Dissabte 26 d'abril de 1986. Encara no tenia un any, feia un dia que havia celebrat el meu sant. Eren uns dies d'il·lusió familiar, i contrastant amb això, un gran desastre va succeir a més de 2400 km en línia recta. Un reactor nuclear va explotar. L'accident de la central nuclear de Txernòbil canviaria per sempre les vides de moltíssima gent.
La història de tres generacions d'una família fictícia, però que podria ser ben real, que va viure aquell desastre nuclear és el que ens explica aquest còmic anomenat justament
Txernòbil, i que ens ha arribat en català aquest passat març gràcies a l'
Editorial Finestres, justament amb motiu del 40è aniversari d'aquest fet.
Txernòbil, obra de Francisco Sánchez i Natacha Bustos, ja té uns quants anys de recorregut, ja que fou publicada en castellà per la desapareguda Ediciones Glénat el 2011, pel 25è aniversari de l'accident. Ara amb la seva edició en català,
Natacha Bustos ens arriba per primer cop en la nostra llengua en una obra llarga, autora que té gran reconeixement al mercat dels Estats Units, havent treballat tant a Marvel, DC i Boom Studios. Per part, del seu guionista Francisco Sánchez, és la seva segona obra que es publica en català, sent la primera
Rebel·lió. La vaga de lloguers de 1931, per part de Barcelona Llibres (Ajuntament de Barcelona), el 2023.
L'obra comença quan un matrimoni ja vell, decideix tornar a casa. Però la seva llar no és la mateixa que quan la van deixar, ara està contaminada per una cosa invisible: la radiació que es va alliberar en l'explosió nuclear. Les autoritats soviètiques van evacuar forçosament tothom que vivia dins d'un radi de 30 km al voltant de Txernòbil, però això no va impedir que amb el temps, molta gent retornessin al que havia estat casa seva a pesar del que es trobarien, una mort invisible. Però afortunadament, en Leonid i la Gàlia van trobar casa seva dempeus, a diferència de molts que la van trobar derruïda.
Aquest primer capítol, ens serveix per viure un episodi que en realitat va fer molta gent gran quan va poder. Tornar a casa seva, a pesar del perill invisible que hi havia. Però en molts casos, es van trobar que les seves cases van ser enrunades per les autoritats, cosa que també se'ns explica i se'ns mostra.
Havent conegut, la història d'aquesta parella, en coneixerem una altra de més jove, la de la seva filla Anna i el seu marit, en Vladímir. Aquests dos ja tenen un fill petit, en Iuri, i ella està prenyada a punt de parir. A través de la jove parella serem testimonis, dels moments anteriors, del moment de l'accident, i dels dies posteriors. Observem la felicitat que hi ha, ja que la seva família està punt de créixer, quan de cop i volta, un fet inesperat ho capgirarà tot, molt ben dibuixat i contrastat a les pàgines 74 i 75. De crits i nerviosisme a la central nuclear, passem a una pàgina d'una sola vinyeta amb el cel estrellat, totalment silenciosa, on l'únic punt il·luminat és la central a la part inferior.
A pesar del gran desastre, les autoritats van amagar durant moltes hores les gravetats dels fets, donant lloc que la gent fes vida normal, però ara atacats per una força que no era perceptible. Fins que les autoritats, els van obligar a evacuar-los, dient-los que seria només per un parell o tres de dies. Fou per sempre.
Evacuats a una nova població, entrem al darrer capítol, on serem testimonis del naixement de la Tatiana, la germana d'en Iuri, que són els qui donen nom al capítol. Serem testimonis d'un fet dolorós, també veurem el moment en què els avis d'aquests es veuen obligats a deixar casa seva, lligant-ho amb el primer capítol. I així, fent un salt en el temps, vint anys després, els dos germans, ara adults, tornaran amb els permisos corresponents, a la ciutat on haurien d'haver crescut, Prípiat, just al costat de la central nuclear, com també el poblet dels seus avis. D'alguna manera tancant aquest cicle que va començar aquell 26 d'abril de 1986.
Aquestes tres generacions ens permeten fer-nos una excel·lent idea, del que va suposar aquell accident, del que hi va haver llavors amb més o menys immediatesa, també el pas dels anys, com també imaginar-nos com hauria estat tot, si res no hagués passat.
Txernòbil destaca pel poc text i diàleg que té, just els necessaris, per complementar el que ens transmeten les imatges. De vegades els silencis parlen més que les paraules.
Les morts i els damnificats que hi va haver són incomptables: els treballadors de la central, els bombers que van ser els primers en anar-hi, i una figura que m'ha sorprès, la dels liquidadors, multitud de "voluntaris" que sota aquell perill, els van enviar allà a netejar. Una gent que segons sembla, han caigut a l'oblit, però que van ser essencials en aquells temps durs i horribles, pagant-ho ells també amb la salut i la mort prematura.
Sí, l'energia nuclear, o més ben dit, la fissió nuclear, suposa un greu perill, per no parlar dels corresponents residus radioactius. Però per això també és una de les més controlades i a més mesures de seguretat. Ara per ara hi ha més de 400 reactors actius. Només hi ha hagut dos grans accidents, el de Txernòbil, per diferents factors, i el de Fukushima, al Japó, l'any 2011, a causa d'un fet aliè, com va ser un tsunami. La fissió és com una balança que costa d'equilibrar pels avantatges energètics que té, però que també té els seus greus inconvenients, que és el que veiem en aquest magnífic còmic.
El còmic es complementa amb text escrit per en Iuri on justament fa un resum d'aquest desastre i de les seves conseqüències. També tenim el pròleg
El món sense nosaltres, de l'escriptor i periodista Álvaro Colomer, on ens introdueix tot el que veurem a la història, i també hi ha un text final,
L'ombra de Txernòbil, del doctor en física Enrique F. Borja, on justament ens fa una reflexió dels perills i de la seguretat que hi ha en aquesta tecnologia, tal com he fet al paràgraf anterior, però amb més detall, i tal com diu:
En aquest context [el canvi climàtic], l'energia nuclear reapareix no com una resposta simple, sinó com un dilema complex que exigeix memòria, ciència i responsabilitat.
Sense dubte,
Txernòbil és un còmic colpidor, amb un missatge directe que ens fa memòria d'uns fets passats que avui en dia són ben presents, i més quan Ucraïna des de fa anys, s'ha vist envaïda per la veïna Rússia, aflorant records passats i obrint noves ferides.
Marc "Llop Segarrenc" 
%20Jesse%20James.jpg)
%20Cany%C3%B3%20Apatxe.jpg)
%20al%20Canad%C3%A0.jpg)
