Aquest passat març,
Símbol Editors ha publicat el seu primer còmic:
El llop, escrit i il·lustrat per en
Jean-Marc Rochette i acolorit per la
Isabelle Merlet, és la primera obra de la col·lecció Il·lustrada de l'editorial.
El massís dels Ecrinhs
(en occità; Écrins, en francès i al còmic) és l'escenari d'aquesta obra. És un massís
muntanyós dels Alps del Delfinat a Occitània de l'estat francès.
Aquesta zona muntanyosa amb moltes glaceres forma part del Parc Nacional
dels Ecrinhs, i és la Barra dels Ecrinhs, el cim més alt del massís, ultrapassant els 4,000 m.
En
aquest espectacular escenari natural, molt ben documentat, descrit,
dibuixant i acolorit hi viurem un duel, que prové d'abans dels reis de
França, tal com es diu a l'obra, un conflicte entre l'home i el llop.
En
Gaspard és un pastor d'ovelles i aquestes ho són tot per ell, juntament
amb el seu gos Max. Al bell mig de les muntanyes i valls dels Ecrinhs,
hi viu tot l’any acompanyat dels seus animals, sense buscar contacte
humà, només hi és present quan les temperatures són altes, així i tot,
és poc el contracte.
Tot i l'absoluta pau i
tranquil·litat del lloc on viu i treballa, hi ha quelcom que
l'enfosqueix ja a la seva avançada edat: la presència de llops. Un dia
una lloba mata part del seu ramat, i ell la mata, però la femella té
un cadell, i en Gaspard li respecta la vida, no sent del tot conscient
que el llobató blanc, tard o d'hora prendrà el relleu de la seva mare. I
així amb el pas dels dies i les estacions, el cadell esdevé un jove
llop, ocupant el terreny i preparat per reclamar venjança. Ara bé la
venjança és un concepte humà, d'en Gaspard, però això no impedeix que
els Écrins esdevinguin el camp de batalla entre el vell home i el jove
llop, i serà el fred hivern el moment culminant del conflicte.
Ara
que de tant en tant, va apareixent per Catalunya algun llop, aquest
còmic és molt adequat, per entendre aquesta relació entre homes i llops,
que té una llarga història. És ben conegut que el llop ha estat
demonitzat, són moltes les històries, entre elles contes infantils, on
té el paper de dolent, però d'altres no. Si té un paper o un altre, no
és culpa d'ells, ja que només viuen on sempre han viscut, si no la culpa
és nostra, que amb la nostra evolució i herència cultural, i
incloent-hi la nostra ignorància i la por allò que no entenem i que no
volem entendre, el que ha desequilibrat la balança i posant el llop al
cantó de maligne portant-lo a quasi l'extinció i així hi ha estat en
molts llocs com Catalunya. Però tal com l'hem posat en un cantó de la
balança, també els podem entendre, començant per entendre'ns per
nosaltres mateixos, perquè la situació és la que és, i com en el fons de
tot i hi ha un rerefons econòmic, la coexistència entre home i llop,
implica donar valor a la ramaderia extensiva local, de casa nostra. No
és una equació fàcil de resoldre, són molts els prejudicis que encara hi
ha, són moltes les variables que s'han de tenir en compte, i és el pas
del temps i noves mentalitats en tots els nivells implicats, fer
possible que els ramats d'ovelles i l'udol del llop coexisteixin.
I aquesta breu reflexió que he expressat, també la fa estenent-se una mica més, el filòsof
Baptiste Morizot,
en les quatre pàgines de l'epíleg. Evidentment això és un tema de
moltes i moltes pàgines, però d'una manera molt concisa ho sap explicar
molt bé.
El llop ens presenta una història profunda en uns paisatges increïbles i magnífics que en
Jean-Marc Rochette, pel que he llegit, coneix prou bé, donant-los-hi el toc final la
Isabelle Merlet, que lamentablement el seu nom no consta a la portada, cosa que ja prové de l'edició original de
Casterman.
Per acabar, el passat 28 de març, hi hauria d'haver hagut la
presentació del còmic a Olot a càrrec del pastor
Toni Juanola i el naturalista
Pol Guardis.
Lamentablement la situació actual provocada per la pandèmia del
coronavirus ho va impedir. Sense dubte en ella, totes les reflexions que
puguem extreure de la lectura d
'El Llop, allà s'hi
haurien plasmat per dues persones que coneixen el tema i sobretot el
trepitgen, i trepitjar-lo en el nostre cas és tot un valor. Esperem que
aviat la presentació pugui tenir lloc.
Marc "Llop Segarrenc"
