Títol original: A life force
Autor: Will Eisner
Traducció de: Ernest Riera
Publicat per: Norma Editorial, abril de 2026
Format: Cartoné - 152 pàgines - 17 x 26 cm - Monotò
Preu: 26 € / Cofre Trilogia 65 €
Fou a principis de març de 2026, quan Norma Editorial ens va anunciar un prestigiós autor del còmic americà que ens arribaria per primer cop en català. Will Eisner (1917-2005) parlaria en la nostra llengua amb la traducció de la seva Trilogia d'Un contracte amb Déu, la qual es va posar a la venda el passat abril en dos formats diferents: per una banda, els tres llibres per separat i en format cartoné, i per l'altra banda, un cofre amb els tres llibres en format rústic. Així el lector segons les seves preferències podria triar un format o altre. En el meu cas, en vaig decantar pel cofre, per espai, ja que ocuparia un pèl menys que els tres llibres en cartoné, i també pel preu, pel fet que un servidor dedica el seu temps a altres lectures.
Tot lector de còmic que estigui endinsat en aquest món, el nom de Will Eisner li ha de sonar, no en va, en el seu honor es van anomenar un dels premis més importants d'aquesta disciplina, creats el 1988, el que ens mostra la importància d'aquest autor al món del còmic.
Així doncs, després de la lectura del primer llibre d'aquesta trilogia el qual li dona nom, Un contracte amb Déu i altres històries dels tenements (1978), amb el qual Will Eisner va popularitzar el concepte "novel·la gràfica", i amb el qual ens endinsaven en les vides quotidianes dels ciutadans de Nova York de mitjan segle XX, vivint als anomenats tenements, concretament els de l'Avinguda Dropsie del Bronx. Justament la primera història que dona nom al llibre i a la trilogia és la més personal, ja que amb ella va decidir començar a parlar obertament de la mort de la seva filla Alice que va morir prematurament uns vuit anys abans de la publicació d'aquest llibre.
Pel fet que també apareix tot obrint en llibre, torno a posar la definició de "tenement" que se'ns ofereix:
Edifici d'apartaments de construcció barata o creat a partir de modificacions a edificis que tenien altres usos anteriorment. A Nova York van proliferar durant el segle XIX amb l'arribada a la ciutat d'un gran nombre d'immigrants que necessitaven habitatges barats.
Al primer llibre, el segueix aquest segon titulat Afany de vida, publicat originalment el 1988. Amb ells endinsem a la vida d'aquells que residien als tenements, i en especial, el del número 55 de la mencionada Avinguda Dropsie del Bronx.
En una primera fullejada ràpida, pensava que com el seu predecessor, constaria de diverses historietes independents, però tot el contrari, els diversos capítols que conté fan d'Afany de vida una obra llarga que que ens captivarà i ens enganxarà a la seva lectura.
Situats durant al 1934, durant la Gran Depressió, en Jacob Shtarkah, un fuster ja força gran, havent-se passat cinc anys construint una sala d'estudi a una sinagoga, es queda sense feina, i tornant cap a casa es reflexiona sobre la necessitat de treballar especialment en un context econòmic tan dur com té lloc, i en especial, també pensant que significa viure, com ens aferrem a la vida, tot fent un paral·lelisme de la vida humana amb la d'una panerola que es troba en un carreró. Curiosament, aquests pensaments els té mentre pateix un atac de cor, el qual sobreviu. Ja recuperat i havent passat per casa, un rabí que viu a l'última planta del mateix edifici, el ja famós tenement del 55 de l'Avinguda Dropsie, el contracta per construir una habitació addicional on la seva dona, que pateix una senilitat, pugui estar segura o bé la pugui tenir més controlada.
A partir d'aquí, i a través de diversos personatges que ens aportaran la seva pròpia experiència i vida, s'aniran entrellaçant d'una manera tots els camins per crear una magnífica obra que amb la qual Will Eisner ens farà un magnífic relat de la Nova York d'aquella època, especialment des de les seves classes socials més humils.
Ho tocarà tot o quasi tot. Per començar no faltaran referències la depressió econòmica que es vivia en aquells anys: atur, pobresa, en resum la necessitat de treballar per a viure.
També i tal com ja vam veure al primer llibre hi ha el tema religiós. Will Eisner era de família jueva, i amb la història Un contracte amb Déu, ens va voler mostrar la seva relació amb aquesta religió. En aquest segon llibre, ens trobarem amb gent immigrant de religió jueva, veient les seves tradicions i maneres de fer, posant èmfasi a les relacions interreligioses, és a dir jueus amb no-jueus.
I si parlem de jueus, hem de fer un salt a l'altra banda de l'Atlàntic, a la vella Europa. Ens trobem, just en els inicis del nazisme alemany, Adolf Hitler va assolir el poder el 1933, però ja des d'un bon principi els jueus ja patien tota mena de persecucions. I en aquesta obra, prou bé se'ns mostrarà.
I un altre tema, d'on sortirà especialment l'acció que hi trobarem, serà la que provindrà d'una altra mena d'immigrants, els italians, o especialment els sicilians. Amb la immigració, les tradicionals i arrelades màfies i "famílies" de la Vella Europa també es van establir al Nou Món.
I no hi manquen les reivindicacions socials i polítiques, com el socialisme i el comunisme, en un país fortament capitalista.
Capítol a capítol, totes aquestes peces van encaixant, donant lloc a una gran obra perfectament rodona, tal com ja he comentat anteriorment.
Jo desconec totalment les obres de Will Eisner, però al seu dia hi ha algú que va qualificar aquest títol com a obra mestra, i des del meu limitat punt de vista, ara per ara hi estic d'acord. Robert Crumb va dir, tal com surt a la contraportada d'aquest llibre:
En la meva opinió, la millor obra d'Eisner... Una obra mestra.
I La trilogia d'Un contracte amb Déu es completa amb Avinguda Dropsie, on coneixerem la seva història durant més d'un segle, que pròximament ja ressenyaré.
 |
| Cofre La trilogia d'Un contracte amb Déu, de Will Eisner Norma Editorial, abril de 2026 |
Marc "Llop Segarrenc"
