Es presenta a Barcelona: "Revoluciones lejanas"

 

Revoluciones lejanas és un llibre de memòries parcials de l'Alfons López. Recull les seves estances de cooperació internacional a l’Amèrica Llatina, preferentment allà on es desenvolupaven processos revolucionaris.

Segons l'autor: "És un llibre on es complementen i interactuen amb el text llenguatges diversos derivats del dibuix com el còmic, la il·lustració, la caricatura i l’humor gràfic. Podríem dir doncs que és un llibre Il·lustrat, tot i que sospito que no seria del gust de Rousseau. I també és un llibre de reflexió biològica: per què l’esquerra ensopega sempre amb la mateixa pedra fins a arribar a la seva pròpia extinció? Té una relació incestuosa amb la pedra?"

Presentació: Dimarts 9 de juny del 2026 a les 19.30 h. Llibreria Documenta, Pau Claris, 144, Barcelona.

Revoluciones lejanas. Memorias más o menos parciales. A. López. Editorial Milenio. 308 pàgines. 42,00 €. ISBN: 978-84-19884-94-7
 

Novetat de juny de Salvat: Les XII proves d'Astèrix. Edició Especial

Com a llançament d'aquest juny, Salvat, segell editorial del Grup Anaya, ens porta l'edició especial amb setze pàgines exclusives de Les XII proves d'Astèrix.

A la venda l'11 de juny!

Les XII proves d'Astèrix. Edició Especial (2026), de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (il·lustracions)
Traducció de Daniel Cortés Coronas i Núria Riera Fernández

Cartoné - 96 pàgines - 23 x 29,5 cm - Color
ISBN: 978-84-696-4645-8

12,95 €

Dotze proves impossibles, dos gals imparables i una edició especial per a lectors de 0 a 99 anys.

Juli Cèsar proposa el repte definitiu. Astèrix i Obèlix accepten. Roma no sap en què s'ha ficat.

Exasperat per la resistència d'un petit poble gal, Cèsar llança un desafiament sense precedents: dotze proves inspirades en els treballs d'Hèrcules. Si els gals les superen totes, l'Imperi Romà és seu. Si fallen una sola, es converteixen en esclaus. Spoiler: Cèsar no ha llegit bé els seus rivals. El que aquest pobre home no ha calculat és que Astèrix té més astúcia que tot el Senat junt, i que Obèlix té més gana que l'exèrcit romà al complet.

L'aventura avança prova a prova a ritme trepidant, amb un humor que barreja l'acció més física amb la sàtira més afilada. Una de les proves els enfronta a una burocràcia romana tan absurda i laberíntica que porta dècades arrencant riallades a lectors de totes les edats, i continua sent tan vigent com el primer dia.

Astèrix és d'aquells àlbums que els pares compren «per als nens» i acaben llegint ells primer. Aquesta edició especial del 50 aniversari de la pel·lícula d'animació original de Goscinny i Uderzo inclou 16 pàgines de contingut extra, convertint-la en la versió més completa disponible. Un clàssic per compartir en família, de 0 a 99 anys, amb o sense poció màgica.

 

Font: Anaya PDF juny 2026 pàg. 60

Novetats de juny de Planeta (2a part): Haikyû!! vol. 18

En la segona tanda de novetats del mes de juny, Planeta Comic traurà volum 18è de Haikyû!!

A la venda el 10 de juny!

Haikyû!! vol. 18, de Haruichi Furudate
Traducció de Sandra Nogués Graell
Col·lecció Manga Shonen
Rústica amb solapes - 192 pàgines - 11,1 x 17,7 cm - B/N
ISBN: 979-13-87920-59-3
8,50 € 

El Karasuno contra el Shiratorizawa! Comença un partit molt emocionant.

Després de derrotar els seus arxienemics de l’Aoba Jôsai, el Karasuno s’haurà d’enfrontar als campions del Shiratorizawa a la final de la lligueta de representants de la prefectura!! Els de negre ho tenen molt difícil contra la força demolidora de l’Ushijima, una estrella tan increïble que no sembla de l’escola superior, però finalment comencen a aprofitar les oportunitats creades per les recepcions d’en Nishinoya. Quina serà la clau per a atrapar el Shiratorizawa?!

Font: Planeta X (Twitter) i Revista Fòrum Manga juny 2026 pàg. 32 

Nausicaä de la Vall del Vent (Planeta Cómic), Premi Ictineu de Còmic 2026

Avui dissabte, en el marc de la VIII Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (CatCon) que se celebra durant aquest cap de setmana, organitzada per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) s'han  entegat els XVIII Premis Ictineus. L'obra guanyadora en la categoria de còmic ha estat Nausicaä de la Vall del Vent, de Hayao Miyazaki, traduïda per Marc Bernabé i publicada per Planeta Cómic. El 2025 es van publicar els tres primers volums, i enguany se n'ha  publicat dos més, i cara el juliol està programat el sisè volum dels set que tindrà la sèrie.   

Font:  SCCFF

Camacuc núm. 335, especial d'estiu

Com prou bé sabeu, la revista Camacuc, arriba a casa cada dos mesos, però detectant que a algunes xiquetes i xiquets l’espera se’ls fa molt llarga, han decidit que a partir d’ara, a banda dels sis números anuals, també hi haurà dues edicions especials! 

Seran enviades el juny i el desembre, i arribaran carregades de noves històries, personatges i il·lustradores i il·lustradors que s’incorporen a l’univers Camacuc, tot promocionant i donant visibilitat a autores i autors valencians. 

Però tranquil·litat, els personatges de sempre continuaran tornant als pròxims números. 

I aquesta primera edició especial té encara una altra particularitat, la majoria de les persones que l’han creada són dones: Julia Cejas, Xulia Vicente, May Aramaki, Paula Zorite, Galleta Maria, Lorena Mínguez, Lirios Bou, Anna Gisbert, Maria Ivanco i  Danesh Mohiuddin. 

Esperem que disfruteu molt esta nova aventura de Camacuc.

Font: Camacuc 

Ressenyes: I un dia. Formentera 1940

Títol: I un dia. Formentera 1940
Autors: Antoni Ferrer (assessorament històric), Vicent Ferrer (guió), Carles Torres (guió) i Víctor Escandell (dibuix)
Publicat per: La Oveja Roja, gener de 2026
Format: Cartoné - 208 pàgines -  24 x 31 cm  - Bicromia
Preu: 28 €

Tancant l'agost de l'any passat, es va presentar una campanya de micromecenatge per tal de publicar un còmic sobre memòria històrica, recuperant un malaurat lloc que segurament la gran majoria de nosaltres desconeixem.  Una història sobre la presó franquista situada a la més petita de les quatre illes Balears: La Colònia Penitenciària de Formentera. 

I així després d'una reeixida campanya, el gener d'enguany, amb el suport de La Oveja Roja, ens va arribar I un dia. Formentera 1940, d'Antoni Ferrer, Vicent Ferrer, Carles Torres i Víctor Escandell. El primer ocupant-se de l'assessorament històric, els dos següents ocupant-se del guió i el darrer, de les il·lustracions. 

Acabada la Guerra Civil, per acabar d'esclafar encara més tots aquells van lluitar al bàndol republicà o aquells que eren simplement militants d'esquerreres o d'ideologies afines, va venir una forta repressió, i la presó fou un recurs àmpliament utilitzat per tots ells. 

Així al llarg de la geogràfica d'aquella Espanya franquista, es van construir presons en diferents indrets, i una petita illa fou elegida per haver-n'hi una, Formentera, que va entrar en funcionament el 1940. Certament, si aquesta illa ja fou de per si una presó, s'hi va construir una altra. Com es podia fugir d'una illa sense saber nadar o disposar d'una embarcació, i més si, era el primer cop que veies la mar? 

Així durant els tres anys que la presó va estar en funcionament, milers de presos hi van ser portats, i la mort també hi va ser omnipresent, no pas per cap tret, sinó per les dures condicions, manga d'higiene i fam que hi havia en aquell lloc. Cinquanta-vuit persones hi van morir. 

Però la repressió a part de ser física, corporal, també la fou mental, ja no només pels adoctrinaments franquistes que van haver de suportar, sinó que la gran majoria dels internats provenien de territoris ben allunyats, molts eren de Badajoz. I, per tant, hi havia aquesta tortura mental de ser un lloc ben allunyat de la seva terra natal i especialment de les seves famílies que segurament no en sabien res d'ells. 

L'avanç de les forces aliades per la Mediterrània en el context de la Segona Guerra Mundial va forçar el tancament de la presó a finals de 1942. Els presos van ser traslladats a Barcelona i Lleida. 

Així a partir de totes les investigacions i recerques que s'han portat a terme, com també a partir dels testimonis de supervivents, els quatre autors, cada un des de la seva faceta, i amb el màxim de respecte als qui van passar per aquesta presó, ens mostren com en fou l'estada a través de diferents històries, moltes d'elles anònimes però d'altres amb protagonistes amb nom i cognoms. Posar noms i cognoms és una manera de donar dignitat als corresponents represaliats. Molts en altres contextos i situacions encara esperen trobar aquesta dignitat mentre els seus ossos es troben enterrats qui sap on. 

Ens trobem amb diferents històries cruels i dramàtiques, totes elles enfortides pel seu dibuix realista, intencionadament creat amb aquesta intenció, mostrar-nos les penúries que van haver de viure tota aquella gent. 

Al final, l'obra compta amb un rellevant apartat documental que ens permet aprofundir tant en el seu procés creatiu com en la història i context del penal. Així, en primer lloc, tenim una cronologia a càrrec d'Antoni Ferrer, començant el 1929 i finalitzant el 2025, on se situen els fets més importants d'aquest període de temps que van tenir lloc a Formentera com a Eivissa, o a les Balears en general. Continuem amb una sèrie de pàgines, també d'Antoni Ferrer, on ens donarà el context històric de cada un dels capítols que té el llibre. I ja per acabar tenim unes pàgines dedicades al procès creatiu, en primer lloc, unes dedicades a la part il·lustrada, per part d'en Víctor Escandell, i una altra a la part del guió, per part de Vicent Ferrer i Carles Torres. 

És doncs una obra que torna a la vida i d'una manera magnífica un lloc que malauradament va existir. El treball creatiu doncs compleix amb exquisidesa el seu objectiu, mostrar-nos el pitjor de la humanitat, però també la solidaritat que hi va haver entre ells que la van patir. 

Avui en dia, amb el temps i amb altres usos que hi va haver a posteriori, ha donat lloc que només hi hagi ruïnes sota el nom d'Es Campament, al nord de Formentera, al lloc de la Savina, per si teniu curiositat de saber on fou situada aquesta presó. 

I un dia. Formentera 1940 és una d'aquelles obres dignes de la memòria històrica per tal que no quedi en l'oblit els horrors molta gent van viure, i en especial aquesta illa de les Pitiüses, com a escenari del que hi va succeir. 


Marc "Llop Segarrenc"

Aquest cap de setmana tindrà lloc la 12a Fira del Còmic de Folgueroles

FOLGUEROLES ES CONVERTEIX DE NOU EN CENTRE DEL CÒMIC CATALÀ 

El dissabte 30 i diumenge 31 de maig arriba la Fira del Còmic de Folgueroles. La dotzena edició d’aquesta trobada anual que aplega dibuixants i aficionats, parades de còmics i actes festius per a totes les edats. 

La temàtica d’enguany és el gènere d’espases i bruixeria. 

Entre els dibuixants convidats d’aquesta edició els aficionats hi trobaran autors com Oriol Garcia Quera, Pilarin Bayés, Carlos Azagra, Joan Boix, Carles Roman, Gabriel Díaz Barragan, Albert Campillo, Roc Calvet, Judit Franch, Ricard Dilmé, David Imposi, Dani Dànius, Montse Batalla i Xavier Domínguez, José “Bouman” i altres. Tots ells signaran els seus còmics a la fira que es farà durant tot el dia en les parades de còmics i productes relacionats. 

Les activitats començaran el dissabte dia 30 amb l’espectacle “Històries de sorra” a càrrec de l’artista Toni Ortiz,a les 10 de la nit a la plaça Verdaguer. 

Una xocolatada popular i l’habitual pregó, que aquest any anirà a càrrec de la Jutjessa de Pau Anna Sala iniciaran la jornada de diumenge, continuant amb una desfilada de personatges fantàstics i vehicles de pel·lícules i espectacle de màgia amb Mag Xule. 

Hi haurà dues mostres de dibuixos originals, una de Rafael López Espí i una del còmic Bruixes 1617 d’Oriol Garcia Quera. 

A la tarda hi haurà una micro-exposició comentada sobre les sirenes de dues cues i els còmics de François Bourgeon davant la portalada de l’església i una demostració d’arts marcials. 

També tindrem la gravació del podcast Freakland amb l’editor Daniel Custer. 

I la diada finalitzarà amb la presentació del còmic “La meva foscor”, a càrrec de la seva autora Judit Franch. I també una micro-exposició sobre sirenes de dues cues i còmic. 

La Fira del Còmic de Folgueroles es converteix així, per un cap de setmana, en el centre del còmic català, una cita per als aficionats i també les famílies. 

Tots els actes es fan a la plaça Verdaguer i en cas de pluja al pavelló vell. 

Associació d’amics de la Fira del Còmic de Folgueroles  
 

* Per més informació, seguiu el seu  Instagram

 

Font: Ricard Dilmé (via correu electrònic)

Tot a punt per la CatCon 2026 (30 i 31 de maig): Míriam Bonastre, una de les grans convidades

La Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) organitza els dies 30 i 31 de maig la CATCON 2026, VIII Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, que tindrà lloc enguany a l’edifici Neàpolis de Vilanova i la Geltrú. L’acte té el suport de l’Ajuntament d’aquest municipi, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La CATCON és la convenció de literatura fantàstica, ciència-ficció i terror referent als territoris de parla catalana. Té per objectiu esdevenir un punt de trobada entres els autors i traductors que conreen el gènere, els periodistes, divulgadors, afeccionats, editorials, etc. La bona acollida que van tenir les primeres edicions de la CATCON, el track català de l’Eurocon i el Festival 42 evidencien que la celebració d’una convenció anual d’aquestes característiques és una bona oportunitat per promoure la literatura catalana de ciència-ficció i fantasia.

Míriam Bonastre l'autora del cartell d'enguany també és una de les convidades d'honor. I de motius no en falten. Enguany entreDos Editorial ha publicat Valentina de Montblanc, un dels títols més venuts per Sant Jordi, que a més, paral·lelament ens ha arribat en forma de sèrie d'animació a TV3. Així doncs no hi faltaran actes on ella i la seva nova obra en seran protagonistes. 

Així entre els diferents actes hi haurà, que són dels nostre àmbit. 

Dissabte 30 de maig

Sala 1
13.00 – 14.00 h          Lliurament dels XVIII Premis Ictineu. Acte presentat pel periodista Adam Martín
Còmics nominats: Nausicäa de la Vall del Vent (vols. 1 a 3), La paràbola dels talents i Univers! vol. 2

17.00 – 17.55 h          Influència del còmic en la societat. Programa de ràdio en directe, amb Albert Monteys, Andreu Zaragoza i Míriam Bonastre, conduït per “Narranació”, amb Javi Fernández i Laia Rubio

Diumenge 31 de maig

Sala 1 
13.30 – 14.30 h          Entrevista a la convidada d’honor Míriam Bonastre, a càrrec de Mixa

15.30 – 16.30 h       Com s’ha creat la sèrie ‘Valentina de Montblanc’, amb Míriam Bonastre i Luee animació, conduït per Roxana Canudas        

Sala 2 
11.00 – 11.55 h       El doblatge i la traducció al català de l’anime ‘One Piece’, amb Oriol Canal, Joaquim Toset, Roser Agnès, Alba Grau i Neus Sendra

Font: Imatge per Míriam Bonastre (Instagram Story)

Novetat de juny de manga de Norma: Chainsaw Man vol. 22

Per aquest pròxim mes de juny, Norma Editorial traurà el vint-i-dosè volum de Chainsaw Man. 

Dues setmanes més tard, com a novetat de còmic traurà El matx del segle, de Julie Billault i Seb Piquet.

A la venda el 5 de juny!

Chainsaw Man vol. 22 (de 24), de Tatsuki Fujimoto
Acció / Sobrenatural
Recomanat per a públic adult
Rústica amb sobrecoberta - 11,5 x 17,5 cm -  192 pàgs. - B/N
ISBN: 978-84-679-8214-5
9 €

LA KIGA REVELA QUI ÉS!

La Kiga revela la seva autèntica identitat i resulta que és el temut dimoni de la mort! Amb el dimoni de la fam i el Chainsaw Man sota el seu control, el seu sinistre pla tira endavant...

En Denji i en Yoru estan gaudint d’un moment de pau quan el Chainsaw Man fals fa acte de presència! Després de l’embat de l’autoproclamat aliat de la justícia, en Denji haurà d’enfrontar-se a un complicat dilema.

Fonts: Norma X (Twitter) i PDF març 2026 pàg. 37 

Mor el dibuixant JA, mestre de l’humor més irreverent

 

L'animador i dibuixant d'humor gràfic Jordi Amorós i Ballester (Barcelona, 1944), conegut com a Ja, ha mort a vuitanta-dos anys.

En els temps finals de la dictadura franquista va despuntar una lliga d’autors extraordinaris que van començar a donar canya a la dictadura en el camp de l’humor dibuixat. Jordi Amorós “Ja” va ser un d’aquests valents. Ja va provocar els poderosos i se’n va burlar en aquest període, ho va continuar fent durant la "transició" i no va canviar amb el nou mil·lenni. Ja era un humorista genial. Amb un traç espontani i ràpid, marca de la casa, va saber utilitzar un llenguatge popular per expressar una sàtira virulenta, salvatge i directa de la nostra societat. El seu treball era mostrar els saborosos secrets que pot haver-hi darrere de l’allau de missatges de propaganda amb què bombardegen a la societat els que manen. Per fer-ho, no buscava dibuixar vinyetes boniques, el que li interessava era transmetre gràficament, de la manera més clara possible, la seva idea al lector. Va col·laborar en revistes com Mata ratos El Papus, El Jueves o Mongolia.

Va dirigir el llargmetratge Historias de amor y masacre el 1978, considerat el primer llarg d’animació per a adults fet a l’estat espanyol. Entre els altres títols de dibuixos animats que va dirigir destaquen Gugu, i Mofli, el último koala (1986). L’any 1989 va realitzar el llargmetratge d'animació en català Despertaferro per al cinema i el 1990 va crear una nova productora, Cine Nic. Aquí es pot recuperar una llarga entrevista feta al dibuixant l'any 2019.

Jordi Riera Pujal