El Tio Cuc (1914-1936) fou el setmanari
periodístic més popular de l’Alacant de preguerra. Republicà, demòcrata i
anticlerical, exercia com a portaveu de les classes populars
alacantines i també hi publicaven acudits diversos dibuixants. Ho feia en valencià, en la llengua del poble, i això li va
permetre adquirir una identificació amb el seu públic lector com cap
altra publicació de l’època ho va fer. Va arribar a distribuir-se en
moltes ciutats i pobles de les comarques meridionals i centrals del País
Valencià —fins i tot en zones castellanoparlants— i tenia un únic
objectiu: desestabilitzar les classes dominants. Es va implicar, també,
en la fundació de les Fogueres de Sant Joan (1928) i en l’esport local.
Però la seua intenció era, sobretot, política. I El Tio Cuc , lluny
d’afavorir ningú, es va dedicar a denunciar les trampes dels corruptes
disfressats de demòcrates i les malifetes d’una monarquia que va optar
per l’exili. El setmanari també va esdevenir el primer clar exemple de
valencianisme polític a la ciutat d’Alacant, i va contribuir a l’ús del
valencià i a la fundació del primer partit polític nacionalista a la
ciutat. El El Tio Cuc és la història de l’Alacant que va desaparéixer
entre la misèria de la Guerra Civil i de la dictadura posterior.
L'Alacant d'El Tio Cuc, Manuel Lillo Usechi, Universitat d' Alacant, 168 pàgines, ISBN: 8497175212 ISBN-13: 9788497175210
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada