27 de maig 2010

València, 1975

Pensant en alguns dels còmics de la nostra historia, avui recuperem A Valènciaa. Aquest fanzine va ser un dels primers treballs publicats en còmic per Javier Mariscal (1950- ). Amb text de Marques i editat en català al 1975, s'auto denominava el Tebeu Vice-degà del País Valencià. En blanc i negre i amb 18 pàgines es una bona mostra de l'estil que mes tard desenvoluparia Mariscal per revistes com El Rrollo enmascarado o Star.

Mariscal forma part del que s'anomena la nova escola valenciana junt amb Mique Beltrán, Micharmut, Sento i Daniel Torres. Al mateix temps però, no deixa de ser un cas apart amb una personalitat pròpia molt acusada.

Una anys després, el dibuixant crea l'estudi Mariscal, on segueix treballant en el món de il·lustració, l'escultura, el disseny gràfic, el disseny industrial i el món de l'interiorisme. D'aquest estudi sortirien els còmics de The Cobi Troupe en motiu de les Olimpíades de Barcelona 1992.

24 de maig 2010

Premi Especial ComiCat 2010

El darrer dels premis que concedim és el que anomenem Especial. Ho és per atorgar-se a personalitats del món del còmic i la cultura que s'expressa en llengua catalana arreu del territori. Aquest guardó no està obert a votacions i el triem entre els membres de ComiCat per unanimitat, cosa que no ha estat gens difícil enguany. En proposar-se el nom, de seguida va suscitar la més clara acceptació, com no podia ser d'altra manera.

Premi Especial ComiCat 2010
Picanyol



Picanyol, nom artístic de Josep Lluís Martínez i Picanyol (Moià, 1948), és sens dubte un dels mestres de l'humorisme gràfic a casa nostra, hereu d'una tradició tan llarga com sovint desconeguda, i gran dominador del llenguatge de l'art seqüencial. La seva producció està repartida entre els acudits, la il·lustració didàctica i d'entreteniment, i les tires còmiques pròpiament dites que ha publicat en revistes com l'Infantil, Oriflama, En Patufet (segona etapa), Matarratos, Camacuc, Penthouse, Lecturas, i diaris com l'Avui, el Diari de Barcelona o el Punt Diari, entre altres. Moltes han estat les seves creacions, entre les que podem fer esment de “El trobador”, “Els mims”, “La Núria i la seva família” o “Sopars de duro”. Però sobre tot, si és ben conegut és gràcies “Ot, el Bruixot”, amb el qual va saber guanyar-se un lloc al cor de més d'una generació. De fet, l'any 2009 es van complir tot just quaranta anys del naixement d'aquest personatge, cosa que va ser celebrada com es mereixia amb la publicació per part de Norma del bo i millor en una acurada edició en àlbums.


Pels membres de ComiCat és un plaer poder lliurar el Premi Especial ComiCat 2010 al mestre Picanyol, amb tota la nostra estima i com a símbol del nostre humil reconeixement.

23 de maig 2010

Premi Comicat 2010 al millor webcòmic

La flamant nova categoria de Millor webcomic el català del 2009 no podia començar de millor manera, essent la categoria més votada. En aquest cas no podem dir que la votació hagi estat pas ajustada, hi ha hagut un guanyador clar, demostrant que amb simpatia, bon humor i una comunitat de lectors fidels pots esdevenir el webcòmic de referència en llengua catalana.

Millor webcòmic en català del 2009:


Els lectors de ComiCat probablement ja conegueu El Tentacle, el webcòmic de l'Àlex Solà, dons ell també és l'autor de ComiCades el webcòmic de la web. Semblarà doncs un clar fenomen de manipulació de vot, doncs l'Àlex és des de fa temps col·laborador de ComiCat, però donem la nostra paraula que les votacions han estat 100% netes (i la imatge que consti que la imatge que hem posat és del 16 de maig, però sembla un FlashForward) ^_^ A El Tentacle l'Àlex ens explica una mica la seva vida, o més aviat com veu ell el seu dia a dia (sinó quedarà confirmat que viu a la dimensió desconeguda), seria el primer slice of life a la catalana i on-line directe des d'Osona.

Per aquells que no conegueu l'Àlex, doncs a banda d'El Tentacle també és el responsable de perpetrar el nou webcòmic Planeta 612 i és responsable d'exitoses adaptacions al món del videojoc de drames reals com és el cas del joc de Fèlix Bitllet o bé drames èpics nostrats com seria la Princesa i el Drac o La Petita Gran Aventura dels Pastorets, entre d'altres.

Sortir victoriós en aquesta categoria no era pas una tasca fàcil doncs la llista de nomenats la completaven gran obres. En segona posició i en certs moments trepitjant els talons del guanyador ha quedat l'humor polític i d'actualitat de Cornuts de l'Aleix Saló, que a banda de destacar en aquesta categoria també ha ocupat un lloc destacat a millor còmic i a millor guionista, cert que enguany no s'ha endut res, però ocupar el segon lloc a tres categories el primer any que participa als premis, serà el proper Quim Bou ;-)

Tanquen la llista les millors ressenyes de còmic a Els Còmics d'en Jan i els porcs més humans (en tots els sentits) d'Hotel Porquí de Tatay. Vist l'interès que aquest any ha despertat aquesta categoria no dubteu que l'any que ve la tindrem de nou aquí, només queda dir: llarga vida al webcòmic.

Time Out parla de còmic

La revista Time Out (Sàpiens publicacions), número 117 del present mes de maig dedica un reportatge a parlar de Barcelona com a capital de la vinyeta.

Aquesta publicació dedicada a la capital de Catalunya parla en la seva pàgina web dels millors còmics que han agafat com a marc Barcelona. Òscar Broch n'ha fet la selecció.
1. Anarcoma (La Cúpula) de Nazario
2. Jazz Maynard (Diábolo) de Roger i Raule
3. Rambla amunt, Rambla avall (Glénat) de Carlos Giménez
4. Viviendo del cuento (Mondadori) de Juanjo Sáez
5. Vaquero (Ponent Mon) de Jordi Pastor
6. El Baile del Vampiro (Planeta) de Sergio Bleda
7. Batman: Barcelona, el Cavaller i el Drac (Planeta) de Mark Waid i Diego Olmos
8. Barcelona Low Cost (Glénat) d’Aníbal Mendoza i Martín Tognola
9. Color Café (Edicions de Ponent) de Pepe Gálvez i Alfonso López
10. Sangre de Barrio (La Cúpula) de Jaime Martín
11. Niklos Koda. Le Jeux des Maîtres i Arcane 16 de Jean Dufaux i Oliver Grenson

Font: Time Out

22 de maig 2010

Premi Comicat 2010 al millor guionista

Aquest va ser el premi menys votat de tots (només un 88% dels votants el van omplir) però si n'hi ha hagut algun de discutit ha estat aquest ja que, com sempre, els resultats d'aquesta categoria no podien ser més ajustats: han rebut un 29%, un 27%, un 23% i un 21% dels vots respectivament. Això vol dir que podia haver guanyat qualsevol però de guanyador només n'hi ha un i ha estat...

Millor guionista editat en català l’any 2009:

Quim Bou

Quim Bou repeteix per segon any consecutiu com a guanyador d'aquesta categoria (un altre cop per un estret marge, però un altre cop guanyador). La veritat és que no sé que dir d'en Quim Bou que no ho haguem dit ja en aquest bloc: que s'ha convertit en un autor de referència, que no deixa de millorar, que no para de treballar a un ritme frenètic i que, a més, cosa que publica, cosa que es publica en català...

Durant l'any passat en Quim Bou va publicar a Dolmen el tercer i quart tom d'Orn, Història Universal que ens han permès aprofundir encara més en el seu món. Si la cosa segueix amb aquest nivell i si tenim en compte que la història està planificada per 12 toms sembla que aquesta categoria té un guanyador fix per uns quants anys :-)

En segon lloc per un estret marge hi tenim l'Aleix Saló que va publicar a l'editorial Glénat l'obra guanyadora del III Premi Tira Còmica Més Jove: Fills dels 80, la generació bombolla. La qualitat d'aquest còmic parla per si sola si tenim en compte que ha estat a punt de guanyar a en Quim Bou!

L'Aleix Saló és un d'aquells autors que s'han de seguir perquè el seu brillant sentit de l'humor segur que us enganxarà com m'ha enganxat a mi.

Neil Gaiman del que Comic Books l'any 2009 en va publicar "Coraline" ha estat el tercer en discòrdia amb el 23% dels vots. Encara el ,tinc en el piló de coses pendents de llegir o sigui que no us en puc dir gaire res...

La quarta plaça ha anat a parar a l'Eduard Torrents pel guió del guanyador del premi al millor còmic, Ramon Llull. La controvèrsia jueva, que va ser editat per Glenat.

21 de maig 2010

Premi Comicat 2010 a la millor editorial

Anem per un dels premis on no calia ser un Nostradamus per encertar el guanyador...


Millor editorial de còmics en català de l’any 2009:

Glénat


Una vegada més Glénat s'ha emportat de carrer el premi de carrer amb un 60% dels vots. Un premi merescut perquè no hi ha cap més editorial que publiqui novetats en llengua catalana cada mes ( Gener, Febrer, Març, Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre, Octubre, Novembre, Desembre ).

A la llarga llista de manga que ja ens venien publicant els anys anteriors (Naruto, Inu-Yasha, Bleach, Sakura, Love-Hina, Kimagure Orange Road) hi van afegir Cinturó negre. A més hi han afegit els premiats El retorn de l'home peix, Les aventures imaginàries del jove Verne, L'invasor microscòpic, Fills dels 80 i, el premi Comicat al millor còmic, Ramón Llull. La controvèrsia Jueva.

Norma Editorial ha quedat en segon lloc amb un 17% dels vots. Dels còmics que van publicar en podem destacar que a part d'un àlbum (Pollastre amb prunes 1 ) els altres són sèries regulars ( Eric Castel 3 - 4 - 5 , el Sandokan d'Hugo Pratt 1, - Ot el Bruixot 1 ) que han continuat aquest any i això ens fa creure que, si la cosa continua igual, Norma Editorial serà un candidat a tenir en compte pels premis de l'any vinent.

En tercer lloc hi tenim Comic Books que van publicar un Batman en català , Coraline, tres còmics de Geronimo Stilton i el còmic dels Barça Toons.

Dolmen va continuar amb el tercer i quart toms de Orn Història Universal, de'n Quim Bou.

20 de maig 2010

Premi Comicat 2010 al millor dibuixant

Seguim amb els premis

Millor dibuixant editat en català el 2009:

Hugo Pratt


Poques coses podem dir que no s'hagin dit fins ara d'aquest gran dibuixant italià. No en va es tracta d'un autèntic mite entre els lectors de còmics i en especial entre els lectors de còmic europeu.

L'any passat Norma Editorial va iniciar una col·lecció en català i castellà de còmics d'Hugo Pratt i van començar per l'inèdit "Sandokan". Aquest còmic no és el primer còmic d'Hugo Pratt que es publica en català ja que prèviament la mateixa editorial ja n'havia publicat 'La balada de la mar salada' (1992), 'La casa daurada de Samarcanda'(1992) i 'Mu: el continent perdut' (1993)
En segon lloc hi tenim un dels nous grans dibuixants japonesos: Naoki Urasawa que ha obtingut un 23% dels vots. Des de l'any passat Glénat està publicant una de les primeres obres d'aquest autor que es va popularitzar en la seva versió d'anime a la televisió catalana: "Cinturó Negre".

I per acabar tenim un empat entre Pedro Rodríguez (Les aventures extraordinàries del jove Verne: La porta entre els mons) i P.Craig Russell (Coraline)

MERCARICAT, caricatures al Mercat Central de Tarragona


Demà divendres 21 de maig, de 10:30 a 14:00 i de 17:30 a 20:30 i dissabte 22 de maig, de 10:30 a 14:00 al Mercat Central de Tarragona (Plaça Corsini s/n) es farà la 3a edició del popular esdeveniment de caricatures. 10 dibuixants d’arreu de Catalunya retrataran els clients del Mercat tarragoní.

La dinàmica és molt fàcil: amb 2 tiquets de compra del Mercat podreu aconseguir 1 Val, lliurat a la consigna. Amb aquest val + 1 €, podreu escollir el caricaturista que més us agradi perquè us faci la caricatura. També es farà un concurs en el que es podrà votar a la millor caricatura d’un paradista del Mercat. Aquest concurs estarà obert a partir del dilluns 24 de maig, on se sortejarà un pernil.

Font: Associació Ariadna

19 de maig 2010

Premi ComiCat 2010 al millor còmic


Aquest any la votació dels candidats de les diferents categories dels Premis ComiCat s’ha concentrat durant el Saló del Còmic. Recuperats d’aquests dies tan intensos, ja podem donar a conèixer els guanyadors d’aquesta edició de 2010, corresponent als còmics publicats durant l’any 2009. Abans de començar amb la primera de les categories nominades (millor còmic), volem agrair-vos l’elevada participació, que s’ha incrementat en relació a l’any passat (i a l’any anterior).

I sense més preàmbuls, aquí tenim el guanyador al millor còmic:

Millor còmic editat (traduït o publicat originalment) en català l’any 2009:
Ramon Llull. La controvèrsia jueva d’Eduard Torrents


No podia haver tingut una millor acollida aquest treball del novell Eduard Torrents. Agafant com a protagonista un personatge tan ric (i sovint, malauradament, desconegut) com Ramon Llull, Eduard Torrents ens presenta una història de misteris farcida de pinzellades de pensament filosòfic medieval. El Ramon Llull que ens trobem en aquestes pàgines és un jove en etapa de formació que es veurà immers en una trama que va molt més enllà del que el protagonista pot pensar en un primer moment. La història plantejada ve del bracet d’una recreació gràfica de l’època que juga amb les llums i les perspectives, fruit de l’aplicació pràctica al dibuix dels coneixements tècnics de l’autor, enginyer de professió. No és fàcil entrar de ple en el món d’un personatge com Ramon Llull i menys encara saber transmetre part del seu llegat, però Eduard Torrents se’n surt prou bé amb aquesta obra. Esperem que aquest debut empenyi l’autor a continuar amb la seva carrera de dibuixant i guionista amb tanta empenta com ha començat.

La categoria de millor còmic ha estat, enguany, una de les més disputades. En segon lloc i a poquíssima distància del guanyador (de fet, només els separa un vot!), trobem Fills dels 80: la generació bombolla d’Aleix Saló, una de les meves debilitats (ho confesso). Aquest retrat, cínic i crític però basat en fets reals de la generació nascuda durant la democràcia ha connectat d’allò més amb aquest públic, identificat amb els ninots sense boca ni nas fruit de la imaginació de l’artista.

En tercer lloc, a una mica més de distància, trobem el tercer àlbum de la Història Universal de Quim Bou, tot un clàssic en les diferents edicions dels Premis ComiCat (i guanyador més d’un cop i en més d’una categoria!). Aquest àlbum d’aventures protagonitzat per l’Orn és sempre una aposta segura de bon guió i excel·lent dibuix.

Finalment, tanca la classificació en la categoria de millor còmic el primer àlbum del cicle de l’aigua d’Okko de Hub, una aventura amb estètica nipona que té un dels seus punts forts en l’aspecte gràfic. Per cert, senyors de Rossell, quan tindrem la continuació del cicle de l’aigua?

Otakueston, el còmic d'Animésque

Aquest mes de maig anem fort amb els webcòmics, ara un manga Otakuestion, el webcòmic de la web sobre actualitat japonesa Animésque.

18 de maig 2010

Novetat de Glénat del mes de maig

Aquest mes Glénat ens sorprèn publicant una sola novetat (ens tenien mal acostumats...)

BLEACH 30 - Tite Kubo

Un cop a dins del palau de Las Noches, cadascú pren un camí diferent. La Nel i l’Ichigo acaben topant amb en Dordoni, un “privaron espada*” a qui l’Ichigo subestima al principi, abans de patir un dels seus potents atacs en primera persona. D’altra banda, l’Ishida i en Sado s’enfronten tots dos a adversaris molt poderosos.

Més detalls en el pdf de novetats en català del mes de maig

Nova edició del BANG!

L’Ajuntament de Reus convoca, un any més, una nova edició del BANG, el Concurs de Còmic per a Joves. A continuació teniu la convocatòria:

Categories
S’estableix dues categories de participants:
- Categoria A - fins a 18 anys
- Categoria B - a partir de 18 anys

Candidats
Podran participar en aquest concurs, individualment o per equips, joves entre els 12 i 30 anys.

Característiques
- L’extensió dels originals no pot superar quatre fulls de mida DIN A4 per una cara i a una tinta o en color.
- Es recomana numerar les planes i posar el títol a la primera.
- Els treballs han de ser inèdits, no premiats en altres concursos i escrits en català.
- El material imprès es presentarà en qualsevol mètode de reproducció (fotocòpia, fotocòpia a color, impressió digital).

Dotació
- Per a la categoria A s’estableix un premi de 300 euros i una menció especial d'un lot de còmics o publicacions relacionats amb el món del còmic valorat en 50 euros.
- Per a la categoria B s’estableix un primer premi de 1.200 euros, un segon premi de 500 euros i una menció especial de 500 euros per a un participant nascut o resident a Reus (cal adjuntar fotocòpia del DNI).

Lloc de presentació de candidatures
Els treballs concursants han d’ésser presentats a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Reus (plaça del Mercadal, 1 - 43201 Reus).

Termini de presentació de candidatures
Els interessats en participar podran presentar els seus treballs des de l’endemà de la publicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província i fins el dia 8 d’octubre de 2010.

Més informació
Convocatòria (BOP Tarragona 113 de 18.5.2010)
Bases reguladores (BOP Tarragona 120 de 26.5.2009)

Condonitis, la consulta del Dr. Coragre

I mes webcòmic, en aquesta ocasió de la mà del ja veterà a la xarxa Oscar Garriga (Coragre), també responsable de la tira Històries a Cau d'Orella. En aquesta ocasió ens presenta Condonitis, no apte per a menors, avisats quedeu.

TO MUCH PROBLEMS!

Problemes d'erecció, ejaculació precoç, senilitat, falta de 'riego', 'pitopausa' -vaja que la parella.. ni fu ni fa! (i no saps com fer-li entendre,oi?)

Tot això s'ha acabat amb el mètode del Dr.CORAGRE!!!!

no! no son pastilles..
no! no son 'cremetes'
no! no son miracles

Segueix el mètode CONDONITIS passa del porno i funciona a tota hòstia!

17 de maig 2010

24 hores i tanquen les urnes dels Premis ComiCat 2010

Queden 24 hores per votar els Premis ComiCat 2010, si encara no ho heu fet aquesta es la vostra ultima oportunitat!!!


ZombiePie, un webcòmic molt viu

Per donar encara més vida al món dels webcòmics en català el col·lectiu J.I.N. (Joan Sallent, Isaac Garcia i Nat Guix)  ens presenten ZombiPie. La petita aportació catalana al revival mundial dels monstres vivents, ara bé, jo em pregunto, la síndria d'on ha sortit? En paraules dels autors:

ZombiePie, el còmic.

Us presentem les tires còmiques definitives infestades pels més famosos menja-cervells d'Estats Units.

Els nostres protagonistes, dos grups heterogenis que es veuen forçats a col·laborar, emprendran una frenètica cursa per la supervivència en una ciutat plagada de morts vivents

14 de maig 2010

Presentació dels Premis Coll


El proper dimarts 18 de maig, Glénat i l'APIC presentaran els còmics guanyadors de la 3a edició del Premi Josep Coll. L'acte es farà a la llibrería La Central del Raval (C/ Elizabets, 6, Barcelona), a les 19h, i serà presentat per Albert Monteys, Miguel Gallardo i Toni Guiral.

Els guanyadors són:

Barcelona Low Cost
Aníbal Mendoza y Martin Tognola
En Santi, la Bea i en Durruti són a la trentena, tenen estudis, són enrotllats, gent de món, malgrat que tota la seva preparació no els lliura d’una subsistència low cost. Comparteixen pis al barri del Raval, lluny del decorat de la marca Barcelona i malviuen amb feines informals. Els uneix la incertesa i els desorienta la llengua, mentre la ciutat els convida a les seves festes, destil·lant el seu perfum de mar i escopinyes. Benvinguts a aquesta altra Barcelona...

Abulio
Joan Cornellà
L’Abulio no és un paio normal. O sí, sí que ho és, potser és un paio massa normal. Aquesta és la ironia de l’àlbum. I de la vida. Aquest genial relat surrealista en clau d’humor es converteix en un dels tebeos més enginyosos, crítics i divertits del panorama actual.

Font: Glénat

13 de maig 2010

Sèrie B

Sèrie B
Deamo Bros.
Glénat
80 pàgines
15 €

Un funcionari que sempre es desperta en dilluns. Peter Jackson matant guionistes zombi al festival de Sitges. Una empresa de viatges low cost en el temps. Alienígenes d’un planeta glaçat estiuejant a Lloret de Mar. Un pis de l’Eixample que cada dia es fa més petit. Què dimonis és tot això? Tot això i molt més és... Sèrie B.

La col·lecció Carnet Jove de Glénat creix, un any més, amb aquest exemplar corresponent al guanyador de la darrera edició, fruit de la beca Carnet Jove que busca promoure l’art seqüencial amb la publicació de col·laboracions puntuals i de toms monogràfics. Aquesta col·lecció ha vist néixer, en les anteriors edicions, Zombiosis i Fills dels 80. Ara és el torn dels Deamo Bros., o el que és el mateix, els germans Danide i Raúl Deamo, amb Sèrie B, que Glénat va presentar com a novetat en el Saló del Còmic d’enguany.

El resum que trobem a la contracoberta ja ens dóna una primera idea del que trobarem a Sèrie B. Sota l’excusa i l’embolcall gràfic de les clàssiques (i ben recordades) pel·lícules de baix pressupost de temàtica fantàstica i ciència ficció, l’àlbum recull un total de 7 històries: “La consciència del silici”; “Sempre és dilluns”; “Invasió estival”; “Viatges low cost en el temps”; “L’increïble pis minvant”; “De Mart a la Terra”; “L’atac dels guionistes zombis”. Clou el volum un dossier extra amb “Els meus pares són d’un altre planeta” (publicat originalment a la revista Amaníaco), “Sense cos” i un recull d’il·lustracions. La base és sempre la mateixa: partir d’una situació real amb la que ens podem trobar en el nostre dia a dia i capgirar-la gràcies a l’aparença estètica d’una pel·lícula de sèrie B. Aquestes històries, de format curt, s’acosten al lector per la seva localització geogràfica catalana concreta i, alhora, se n’allunyen per la presència d’extraterrestres, robots i zombis. El doble joc permet als autors parlar irònicament de temes totalment actuals amb la distància que dóna el format escollit. I és que l’humor és l’ingredient bàsic d’aquesta Sèrie B en còmic.

El racisme, el turisme, el descontrol del temps, la rebel·lió de les màquines o l’especulació urbanística són alguns dels temes que trobem en aquestes vinyetes farcides de referents clàssics (no només cinematogràfics sinó també literaris i televisius) que imiten (parodien i homenatgen alhora), ja sigui en forma de personatges, de situacions o de cites. En aquest sentit, dos detalls a tall d’exemple. D’una banda, les portades que il·lustren el títol de cada història, tota una recreació dels pòsters de les pel·lícules d’aquesta època. Per l’altra, les cites que apareixen a l’inici de cada història que beuen d’aquestes mateixes fonts. Gràficament l’obra va del bracet de les històries presentades i ho fa de manera excel·lent. Hi ajuden el to bicolor de les vinyetes, el seu dinamisme (creixent en els moments de més tensió) i la tipografia utilitzada a la portada inicial de cada història. En la mateixa línia trobem l’edició conjunta del còmic, amb les pàgines acolorides també en bicolor aconseguint un efecte usat que lliga amb el to de les històries. En definitiva, tot un encert que pren magníficament el relleu humorístic dels Fills dels 80 (publicat l’any passat en aquesta mateixa col·lecció), seguint un nou registre temàtic i formal que agradarà als amants dels productes de sèrie B i als qui busquin una manera diferent de veure alguns dels problemes que planteja la nostra societat.

Ja ha sortit Kòmic número 2

Tal i com us vàrem anunciar, al Saló del Còmic de Barcelona ja es podia trobar el segon número de Kòmic.

Aquesta revista es l'única en català, no infantil, dedicada íntegrament al còmic. Editada per Dolmen i Esquitx i amb un tiratge de 3.000 exemplars, passa a ser una publicació trimestral. Amb 32 pàgines i un cost de 1,95 euros, s`hi troben col·laboracions de Guillem March, Yexus, Kenny Ruiz, Vaquer-Tharrats i Alfonso Zapico.

12 de maig 2010

Impressions de l'entrevista amb Àlex Fernández, de Norma Editorial

Al proppassat 28é Saló Internacional del Còmic de Barcelona, un parell de membres de ComiCat vam tenir l'ocasió d'entrevistar-nos amb Àlex Fernández, un del esditors de Norma Editorial i responsable de l'edició en català. No cal dir que aquesta és una de les editorials més importants al nostre país i també una de les que més ha fet històricament pel còmic en català. Això últim, és clar, dintre de les seves possibilitats. Per tant, l'interès per saber què ens diria era alt. La conversa es va desenvolupar enmig del to distés al que convida l'esdeveniment i val a dir que la bona predisposició del nostre interlocutor va ser molt d'agrair.


El primer que li vam preguntar va ser quines novetats en català preparava Norma pels propers mesos. La sorpresa va ser molt positiva en sentir que publicarien Blacksad, el premiat còmic de Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido. Pel que ens va dir, pensen publicar exclusivament en català una mena d'integral amb els quatre volums editats fins ara. La data de lliurament coincidiria amb la del darrer àlbum en castellà. Així mateix, també ens va comentar que publicaran un altre integral de les aventures de Max Friedman, de Vittorio Giardino, amb del cicle de No Passaran! No cal dir que la nostra alegria en sentir ambdues afirmacions va ser gran, doncs es tracta de grans obres del còmic europeu.

Conseqüentment li vam preguntar si es preparava cap novetat quant a còmic americà. La resposta aquí va ser que no. Sembla ser que l'edició de “Sin City” no va tenir bones vendes degut al fet que s'havia publicat múltiples vegades i en diferents formats en castellà. Nosaltres mateixa li vam confirmar que comprar-la en català havia suposat tenir-la per triplicat. El mateix es podria dir d'altres títols dels que disposen en castellà, i la resta valoren que no tenen prou força per arriscar-s'hi. Una llàstima. No ens queda més remei que creure'l, és clar, tot i que les reedicions en castellà dels títols de Wildstorm que hem vist els últims mesos semblen anar en altra direcció.

La millor noticia possible va venir de la mà de les edicions d'autors autòctons. Darrerament Norma ha publicat Alícia en un món real, d'Isabel Franc i Susanna Martín. Sembla que estan orgullosos del tema, i amb raó. Una editorial que només fa traduccions no és realment una editorial de debò. A més, el còmic s'ha editat simultàniament en català i castellà, sense que es puga considerar cap de les dues una traducció de l'altra. Més bé, pel que ens comenta Àlex, es tracta d'una gestació diferenciada, de manera que es conserva tota la personalitat de cada llengua en cadascuna de les edicions. A banda d'això, també s'estan negociant dues o tres obres més per publicar amb aquests criteris, tot i que de moment no hi ha res tancat i no es poden confirmar. Des de ComiCat valorem molt positivament aquestes iniciatives ja que no tenim cap dubte que la nostra cultura té talent de sobres per exportar.

A partir d'aquí l'entrevista deixa de banda el seu perfil més pràctic per endinsar-se en els temes que sovint interessen els lectors de ComiCat. Què hauria de canviar per afavorir el creixement de l'edició en català? La pregunta potser agafa per sorpresa el nostre entrevistat, que respon humilment amb els coneixements que té a l'abast. Ens alegra comprovar, primer de tot, que es va aprenent de l'experiència adquirida ja que Àlex comenta que publicar un títol en català quan fa temps que s'ha publicat en castellà no té cap sentit. L'afirmació potser era de sentit comú per molts afeccionats però, inexplicablement definia l'estratègia de molts editors en aquesta matèria que desprès es queixaven de les poques vendes. En canvi, ara se'ns comenta que l'edició en català d'un títol amb èxit com la nova col·lecció d'Hugo Pratt pot significar gairebé un terç de les vendes totals. Això vol dir, per exemple, que si es venen 2400 exemplars, 800 serien de la versió catalana.


Aquesta afirmació ens va deixar als dos membres de ComiCat un poc astorats però, si hi pensem detingudament, podria explicar moltes coses. Si això fos així, i tenint en compte que la població catalanoparlant de l'Estat Espanyol vindria a representar vora una cinquena part del total, aleshores podem afirmar que l'índex de vendes a casa nostra és molt superior al de la resta. Observem així com la situació de bilingüisme asimètric està falsejant la realitat de la vitalitat de la nostra llengua. Sense aquest obstacle, trobe que no seria estrany que les edicions en català representaren aquest 33% del total o, fent una correcció aproximada de l'índex lector, gairebé un 40%. En altres paraules, difícilment podria existir un mercat de pes a Espanya sense el mercat cultural català. Clar que això entra dins el gènere de l'ucronia. Ara per ara, el que tenim és que tant Norma com altres editorials, com Glénat, mantenen els seu volum de negoci gràcies al mercat de l'Estat Espanyol (que no el mercat en espanyol). Tot i això, ens comenta Àlex que la salut editorial de la nostra llengua quant al còmic és més bona que no la pròpia d'altres països europeus com per exemple Portugal. Això em recorda un article recent que he llegit sobre política de protecció cultural a Noruega, o una lleugera ullada que vaig poder fer a una llibreria a Budapest. Totes dues apunten, al contrari, que estem ben lluny de tocar sostre tot i el nostre pes absolut en població.

El nostre interlocutor troba, encertadament, que no li toca parlar de certs temes com a responsable de premsa de Norma, així que passem a preguntar-li pels plans de l'editorial per millorar la presència del català. Primer de tot ens comenta que la distribució s'està fent arreu del territori. Ara bé, això no vol dir que a certs llocs com ara el País Valencià la demanda no arribe a ser baixa, amb excepció de les comarques del nord. En aquest sentit, com a valencià he de reconèixer que és cert, al mateix temps que recordar com des que hi ha edicions exclusivament en català (Musculman, Cinturó Negre, etc), la presència d'aquestes a València ciutat s'ha estès més enllà de la coneguda llibreria Futurama. Per alguna raó serà. En canvi, Àlex remarca que l'aposta per Les Illes està essent forta i que la resposta de públic l'acompanya. La importància, comenta, de les llibreries en aquest aspecte és crucial, i en destaca la feina feta per Norma Sabadell al Principat i de Norma Palma a la ciutat mallorquina. Tot plegat concorda amb l'afirmació que els mercats no són donats a priori sinó que s'han d'anar creant. En preguntar per la Catalunya Nord, de la qual mai ens oblidem, confirmem que la barrera fronterera, fins i tot dins un mercat comú, suposa un greu obstacle empresarial per la distribució.

A banda d'això, Àlex també ens informa que dintre l'excel·lent política comunicativa de Norma hi haurà un creixent espai pel còmic en català. A banda del web que, tot i ser prou senzill, ja tenen operatiu, s'inclourà un apartat al catàleg general de novetats. La idea és tractar de donar més visibilitat a les edicions en la nostra llengua que fins ara sí és cert que costaven de diferenciar. Per últim, quant al tema de les subvencions, rebem la confirmació d'allò que ja sabem. Al contrari del que diuen els mites catalanofòbics, les que hi han no garanteixen en absolut la viabilitat econòmica de les edicions en català. Això sí, el cert suport institucional que suposen serveix d'ajuda en la tasca editorial. Per això mateix treballen per aconseguir-lo, tot i que el procés és comparat davant la rialla general amb el famós episodi sobre la burocràcia de “Les dotze proves d'Asterix”.

Després de tant de parlar, ens vam acomiadar cordialment del nostre interlocutor, al qual volem agrair de nou la seva atenció. Ara només ens queda començar a somiar amb el que ens portarà el futur.

10 de maig 2010

Blacksad i No passaran! en català de cara al 2011

Aquest Saló ha estat molt profitós per a tots els membres de ComiCat, doncs per primer cop hem tingut la possibilitat de fer una cobertura més extensiva en directe, assistint a conferències, parlant amb autors i editors i fent un seguiment en directe via Twitter a través del hashtag #salodelcomic

Una de les entrevistes més profitoses que hem dut a terme ha estat la que li vam fer al responsable de les edicions en català de Norma Editorial, l'Àlex Fernández. Per anar obrint boca un avancem en primícia la publicació al 2011 d'un integral en català amb els 4 primers números de Blacksad de Guarnido i Canales (el quart encara no s'ha publicat) i un integral amb el cicle No Passaran! de les aventures de Max Fridman de Vittorio Giardino

Dos gran noticies per al còmic en català i per a tots el aficionats, nosaltres ja estem impacions. I demà no us perdeu el que l'Àlex Fernández ens explica a la resta de l'entrevista! Continuarem informant.

Xerrada de Miguel Gallardo a Vilanova i la Geltrú



Aquest divendres 14 de maig, a les 19h, la Biblioteca Armand Cardona acollirà una xerrada de l’il·lustrador Miguel Gallardo sobre el seu còmic Maria y yo. Miguel Gallardo recull a María y yo la crònica en primera persona de les vacances que passa amb la seva filla Maria, autista. El llibre ha commocionat la crítica perquè amb un llenguatge molt tendre aconsegueix transmetre al públic la problemàtica de l’autisme així com la difícil, però possible, comunicació que existeix amb els afectats.

Gallardo ens parlarà d’aquest àlbum i de perquè va optar per aquest format per explicar la seva història personal i la de la seva filla i de com es comuniquen mitjançant dibuixos i colors. També ens parlarà sobre l’autisme per així fer-nos conscients sobre la realitat que viuen cada dia les persones amb aquesta malaltia i les seves famílies i com moltes vegades la societat no està preparada per acceptar amb comoditat persones que transgredeixen la “normalitat”.

Miguel Gallardo (Lleida, 1955) va estudiar a l’Escola Massana d’Arts i oficis a Barcelona i començà la seva carrera professional compaginant el còmic amb la il·lustració per acabar-se dedicant, plenament, a aquesta activitat. Ha fet il·lustració de premsa per diaris com La Vanguardia i Público i també per a les principals editorials d’àmbit nacional. El 2008 guanya el premi Nacional de la Generalitat per aquest còmic.

A la passada edició del Festival de Cinema Espanyol de Màlaga es va presentar el documental “María y yo” de Félix Fernández de Castro, un creatiu amb una sòlida carrera en l’àmbit publicitari, que ha decidit fer el salt a la realització àudio -visual traslladant a la pantalla la història d’aquest còmic. El documental ha estat produït per Bausan Films i acaba de guanyar el premi a la Millor Opera Prima al Festival de Cinema de Tarragona REC10. Si esteu interessat en l’obra d’aquest autor podeu visitar fins al 27 de juny l’exposició Gallardia clàssica a la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra de Sant Andreu, Barcelona.

Font: Biblioteca Armand Cardona Torrandell

L'Onada

L'Onada
Stefani Kampmann, Morton Rhue
Takatuka
[+]
176 pàgines, tapa dura, blanc i negre
19,00 €


En 1967 Ron Jones, un professor de secundària nord-americà va ser incapaç de fer entendre als seus alumnes com va ser possible que el poble alemany es deixés endur per la barbàrie nazi. Els mitjans docents tradicionals no van funcionar i, per solucionar-ho, va idear la realització d'un experiment sociològic. Aquest consistia a simular el naixement d'un moviment autoritari basat en la disciplina al que va anomenar “La Tercera Onada” i al qual va fer participar els alumnes sense explicar-los les seves veritables intencions. Per a la seva pròpia sorpresa, l'assumpte va funcionar terriblement bé, els alumnes es van implicar fins a límits insospitats i les conseqüències se'ls van anar de les mans en tan sols una setmana. Tant els pares com la resta de professors van exhortar Jones a posar-hi fi i aquest ho va fer donant una veritable lliçó que segurament els estudiants no oblidaran mai.

Aquest fet real va ser motiu d'adaptacions literàries, cinematogràfiques, teatrals i fins i tot en format d'una novel·la gràfica com la que ara ens ocupa. La berlinesa Stefani Kampmann realitza aquí una adaptació del llibre de Morton Rhue, conegut escriptor de literatura juvenil, amb gran intel·ligència. En tot moment posa els seus dots artístics al servei del contingut, el qual intenta primer de tot fomentar la reflexió en el lector. Es nota que no perd mai de vista ni el públic al que es dirigeix ni la qüestió de fons, i ho fa mantenint l'interès. La lliçó sobre com combatre el feixisme i la temptació autoritària queda clara: no es tracta d'un enemic exterior, “està entre nosaltres i dins de nosaltres”.

Amb un dibuix atractiu, de gran dinamisme, i un ritme narratiu àgil i intens, aquest còmic resulta tan interessant com a útil, doncs no volguérem haver de repetir l'experiment. La recomanació al públic juvenil és obvia, així com la seva vàlua com a material docent, però trobe que qualsevol lector trobarà aspectes positius. Per últim, cal aplaudir l'esforç de Takatuka en la realització de dues edicions simultànies, una en espanyol i una altra en català, una llengua que com sabreu va ser víctima de la nostra pròpia “onada”.

09 de maig 2010

Taula rodona sobre els museus de la cultura popular al Saló

Avui, s'ha fet una taula rodona al Saló per parlar de Els museus de la cultura popular: rock, còmic & il·lustració. Participaven (segons la foto, d'esquerra a dreta): Manuel Barrero, director de Tebeosfera, Carles Santamaría, director del Saló del Còmic, Jordi Tardá, crític musical, director del futur museu del rock, i col·leccionista de Tintín, Antonio Altarriba, guionista del premiat L'art de Volar, Luis Gasca, del Centro de Investigación del Cómic Luis Gasca de Sant Sebastià, i finalment un moderador de Ficomic.

Manuel Barrero, en les seves diverses intervencions ha parlat del poc que s'ha cuidat al país la cultura popular. A Tebeosfera, que es dediquen a catalogar els còmics espanyols de 1915 fins ara, tenen referencies de unes 10.700 col·leccions i més de 70.000 títols. Creu que encara falta molta feina a catalogar, sobretot dels anys trenta.

Jordi Tardà està treballant en el projecte del museu del rock que anirà a Les Arenes (Plaça Espanya) de Barcelona. Vol un projecte didàctic i poder fer col·laboracions amb el futur Museu del Còmic, per projectes que involucrin rock i còmic.

Tardà explica la relació amb Nick Rodwell, gestor de l'empresa que controla els drets d'autor d'Hergé. La visita de Rodwell a casa seva i a Girona posteriorment, primer lloc a on Tardà va exposar la seva valuosa col·lecció d'objectes de Tintín. L'exposició de la Fontana d'or (Girona-2007), amb 150.000 visitants va ser possible gràcies a seguir un estricte protocol dictat per Nick Rodwell. Seguirien exposicions a Madrid, València (500.000 visitants), Vitòria, Avila,... Li agradaria arribar a acords amb el futur Museu del Còmic de Badalona.

Carles Santamaria, un dels tres comissaris que treballa en el projecte de Museu del Còmic, parla de les dificultats que suposa que Badalona estigui al costat del mar, per la conservació de les peces. Tindran especial cura de les condicions d'humitat i temperatura que poden afectar el paper. L'edifici abandonat des de fa trenta anys, calcula que es podrà acabar en l'apartat de obres a principi del 2011. A partir de llavors es treballaria en el projecte museístic estricte per poder inaugurar a finals de 2012 o principis de 2013. Es comença a treballar en el fons, que vindria de tres fonts: col·leccions publiques (Biblioteca de Catalunya, Casa de l'Ardiaca,...), autors, col·leccions privades. Un dels objectius seria digitalitzar el fons amb aparells d'alta definició per poder-ho posar a l'abast del public.

Antonio Altarriba ens parla de l'amnèsia que tenim amb els propis referents del món de la cultura popular i com ha de canviar això, recuperant patrimoni. Els centres que es dediquin al món de l'historieta han de treballar en xarxa, no en competència. Un dels seus projectes seria recuperar texts històrics i estudis que s'han realitzat fins ara sobre el còmic i aconseguir que fossin fàcilment consultables digitalment.

Luis Gasca creu que nomes hi ha d'haver un gran Museu del Còmic, el de Badalona. Tots els altres haurien de ser complementaris. Parla que el fons que hi han al Centro de Investigación del Cómic donat la precarietat del paper i de les cintes que té en vídeo del tema còmic no poden sortir d'allà, sinó es copiat en un altre format. En un darrer incís diu que tant els hereters dels drets d'Hergé con els d'Hugo Pratt els mou un excessiu afany de lucre.

Tothom ha coincidit en un punt, la necessitat de preservar el llegat cultural popular per el present i per les futures generacions.

08 de maig 2010

Els Premis del Saló del Còmic

Ens trobem tot just a l’equador del Saló del Còmic i ja tenim els guanyadors dels Premis que atorga el Saló, en les diferents categories, segons les votacions professionals i les populars. A continuació teniu la nota de premsa de FICOMIC amb tota la informació. Recordeu que podeu seguir en directe l’activitat que es du a terme al Saló mitjançant el nostre twitter: http://twitter.com/comicat



El lliurament dels Premis del Saló del Còmic de Barcelona, els guardons més prestigiosos que es concedeixen a Espanya en l'àmbit de la historieta, ha tornat a demostrar l’excel·lent moment creatiu que viu el món de les vinyetes en una cerimònia celebrada en el Palau de Congressos de la Fira de Barcelona. El gran guanyador de la nit ha estat la novel·la gràfica El arte de volar (Edicions de Ponent), d’Antonio Altarriba (guionista) i Kim (dibuixant), guardonada en la categoria de millor obra espanyola publicada en 2009, millor guió i millor dibuix. Génesis (La Cúpula), l'últim treball del pare del underground, Robert Crumb, s'ha alçat com guanyador en la categoria de millor obra estrangera publicada a Espanya en 2009.

Així mateix, el Gran Premi del Saló ha recaigut en Rubén Pellejero, autor de brillant trajectòria que duu anys treballant per al mercat franc-belga amb un gran èxit. La llista de premis l'han completat els guardons a Alfonso Zapico (Premi Josep Toutain a l’autor revelació de 2009), Gato Negro (millor fanzine); la pàgina web entrecomics.com (premi a la divulgació de la historieta); el madrileny Espacio Sins Entido (millor llibreria) i Dos veces breve (millor revista). En el transcurs de l'acte han intervingut el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Badalona, Josep Duran, i el director del Institut Català d’Industries Culturals de la Generalitat de Catalunya, Antoni Lladó, que han recordat que el món de la historieta es reforçarà amb el futur amb el Museu del Còmic i de la Il·lustració de Catalunya.

Juntament amb els premis que concedeix l'organització, també s'han donat a conèixer els que s'atorguen per votació popular que, entre altres guardons, han reconegut títols com El increíble Hércules: Amor y Guerra (Panini), de Greg Pak, Van Lente, Clayton Henry i Salva Espín a la categoria de millor obra estrangera publicada a Espanya o El juego de la Luna (Astiberri), de José Luis Munuera i Enrique Bonet, com millor obra espanyola. Per la mateixa obra, Bonet també ha aconseguit el premi al millor guió; mentre que el reconeixement al millor dibuix ha anat a parar a Daniel Acuña per Los Eternos nº 1: matar a un Dios (Panini). A continuació segueix la relació de tots els premis:

Guanyadors votacions professionals del 28è Saló del Còmic
• Millor obra estrangera publicada a España el 2009: Génesis de Robert Crumb (Ediciones La Cúpula)

• Premi Josep Toutain a l’autor revelació del 2009: Alfonso Zapico

• Millor obra d’autor espanyol 2009: El arte de volar de Antonio Altarriba i Kim (Edicions de Ponent)

• Millor guió d’autor espanyol 2009: El arte de volar de Antonio Altarriba (Edicions de Ponent),

• Millor dibuix d’autor espanyol 2009: El arte de volar de Kim (Edicions de Ponent),

• Millor revista del 2009: Dos Veces Breve

• Millor fanzine del 2009: Gato Negro

• Premi a la divulgació de la historieta 2009: www.entrecomics.com

• Premi a la llibreria especialitzada 2009: Espacio Sins Entido

• Gran Premi: Rubén Pellejero

Guanyadors de les votacions populars
• Millor obra estrangera publicada a Espanya el 2009: El Increíble Hércules: Amor y Guerra (Panini) de Greg Pak, Van Lente, Clayton Henry, Salva Espín.

• Millor obra d’autor espanyol 2009: El Juego de la Luna, de José Luis Munuera i Enrique Bonet (Astiberri Ediciones).

• Millor guió d’autor espanyol: Enrique Bonet per El Juego de la Luna (Astiberri Ediciones)

• Millor dibuix d’autor espanyol 2009: Daniel Acuña per Los Eternos nº 1: matar a un Dios (Panini)

• Millor autor revelació espanyol 2009: Tomeu Pinya

• Millor revista: Dolmen

• Millor fanzine: El Cuaderno de Tesla

• Premi a la divulgació del còmic: Jordi Ojeda

Font: FICOMIC

07 de maig 2010

Firmant al Saló













Fotos de quatre grans autors en el moment de dedicar còmics avui a la tarda al Salò del Còmic de Barcelona; Jacques Tardi, Quim Bou, Gilbert Shelton i Max (Francesc Capdevila)

06 de maig 2010

Es publica La recerca

Coincidint amb el Saló del Còmic de Barcelona, es publica La recerca un còmic que apropa a una nova generació de lectors, els detalls d'un període terrible de la història universal. A més, aquest any un dels països convidats a la Fira és Holanda i, precisament, la Fundació Anna fa una ponència per a educadors on parlaran, entre d'altres temes de La recerca (avui a les 19 h).


La recerca

Eric Heuvel, Ruud van der Rol, Lies Schippers
Editorial: Estrella Polar
Casa d'Anna Frank en col·laboració amb el Museu d'Història Jueva d'Amsterdam
Cartoné. 64 pàgs. 21x27,5 cm. color. 11,95 €

L'Esther és una dona jueva que, després de molts anys, visita la granja holandesa on es va haver d'amagar durant la Segona Guerra Mundial quan només era una nena. Allà va patir una experiència espantosa. Els seus pares van morir als camps de concentració d'Auschwitz i sempre s'ha preguntat com debien ser els seus últims dies. En Daniel, el seu nét adolescent, l'ajuda a reconstruir la història.

A l'any 2005 el sistema educatiu holandès va incorporar La Recerca de Heuvel a les seves classes. Tres anys més tard diversos centres de Berlín i de l'estat alemany de Westphalia el van incorporar a les assignatures d'història pel seu contingut pedagògic, didàctic i històric d'un dels episodis més dramàtics i terrorífics de la història del segle XX

Horaris de signatures del Saló: Norma Editorial




Font: Norma Editorial

05 de maig 2010

Polèmica sobre els drets d'autor

Els drets d'autor, les lleis que ho regulen, les associacions que ho gestionen i com ho gestionen , es un tema polèmic a la nostra societat.

A casa nostre, una associació com TintinCat ha hagut de canviar el seu nom perquè contenia el nom de Tintín. Moulinsart S.A., l'empresa gestora dels drets d'Hergé, ha pressionat fins que han hagut d'arribar a un acord. Amb un sistema de votació i reunits amb assemblea, van arribar a dues propostes finalistes, 1001 i Molins de Dalt, però finalment va guanyar la primera per un estret marge de vots. El nou nom de l'associació 1001 és una clara referència en català al nom del Milú, l'inseparable company d'aventures de Tintín. Màrius Serra en parla en dos articles. Un de 4 de febrer i un altre de 26 d'abril. Per acabar d'arrodonir el tema, hi han alguns crítics que comenten que Moulinsart S.A. no els cedien els drets de reproducció sobre Tintín, si la seva visió d'Hergé no coincidia amb la visió més oficialista.

Per altra banda segons publica l'ABC, l'Antoni Guiral ha rebut per part de la Vegap (societat d´autors que gestiona els drets de propietat intel·lectual dels creadores visuals), una reclamació per il·lustrar amb vinyetes el seu llibre Del tebeo al manga editat per Panini. Els estudis sobre el món del còmic son de difícil rendibilitat, si hi ha d'haver pagament es poden deixar d'editar o pot passar com a Estats Units que molts surten sense imatges. Els autors d'aquests estudis parlen del dret a la cita, protegit per llei i que una vinyeta mai es una obra complerta. Crítics i estudiosos de la historieta s'han començat posar en contacte per suggerir la que podria ser una de les idees més comentades en el pròxim Saló del Còmic de Barcelona: crear una associació que els permeti presentar un front comú i unit a l'hora de defensar la seva postura. No dubtem que les Associacións Professionals d’Il·lustradors com Apic i Fadip també hi han de dir la seva.

S'ha de defensar el respecte per els drets d'autor. El còmic però, no en sortirà beneficiat anant en contra de les persones i els projectes, que moltes vegades sense anim de lucre, els promocionen, divulguen i estudien.

Jordi Riera

Premis ComiCat 2010

Queda un dia pel Saló i la població es preguntava "Ei, aquest any no han aparegut per enlloc els Premis ComiCat?" Bé, després de moltes peticions, cartes amenaçadores, gent preocupada per la nostra salut i d'altres, avui tenim l'orgull de presentar la tercera edició dels Premis ComiCat (fanfàrries i confeti per tothom).


Des de que vam començar amb tot això de ComiCat sempre hem buscat vies per promoure el còmic en català i a banda de la web en si mateixa, els premis van ser la primera iniciativa. Van seguir d'altres com el llibre i el butlletí. Totes elles han esdenvigut eines útils i al nostre parer positives per a la promoció del còmic a casa nostra. Però els premis són potser la més participativa de totes i un cop a l'any compartim amb  els lectors del bloc la possibilitat de votar els millors de l'any d'entre una selecció que prèviament hem fet des de la redacció de ComiCat, després d'intenses, i no sempre amistoses, negociacions (ja se sap, els gustos...).

L'any 2009 va ser un any en que es va publicar molta producció autòctona en català, i així es reflecteix en els premis, on poc a poc van apareixent noms més propers. Ara bé, la gran novetat d'aquest edició és la possibilitat de votar el millor webcòmic en català. Hem vist, d'ençà que vam començar amb la web, nàixer nous webcòmics en la nostra llengua i hem cregut que ja era el moment de donar el pas i posar-los allà on es mereixen, que és amb la resta de còmics en paper. 

Els nominats als Premis ComiCat 2010 de còmics en llengua catalana són:


Millor còmic



Millor dibuixant



Millor guionista



Millor Editorial




Millor Webcòmic

Com veieu serà difícil triar. Continuant amb la tradició iniciada l'any passat els qui votin als Premis participaran en un sorteig de tres parells d'exemplars dels llibres de ComiCat (2008 i 2009), el millor del còmic en català a la teva butxaca, una edició que sens dubte esdevindrà de col·leccionista (o no).

Els resultats es faran públics el cap de setmana posterior al Saló del Còmic de Barcelona, aquest any anem molt justos per presentar-los pel Saló, així que teniu temps de comprar els còmics dels nominats d'enguany que encara no hagueu. Per qui ja estigui cansat de tanta explicació i estigui ansiós per votar només cal que faci clic AQUÍ.