31 de gener 2011

Novetat d’Edicions de Ponent al febrer

Edicions de Ponent ens presentarà a finals de febrer (la data prevista de sortida és el 25/02/2011) La muntanya màgica de Lluís Juste de Nin, una particular versió en còmic de la coneguda obra de Thomas Mann.

La muntanya màgica
Lluís Juste de Nin
156 pàgines en B/N
156 pàgines
20 €

Basat en l’obra magna de Thomas Mann, en una versió lliure situada en la Catalunya dels primers anys del segle XX. Jan Castres visita el seu cosí Joaquim, resident al Balneari de Montagut per una dolència pulmonar. La fascinació i coneixences que trobarà el faran optar per romandre al sanatori un llarg temps amb una serie d’excuses. Trobarà personatges clau per a la seva educació humanística, encapçalats pel cosmopolita i filòsof Pompeu Fabra Gener. També descobrirà l’amor passional a través de l’enigmàtica Madame Chauchat...



30 de gener 2011

Palmarès del Festival d'Angoulême 2011

Ja s'ha donat a conèixer la llista els guardonats amb els Premis del Festival Internacional de Còmic d'Angoulême, que és sens dubte el més important dels que se celebren a Europa. Són aquests:

Gran Premi:
Art Spiegelman



Fauve d'Or
: Cinq mille kilomètres par seconde, de Manuele Fior (Atrabile)


Premi del Públic: Le bleu est un couleur chaude, de Julie Maroh (Glénat)

Premi Especial del Jurat: Asterios Polyp, de David Mazzucchelli (Casterman)

Premi a la Sèrie: Il était une fois en France, de Fabien Nury y Sylvain Vallée (Glénat)

Premi Intergeneracions: Pluto, de Naoki Urasawa (Kana)

Premi Mirades al Món: Gaza 1956 (Notas al Pie de Gaza), de Joe Sacco (Futuropolis)

Premi a l'Audàcia: Les noceurs, de Brecht Evens (Actes Sud BD)

Premi Revelació: La parenthèse, de Eloide Durand (Delcourt) i Trop n’est pas assez, de Ulli Lust (Ça Et La)

Premi Patrimoni: Bab-El-Mandeb, de Attilio Micheluzzi (Mosquito)

Premi Joventut: Les Chronokids T.3, de Zep, Stan y Vince (Glénat)

Premi al Còmic Alternatiu: L’arbitraire vol 9

Font: Web del Festival International de la Bande Dessinée Angoulême

Presentació de La Balena Blanca a Granollers

El divendres 28 de gener es va presentar al Gra de Granollers La balena blanca i cia, que publica els millors treballs presentats a la darrera edició del Premi Escobar de Còmic i Il·lustració. Els títols de les històries i els autors publicats són: La balena blanca, d'Albert Vendrell Ortiz; Descans etern, de Carlos Moran Salgado; Franco no ha mort, de Raúl de Amo Fajol; Respira, de Gemma Navidad Navarro; Escala i En Breu, de Silvestre Santiago Pejac; Insert Coin, d'Ivan Garcia Aguado; Tots a una, de Pol Ferran Rada; Bang, d'Antonio G. R.; Love and Dinosaurs, de Javi Fernández i David Muñoz; Absenta i orxata, de Joaquin Carro González; i Estimada Marta, de Gerard Marquès de la Calva.

Aquest acte es va convocar en el marc de la segona edició de la programació Dies de còmic.

27 de gener 2011

2n Concurs de Còmic Operació Còmic a Vilafranca


En el marc del projecte Operació Còmic s'engega de nou de manera interdepartamental entre l'Oficina Tècnica de Joventut, el Servei de Cultura i la Biblioteca Torres i Bages, el 2n Concurs de Còmic Operació Còmic dirigit a la població jove. És un concurs que té per intenció potenciar la creació artística i on els joves creadors han de fer del còmic el seu mitjà d'expressió artística i el llenguatge per reflectir la seva realitat.

El concurs està adreçat a joves que tinguin entre 12 i 30 anys (amb data de naixement entre el 1981 i el 1999), residents a Catalunya. Poden participar de manera individual o per equips. En aquesta segona edició s'han revisat les bases i s'han millorat en determinats aspectes, per així procurar d'arribar a més joves i incitar més la seva participació:
  • Ampliació de les categories: D'una única categoria s'ha passat a dues categories. La categoria A pe a joves de 12 a 17 anys i la categoria B per a joves de 18 a 30 anys.
  • Les condicions de presentació: La temàtica de les obres continua sent lliure, sempre considerant que les obres hauran de ser originals, inèdites i no premiades en d'altres concursos. L'obra s'haurà de presentar en dos formats diferents: en paper i en digital, i l'extensió serà fins a un màxim de sis pàgines.
  • Les modalitats premiades:
    1r Premi Operació Còmic
    2n Premi i menció especial
    A banda del premi al Millor Jove Autor@ local que serà únic per les dues categories.
    Hi podran haver un total de 5 treballs premiats: dos per a cada categoria, i un al Millor Jove Autor@ local.
  • La tipologia dels premis: Per aquesta nova edició els premis s'han diversificat en funció de les categories i es compta amb dos tipus de premis: premis en espècies i premis en metàl·lic. A banda, enguany l'organització ha fet una tasca important de recerca de col·laboradors que han volgut implicar-se en el projecte i gran part d'ells participen de manera directa amb els diferents premis.

Termini i veredicte del jurat
Les obres participants es poden fer arribar personalment o per correu postal a:
Oficina Tècnica de Joventut de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
Horari: de dilluns a divendres, de 12 a 14 hores.
SIAJ – Servei d'Informació i Assessorament per a Joves.
Horari: de dilluns a divendres, de 11 a 14 hores; i dilluns i dimecres, de 17 a 20 hores.
El termini de presentació dels treballs és el divendres 14 de març de 2011, a les 14 hores. Seran acceptats tots els treballs que portin aquesta data en el mata-segells de Correus.
La selecció i atorgament dels premis anirà a càrrec d'un jurat, que farà públic el veredicte i el lliurament dels premis al voltant del dia 23 d'abril de 2011, en el marc dels actes de celebració de la Diada de Sant Jordi - Dia Internacional del Llibre. En concret, el divendres 29 d'abril de 2011, a 2/4 de vuit del vespre a la biblioteca Torras i Bages.
Bases del concurs [pdf]

Els doujinshi i la cultura lliure

Llegint el conegut llibre d'assaig de Lawrence Lessig, "Cultura Lliure", que podeu baixar i llegir en català lliurement des d'aquesta web, he trobat aquesta part on exemplifica el seus arguments mitjançant el manga i els doujinshi:

Agafin com a exemple una forma de creativitat que sembla estranya a la majoria de nord-americans però que és inseparable de la cultura japonesa: els còmics manga. Els japonesos són uns fanàtics del còmic. Un 40% de les publicacions són còmics, i un 30% dels ingressos totals derivats de les publicacions provenen dels còmics. Els trobem arreu de la societat japonesa, a tots els quioscs, i un gran nombre de persones els llegeix quan viatgen en el fantàstic sistema de transport públic de què disposa el país nipó.

Els nord-americans solem mirar amb superioritat aquest tipus de cultura. És una característica poc afavoridora que tenim. Som propensos a no entendre moltes coses del manga perquè pocs de nosaltres han llegit alguna vegada res de semblant a les històries que narren aquestes "novel·les gràfiques". Pels japonesos els manga toquen tots els aspectes de la vida social. Per nosaltres, els còmics són "homes amb mitges de reixeta". I en qualsevol cas no podem dir que el metro de Nova York estigui ple, precisament, de lectors de Joyce o ni tan sols de Hemingway. Les persones de diferents cultures es distreuen de maneres diferents, i els japonesos ho fan d'aquesta forma, interessantment diferent.

Però el meu objectiu aquí no és entendre el manga, sinó descriure una variant del manga que des del punt de vista d'un advocat és bastant estranya, però des d'una perspectiva Disney és força familiar.

És un fenomen que duu per nom doujinshi. Els doujinshi també són còmics, però són una espècie de còmics-còpia. La creació dels doujinshi està governada per un codi ètic molt evolucionat. No és un doujinshi si és només una còpia; l'artista ha de contribuir d'alguna manera a l'art que copia, transformant-lo de manera subtil o de manera considerable. Un còmic doujinshi pot, doncs, agafar un còmic per al gran públic i desenvolupar-lo d'una manera diferent: amb un altre guió, per exemple. O pot mantenir els personatges però canviant-los l'aspecte lleugerament. No hi ha cap fórmula que estableixi que un doujinshi és prou "diferent". Però cal que siguin diferents si volen ser considerats autèntics doujinshi. Fins i tot hi ha comitès que estudien els doujinshi per incloure'ls en exposicions o rebutjar qualsevol còmic-còpia que només sigui una simple còpia.

Aquests còmics-còpia no són pas una petita part del mercat del manga. En són una part enorme. Més de 33.000 "cercles" de creadors de tot el Japó produeixen aquests bocins de creativitat Walt Disney. Més de 450.000 japonesos es reuneixen dos cops l'any, en la més gran concentració del país, per intercanviar-los i vendre'ls. És un mercat paral·lel al mercat del manga comercial per al gran públic. En alguns sentits li fa òbviament la competència però no assistim a cap esforç continuat per part dels que controlen el mercat del manga compercial per acabar amb el mercat dels doujinshi. Malgrat la competència i la llei, creix satisfactòriament.

La característica més sorprenent del mercat dels doujinshi, per als versats en lleis com a mínim, és, d'entrada, que es permeti que existeixi. Segons la llei sobre drets d'autor i reproducció de propietat intel·lectual japonesa, que en aquest sentit (sobre el paper) calca la nord-americana, el mercat dels doujinshi és il·legal. Els doujinshi són clarament "obres derivades". No existeix la pràctica generalitzada, per part dels artistes de doujinshi, d'obtenir prèviament el permís dels creadors de manga. En comptes d'això la pràctica consisteix en prendre les creacions dels altres i modificar-les, tal com feu Walt Disney amb Steamboat Bill, Jr. Tant la legislació japonesa com la nord-americana estableixen que aquest "préstec" sense permís del propietari dels drets d'autor és il·legal. Fer una còpia o una obra derivada sense el permís original del propietari dels drets d'autor és una vulneració dels drets d'autor originals.

Malgrat tot aquest mercat il·legal existeix i continua desenvoupant-se vivament al Japó, i molts pensen que és precisament gràcies a la seva existència que el manga japonès també es desenvolupa ricament. Tal com em va dir el novel·lista gràfic nord-americà Judd Winick, "Els inicis del còmic als Estats Units foren molt semblants al que ara passa al Japó [...] Els còmics nord-americans naixien perquè es copiaven els uns als altres [...] Així és com [els artistes] aprenien a dibuixar: agafant llibres de còmics i no calcant-los sinó observant-los i copiant-los", i construint a partir d'ells.

Segons Winick, el còmic nord-americà avui és força diferent i, en part, això es deu a la dificultat legal que suposa adaptar els còmics tal com es permet fer-ho als doujinshi. Parlant de Superman, Winick em va dir que "hi ha una sèrie de normes i les has de seguir". Hi ha coses que Superman "no pot" fer. "Com a creador és molt frustrant haver de cenyir-te a paràmetres de fa cinquanta anys."

La norma al Japó atenua aquesta dificultat legal. Alguns afirmen que són justament els beneficis que en treu el mercat japonès del manga allò que atenua la norma. El professor de dret de la Universitat de Temple, Salil Mehra, per exemple, manté la hipòtesi que el mercat del manga accepta aquestes violacions tècniques perquè fomenten que el mercat del manga sigui més ric i productiu. Si es prohibissin els doujinshi tothom hi sortiria perdent, de manera que la llei no els prohibeix.

El problema, però, rau en el fet que el mecanisme que activa aquest model de resposta de laissez faire (deixar fer) no és clar tal com reconeix el mateix Mehra. Podria ben bé ser que el mercat en general sortís beneficiat del fet de permetre els doujinshi en comptes de prohibir-los, però això no explica per què els propietaris individuals de drets d'autor, tot i aquest fet, no els porten a judici igualment. Si la llei no estableix una excepció general pels doujinshi i, de fet, en alguns casos hi ha hagut artistes de manga que sí han interposat demandes contra artistes de doujinshi, per què llavors no hi ha un patró més general que impedeixi aquest sistema de "préstecs lliures" per part de la cultura doujinshi?

Vaig passar quatre fabulosos mesos al Japó i vaig plantejar aquesta mateixa pregunta tants cops com vaig poder. Al final, potser la millor explicació me la va donar un amic que treballa en un gran bufet d'advocats japonès. "No tenim prou advocats", em va dir una tarda. "Senzillament no hi ha prou recursos per portar als tribunals casos d'aquest tipus."

Tornaré a tractar aquest tema més endavant: la regulació per llei és una funció que depèn tant de la lletra de la llei com de les despeses que es derivin de fer que aquestes lleis tinguin efecte. Per ara, centrem-nos en la pregunta que clama ser plantejada: al Japó estarien millor amb més advocats? El manga seria més ric si els artistes doujinshi fossin portats als tribunals sistemàticament? Guanyarien els japonesos alguna cosa important si poguessin posar fi a aquesta pràctica de "préstecs" sense compensació? En aquest cas, la pirateria té un efecte negatiu sobre les víctimes de la pirateria o les ajuda? Els advocats que lluitessin contra aquesta pirateria, estarien ajudant o perjudicant els seus clients?

Aturem-nos un moment.

Si vostès són com era jo fa una dècada, o com és la majoria de gent quan comença a pensar en aquests temes, ara haurien d'estar intrigats per una cosa que no havien pensat en profunditat abans.

Vivim en un món que celebra la "propietat". I jo en sóc partícip. Crec en el valor de la propietat en general, i també crec en el valor d'aquesta estranya forma de propietat que els advocats anomenen "propietat intel·lectual". Una societat gran i diversa no pot sobreviure sense propietat, i una societat gran, diversa i moderna no pot desenvolupar-se ricament sense propietat intel·lectual.

Però només cal un segon de reflexió per adonar-nos que hi ha molt de valor arreu que la "propietat" no captura. No em refereixo a què "els diners no fan la felicitat", sinó més aviat al valor que és senzillament part d'un procés de producció, tant comercial com no comercial. Si els dibuixants de Disney haguessin robat un paquet de llapis per dibuixar Steamboat Willie, no dubtaríem ni un instant a condemnar aquest "préstec" dient que van fer mal fet, per més trivial que sigui l'acte en si, encara que passés desapercebut. Tanmateix no hi hagué res de mal fet en el què Disney agafà en prèstec a Buster Keaton o als germans Grimm, com a mínim segons les lleis d'aquell temps. No hi haguè res de mal fet en el préstec a Keaton perquè l'ús que en va fer Disney hauria estat considerat "just". No hi havia res de mal fet en el préstec als Grimm perquè la seva obra era de domini públic.

Així, tot i que les coses que Disney va prendre o, en termes més generals, les coses que pren qualsevol persona quan practica la creativitat Walt Disney, són valuoses, la nostra tradició no considera que aquests préstecs estiguin malament. Hi ha coses que, en una cultura lliure, es poden agafar en préstec lliurement, i aquesta llibertat és bona.

El mateix passa amb la cultura doujinshi. Si un artista doujinshi entrés a robar a l'oficina d'un editor i s'endugués mil còpies de la seva última obra, o encara que només en fos una, sense pagar, no dubtaríem a qualificar-ho de mal fet. A part d'haver entrat sense permís, hauria robat alguna cosa de valor. La llei prohibeix aquests robatoris, siguin grans o petits.

Però sembla haver-hi certa resistència, fins i tot per part dels advocats japonesos, a afirmar que els artistes de còmics-còpia estiguin "robant". Aquesta forma de creativitat Walt Disney es considera justa i correcta fins i tot si als advocats, concretament, els resulta difícil dir per què.

I passa el mateix amb milers d'exemples que apareixen quan un s'hi comença a fixar. Els científics treballen a partir del treball d'altres científics sense demanar permís ni pagar per aquest privilegi. ("Disculpi, professor Einstein, podria utilitzar la seva teoria de la relativitat per demostrar que s'equivocava pel que fa a la física quàntica?"). Les companyies de teatre adapten obres de Shakespeare sense demanar permís a ningú. (Algú creu que Shakespeare es difondria millor en la nostra cultura si existís una entitat central de drets sobre Shakespeare a la qual totes les produccions sobre Shakespeare haguessin de presentar una instància demanant permís abans de posar-s'hi?). I Hollywood va per cicles amb certs tipus de pel·lícules: cinc pel·lícules d'asteroides a finals dels noranta, dues pel·lícules de desastres provocats per un volcà l'any 1997.

Els creadors, aquí i a tot arreu, es basen sempre i en tot moment en la creativitat que es desenvolupà precedentment i que ara els envolta. Aquest fet de basar-se en altres obres i desenvolupar es fa sempre i a tot arreu com a mínim en part sense permís ni compensació pel creador original. Cap societat, lliure o controlada, no ha exigit mai que tots els usos de la creativitat s'haguessin de pagar o que calgués demanar sempre permís per exercir la creativitat Walt Disney. En comptes d'això totes les societats han deixat bocins de la seva cultura lliures per a ser utilitzats: les societats lliures potser de forma més completa que les no lliures, però fins a un cert punt ho han fet totes les societats.

La pregunta de difícil resposta no és doncs si un una cultura és lliure. Totes les cultures són lliures en certa mesura. La pregunta difícil és "Fins a quin punt és lliure aquesta cultura?" Fins a quin punt, i amb quin marge, podem prendre i basar-nos lliurement en la cultura i desenvolupar-la? És una llibertat limitada als membres del partit? O als membres de la família reial? O a les deu empreses més importants que cotitzen a la Borsa de Nova York? O és una llibertat difosa àmpliament? Pels artistes en general, tant si estan afiliats a la Met com si no? Pels músics en general, blancs o no? Pels directors de cinema en general, estiguin afiliats a uns estudis o no?

Les cultures lliures són aquelles que deixen molt d'espai disponible perquè d'altres s'hi basin, desenvolupant-les. Les cultures del permís, o no lliures, en deixen molt menys. La nostra era una cultura lliure. Cada cop ho és menys.


Creative Commons

25 de gener 2011

16 dibuixants es dibuixen


1. Seth

2. Robert Crumb

3. Joe Matt

4. Charles Burns

5. Chester Brown

6. Chris Ware

7. Daniel Clowes

8. David B.

9. Jeffrey Brown

10. Phoebe Gloeckner

11. Joe Sacco

12. Albert Monteys

13. Mauro Entrialgo

14. Manuel Bartual

15. Manel Fontdevila

16. Juanjo Saez

24 de gener 2011

Dies de còmic a Granollers

Dies de Còmic és el títol de la programació que aglutina, per segon any, un seguit d'activitats dedicades a aquest món i a l'entorn de la figura del ninotaire Josep Escobar. En aquest marc es presentarà a Granollers (Vallès Oriental) el llibre recull del desè premi J. Escobar de Còmic, titulat La balena blanca i cia i es donaran a conèixer les bases de l'onzena edició del certamen.

El programa comença dijous 27 de gener, amb la presentació a la llibreria La Gralla del còmic Politik, el manifiesto gráfico, d'Emma Reverter i Màriam Ben-Arab. La Biblioteca Can Pedrals n'exposarà els originals entre les dies 22 de gener i 10 de febrer.

L'endemà divendres, 28 de gener, el GRA acollirà la presentació del llibre La balena blanca i cia, que publica els millors treballs presentats a la darrera edició del Premi Escobar de Còmic i Il·lustració. La presentació anirà seguida d'una Improvisació Musical Il·lustrada, una activitat participativa, oberta a qui vulgui dibuixar, a càrrec del col·lectiu El Col·lador.

Presentació de l'11a edició del premi, un taller, exposicions i racó de lectura. L'acte servirà també per presentar les bases de l'onzena edició del certamen, que ara es convoca cada dos anys i s'organitza conjuntament amb El Col·lador i la col·laboració de la llibreria La Gralla, Escola Joso de Còmic i Ediciones B.

El col·lectiu El Colador se suma a aquesta programació amb l'organització d'un taller de lectura de còmic (dissabte 29 de gener, 18 h, Biblioteca Roca Umbert). El mateix dia, el Gra, equipament de Joventut, acull la presentació del fanzine La Granota. Absurdes aventures de postcrisi , en què participen joves il·lustradors i dibuixants de còmic de Granollers i la comarca (21 h).

Tires per la Pau és el títol de l'exposició que acollirà Can Jonch, amb motiu del desè aniversari del Premi Especial Foment de la Pau del Premi Escobar. A través de les obres premiades al llarg d'aquests deu anys, la mostra reflexiona a l'entorn de temes com la pau, la guerra, el racisme, la igualtat i la solidaritat. S'inaugurarà dimecres 2 de febrer, a les 19.30 h i es podrà visitar fins al 28 de febrer. El Museu, de la seva banda, mostrarà dues obres de Josep Escobar pertanyents al seu fons d'art que mostren dues visions de Granollers, del 29 de gener al 24 d'abril. I també, el cap de setmana 29 i 30 de gener, oferirà un racó de lectura de còmic (obert dissabte, de 18 h a 21 h; i diumenge, d'11.30 h a 13.30 h i de 18 h a 21 h).

23 de gener 2011

Norma publicarà Blacksad en català al Saló

ComiCat us ho havia anunciat en exclusiva durant la celebració del Saló del Còmic de Barcelona de l’any passat i tot sembla indicar que, efectivament, com a novetat del 29è Saló del Còmic de Barcelona, Norma publicarà un integral de Blacksad en català.


L’editorial ha avançat una sèrie de novetats, on hi trobem el tercer tom d’Ot, així com aquesta nova edició del Blacksad de Guarnido i Canales. En aquest avanç no s’especifica que la llengua de publicació sigui el català, però el mateix Juan Díaz Canales (guionista de l’obra) ho ha confirmat (com ens ha anunciat un comentarista anònim a qui agraïm la informació). Així que ja tenim un autèntic caramel i encetem la llista de la compra per al proper Saló que se celebrarà del 14 al 17 d’abril. 

Beltrán i Seguí guanyen el I Premi Ciutat de Palma de Còmic

Després de 55 edicions dels Premis Ciutat de Palma, l’edició d’enguany ha inclòs la categoria de Còmic. Gabi Beltrán i Bartolomé Seguí han estat els guanyadors d’aquest I Premi Ciutat de Palma de Còmic amb el projecte “10 Historias de Barrio”. El jurat que ha escollit l’obra estava format, entre d’altres, per Max, Gallardo, Purita Campos o Álvaro Pons. Podeu veure unes quantes planxes de l’obra al bloc de Bartolomé Seguí.


22 de gener 2011

Nova exposició dedicada a Segura a Premià

Del 22 de gener al 27 de febrer al Museu de L'Estampació de Premià de Mar (Maresme) hi haurà una exposició homenatge a Robert Segura (Badalona 1927 - Premià de Mar 2008), un dels grans dibuixants de l’anomenada Escola Bruguera. Segura va ser el creador de personatges tan coneguts com Roberto Picaporte, Los señores de Alcorcón, Pepe Barrena, La Panda o Lily entre d’altres, personatges que van sortir publicats a revistes com Can-Can, Tio Vivo, TBO, Guay o Lily. En aquesta exposició podem veure una petita mostra de la seva obra, cedida, principalment, per a l’ocasió, per familiars i amics.

Completant aquesta exposició s’ha volgut fer una compilació d’altres dibuixants que, com Segura, han estat vinculats amb la població de Premià de Mar. Es podran veure obres d’històrics com Fernando Costa Vilaseca, José María Casanovas, Gerardo Llobet, Jaume Perich, Joaquín Blázquez, Ignaci Calvet, Jose González Navarro "Pepe"; dels components de "Premia 3" o "Taller de Premia 79" com van ser Carlos Giménez, Adolfo Usero, Luís Garcia, Alfons Font Carrera i de les noves genaracions com són Luis Lorenzo "Luis L. Herpe" i Carmen Omella "Kol" (creadors del fanzine Me gusta más que desayunar un herpe), Sonia Marco (del fanzine Tarta Tatín), Nora Laguna, Roger Ballebrera, David Bernad, Rafa Varga-Machuca Rico, Ferran Costa, Daniel i José María Casanovas.

La inauguració de la exposició es farà el dissabte 22 de gener a les 11.30 hores i anirà seguida d’una taula rodona. El Museu de l’Estampació de Premià de Mar està situat al carrer Joan XXII 2-8. L’horari és de dimarts a diumenge de 11.00h a 14.00h, i dijous tarda, de 17.00h a 19.00.

Font: Ficomic

18 de gener 2011

Un Saló ple de zombis


A la seu del Col·legi de Periodistes de Barcelona s’ha presentat aquest matí un avanç de la programació de la 29ª edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. La gran cita del món del còmic se celebrarà del 14 al 17 d’abril i tindrà novament el Palau número 8 de la Fira de Barcelona com centre d’activitats de l’event.

Un any més, el certamen torna a comptar amb una extensa llista d’autors estrangers invitats, que inclou noms de la talla de Kurt Busiek i Brent Anderson, creadors de l’aclamada sèrie Astro City; el guionista Garth Ennis amb obres com Predicador, The Authority o Crossed; Eddie Campbell, que presentarà La agencia de detectives Black Diamond; Charlie Adlard, dibuixant de Los Muertos Vivientes o l’autor alemany Reinhard Kleist, que presentarà una biografia en còmic de Fidel Castro. França estarà representada per estrelles de la talla del dibuixant Arthur De Pins; Camille Jourdy, premiada a l’edició de 2010 del Festival d’Angulema i el reconegut autor francès Edmond Baudoin. Sense oblidar-nos d’autors italians com Luisa Zancanella, dibuixant de Martin Mystère; Angelo Stano, creador gràfic de Dylan Dog i Alfredo Castelli i Giancarlo Alessandrini, creadors de Martin Mystère.

Les primeres exposicions anunciades són les dedicades a El arte de volar, premiada al passat Saló amb els guardons a la millor obra, guió i dibuix; a l’autor Rubén Pellejero, guanyador de la passada edició del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, i a Alfonso Zapico, Premi Josep Toutain a l’autor revelació. La gran exposició temàtica d’enguany serà la que unirà als morts vivents amb el còmic. Zombies. Ni morts ni enterrats és el títol de la mostra comissariada per Àngel Sala, director de Sitges Festival Internacional del Cinema Fantàstic de Catalunya.

A la roda de premsa han participat Xavier Mallafré, president de FICOMIC i del Gremi d’Editors de Catalunya; Àngel Sala, director de Sitges Festival Internacional de Cinena Fantàstic de Catalunya; Rubén Pellejero, guanyador del Gran Premi del Saló 2010 i autor del cartell d’enguany i Carles Santamaria, director del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Xavier Mallafré ha remarcat com el còmic “cada cop està més present a les llibreries generalistes, normalitzant un gènere i demostrant com cada cop va guanyant més adeptes”. A més, ha comentat que al tenir lloc uns dies abans del Dia del Llibre, el Saló del Còmic serà l’inici de les activitats d’una Setmana Santa cultural.

Per la seva banda, Ángel Sala ha explicat “que els tres events de la cultura pop més importants que se celebren al nostre país són el Saló del Còmic, el Saló del Manga i el Festival de Cinema Fantàstico de Sitges”. Ha senyalat que aquests tres certàmens inicien una col·laboració que “tots desitgem que sigui el principi d’una llarga amistat, creant unes sinergies per convertir-nos en el centre de la cultura popular europea”. Sala ha anticipat que l’exposició sobre zombies mostrarà la presència del gènere al còmic, el cinema, la televisió, la literatura i els videojocs.

Carles Santamaria ha comentat que a més de l’exposició tindran lloc tot un seguit d’activitats relacionades amb els zombies com tallers de maquillatge, de dibuix, concerts i un concurs de Cosplay amb morts vivents. El director del Saló ha insistit en la creixent relació que té la historieta amb el cinema, fet que ha propiciat la creació d’una nova categoria dels premis del Saló a la millor pel·lícula nacional o estrangera basada al còmic. Tant Àngel Sala com Carles Santamaria han coincidit en que el còmic, el cinema i els videojocs formen un puntal de la cultura actual. Per la seva part, Santamaria ha explicat que enguany tots els titulars del carnet de las biblioteques públiques de la Generalitat de Catalunya tindran l’entrada descompte, donat que es vol intensificar la relació del Saló amb el foment de la lectura.

Rubén Pellejero, autor del cartell, ha explicat que el seu objectiu ha estat “mostrar un mar de vinyetes, una vista que ens resulta a tots molt agradable”. Ha comentat que el personatge que apareix és Dieter Lumpen, “un personatge meu que evoca en la composició de la il·lustració al gènere dels detectius”.
Font: FICOMIC

Presentació de Barcelona TM a Barcelona

També avui dimarts presentació del còmic Barcelona TM (Norma); amb la presència d’alguns dels seus dibuixants i guionistes. La presentació es farà a la Llibreria Bertrand (Rambla Catalunya, 37 Barcelona) a les 19:30 h.

Presentació d'El invierno del dibujante a València

Avui 18 de gener, a les 19:00 h, es presenta a la FNAC Sant Agustí de València l'àlbum El invierno del dibujante, la nova novel gràfica de Paco Roca. Intervindran l'autor,  Mc Diego i Ramón Palomar.

17 de gener 2011

Entrevista a Oriol Garcia a Sàpiens

Oriol Garcia i Quera, Premi Especial ComiCat 2009, ha concedit una entrevista a Sònia Casas de la revista Sàpiens. L'autor recentment ha publicat Mallorca 1129. Jaume el Conqueridor a l'Editorial Casals.

Quan vas descobrir que volies dedicar-te a dibuixar la història del nostre país?
De petit, com molts nens, llegia còmics de pirates, del Far West… Quan vaig decidir que volia ser il·lustrador em vaig preguntar per què havíem d’estar llegint i dibuixant la història dels altres quan aquí teníem també de tot: cavallers, bandolers, batalles...

I ja mai més no has canviat de registre.
No, perquè m’hi sento molt còmode. Hi ha gent que em diu si no em canso de fer el mateix, però és que per a mi no és el mateix. No té res a veure treballar el segle II aC, el XI o el XVIII. A més, vist així, la narrativa també gira sempre al voltant dels grans temes: la revenja, l’odi, l’amor o l’ambició.

Tries el tema en funció de la documentació de què disposes, o ho fas a l’inrevés?
Primer penso el tema, i després miro si l’època històrica dóna prou com per fer-ne un còmic. Normalment, tots els períodes donen de si. Aleshores començo a documentar-me.

Font: Sàpiens

16 de gener 2011

La Pelitrúmpeli, nova revista valenciana de còmic en català

El vaixell de la pelitrúmpeli arriba les llibreries valencianes de la mà de l'Associació Cultural Moixama per entretenir i alhora divulgar les costums dels pobles del País Valencià. Aquesta revista infantil (...) tindrà com a eix vertebral un còmic en què aquesta embarcació voladora, la tripulació de la qual són xiquets i xiquetes amb ganes d'aventures, recorrerà la geografia valenciana coneixent la cultura i tradicions de cada un dels seus municipis. Al capdavant d'aquesta revista que promou la lectura en valencià, està David Carboneras, llicenciat en Belles Arts i component del grup musical Ovidi Twins. Al seu costat es troben els dibuixants Jesús Huguet i Víctor Santos, membres del col.lectiu Siete Monos, un grup de comicaires valencians creat a la dècada dels 90, així com Miquel, un contacançons i Didac Botella, escriptor de teatre, que també formen part del grup de nou persones que col.laboren en aquest treball, tots ells valencians. "A València hi ha una tradició de còmic ancestral i hi ha il.lustradors molt vàlids per això hem volgut aprofitar a la gent d'aquí", va destacar David Carboneras. (...)
Podeu llegir la notícia completa al web del periòdic aquí (la traducció és pròpia).

14 de gener 2011

Novetat: Zombillennium en català

Avui m’he endut una agradable sorpresa quan, entre les novetats del mes, m’he trobat a la llibreria l’edició en català del Zombillennium d’Arthur de Pins. Estrella Polar, dins la col·lecció Comic Books, s’ha encarregat d’editar aquesta peculiar aventura de zombis en la nostra llengua. Esperem que la resta de toms també els puguem llegir en català! (quan toqui).

Zombillenium 1: Greta
Arthur de Pins
Traducció de Glòria Roset Arissó
Estrella Polar
Col·lecció Comic Books
56 pàgines
13,95 €


En Zahner no es plantejava canviar de feina i ni molt menys s’imaginava que acabaria atropellat per una mòmia, un esquelet i un vampir. Tots tres són treballadors de Zombillennium, un parc temàtic de terror on cada cap de setmana hi van menys famílies a passar el dia. Però la vida dóna girs inesperats i sense necessitar currículum ni carta de recomanació en Zahner ja forma part de l’equip d’empleats del parc, és el nou encarregat de la paradeta de cotó de sucre. El dilema del seu cap és si convertir-lo en home llop o vampir... Treballar en una empresa de zombis, vampirs, homes llop, mòmies i bèsties de la nit és com a mínim tan difícil com fer-ho en una d’humans: les condicions del treballador no són millors.

Font: Grup 62

Demà fira a Mollet de joguines i còmics antics

Demà dissabte, de 10 a 20 hores, el Mercat Vell de Mollet del Vallès (Vallés Oriental) acollirà la primera edició de la Fira de Joguet i el Còmic antic i de col·lecció. Es tracta de 21 parades, la majoria de les quals estaran dedicades a tot tipus de joguines antigues.

En el tema de còmic antic s'hi podran trobar cinc parades dedicades a aquests articles. Aquesta fira està organitzada per l'Associació de Col·leccionistes de Mollet. El Mercat Vell està situat a la Plaça Prat de la Riba.

13 de gener 2011

Exposició d'originals dels Deam Bros a Barcelona

Del 13 de gener al 4 de febrer de 2011 es podrà visitar a l'Escola Joso una exposició de treballs dels Deam Bros. Per qui encara no sàpiga qui són els Deam Bros, sota aquesta signatura coral es presenta un brillant monstre de dos caps format pels germans Raúl i Daniel Deam, autors de Sèrie B (Glénat) i de la tira Walter & Beep que es publica en les pàgines de la revista El Jueves. La mostra està conformada per vint originals de Sèrie B acompanyats de les seves respectives reproduccions -tal com es poden veure al còmic acabat- i també de reproduccions de la tira Walter & Beep. Tot això ho podreu gaudir passant pel número 69 del carrer Na Violant d'Hongria de Barcelona.
Font: Glénat

12 de gener 2011

Ha sortit un nou número de Anatomia del còmic celoní

L'Ajuntament de Sant Celoni del Baix Montseny ha editat un nou número de la revista Anatomia del còmic celoní, Blue dream d'Yvan Mas. Amb aquest exemplar s'arriba al número 7 de la col·lecció Anatomia del còmic celoní, d'autors de còmics de Sant Celoni i rodalia. El primer va ser el d'Aranda, el segon el d'Edu Ducròs, el tercer el de Xavi Plana (a l'imatge), seguit de Martí Pey, Garci, Carles Puche i ara Yvan Mas.

L'Ajuntament va engegar aquesta col·lecció monogràfica d'autors amb l'objectiu de mostrar còmics inèdits, i d'altres ja publicats en revistes de Sant Celoni i el seu entorn més proper.

08 de gener 2011

Webcòmics en català


Tot començant el 2011, pot ser un bon moment per repassar els webcòmics en la nostra llengua que podem trobar a la xarxa. Si en sabeu algun altre, ho podeu afegir als comentaris d'aquest post.

Andrea Down.
Bibliotecaris de paper.
Cucs i Cuques. Creat per Daniel Boada. Histories publicades a Tretzevents i l'Avui.
Dimbo (El Forat).
Déu vos guard! Tires còmiques deuvosguardenques.
Elaborat assassinat de la família Beihud (L'). Creat per Miquel Rof. Es l'imatge de la capçalera.
El Pesca Còmics.
El tentacle. Webcòmic de Àlex S. Roca.
El Web Negre. Associació Cultural pel Foment de l'Humor i la Sàtira Els 4 gags.
Gargots.
Granotes de diumenge. Creat per Daniel Boada.
Granotes i Cuques. Creat per Daniel Boada.
Harry Potra.
Herois. Els còmics basats en la sèrie de televisió.
Hotel Porquí.
Joanot el Robot. Creat per Daniel Boada.
La hormiga seca.
La Universal.
La Tira de Cargols.
La vida segons el megacrac El webcòmic més jove. Creat per un noi de 9 anys.
Nadal al bassal. Creat per Daniel Boada.
Nicolau, el cuc addicte al sexe.
Primer de Primària.
Secundaris.
The Foratrix.
Tires d'El Forat.
Valga’m Déu!
Webcòmics. Portal de webcòmics.
ZombiePie. Autors: Joan Sallent, Isaac Garcia i Nat Guix.