Ressenyes: Haruki Murakami. El setè home i altres contes

Títol: Haruki Murakami. El setè home i altres contes
Títol original: Haruki Murakami 9 stories
Autors: Haruki Murakami (Autor original contes), Jean-Christophe Deveney (guió) i Pierre-Marie Grille-Liou "PMGL" (dibuix i color) i Misato Morita (onomatopeies) 
Traducció de: Albert Nolla, Marina Bornas i Jordi Mas López 
Col·lecció: Llibres singulars
Publicat per: Editorial Empúries, març de 2026
Format: Cartoné - 18,3 x 25,5 cm -  432 pàgines -  Color
Preu: 45 €

Quan parlem del Japó, una de les primeres portes que molts hem escollit activament o passivament per endinsar-nos-hi ha estat el manga i l'anime. 

A través d'aquests productes d'escala internacional, hem anat fent més tot coneixent la seva llengua, cultura i història. Descobrint un tot un nou món. 

Amb més o menys profunditat, però tenint una base, és possible que comencem a ser conscients, que més enllà d'autors de manga, molts d'ells amb reputació internacional, també hi ha escriptors, si simplement escriptors per exemple de novel·les, i que ens arribin a fascinar. 

Segurament el món del manganaime sigui una porta d'entrada a conèixer escriptors de tota mena, ja que molt sovint en l'argument d'aquests s'hi poden mencionar especialment els històrics. Per posar un exemple concret i ben conegut, l'alter ego que fa servir, el protagonista de Detectiu Conan, és justament Conan Edogawa. El nom prové d'Arthur Conan Doyle i el cognom de Ranpo Edogawa, justament també un pseudonim, el de Tarô Hirai.  és possible que gràcies a l'obra d'en Gosho Aoyama, se'ns hagi despertat l'interès per explorar la literatura japonesa.

Del Japó, no només en surten "ninots", i d'escriptors coneguts internacionalment també n'hi ha moderns o d'actuals. He de dir que és un món que desconec totalment, però hi ha un nom que pel que sigui, ha fet un forat a les prestatgeries de les llibreries, i d'aquestes a les nostres cases; parlo d'en Haruki Murakami, qui no només és autor de novel·les, sinó també de contes i històries curtes. 

En català, és Editorial Empúries, segell del Grup 62, qui en publica la seva obra, i justament aquest març ha publicat un recull dels seus contes ben diferent, i el motiu pel qual l'he comprat, l'he llegit i escric aquestes paraules, és justament allò que el fa diferent, són contes seus adaptats al còmic. 

Els dos responsables d'aquestes adaptacions són Jean-Christophe Deveney, al guió, i Pierre-Marie Grille-Liou "PMGL", al dibuix i al color, autors que també conegut per primer cop el seu nom, que han tingut la col·laboració de Misato Morita en les diferents onomatopeies japoneses que apareixen. Dels dos adaptadors principals, Deveney també és un dels autors L'altra història del futbol, publicat per Garbuix Books, l'octubre de 2025.

Dels diversos contes que Murakami ha escrit, aquests dos autors n'han escollit nou, els quals compten amb els traductors dels contes originals per a Empúries: Albert Nolla, Marina Bornas i Jordi Mas López. 

Així originalment aquests contes adaptats van ser publicats per l'editorial japonesa Switch Publishing sota el nom conjunt de Haruki Murakami 9 stories, entre 2017 i 2021, i que a nosaltres ens han arribat tots recopilats en aquest volum en tapa dura. Indico a part del nom català i japonès, també el nom anglès, ja què als crèdits també hi consta. Vegem el contes tot seguit. 

1. En Granota salva Tòquio (かえるくん、東京を救う (Kaeru-kun, Tōkyō wo sukū) Super-frog saves Tokyo). Traducció d'Albert Nolla. 

En Katagiri, un oficinista rep la visita d'una granota gegant que li proposa que ells dos són els únics capaços de salvar Tòquio d'un poderós terratrèmol. Un cop convençut, en Katagiri segueix fil per randa el que ha de fer, però no anirà com estava planejat.  

Recopilat a Després del terratrèmol. Empúries, 2013  

2. El segon atracament a un forn de pa. (パン屋再襲撃 (Panya saishūgeki), The second bakery attack). Traducció de Marina Bornas.

El marit d'una jove parella de casats li explica a la seva muller com va ser el seu primer atracament a un forn de pa. Ara ella proposa cometre un nou atracament, però no serà tan senzill trobar un forn de pa, ja que es troben en plena nit. 

Recopilat a L'elefant desapareix. Empúries, 2016

3. Xahrazad (シェエラザード (Sheerazādo), Scheherazade). Traducció d'Albert Nolla. 

Sense poder sortir del lloc que anomena "la casa", en Habara depèn d'una infermera que ell anomena "Xahrazad" com la de "Les mil i una nits" per a les seves provisions. En les seves visites regulars, acostumen a tenir relacions sexuals, i després d'aquestes ella li explica alguna història o conte.

Recopilat a Homes sense dones. Empúries, 2015

4. Birthday girl (バースデイ・ガール (Bāsudei gāru), Birthday gril). Traducció d'Albert Nolla. 

El dia del seu 20è aniversari, la protagonista, que treballa en un restaurant, inesperadament ha de pujar al pis del propietari a portar-li al sopar, passant-hi una estona, en la qual el propietari li ofereix concedir-li un desig com a regal. 

Recopilat a El salze cec i la dona adormida. Empúries, 2008 i La butxaca, 2009 

5. Samsa enamorat (恋するザムザ (Koisuru Zamusa) Samsa in love). Traducció de Jordi Mas López.

El protagonista es desperta i es troba transformat en en Gregor Samsa. Sense tenir ni idea d'on és, però sent prou conscient de qui és ara, ben aviat coneix la filla geperuda d'un manyà que visita casa seva per arreglar un pany i ell desenvolupa un afecte instintiu per ella, desitjant tornar-la a veure, ja que s'enamora d'ella. 

Recopilat a Homes sense dones. Empúries, 2015

6. Allà on ho pugui trobar (どこであれそれが見つかりそうな場所で (Doko de are sore ga mitsukarisō na basho de), Where I'm Likely to Find It). Traducció d'Albert Nolla. 

El protagonista, una mena de detectiu, comença una investigació a petició de l'esposa d'un home que va desaparèixer misteriosament del bloc de pisos on viuen, després d'haver visitat la seva mare, que viu dos pisos més avall. A on ha anat parar? 

Recopilat a El salze cec i la dona adormida. Empúries, 2008 i La butxaca, 2009 

7. El setè home (七番目の男 (Nanabanme no otoko), The seventh man). Traducció d'Albert Nolla. 

El conte que dona nom a aquest recopilatori. Un home relata els esdeveniments de la seva infància, concretament el dia que un tifó va colpejar la seva petita ciutat costanera, i accidentalment es va emportar la vida de la persona que llavors s'estimava més, el seu amic "K". Un fet que l'ha turmentat durant molt de temps, i ara després de quaranta anys, té el valor d'explicar-ho. 

Recopilat a El salze cec i la dona adormida. Empúries, 2008 i La butxaca, 200

 

8. El son. Traducció de Marina Bornas.

El conte més llarg que trobem. Una mestressa de casa fa dies que no aconsegueix dormir, així i tot, no nota cap mena de cansament, i ho amaga al seu dona al seu marit i fill. Les nits, mentre ells dormen, les passa menjant xocolata, bevent conyac, i llegint novel·les, i també les aprofita per voltar amb el seu cotxe. Però durant les nits, hi ha perills inesperats. 

Recopilat a L'elefant desapareix. Empúries, 2016

 

9. Tailàndia (タイランド (Tairando), Thailand). Traducció d'Albert Nolla. 

La Satsuki és una doctora en medicina experta en la tiroide. Durant uns dies de vacances a Tailàndia, després d'un congrés sobre la tiroide, coneixerà un conductor conegut com a Nimit, qui la farà explorar el seu jo interior. 

Recopilat a Després del terratrèmol. Empúries, 2013  


En tots aquests contes es barreja realitat i fantasia, i els seus finals no ens deixaran indiferents. Sempre hi ha alguna mena de missatge a explicar-nos que ens farà reflexionar. 

A les pàgines extres finals, on hi trobem esbossos d'aquests nous contes, els autors ens expliquen breument com va ser l'origen d'aquestes adaptacions. Tot comença quan, en Jean-Christophe Deveney escoltant la ràdio, va sentir a parlar d'un escriptor anomenat Haruki Murakami, i així és com el va conèixer. Amb Pierre-Marie Grille-Liou, van adaptar un dels seus contes, En Granota salva Tòquio, i el van fer arribar a Murakami, el qual els hi va fer saber que estava entusiasmat, i així es va obrir la porta a més adaptacions, que és el que ara tenim a les nostres mans, aquesta selecció de nou contes hàbilment adaptats i il·lustrats. 

Aquest Haruki Murakami. El setè home i altres contes esdevé una nova porta d'entrada a tots aquells que desconeixien aquest autor i la seva obra, en el meu cas m'ha sorprès molt positivament. Recordant el que deia al principi, segurament serà una primera passa per endinsar-se no només a aquest autor sinó d'altres del país del sol naixent. I també espero que agradi als fans de sempre, ja que el treball adaptatiu val molt la pena. 


Marc "Llop Segarrenc"  

Novetats d'agost de Cavall Fort: Cavall Fort 1537-1538 i El Tatano 248

Aquest agost es publica el número doble 1537-1538 de Cavall Fort  i el número 248 d'El Tatano.

Hem fet una bona combinació, en aquest número: us hi hem posat històries de còmic antigues i una estrena mundial: la primera història llarga dels Onze! També hi trobareu dones que van desafiar les convencions dalt d’una bicicleta i un experiment que desafia la gravetat.

Us hem preparat un número especial, amb més pàgines i més jocs, perquè us acompanyi tot l’estiu! I ja veureu quin racó dels tataners més llarg: està pleníssim a vessar de fotografies! Ens fa molta il·lusió que els lectors participin tant a la revista. Sou fantàstics, tataners

Fonts: Cavall Fort i El Tatano 

Ressenyes: La maledicció d'en Serrallonga

Títol: La maledicció d'en Serrallonga
Autor: Albert Campillo Lastra. Pròleg de Ricard Dilmé
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, març de 2026
Format: Rústica amb sobrecoberta - 146 pàgines - 15 x 21 cm - Color
Preu: 20 €

Catalunya és un país de muntanyes, i aquestes han estat aprofitades per moltíssima gent, ja fos per establir-hi fronteres de la mena que siguin, per practicar excursionisme, per fer la guerra i com no també per amagar-s'hi en les diferents raconades i altres elements que aquests entorns ofereixen. 

Durant el segle XVII, Catalunya és coneguda pel fenomen del bandolerisme, grups de gent armada, que podien assaltar camins i molt sovint sota la protecció de nobles locals. Un dels bandolers més coneguts fou Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 1594 - Barcelona, 1634), molt més conegut com a Serrallonga, personatge que dona nom al còmic que va publicar Símbol Editors el passat març, La maledicció d'en Serrallonga, creat per Albert Campillo Lastra, qui l'abril de 2025 va autoeditar La cançó del miserable. 

El prologuista d'aquest títol justament és un autor que coneix molt bé el famós bandoler, en Ricard Dilmé, autor de la trilogia formada per Torna Serrallonga 1640 (2009), Serrallonga, bandera negra (2010) i Serrallonga, els Angelets de la Terra (2012), tots tres autoeditats. 

Però a pesar del nom, en Serrallonga no és pas el protagonista d'aquest nou còmic, sinó un antic company seu, en Tonet Nomdedéu, conegut com a Mal-Llamp, personatge creat per aquesta ocasió. 

El nostre protagonista anant de viatge cap a Roma juntament amb Perot Rocaguinarda, bandoler real i també molt conegut, són capturats i condemnats a mort. Esperant el moment de la seva execució, en Tonet rep una visita molt inesperada a la seva cel·la,  se li apareix el fantasma de Joan de Serrallonga, mostrant-li el camí de la llibertat a canvi de complir una antiga promesa pendent: assassinar la bruixa Margarida Sui. 

Ara en la línia temporal del present, sent l'any 1636, ja que el context previ és un recordatori, trobem en Tonet "Mal-Llamp" a les Guilleries, tot cercant la mencionada bruixa, on tal com veure'm hi ha coses que els uneix. Però en aquest sistema muntanyós de Catalunya, hi ha persones que l'esperen per voler-li mal, com el batlle Bosch, per motius que coneixerem a llarg de la història.

La maledicció d'en Serrallonga no és la típica història de bandolers. Com a eix central de la història, sí que tindrem els actes típics que efectuaven com robatoris, però en aquests s'hi barrejarà la bruixeria i altres elements d'aquesta naturalesa, donant a lloc a què les coses reals i fantasioses es connectin estretament donant a lloc una història que ens sorprendrà. 

Marc "Llop Segarrenc"  

Novetat de juliol de Rafael Dalmau, Editor: Guifré 897. L'origen de la nació

Tancant el mes de juliol, Rafael Dalmau, Editor publica Guifré 897. L'origen de la nació, d'Oriol Garcia Quera, reeditant el títol publicat al seu dia per Editorial Casals el 2006 

Ja a la venda!

Guifré 897. L'origen de la nació, d'Oriol Garcia Quera

Col·lecció: Traç del Temps núm. 8

64 pàgines - 20 x 27 cm - Color
ISBN: 978-84-232-0924-8

15 €

Amb la conquesta de Barcelona per part dels francs l’any 801, queda fixada la frontera entre l’Imperi carolingi i Al-Àndalus. El nou territori s’organitza en comtats, que governen comtes de nomenament reial. Però l’afebliment de la monarquia franca fa que, al llarg del segle IX, els comtats es comencin a gestionar sense esperar directrius de la cort.

L’any 878, Guifré, un membre del casal de Carcassona, rep la major part dels comtats catalans. Però el territori està fragmentat, poc poblat i sota la constant amenaça dels cabdills de la frontera Superior d’Al-Àndalus. Més enllà de la llegenda, el comte Guifré emprèn la tasca de cohesionar aquestes terres i posa els fonaments d’una nació.

.

Font: Anna Grau X (Twitter)

Informació aportada per Jaume Tugores

Pròxima convocatòria "Ajuda als Festivals de Còmic" de Fundació Finestres

Després de tres anys de col·laboració amb diversos festivals de còmic, des de la Fundació Finestres, i en el marc del nostre programa d’Impuls al Còmic, fem un pas més obrint una convocatòria per a tots aquells festivals que vulguin sol·licitar un ajut econòmic. 

Som molt conscients que el món del còmic viu en una precarietat constant. Per aquest motiu, optem per posar el focus i donar suport als festivals que ajuden, de manera clara i directa, a enfortir autors emergents i les seves obres, així com també les autoedicions d’artistes que fan els seus primers passos en el sector.

Així doncs, amb la voluntat de dotar de recursos econòmics a aquells festivals de l’Estat espanyol que posen el focus en la difusió, la programació i la venda de còmic, des de la Fundació Finestres obrim la primera convocatòria d’ajut als festivals de còmic. 

Des de l’1 de setembre fins al 15 d’octubre de 2026, tots els festivals que ho vulguin podran presentar la seva candidatura. Publicarem les bases i el formulari d'inscripció el mateix 1 de setembre, però mentrestant, podeu trobar una mica més d’informació sobre com participar a la web de la fundació (Ajuda als Festivals).

 

Font: Fundació Finestres Instagram 

Novetat de manga d'agost de Norma: Mujina into the deep vol. 5

Per aquest pròxim mes d'agost, Norma Editorial publicarà el cinquè volum de Mujina into the deep, d'Inio Asano. 

A la venda el 7 d'agost!

Mujina into the deep vol. 5, d'Inio Asano
Acció / Fantasia / Sobrenatural
Rústica amb sobrecoberta - 14,8 x 21 cm - 192 pàgs - B/N + 4 en color
ISBN: 978-84-679-8447-7
9,95 €

"ELS MUJINA SOM ÉSSERS VIUS" 

El passat persegueix l'Ubume, qui a poc a poc sent que la seva determinació comença a flaquejar. Mentre rep nous encàrrecs i vigila la nova generació de mujina, es qüestiona el sentit de la mort.

Font: Norma X (Twitter) i PDF agost 2026 pàg. 35

Ressenyes: L'home que plantava arbres

Títol: L'home que plantava arbres
Títol original: L'homme qui plantait des arbres
Autors: Jean Giono (obra original), Florence Lebonvallet (guió) i Daniel Casanave (il·lustracions)
Traducció: del text de Jean Giono per Isabel-Clara Simó, i dels diàlegs i dels annexos finals per Jaume Ciurana
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, març de 2026
Format: Cartoné - 176 pàgines - 18,4 x 26 cm - Color
Preu: 29 €

Els còmics dedicats a les muntanyes són els predilectes de Símbol Editors. I un dels darrers còmics publicats per aquesta editorial no n'és cap excepció. 

Aquest còmic ens portarà cap als Alps que s'endinsen a la Provença. Uns Alps que aquí seran erms, vestits de matolls i herbes, on els arbres, seran els grans absents.  

Aquest còmic però neix a partir d'un conte, així ens trobem davant d'una altra adaptació. El 1953, Jean Giono, escriptor provençal de segle XX, va escriure un conte imaginant-se un home extraordinari que va titular L'home que plantava arbres. 

Pel que he trobat, l'any 2006, fou publicat per José J. de Olañeta, Editor, amb traducció de Borja Folch. El 2008, el conte fou recuperat per Viena Editorial, amb traducció d'Isabel-Clara Simó, que avui en dia compta amb sis edicions. 

És una obra que tant en francès com en català, ha sabut perpetuar-se en el temps, gràcies al missatge que transmet, i això va donar a lloc que s'adaptés al còmic originalment en francès per Gallimard el setembre de 2025, i quasi immediatament, Símbol ens ha portat la seva traducció en català aquest març de 2026, mantenint el treball d'Isabel-Clara Simó en el text principal, comptant també amb Jaume Ciurana en la traducció dels diàlegs, entenc que creats expressament per al còmic, i pels annexos finals, on aprofundirem als orígens d'aquesta història. 

Els autors de l'adaptació són na Florence Lebonvallet, ocupant-se del guió i en Daniel Casanave de les il·lustracions. Aquest segon ja el coneixem de l'adaptació a còmic de Sàpiens de Yuval Noah Harari, i sense dubte el seu estil de dibuix s'adiu molt bé amb L'home que plantava arbres. 

Aquest conte ens explica la història d'Elzéard Bouffier, un pastor solitari que viu en una zona erma i despoblada dels Alps provençals. Durant gran part de la seva vida, la va dedicar a sembra llavors de diverses espècies d'arbres, com glans de roures, de manera altruista i incansablement, creient que aquelles llavors que arribin a ser arbres, amb el temps donaran una nova fesomia, una nova vida en aquelles terres on viu. I això és el que passarà amb el pas dels anys i les dècades, aquelles terres es transformaran completament, i així, la vida, en les seves múltiples formes, hi tornarà a ser present, incloent-hi l'ésser humà, que durant molt de temps havia evitat aquests durs paratges. 

Aquest relat ens mostra com els petits gestos, com sembrar llavors, però alhora grans, que ja es porta a terme durant molt de temps, poden canviar el món, o si més no alguns dels seus racons, i sense buscar reconeixement ni recompenses. Tot per l'amor a la natura. 

Sense dubte, L'home que plantava arbres és una obra molt bonica, magníficament il·lustrada i que si no sabéssim que és un conte, per tal com ens l'explica en Jean Giono, podríem pensar que així va succeir realment al seu dia. 


Marc "Llop Segarrenc"  

Ressenyes: Un mag de Terramar (novel·la gràfica)

Títol: Un mag de Terramar (novel·la gràfica) (web Raig Verd) - Versió capsa 
Títol original: A Wizard of Earthsea: A Graphic Novel
Autors: Ursula K. Le Guin (text original) i Fred Fordham (adaptació i il·lustracions)
Traducció de l'anglès per: Blanca Busquests
Publicat per: Indòmita Editorial (Raig Verd Editorial), març de 2026
Format: Cartoné - 288 pàgines - 16,3 x 23,5 mm - Color
Preu: 28,90 € / Versió capsa: 36 €

Quan pensem amb autors de novel·les de fantasia, molts pensarem en primer terme en J. R. R. Tolkien i el món que va crear amb El senyor dels anells, als anys cinquanta del segle XX Més recentment, tot i que, ja té força anys, podríem pensar amb George R. R. Martin, creador de la sèrie Cançó de gel i foc, estrenada el 1996, amb el seu primer llibre Joc de trons. Aquests dos títols que han fet el salt a la gran i petita pantalla amb produccions que han rebut tota mena de reconeixement, amb diversos productes derivats, popularitzar-nos encara més. Afegeixo un tercer autor de fantasia que vaig conèixer fa deu anys, amb la primera obra que ens va arribar d'ell en català. Parlo de Joe Abercrombie i la seva trilogia El mar Trencat. 

Aquestes són els autors i les seves obres que tinc com a referència del gènere fantàstic. Tots són homes, però ara una dona també ha entrat a formar part de la meva biblioteca d'aquest gènere, i ha estat gràcies a l'adaptació a còmic d'un dels seus títols més celebres, que també ha esdevingut tot un referent de la novel·la fantàstica. 

Ursula K. Le Guin fou una escriptora estatunidenca nascuda el 1929 i que ens va deixar fa no gaires anys, el 2018. Ella és la creadora de la sèrie de novel·les coneguda com a Terramar (Earthsea), formada per sis llibres, sent el seu primer, Un mag de Terramar, original de 1968. 

Tot aquestes novel·les les tenim publicades des de fa pocs anys per Raig Verd Editorial dins del seu segell Indòmita, i seguint aquest criteri també hi han publicat l'adaptació a còmic d'aquest primer llibre de Terramar, que ha anat a càrrec de Fred Fordham, qui fa uns anys ja va adaptar al còmic Matar un rossinyol, obra original de Harper Lee, que Random Comics ens va portar al català el 2018. La traducció és de Blanca Busquets, qui també ha traduït les corresponents novel·les. 

Un mag de Terramar, d'Ursula K. Le Guin
Indòmita (Raig Verd Editorial), edició de maig de 2024

Situats en l'extens arxipèlag conegut com a Terramar, en una de les seves illes, a Gont, hi viu un noiet, que coneixerem com a Ged, qui posseeix un gran poder màgic latent des de la seva infantesa. Qui esdevé el seu mestre, el deixa escollir: si continua amb ell o bé anar-se'n a Roke, l'illa dels savis, on hi ha una reconeguda escola de bruixeria. Veient que amb el seu mestre, que tot i que respecta, el camí de l'aprenentatge serà lent, decideix anar-se'n a Roke, on creu que aprendrà molt més ràpid. El noi mostra una forta ambició i orgull en aprendre l'art de la màgia sent coneixedor del poder que hi ha dins seu.

A Roke, en Ged coneixerà altres alumnes, i amb un d'ells hi establirà una mena de competitivitat, que anirà creixent en el temps. Arribarà el dia que en Ged voldrà demostrar el seu poder a l'altre alumne, i això comportarà que s'esdevingui un fet que capgirarà la seva vida. A partir d'aquí, seguirem el viatge que farà en Ged per Terramar que acabarà amb l'enfrontament definitiu amb allò que el va marcar en aquell duel a Roke. 

Així, Un mag de Terramar és un viatge d'aprenentatge d'un noi que cerca el seu camí per forjar-se com a mag. 

En el prefaci d'aquesta novel·la gràfica, escrit per Theo Downes-Le Guin, fill d'Ursula K. Le Guin, ens explica com va sorgir l'adaptació a còmic d'Un mag de Terramar. Justament trobar-se amb la mencionada adaptació de Matar un rossinyol, fou un motiu de pes, per tal que en Fred Fordham en fos el responsable. També ens explica, que a pesar de ser una adaptació, es respecta al màxim el text de la seva mare, l'autora original, i aquell text, que no s'han pogut traslladar com a tal, ho ha fet a través de les seves imatges. Així doncs, s'ha fet amb el màxim respecte a l'obra original, la qual sempre tindrem a l'abast.

Raig Verd ha publicat aquesta adaptació en dos formats diferents. Una és el còmic sol, i un altra formant part d'una capsa que conté altre material: una llibreta amb il·lustració d'Agustín Comotto, l'epíleg de l'autora sobre Un mag de Terramar, dos adhesius i un pòster amb dues versions mida DINA3. 

Justament, al mencionat epíleg, Ursula K. Le Guin ens parla dels seus referents, i Tolkien n'és un, el qual és homenatjat d'una manera molt subtil en aquest primer llibre de Terramar, També ens menciona com va sorgir la idea d'aquest obra, el qual ha sabut perdurar per mèrits propis en el temps, on de ser un títol per al públic infantil ha acabat arribant a totes les edats. I també tot i que té un plantejament comú amb altres sèries del gènere fantàstic, el protagonista és un home que pels motius que siguin emprèn una aventura, hi ha un element disruptiu, que aquí ho veiem i ho normalitzem des d'un primer moment, però que a la novel·la s'explica més endavant: en Ged i la gran majoria de gent de Terramar són de pell bruna. 

No era aliè al concepte Terramar, ja que fa molts anys vaig veure el film animat Cuentos de Terramar (Gedo Senki), una adaptació força lliure dels llibres 3 i 4, creat  per Studio Ghibli. Ara tot i ser una adaptació, però respectant al màxim possible l'obra original, puc dir que he navegat per primer cop per aquest extens arxipèlag impregnat per la màgia, on saber el veritable nom de les coses, et permet tenir poder.    


Marc "Llop Segarrenc"  

Ressenyes: Gaudí. La Sagrada Família i l'èxtasi

Títol: Gaudí. La Sagrada Família i l'èxtasi
Títol original: Gaudí. La Sagrada Familia y el éxtasi
Autors: Salva Rubio (guió i text) i Agustín Comotto (il·lustració)
Traducció de: Álvaro Muñoz 
Publicat per: Editorial Comanegra, març de 2026
Format: Rústica amb solapes - 108 pàgines - 17 x 24 mm - Color
Preu: 19,50 € 

Antoni Gaudí i Cornet (25 de juny de 1852 - 10 de juny de 1926) és segurament l'arquitecte català per excel·lència. Enguany commemorant-se el centenari de la seva malaurada mort, a causa de les ferides havent estat atropellat per un tramvia, són múltiples els actes que tenen lloc per homenatjar la seva persona. Segurament l'acte amb més rellevància fou la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família aquest passat juny pel Papa Lleó XIV. 

La literatura també havia de ser-hi present, en tot aquest reguitzell d'actes i homenatges, i en aquest cas concret el còmic també hi ha estat present, amb Gaudí. La Sagrada Família i l'èxtasi, de Salva Rubio i Agustin Comotto, una biografia il·lustrada amb algunes pàgines de còmic, que Comanegra va publicar el passat març, incloent-hi aquest títol dins de la col·lecció Comanegra Còmics. 

Amb aquest títol se'ns presenta una obra divulgativa per a tots els públics, en cap cas exhaustiva, amb un llenguatge àgil i planer la vida d'Antoni Gaudí, mostrant-nos alguns dels episodis cabdals de la seva vida, tot acompanyat d'unes magnífiques il·lustracions, on ens trobarem amb cites reals de l'arquitecte. 

Tot començant pel seu naixement, encara amb controvèrsia pel lloc exacte, de si Reus o Riudoms,  coneixerem els seus antecedents familiars, i com això va influir en el seu futur, l'arquitectura i el seu profund sentiment religiós cristià. 

Ja format com a arquitecte, va començar a realitzar els seus primers treballs, sent un dels seus primers grans encàrrecs, la Casa Vicens de Barcelona. 

De mica en mica, es va anar rodejant de tota mena de persones, com en Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, abraçant un fort catalanisme, amb una conseqüent militància lingüística amb el català. I una de les altres persones que va esdevenir molt important en la seva vida, fou Eusebi Güell qui va esdevenir el seu gran mecenes. El Park Güell n'és un dels encàrrecs més coneguts. 

D'altres obres conegudes hi ha la Casa Batlló i la Casa Milà, coneguda com la Pedrera, però sense dubte la seva gran obra, com prou bé sabem és la Sagrada Família, tot rellevant a Francisco de Paula de Villar, l'arquitecte original.

Així, ja ocupant-se de les obres del temple, i recordant el que he dit més amunt, Gaudí sempre va mantenir el català, fins i tot amb el rei espanyol Alfons XIII va visitar el temple el 1904. Ja que tal com prou bé se sap, fos en els seus treballs o bé en les declaracions, Gaudí detestava Castella i el que provingués d'ella, poques vegades la va trepitjar. 

La morts del seus familiars van deixar empremta en la seva vida. L'any 1876, van morir el seu germà gran Francesc i la seva mare Antònia, i tres anys després, el 1879, sa germana Rosa. Ja al segle XX, el 1906, son pare, i sis anys després, el 1912, la seva neboda Rosa, filla de la seva germana Rosa. I si hi ha d'afegir la dels seus amics més íntims. Això va comportar que durant els darrers anys de la seva vida, Gaudí es dediqués en exclusivitat a la Sagrada Família, sent conscient que ell no la veuria mai acabada, però treballant per veure'n el màxim construït durant els darrers anys. 

De manera prematura, a causa del conegut accident amb el tramvia, va morir el juny de 1926, a 73 anys. Ningú sap quants anys hauria pogut viure més. Fos com fos, el seu enterrament fou multitudinari, mostrant la importància de qui fou Antoni Gaudí, una importància que encara té avui en dia. 

Després de la seva mort, va arribar uns anys d'inestabilitat, la Guerra Civil, amb atacs al temple i els primers anys de la dictadura va franquista van posar en perill el temple, però mitjans dels anys quaranta es reprèn la construcció, que tot i que encara falta temps per culminar-la, enguany s'ha acabat de construir i beneit la Torre de Jesús, la més altra de la basílica.  

Contrastant-ho amb el catalanisme d'en Gaudí, aquest llibre que barreja narrativa il·lustrada i còmic és la primera obra que ens ha arribat en català del conegut autor espanyol Salva Rubio  i, per tant, s'ha redactat originalment en castellà, però d'Agustín Comotto, com a autor complet, ja el vam gaudir amb Salvat-Papasseit. L'esplendor davant l'abisme, publicat per Comanegra el setembre de 2024. 

Justament, després de la participació en aquest títol sobre el famós arquitecte català, aquest pròxim setembre de 2026, Comotto ens presentarà un nou títol de la col·lecció Comanegra Còmics altre cop homenatjant els nostres grans poetes catalans, en aquest nou títol amb una poeta, amb Maria-Mercè Marçal. El drac de la cambra. (Font: Comanegra Twitter i PDF)


Marc "Llop Segarrenc"

Ressenyes: Jujutsu Kaisen. La guerra màgica

Títol: Jujutsu Kaisen. La guerra màgica
Títol original: Jujutsu Kaisen (呪術廻戦 (じゅじゅつかいせん), Guerra màgica)
Autor: Gege Akutami
Traducció de: Anna Copoví Carda (vol. 0-26), Alèxia Miravet (vols. 27 i 28) i Agnès Pérez Massegú (vols. 29 i 30)
Publicat per: Norma Editorial, setembre de 2022 - març de 2026
Format: Rústic amb sobrecobertes - 11,5 x 11,75 cm - 200 pàgines aprox. - B/N 
Número de volums: 31 (volum 0 preqüela + 30 volums)
Preus: 8 €/volum x 5 (volums 0 a 4) + 9 €/volum x 26 (volums 6 a 30). Total = 274 €

El divendres 17 de juny de 2022, Norma Editorial (enllaç Twitter) va publicar un vídeo anunciant oficialment la seva nova línia de manga en català, anunciant Tokyo Revengers, ja finalitzada), Chainsaw Man, en curs, i Jujutsu Kaisen. La guerra màgica, finalitzada aquest març de 2026. Però a més per Twitter, l'Óscar Valiente hi va afegir Guardians de la nit, i Death Note. Black Editon, ambdues ja finalitzades. 

I així amb l'arribada de juliol de 2022, Norma va iniciar el camí de publicar manga en català: Tokyo Revengers fou l'obra escollida per començar a caminar. El setembre de 2022 van arribar dos nous títols més: els primers volums de Chainsaw Man i Jujutsu Kaisen. La guerra màgica, que van arribar acompanyats d'un posagots imantant, sent aquesta segona obra a la qual dedico aquesta ressenya. 

Iniciant-se aquell setembre de 2022, amb una periodicitat quasi mensual durant gran part de la sèrie, exceptuant els volums finals, aquest passat març de 2026, es va posar punt final, amb la publicació simultània dels volums 29 i 30, sortint-ne també una edició especial. 

Jujutsu Kaisen. La guerra màgica vol 1, amb el posagots imantat

L'edició especial limitada conté:

• Jujutsu Kaisen vols. 29 i 30 amb sobrecoberta alternativa reversible 
• 15 postals amb les millors il·lustracions en un estoig contenidor 
• 1 pòster 
• 1 subjectallibres de metall exclusiu 

A les següents imatges, es mostra el corresponent contingut. A la segona fotografia, veiem com la sobrecoberta alternativa té un disseny negre, amb el títol brillant (volum 29), a diferència de la sobrecoberta regular (volum 30), que manté el disseny blanc de la resta de la sèrie. 

Jujutsu Kaisen és obra de Gege Akutami, la qual es va començar a publicar a la revista de manga shōnen de Shueisha Weekly Shōnen Jump del març de 2018 al setembre de 2024. Recopilant-se els seus 271 capítols més quatre epílegs curts en 30 volums, tal com he dit anteriorment. Hem de tenir en compte que també que hi ha un volum 0 que funciona com a preqüela. 
 

La nostra edició manté el títol japonès, Jujutsu Kaisen, com el principal, com passa en altres llengües, i com a subtítol hi tenim una traducció aproximada en català, La guerra màgica. Un cas similar que segurament recordarem és el manga i anime Fushigi Yûgi. El joc misteriós. Vegem-ne de què tracta. 

 

En Yûji Itadori és un estudiant d'institut que viu a Sendai. Tot i tenir unes capacitats físiques extraordinàries no forma part de cap club esportiu, sinó que és membre del club d'ocultisme, per disposar de temps per poder visitar el seu avi a l'hospital, el qual malauradament mort, dient-li moments abans  que ajudi als altres i que en conseqüència morirà envoltat d'altres persones, no com ell que mor acompanyat únicament del seu nét. 

 

Després de la mort del seu avi, en Yûji interpreta aquestes últimes paraules com si tothom ha de merèixer una mort digna. I amb aquest pensament al cap, coneix en Megumi Fushiguro, un bruixot, també adolescent, que l'informa que un talismà molt poderós és al seu institut, el qual en Yūji i els seus amics del club l'havien trobat prèviament, tot i que ell en té la capsa, el talismà el tenen ells. Quan els seus amics, treuen el paper que segella i envolta el talismà, que resulta ser un dit, comencen a aparèixer al centre educatiu tota mena de malediccions, criatures que sorgeixen a través de les emocions negatives de la gent, especialment en llocs on és molt fàcil que sorgeixin com els instituts. 

Així que sabent en Yûji que els seus amics volen manipular el talismà, en Megumi i ell hi fan cap. Però ja és massa tard, diverses malediccions han paregut posant en perill els seus amics. Així que a pesar de la seva descomunal força, no pot fer res contra les malediccions i emprèn una decisió que li canviarà la vida, s'empassa el dit per protegir-los i acaba esdevenint el recipient de qui pertany el dit, en Ryômen-Sukuna, una de les més poderoses malediccions que existeixen. 

 

Però ves per on, tot i estar posseït, en Yûji és capaç de controlar el seu cos malgrat els intents d'en Sukuna per ser-ne ell el posseïdor. Quan aquest fet tan estrany el veu, en Satoru Gojô, el mestre d'en Megumi, decideix portar-lo a l'Escola Tècnica Superior de Màgia de l'Àrea Metropolitana de Tòquio tot proposant un pla als seus superiors. Ja que en Yûji pel fet del què ara és, ha de morir sigui com sigui, es posposa la seva pena de mort, fins que consumeixi tots els dits d'en Sukuna, un total de vint, i així arribat aquest moment, amb la mort d'en Yûji també es desfaran d'en Ryômen-Sukuna per sempre, i acceptant aquesta decisió, l'alternativa és morir immediatament, esdevé alumne de l'Escola de Màgia de Tôquio, tot formant part de l'equip del mestre Satoru Gojô, juntament amb en Megumi Fushiguro i la Nobara Kugisaki, qui s'afegeix a posteriori.

I així un noi normal, tot i tenir unes qualitats físiques impressionants, acaba esdevenint l'amfitrió d'una poderosa maledicció, i de retruc alumne d'una escola de bruixeria, i així mentre s'encamina fins al dia de la seva mort, podrà protegir les persones de les malediccions, evitant-les d'unes morts esgarrifoses. 

Al llarg de la història, ens anirem aprofundint el profund i complex món de la màgia  i la bruixeria, mentre aquest equip ha d’enfrontar-se a amenaces cada cop més grans: malediccions de grau especial, organitzacions secretes, guerrers entre bàndols de bruixots, i com ens podem imaginar, sempre amb el rerefons de la intenció d'en Ryômen-Sukuna, el gran enemic d'aquesta obra, de recuperar tot el seu poder i esdevenir lliure. 

Avui en dia, aquesta obra que ha tingut una molt bona rebuda i acceptació, compta amb dues novel·les i una adaptació animada que de moment consta de tres temporades amb un total de 59 episodis, emesos de l'octubre de 2020 al març de 2026. Una altra obra amb reconeixement publicada en la nostra llengua.

Tal com ja he mencionat, Jujutsu Kaisen té una preqüela titulada Escola Tècnica Superior de Màgia de l'Àrea Metropolitana de Tòquio que fou publicada de novembre de 2022, entre els volums dos i tres de la sèrie regular. La preqüela que consta de 4 capítols, el desembre de 2020 passaria a esdevenir el volum 0 de la sèrie Jujutsu Kaisen. Els seus capítols van ser publicats de l'abril al juliol de 2017 a la revista Jump GIGA mensual de Shûeisha. L'acolliment positiu que va tenir aquesta història va donar lloc a què crees Jujutsu Kaisen. La guerra màgica, que es va començar a publicar el març de 2018, que esdevenint la sèrie principal, va comportar que l'obra original acabés esdevenint-ne la preqüela. El seu volum recopilatori es va publicar originalment el 2018, que rep el nom de Foscor resplendent, el nom del seu quart i darrer episodi.

Jujutsu Kaisen vol. 0 Escola Tècnica Superior de Màgia de l'Àrea Metropolitana de Tòquio. 
Norma Editorial, novembre de 2022

Així doncs amb tot aquest context, entre la preqüela i la sèrie principal tenim un total de 31 volums d'una història centrada en el món de la màgia i bruixeria en un Japó contemporani, el 2017, la preqüela, i el 2018, la sèrie principal. 

Jujutsu Kaisen. La guerra màgica. 
Portades dels 31 volums

Jujutsu Kaisen. La guerra màgica
Lloms dels 31 volums

Jujutsu Kaisen. La guerra màgica
Lloms dels 31 volums, 
amb les sobrecobertes alternatives dels volums 29 i 30 de l'Edició Especial

Tot i haver-se publicat el desenllaç aquest passat març, no ha estat fins aquest juliol, que no he llegit els darrers dos volums. I ara havent-la acabat, tot i que el bon acolliment i reconeixement que té Jujutsu Kaisen, personalment no m'ha acabat d'enganxar. He de dir que té uns grans personatges, i el rerefons de la història també és bona, però sense saber com dir-ho, en molts moments, un es perd en mig de la història, alhora que també hi ha coses una mica rebuscades, segurament això ha estat a partir dels darrers dos arcs argumentals, o sigui la part més important de l'obra. L'he seguit religiosament, però no ens hem acabat entenent. Potser si mai, en faig una segona lectura, la nostra relació serà més positiva. Ep, que si la sèrie no fos bona, no hauria arribat a la trentena de volums, amb tot el que se n'ha derivat.


Marc "Llop Segarrenc"