24 de juliol 2017

Sarah's Scribbles: Una magdalena feliç

Títol: Sarah's Scribbles: Una magdalena feliç
Títol original: Big Mushy Happy Lump: A "Sarah's Scribbles" collection
Autora: Sarah Andersen
Traducció per: Alena Pons
Publicat per: Bridge Books, juliol 2017.
Format: Cartoné - 16,5x20,2cm - 136 pàgines - B/N
Preu: 14,90€

A la ressenya de Sarah's Scribbles: Créixer és un mite, el primer recopilatori de vinyetes o gargots de la Sarah Andersen, ja vaig anunciar que el març d'enguany es publicaria el seu segon llibre, titulat Big Mushy Happy Lump. Tenint en compte que quan es va publicar originalment el primer el març de 20016 i la seva traducció al català, l'octubre, vaig pensar que aquest segon en català ens arribaria de cara a finals d'any, però no, portant-me la contraria s'ha avançat, publicant-se a principis d'aquest juliol, sota el nom Una magdalena feliç, també a mans de Bridge Books.

Tal com com passa al primer llibre, les vinyetes relaten amb humor aspectes de la vida real, com malgastar els dies fent el mandrós, ja sigui al llit sota mantes i llegint llibres, o bé mirant sèries per internet o bé enganxat a les xarxes socials, sense fer res de profit. A partir d'aquestes situacions podem comprendre títol del llibre. "Mushy Lump" es podria traduir com una cosa compacta i flonja, tova, i així es pot entendre el perquè de la utilització de "magdalena". Així doncs, "una (gran) magdalena feliç" fa referència a aquella situació on embolicat amb una manta et passes el dia fent el mandrós al sofà o al llit, sense fer res de profit. Igualment també ens trobem amb vinyetes que fan referència a la sociabilitat, i sent dones tan l'autora com la seva auto-parodia, doncs no falten gargots dedicats als aspectes femenins com el cicle menstrual.

Si la primera meitat de llibre les diferents tires còmiques, vinyetes, gargots, no tenen una connexió aparent, això canvia a la segona meitat on s'agrupen tot relatant tres històries. Certament això és un punt fort present en aquell llibre. La primera història fa referència a la sociabilitat, com ser tu mateix i interactuar amb la resta dels mortals. La segona història fa referència als gats, molta gent és immune a les típiques fotos o vídeos de gatets que es troben a la xarxa. Així era la Sarah fins que va haver de compartir vida amb un gat durant una temporada. I la darrera història parla d'un altre aspecte personal, la mania de quedar-se els jerseis que li agraden de la gent que li agrada.  

Sense dubte la publicació dels seus dos llibres han incrementat la popularitat de la Sarah Andersen. Si quan vaig publicar la ressenya del primer llibre al Twitter tenia 236 mil seguidors, ara ja supera als 336 mil, i al  Facebook ha passat del 1 milió 760 mil a més de 2 milions 200 mil seguidors.


Llop Segarrenc

20 de juliol 2017

Bleach (Edició en català, volums 1 a 48)

Títol original: Bleach (ブリーチ)
Autor: Tite Kubo
Traducció per: Daruma: Rafel Morata, Marta E. Gallego Verònica Calafell i Marc Bernabé.
Publicat per: Glénat/EDT i Panini Comics. Abril de 2007 al maig de 2017
Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 200 pàgines aprox. 
Nº de volums: 48 (edició en català) i cancel·lat. 74 en total.
Preus originals: Volums 1-24 a 5€/volum; Volums 25-40 a 6,5€/volum (també els 34 anteriors); Volums 41-48 a 7,5€/volum (també els 40 anteriors). Total gastat = 284€.
Preus actuals: 7,5€/volum



Aquest passat mes de maig, Panini Comics va posar a  la venda el volum 48, sent tal com ja vaig dir, el darrer volum de l'edició en català de Bleach, el manga de shinigamis (missatgers de la mort) d'en Tite Kubo. El seu primer volum en català es remunta l'abril de 2007 quan la desapareguda Ediciones Glénat el va publicar. Això són 10 anys de publicació de Bleach en català, que malauradament la història quedarà inconclusa en la nostra llengua. Vegem-ne una mica la seva història.

Arriba Bleach en català, el cinquè manga en aquesta llengua de Glénat. 

El juny de 2006, Glénat va començar a publicar en castellà el manga de Bleach, era un dels mangues del moment. Recordo que el vaig fullejar, amb a la idea de comprar-lo, però finalment me'n vaig desdir. Fins que va arribar l'abril de 2007, quan l'editorial el va començar a publicar en català, i des de llavors sí, des del seu primer volum en català amb la periodicitat que toqués i amb els diferents canvis que hi ha hagut, he arribat al volum 48 en català, el darrer de l'edició, tot seguint les aventures de l'Ichigo Kurosaki, el protagonista de Bleach.

L'Ichigo, un noi de 15 anys, té una peculiaritat: veu fantasmes. Malgrat aquesta capacitat, fa una vida força normal. Fins que un dia es topa amb una noia, la Rukia Kuchiki, que es una shinigami, una missatgera de la mort, i juntament amb ella un esperit que mai abans havia vist tampoc, un "hollow". Això comportarà que la família de l'Ichigo es posi en perill, donant a lloc que el mateix noi esdevingui un shinigami per així poder salvar els seus estimats. D'aquesta manera comença les aventures del shinigami substitut Ichigo Kurosaki. 


Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres

Glénat en realitzar l'edició en català, a diferència de la castellana, va respectar el disseny de les originals japoneses, fent-les similars, i com que la corresponent edició en castellà ja portava uns mesos publicant-se, el preu fora de 5€/volum, per tal que fos atractiu pels nous lectors. Inicialment van pensar amb una periodicitat bimestral, com va passar entre el primer volum i el segon, però a partir d'aquest, la periodicitat va passar a ser mensual. 

En arribar al març de 2009, amb 23 volums publicats, el darrer en aquest mes, hi va haver un canvi de periodicitats en els mangues mensuals de l'editorial. A partir d'aquell mes sortirien bimestralment, cada dos mesos, així que el volum 24 va sortir al maig del 2009, i així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Sé que llavors vaig fer números i certament això hagués passat, al març del 2010, el que hagués sigut positiu de cara a no discriminar entre les dues edicions, ara pel que passaria pocs mesos més endavant, el veritable motiu segurament fou que les vendes no acompanyaven.

I aquí el que em refereixo al final del paràgraf anterior. Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, poques vendes, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 24 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 25 ja van sortir a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 38.

El volum 39 però es va fer esperar, i no va sortir fins al març de 2012, i el volum 40 al juliol, però d'aquest ja en parlarem al següent apartat.

Per altra banda també s'ha de dir que a partir del volum 33 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de l'edició en català.

Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial

Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de la casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el seu nou logotip: EDT. El volum 39 que es va publicar al març encara es va editar sota la marca Glénat, ara bé el volum 40 ja es va editar sota el nou logotip i nom. Aquest però la seva sobrecoberta esta feta d'un material diferent a la resta de sobrecobertes, notant-se pel tacte. Segons em van dir hi havia la intenció d'arreglar-ho d'alguna manera, però finalment això no va poder ser tal com explico a sota la imatge.


Però aquest volum 40 va ser l'únic que va publicar l'editorial sota la nova marca, tot i tenir programat el volum 41 de cara a l'octubre. A mitjans de setembre, es va saber que EDT perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica Bleach a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobretot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes.

Bleach se'n va a Panini

A finals d'octubre de 2012 es va saber que Panini Comics tenia la llicència de Bleach, però no se sabia que passaria amb la seva edició en català. Ens vam haver d'esperar a l'abril del 2013, per saber que la nova editorial de Bleach continuaria l'edició en la nostra llengua a partir de juny, sortint l'esperat volum 41. En aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors. 

Bleach volum 41, publicat el juny de 2013, ja per Panini

Ara bé el ritme de publicació, ha estat molt pausat. L'any 2013 només en va sortir un, i a partir del 2014 inclòs, dos per any, així arribant aquest maig de 2017 en que s'ha publicat el volum 48, el darrer de l'edició en català. Malauradament les ventes no han acompanyat. Afortunadament, si ho podem dir així, Panini ha tingut el detall de cancel·lar aquesta edició en aquest volum, en el qual s'hi finalitza la saga de la Batalla per Karakura, l'arc final de tota la trama amb en Sôsuke Aizen com a gran enemic. I alhora es pot considerar el darrer volum de la primera meitat del manga.

 Bleach, edició en català (cancel·lada), 48 volums de 74

En total doncs s'han publicat en català 48 dels 74 volums de Bleach. Els 26 restants es divideixen en dues sagues, una  primera curta de 6 volums: L'agent perdut (del 49 al 54); i una segona i última de 20 volums: La guerra sanguinària dels mil anys (del 55 al 74). Sobre l'edició en castellà, Panini treu el volum 71 aquest mes de juliol.

Les errades de l'edició

Possiblement la primera errada fou al volum 19. Aquest fou molt esperat per que incloïa un capítol a tot color, i així va ser. L'errada fou a la portada, ja que el disseny fou el mateix de l'edició en castellà, no com el disseny original que seguia la nostra edició. Segons Glénat per confusió havien treballat sobre la maqueta de la portada en castellà sense que s'adonessin.


Una altra portada que no va conservar el disseny original japonès fou la del volum 36. A l'esquerra la teniu tal com va sortir a la venda i a la dreta com hauria d'haver restat i es va publicitar. En desconec els motius però.


Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Ara no recordo si ha passat en l'època Glénat/EDT, com tampoc amb Panini, sent més recent. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà. D'aquesta presència, en tinc un cas localitzat durant l'etapa Glénat/EDT:

- Volum 34:
Pàgina 165. En Mayuri diu: ¡¿Estás escuchando alguna palabra de lo que digo?!
Pàgina 167. En Szayel Aporro diu: ...Llegaís a ser todos...

Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.

Les conclusions

Respecte l'obra en sí, l'edició en català de Bleach m'ha fet companyia durant aquests 10 anys, que es diu aviat, però és temps. Són moltes les coses vistes: De com l'Ichigo esdevé shinigami i les seves primeres aventures i lluites, en com ha anat progressant, fins a la seva batalla final contra en Sôskue Aizen. 

Al llarg d'aquests 48 volums hem pogut veure i conèixer una multitud de personatges cada un amb les seves característiques pròpies, des dels humans passant pels shinigamis, vizards i arrancars. Tot plegat va comportant que l'argument es vagi tornant més complex capítol rere capítol, volum rere volum, donant a lloc que fins i tot el lector es pugui perdre pel camí en algun moment. 

Tal com ja he comentat, Bleach, fou el cinquè manga en català per part de Glénat, ara de Panini, que quedant inconclús no podrà ser el manga en català més llarg publicat, ja que amb 74 volums superaria per dos a Naruto. Tot i així, s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i després per Panini, la primera editorial per iniciar-lo i la segona per continuar-lo fins allà on han pogut. Moltes gràcies!

Bleach, volums 1 (Glénat, abril 2007) i 48 (Panini, maig 2017), el primer i el darrer de l'edició en català


14 de juliol 2017

Novetat d'agost de Planeta: DBZ Batalla al límit!

Per aquest mes d'agost, Planeta Cómic traurà una novetat en català. Es tracta de l'anime comic de la pel·lícula Dragon Ball Z. Batalla al límit!

A la venda el 25 de juliol!


Dragon Ball Z. Batalla al límit!, dAkira Toriyama (Història original)
Col·lecció Manga
Rústic - 144 pàgines - 111 x 177 mm - Color
ISBN: 978-84-16889-85-3
9,95 €

Quan els Androides A-17 i A-18 van destruir al seu propi creador, el Dr. Gero, l'ordinador principal va seguir treballant en un projecte B que s'activaria en cas de la mort del doctor. La sentències que el seu ordinador havia d'executar era activar tres nous androides. Els Androides 13, 14 i 15. Els androides, com tots els creats pel Dr. Gero, tenen la missió de matar a en Son Goku.

* Anime Comic basat en la setena pel·lícula de la sèrie Dragon Ball Z: Batalla al límit! Els tres grans supersaiyans.
* A tot color.

13 de juliol 2017

Es publica un llibre sobre El Tio Cuc

El Tio Cuc (1914-1936) fou el setmanari periodístic més popular de l’Alacant de preguerra. Republicà, demòcrata i anticlerical, exercia com a portaveu de les classes populars alacantines i també hi publicaven acudits diversos dibuixants. Ho feia en valencià, en la llengua del poble, i això li va permetre adquirir una identificació amb el seu públic lector com cap altra publicació de l’època ho va fer. Va arribar a distribuir-se en moltes ciutats i pobles de les comarques meridionals i centrals del País Valencià —fins i tot en zones castellanoparlants— i tenia un únic objectiu: desestabilitzar les classes dominants. Es va implicar, també, en la fundació de les Fogueres de Sant Joan (1928) i en l’esport local. Però la seua intenció era, sobretot, política. I El Tio Cuc , lluny d’afavorir ningú, es va dedicar a denunciar les trampes dels corruptes disfressats de demòcrates i les malifetes d’una monarquia que va optar per l’exili. El setmanari també va esdevenir el primer clar exemple de valencianisme polític a la ciutat d’Alacant, i va contribuir a l’ús del valencià i a la fundació del primer partit polític nacionalista a la ciutat. El El Tio Cuc és la història de l’Alacant que va desaparéixer entre la misèria de la Guerra Civil i de la dictadura posterior.

L'Alacant d'El Tio Cuc, Manuel Lillo Usechi, Universitat d' Alacant, 168 pàgines, ISBN: 8497175212 ISBN-13: 9788497175210

11 de juliol 2017

Novetat de juliol de Bridge: Sarah's Scribbles. Una magdalena feliç

Des del passat 6 de juliol ja hi ha a la venda, el segon volum de Sarah's Scribbles titulat com a Una magdalena feliç, publicat per Bridge Books


Sarah's Scribbles. Una magdalena feliç, de Sarah Andersen
Cartoné - 129 pàgines - 17 x 21 cm - B/N
ISBN: 9788416670314
14,90 €
 
Arriba la temporada de platja! Comença l'operació biquini! Vinga, uns quants abdominals! Mou el cul!
 
Mmm... no. Oblida't de tot això i sigues una magdalena. Una gran magdalena flonja i feliç. 
 
La segona col·lecció de còmics de la Sarah Andersen comença on va acabar la primera: sota un apila de mantes per evitar les responsabilitats del món real. Il·lustracions i textos inèdits on trobareu les pujades i baixades d'aquesta muntanya russa de l'autoestima que és al vida. Hi ha parada a les principals estacions: problemes de pasta, mal de panxa, l'art de robar jerseis i l'alegria de quedar-se a casa menjant pizza. T'hi apuntes?
 
La Sarah Andersen és una jove il·lustradora i dibuixant de còmics de Brooklyn, Nova York. A la vida real és una noia guai que ho té tot supercontrolat. Segur. 

08 de juliol 2017

El XXIII Saló del Manga de Barcelona celebra el centenari de l'anime amb una gran exposició

L’anime ha tingut una presencia constant al Saló del Manga de Barcelona des dels seus inicis. El creixement de l’interès pel manga al nostre país des de fa més de 25 anys ve de la mà de la presència de l’animació japonesa al cinema i la televisió. Per celebrar el centenari del naixement de l’anime al Japó, el XXIII Saló del Manga de Barcelona presentarà 100 anys d'anime, una exposició que recorrerà algunes de les més importants aportacions al gènere.


L'any 1917 en alguns cinemes japonesos es van poder veure per primera vegada dos curtmetratges de dibuixos animats. El primer es va perdre i no se’n conserven imatges, però del segon sí, titulat Hanawa Hetokai Meitô no Maki, que explicava la història d'un samurai i la seva espasa. 100 anys després, la indústria de l'anime s'ha convertit en un autèntic gegant a nivell mundial.

Des dels anys 60, l'animació japonesa ha estat present en televisions d'arreu del món, tot i que sovint l'espectador no n'era conscient. No va ser fins els anys 90 que la paraula anime es va començar a conèixer i a popularitzar, i fins i tot va arribar monopolitzar la programació infantil de moltes cadenes de televisió. Les sèries de magical girls, superherois amb un alt poder destructiu, o les comèdies romàntiques d'institut tenien alguna cosa que deixava bocabadat tant al públic infantil, l'adolescent o universitari, i fins i tot més enllà.

Amb fenòmens com el de Heidi, Mazinger Z o Bola de Drac a la petita pantalla, i estudis de referència al cinema com l’Studio Ghibli, o directors amb cada vegada més solera com Makoto Shinkai o Mamoru Hosoda, l'animació japonesa ha captivat la imaginació de diferents generacions d'espectadors de tot el món. Amb aquesta exposició, es farà un repàs de l'evolució de la industria d’animació japonesa, amb els seus títols més destacats, els seus creadors de referència i els moments claus del seu desenvolupament. Una cronologia dels fets que ajudarà a entendre perquè l'anime té aquesta enorme capacitat per seduir a l’audiència. L’exposició compta amb la col·laboració del B-Anime Film Festival.


Font: Ficomic

05 de juliol 2017

¡Cu-Cut! Sàtira política en temps trasbalsats a Humoristan

En ocasió del centenari de la finalització de la publicació de la revista ¡Cu-Cut!, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona oferí durant l’any 2012 una mostra sobre aquella popular publicació satírica. Ara es presenta la versió digital d’aquella exposició, complementada amb fons propis del museu digital Humoristan.

¡Cu-Cut! va mirar amb ull crític el desenvolupament del món entre el 1902 i el 1912. L’ambient de mordacitat sistemàtica contribuí a formar alguns dels millors dibuixants catalans de la primera part del segle XX: Joan G. Junceda, Gaietà Cornet, Feliu Elias ‘Apa’ o Ricard Opisso.

L’exposició proposa un recorregut per les pàgines d’una revista sempre pendent de l’actualitat política i social i que arribà a tiratges excepcionals (30.000 i 40.000 exemplars), sense oblidar els materials complementaris promoguts per l’empresa: els preuats anuaris i les diverses formes de difusió de l’emblemàtic ninot amb barretina associat al nom de Cu-cut!. Podeu veure l'exposició aquí.