sagrada a cavall entre les comarques catalanes del Conflent i el Vallespir, un símbol dels orígens de la nació catalana.
Però concebre aquest poema no va ser pas cosa fàcil per a Jacint Verdaguer, i això és el que ens vol mostrar aquest còmic titulat Tota la terra que el meu cor estima, sent un dels versos d'aquest poema. A partir de tota la documentació que han pogut consultar Bernat Gasull i Toni Térmens han volgut explicar gràficament tots aquells viatges al llarg dels Pirineus que Verdaguer va realitzar per poder documentar-se per crear el mencionat poema.
Però a part de la seva extensa faceta literària, també fou un gran excursionista i muntanyista, un gran coneixedor dels Pirineus, hi ha una obra seva que combina aquestes dues passions, el poema èpic Canigó, esdevenint una obra clau de la nostra Renaixença literària.
Segurament molt o poc, en algun moment de la nostra vida estudiantil ens l'hem trobat ni que sigui algun dels seus fragments, ja que estem parlant d'una obra llarga, d'un poema d'unes 200 pàgines i, més si no s'està acostumat al llenguatge poètic.
Compost de dotze cants i un epíleg, Canigó ens teixeix romànticament una visió mítica dels orígens de Catalunya, amb els Pirineus com a gran escenari, sent aquesta muntanya sagrada a cavall entre les comarques catalanes del Conflent i el Vallespir, un símbol dels orígens de la nació catalana.
Però concebre aquest poema no va ser pas cosa fàcil per a Jacint Verdaguer, i això és el que ens vol mostrar aquest còmic titulat Tota la terra que el meu cor estima, sent un dels versos d'aquest poema. A partir de tota la documentació que han pogut consultar Bernat Gasull i Toni Térmens han volgut explicar gràficament tots aquells viatges al llarg dels Pirineus que Verdaguer va realitzar per poder documentar-se per crear el mencionat poema.
No és la primera vegada que Bernat Gasull s'endinsa en la vida de Jacint Verdaguer. Va participar en els films documentals Maleïda 1882 i Canigó 1883, estrenats respectivament el 2019 i el 2023, que han servit de base per l'elaboració d'aquest còmic.
Començant-se a gestar el 1880, el poema Canigó no es va acabar fins al 1885, posant-se a la venda el Nadal d'aquell any, tot i que a la portada original hi sortia "1886". I és que no sempre va poder viatjar i caminar quan ell volia, va tenir diverses interrupcions, i no sempre el que escrivia era del gust dels seus amics de confiança que l'ajudaven com fou mossèn Jaume Colell.
No només va visitar els Pirineus catalans, banda i banda de la frontera imposada segles abans, sinó també va visitar els occitans, incloent-hi la Vall d'Aran, i anant una mica més cap a l'oest, arribant i pujant un cim proper ja aragonès, el més alt de la serralada pirinenca, la Maleïda, també conegut com a Aneto.
Així al llarg de la lectura del còmic veurem tots aquells cims, racons, contrades i monestirs, que van servir d'inspiració per elaborar el famós poema, i sempre il·lustrat magníficament, com he dit a partir d'un treball previ de documentació.
Però a part de tots aquests viatges, també se'ns mostrarà algunes de les seves relacions personals i amistats, i d'això no li faltaven pas. El mencionat mossèn Jaume Colell n'és una, però la que m'ha sorprès per desconeixença era la seva estreta relació amb la burgesia del moment, més concretament amb Antonio López, primer Marquès de Comillas, que tot i ser natural de Comillas (Cantàbria), va acabar vivint a Barcelona. No entrarem a parlar-me amb profunditat, però ens mostra molt bé la importància que el burgès va tenir sobre Verdaguer. Però si que afegirem que els López es van emparentar amb una de les grans famílies catalanes, els Güell, que com ve sabem, Eusebi Güell, fou el protector d'un altre cèlebre català, l'arquitecte Antoni Gaudí.
Així, amb aquest títol, Tota la terra que el meu cor estima, Símbol Editors torna a publicar un còmic muntanyenc, sent els Pirineus i especialment els catalans, els grans protagonistes, alhora que ens fa un retrat d'un dels nostres grans escriptors i poetes com és en Jacint Verdaguer, a través de l'elaboració del seu gran poema Canigó.
Començant-se a gestar el 1880, el poema Canigó no es va acabar fins al 1885, posant-se a la venda el Nadal d'aquell any, tot i que a la portada original hi sortia "1886". I és que no sempre va poder viatjar i caminar quan ell volia, va tenir diverses interrupcions, i no sempre el que escrivia era del gust dels seus amics de confiança que l'ajudaven com fou mossèn Jaume Colell.
No només va visitar els Pirineus catalans, banda i banda de la frontera imposada segles abans, sinó també va visitar els occitans, incloent-hi la Vall d'Aran, i anant una mica més cap a l'oest, arribant i pujant un cim proper ja aragonès, el més alt de la serralada pirinenca, la Maleïda, també conegut com a Aneto.
Així al llarg de la lectura del còmic veurem tots aquells cims, racons, contrades i monestirs, que van servir d'inspiració per elaborar el famós poema, i sempre il·lustrat magníficament, com he dit a partir d'un treball previ de documentació.
Però a part de tots aquests viatges, també se'ns mostrarà algunes de les seves relacions personals i amistats, i d'això no li faltaven pas. El mencionat mossèn Jaume Colell n'és una, però la que m'ha sorprès per desconeixença era la seva estreta relació amb la burgesia del moment, més concretament amb Antonio López, primer Marquès de Comillas, que tot i ser natural de Comillas (Cantàbria), va acabar vivint a Barcelona. No entrarem a parlar-me amb profunditat, però ens mostra molt bé la importància que el burgès va tenir sobre Verdaguer. Però si que afegirem que els López es van emparentar amb una de les grans famílies catalanes, els Güell, que com ve sabem, Eusebi Güell, fou el protector d'un altre cèlebre català, l'arquitecte Antoni Gaudí.
Així, amb aquest títol, Tota la terra que el meu cor estima, Símbol Editors torna a publicar un còmic muntanyenc, sent els Pirineus i especialment els catalans, els grans protagonistes, alhora que ens fa un retrat d'un dels nostres grans escriptors i poetes com és en Jacint Verdaguer, a través de l'elaboració del seu gran poema Canigó.
Marc "Llop Segarrenc"
.jpg)
%20vol.%2012.jpg)
