Per aquest mes d'agost, Panini Comics posa a la venda el dinovè volum de l'edició Maximum de Berserk, de Kentaro Miura.
A la venda el 20 d'agost!
Per aquest mes d'agost, Panini Comics posa a la venda el dinovè volum de l'edició Maximum de Berserk, de Kentaro Miura.
A la venda el 20 d'agost!
Aquest agost es publica el número doble 1537-1538 de Cavall Fort i el número 248 d'El Tatano.
Us hem preparat un número especial, amb més pàgines i més jocs, perquè
us acompanyi tot l’estiu! I ja veureu quin racó dels tataners més llarg:
està pleníssim a vessar de fotografies! Ens fa molta il·lusió que els
lectors participin tant a la revista. Sou fantàstics, tatanersTancant el mes de juliol, Rafael Dalmau, Editor publica Guifré 897. L'origen de la nació, d'Oriol Garcia Quera, reeditant el títol publicat al seu dia per Editorial Casals el 2006
Ja a la venda!
Amb la conquesta de Barcelona per part dels francs l’any 801, queda fixada la frontera entre l’Imperi carolingi i Al-Àndalus. El nou territori s’organitza en comtats, que governen comtes de nomenament reial. Però l’afebliment de la monarquia franca fa que, al llarg del segle IX, els comtats es comencin a gestionar sense esperar directrius de la cort.
L’any 878, Guifré, un membre del casal de Carcassona, rep la major part dels comtats catalans. Però el territori està fragmentat, poc poblat i sota la constant amenaça dels cabdills de la frontera Superior d’Al-Àndalus. Més enllà de la llegenda, el comte Guifré emprèn la tasca de cohesionar aquestes terres i posa els fonaments d’una nació.
.Per aquest pròxim mes d'agost, Norma Editorial publicarà el cinquè volum de Mujina into the deep, d'Inio Asano.
A la venda el 7 d'agost!
Mujina into the deep vol. 5, d'Inio Asano
Acció / Fantasia / Sobrenatural
Rústica amb sobrecoberta - 14,8 x 21 cm - 192 pàgs - B/N + 4 en color
ISBN: 978-84-679-8447-7
9,95 €
"ELS MUJINA SOM ÉSSERS VIUS"
El passat persegueix l'Ubume, qui a poc a
poc sent que la seva determinació comença a flaquejar. Mentre rep nous
encàrrecs i vigila la nova generació de mujina, es qüestiona el sentit
de la mort.
Font: Norma X (Twitter) i PDF agost 2026 pàg. 35
Els còmics dedicats a les muntanyes són els predilectes de Símbol Editors. I un dels darrers còmics publicats per aquesta editorial no n'és cap excepció.
Aquest
còmic ens portarà cap als Alps que s'endinsen a la Provença. Uns Alps
que aquí seran erms, vestits de matolls i herbes, on els arbres, seran
els grans absents.
Aquest còmic però neix a partir d'un conte, així ens trobem davant d'una altra adaptació. El 1953, Jean Giono, escriptor provençal de segle XX, va escriure un conte imaginant-se un home extraordinari que va titular L'home que plantava arbres.
Pel
que he trobat, l'any 2006, fou publicat per José J. de Olañeta, Editor,
amb traducció de Borja Folch. El 2008, el conte fou recuperat per Viena
Editorial, amb traducció d'Isabel-Clara Simó, que avui en dia compta amb sis edicions.
És
una obra que tant en francès com en català, ha sabut perpetuar-se en el
temps, gràcies al missatge que transmet, i això va donar a lloc que
s'adaptés al còmic originalment en francès per Gallimard el setembre de
2025, i quasi immediatament, Símbol ens ha portat la seva traducció en català aquest març de 2026, mantenint el treball d'Isabel-Clara Simó en el text principal, comptant també amb Jaume Ciurana
en la traducció dels diàlegs, entenc que creats expressament per al
còmic, i pels annexos finals, on aprofundirem als orígens d'aquesta
història.
Els autors de l'adaptació són na Florence Lebonvallet, ocupant-se del guió i en Daniel Casanave de les il·lustracions. Aquest segon ja el coneixem de l'adaptació a còmic de Sàpiens de Yuval Noah Harari, i sense dubte el seu estil de dibuix s'adiu molt bé amb L'home que plantava arbres.
Aquest
conte ens explica la història d'Elzéard Bouffier, un pastor
solitari que viu en una zona erma i despoblada dels Alps provençals.
Durant gran part de la seva vida, la va dedicar a sembra llavors de
diverses espècies d'arbres, com glans de roures, de manera altruista i
incansablement, creient que aquelles llavors que arribin a ser arbres,
amb el temps donaran una nova fesomia, una nova vida en aquelles terres
on viu. I això és el que passarà amb el pas dels anys i les dècades,
aquelles terres es transformaran completament, i així, la vida, en les
seves múltiples formes, hi tornarà a ser present, incloent-hi l'ésser
humà, que durant molt de temps havia evitat aquests durs paratges.
Aquest
relat ens mostra com els petits gestos, com sembrar llavors, però
alhora grans, que ja es porta a terme durant molt de temps, poden
canviar el món, o si més no alguns dels seus racons, i sense buscar
reconeixement ni recompenses. Tot per l'amor a la natura.
Sense dubte, L'home que plantava arbres és una obra molt bonica, magníficament il·lustrada i que si no sabéssim que és un conte, per tal com ens l'explica en Jean Giono, podríem pensar que així va succeir realment al seu dia.
Marc "Llop Segarrenc"
Quan pensem amb autors de novel·les de fantasia, molts pensarem en primer terme en J. R. R. Tolkien i el món que va crear amb El senyor dels anells,
als anys cinquanta del segle XX Més recentment, tot i que, ja té força
anys, podríem pensar amb George R. R. Martin, creador de la sèrie Cançó de gel i foc, estrenada el 1996, amb el seu primer llibre Joc de trons.
Aquests dos títols que han fet el salt a la gran i petita pantalla amb
produccions que han rebut tota mena de reconeixement, amb diversos
productes derivats, popularitzar-nos encara més. Afegeixo un tercer
autor de fantasia que vaig conèixer fa deu anys, amb la primera obra que
ens va arribar d'ell en català. Parlo de Joe Abercrombie i la seva
trilogia El mar Trencat.
Aquestes són els autors i les
seves obres que tinc com a referència del gènere fantàstic. Tots són
homes, però ara una dona també ha entrat a formar part de la meva
biblioteca d'aquest gènere, i ha estat gràcies a l'adaptació a còmic
d'un dels seus títols més celebres, que també ha esdevingut tot un
referent de la novel·la fantàstica.
Ursula K. Le Guin fou
una escriptora estatunidenca nascuda el 1929 i que ens va deixar fa no
gaires anys, el 2018. Ella és la creadora de la sèrie de novel·les
coneguda com a Terramar (Earthsea), formada per sis llibres, sent el seu primer, Un mag de Terramar, original de 1968.
Tot aquestes novel·les les tenim publicades des de fa pocs anys per Raig Verd Editorial dins del seu segell Indòmita, i seguint aquest criteri també hi han publicat l'adaptació a còmic d'aquest primer llibre de Terramar, que ha anat a càrrec de Fred Fordham, qui fa uns anys ja va adaptar al còmic Matar un rossinyol, obra original de Harper Lee, que Random Comics ens va portar al català el 2018. La traducció és de Blanca Busquets, qui també ha traduït les corresponents novel·les.
![]() |
| Un mag de Terramar, d'Ursula K. Le Guin Indòmita (Raig Verd Editorial), edició de maig de 2024 |
Situats
en l'extens arxipèlag conegut com a Terramar, en una de les seves
illes, a Gont, hi viu un noiet, que coneixerem com a Ged, qui posseeix
un gran poder màgic latent des de la seva infantesa. Qui esdevé el seu
mestre, el deixa escollir: si continua amb ell o bé anar-se'n a Roke,
l'illa dels savis, on hi ha una reconeguda escola de bruixeria. Veient
que amb el seu mestre, que tot i que respecta, el camí de l'aprenentatge
serà lent, decideix anar-se'n a Roke, on creu que aprendrà molt més
ràpid. El noi mostra una forta ambició i orgull en aprendre l'art de la
màgia sent coneixedor del poder que hi ha dins seu.
A Roke, en
Ged coneixerà altres alumnes, i amb un d'ells hi establirà una mena de
competitivitat, que anirà creixent en el temps. Arribarà el dia que en
Ged voldrà demostrar el seu poder a l'altre alumne, i això comportarà
que s'esdevingui un fet que capgirarà la seva vida. A partir d'aquí,
seguirem el viatge que farà en Ged per Terramar que acabarà amb
l'enfrontament definitiu amb allò que el va marcar en aquell duel a
Roke.
Així, Un mag de Terramar és un viatge d'aprenentatge d'un noi que cerca el seu camí per forjar-se com a mag.
En el prefaci d'aquesta novel·la gràfica, escrit per Theo Downes-Le Guin, fill d'Ursula K. Le Guin, ens explica com va sorgir l'adaptació a còmic d'Un mag de Terramar. Justament trobar-se amb la mencionada adaptació de Matar un rossinyol, fou un motiu de pes, per tal que en Fred Fordham
en fos el responsable. També ens explica, que a pesar de ser una
adaptació, es respecta al màxim el text de la seva mare, l'autora
original, i aquell text, que no s'han pogut traslladar com a tal, ho ha
fet a través de les seves imatges. Així doncs, s'ha fet amb el màxim
respecte a l'obra original, la qual sempre tindrem a l'abast.
Raig Verd
ha publicat aquesta adaptació en dos formats diferents. Una és el còmic
sol, i un altra formant part d'una capsa que conté altre material: una
llibreta amb il·lustració d'Agustín Comotto, l'epíleg de l'autora sobre Un mag de Terramar, dos adhesius i un pòster amb dues versions mida DINA3.
Justament, al mencionat epíleg, Ursula K. Le Guin
ens parla dels seus referents, i Tolkien n'és un, el qual és homenatjat
d'una manera molt subtil en aquest primer llibre de Terramar, També ens
menciona com va sorgir la idea d'aquest obra, el qual ha sabut perdurar
per mèrits propis en el temps, on de ser un títol per al públic
infantil ha acabat arribant a totes les edats. I també tot i que té un
plantejament comú amb altres sèries del gènere fantàstic, el
protagonista és un home que pels motius que siguin emprèn una aventura,
hi ha un element disruptiu, que aquí ho veiem i ho normalitzem des d'un
primer moment, però que a la novel·la s'explica més endavant: en Ged i
la gran majoria de gent de Terramar són de pell bruna.
No era aliè al concepte Terramar, ja que fa molts anys vaig veure el film animat Cuentos de Terramar (Gedo Senki), una adaptació força lliure dels llibres 3 i 4, creat per Studio Ghibli. Ara tot i ser una adaptació, però respectant al màxim possible l'obra original, puc dir que he navegat per primer cop per aquest extens
arxipèlag impregnat per la màgia, on saber el veritable nom de les
coses, et permet tenir poder.
Marc "Llop Segarrenc"