Autors: Antoni Ferrer (assessorament històric), Vicent Ferrer (guió), Carles Torres (guió) i Víctor Escandell (dibuix)
Publicat per: La Oveja Roja, gener de 2026
Format: Cartoné - 208 pàgines - 24 x 31 cm - Bicromia
Preu: 28 €
Tancant
l'agost de l'any passat, es va presentar una campanya de micromecenatge
per tal de publicar un còmic sobre memòria històrica, recuperant un
malaurat lloc que segurament la gran majoria de nosaltres desconeixem.
Una història sobre la presó franquista situada a la més petita de les
quatre illes Balears: La Colònia Penitenciària de Formentera.
I així després d'una reeixida campanya, el gener d'enguany, amb el suport de La Oveja Roja, ens va arribar I un dia. Formentera 1940, d'Antoni Ferrer, Vicent Ferrer, Carles Torres i Víctor Escandell. El primer ocupant-se de l'assessorament històric, els dos següents ocupant-se del guió i el darrer, de les il·lustracions.
Acabada
la Guerra Civil, per acabar d'esclafar encara més tots aquells van
lluitar al bàndol republicà o aquells que eren simplement militants
d'esquerreres o d'ideologies afines, va venir una forta repressió, i la
presó fou un recurs àmpliament utilitzat per tots ells.
Així al
llarg de la geogràfica d'aquella Espanya franquista, es van construir
presons en diferents indrets, i una petita illa fou elegida per
haver-n'hi una, Formentera, que va entrar en funcionament el 1940.
Certament, si aquesta illa ja fou de per si una presó, s'hi va construir
una altra. Com es podia fugir d'una illa sense saber nadar o disposar
d'una embarcació, i més si, era el primer cop que veies la mar?
Així
durant els tres anys que la presó va estar en funcionament, milers de
presos hi van ser portats, i la mort també hi va ser omnipresent, no pas
per cap tret, sinó per les dures condicions, manga d'higiene i fam que
hi havia en aquell lloc. Cinquanta-vuit persones hi van morir.
Però
la repressió a part de ser física, corporal, també la fou mental, ja no
només pels adoctrinaments franquistes que van haver de suportar, sinó
que la gran majoria dels internats provenien de territoris ben
allunyats, molts eren de Badajoz. I, per tant, hi havia aquesta tortura
mental de ser un lloc ben allunyat de la seva terra natal i especialment
de les seves famílies que segurament no en sabien res d'ells.
L'avanç
de les forces aliades per la Mediterrània en el context de la Segona
Guerra Mundial va forçar el tancament de la presó a finals de 1942. Els
presos van ser traslladats a Barcelona i Lleida.
Així a partir
de totes les investigacions i recerques que s'han portat a terme, com
també a partir dels testimonis de supervivents, els quatre autors, cada
un des de la seva faceta, i amb el màxim de respecte als qui van passar
per aquesta presó, ens mostren com en fou l'estada a través de diferents
històries, moltes d'elles anònimes però d'altres amb protagonistes amb
nom i cognoms. Posar noms i cognoms és una manera de donar dignitat als
corresponents represaliats. Molts en altres contextos i situacions
encara esperen trobar aquesta dignitat mentre els seus ossos es troben
enterrats qui sap on.
Ens trobem amb diferents històries cruels i
dramàtiques, totes elles enfortides pel seu dibuix realista,
intencionadament creat amb aquesta intenció, mostrar-nos les penúries
que van haver de viure tota aquella gent.
Al final, l'obra compta
amb un rellevant apartat documental que ens permet aprofundir tant en
el seu procés creatiu com en la història i
context del penal. Així, en primer lloc, tenim una cronologia a càrrec
d'Antoni Ferrer, començant el 1929 i finalitzant el 2025, on se situen
els fets més importants d'aquest període de temps que van tenir lloc a
Formentera com a Eivissa, o a les Balears en general. Continuem amb una
sèrie de pàgines, també d'Antoni Ferrer, on ens donarà el context
històric de cada un dels capítols que té el llibre. I ja per acabar
tenim unes pàgines dedicades al procès creatiu, en primer lloc, unes
dedicades a la part il·lustrada, per part d'en Víctor Escandell, i una
altra a la part del guió, per part de Vicent Ferrer i Carles Torres.
És
doncs una obra que torna a la vida i d'una manera magnífica un lloc que
malauradament va existir. El treball creatiu doncs compleix amb
exquisidesa el seu objectiu, mostrar-nos el pitjor de la humanitat, però
també la solidaritat que hi va haver entre ells que la van patir.
Avui en dia, amb el temps i amb altres usos que hi va haver a posteriori, ha donat lloc que només hi hagi ruïnes sota el nom d'Es
Campament, al nord de Formentera, al lloc de la Savina, per si teniu
curiositat de saber on fou situada aquesta presó.
I un dia. Formentera 1940
és una d'aquelles obres dignes de la memòria històrica per tal que no
quedi en l'oblit els horrors molta gent van viure, i en especial aquesta
illa de les Pitiüses, com a escenari del que hi va succeir.
Marc "Llop Segarrenc"
