31 de març 2009

Taller de Còmic a l'Estudi Xevidom

Club de lectura de còmics de la Biblioteca Pública de València


El Club de lectura de còmics de la Biblioteca Pública de València (Hospital 13) és troba l'últim dimarts de cada més. Així doncs avui 31 de març es reuniran a les 19:00 h. Es parlarà d'Arrugas, Watchmen i Niebla en el puente de Tolbiac.

Jorge Lorenzo a la Llibreria Universal de Barcelona

El pilot de Moto GP Jorge Lorenzo estarà avui a la tarda (17:00 h) a la Llibreria Universal de Barcelona (Ronda Sant Antoni 9) per presentar el còmic Lorenzo's Land, guionitzat per ell mateix i editat per Panini Comics.

30 de març 2009

V Jornades de Còmic de Castello 2009




El còmic prendrà Castelló la setmana que ve en les V Jornades comiCS_09

La setmana que ve arranquen les V Jornades de Còmic de Castelló 2009, entre els dies 1 i 4 d’abril, organitzades per l’Aula de Cinema i Creació Juvenil de la Universitat Jaume I i els col·lectius Fanzone i Freaks in Black, amb el suport de l’Ajuntament de Castelló, la Fundació Dávalos-Fletcher, Caixa Rural Castelló-Centre Social Sant Isidre, l’Escola d’Arts i Superior de Disseny i l’Espai d’Art Contemporani de Castelló. Enguany destaca la presència de David Lloyd dibuixant de V de Vendetta, portada al cinema recentment, així com la de Paco Roca, guanyador del Premi Nacional del Còmic 2008, o ABSENCE, famós blogger i expert en còmics i cultura pop.

Entre les exposicions destaquen “On està la meua moto voladora? Anticipació tecnològica en l’historieta dels anys 50” a la Llotja del Cànem, que explorarà les relacions que s’han donat entre còmics i ciència. Al Centre Social Sant Isidre es podrà visitar “NR2. Discos voladors”, una mostra col·lectiva d’autors de la Comunitat Valenciana, i a l’Escola d’Arts i Superior de Disseny es podrà gaudir de la mostra “Metamorfosi. Personatges de ficció en trànsit per diversos mitjans: historieta, literatura, cinema o videojoc”, que explorarà les relacions entre diferents arts visuals.

Paral·lelament es presentarà una publicació del Taller de Còmics dut a terme durant el passat any en què es mostraran els treballs realitzats pels participants durant el mateix. A més es projectarà la pel·lícula, no estrenada a Castelló, Els Cronocrímenes de Nacho Vigalondo, a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, amb l’assistència del creador del storyboard. També es projectarà V de ‘Vendetta' de James McTeigue als Neocine.

A més de les activitats habituals, l’organització durà a terme una campanya anomenada ‘Apadrina un còmic' durant els dies de les jornades per a difondre la lectura de còmics entre la població de Castelló.

Com a novetat enguany les Jornades tindran diferents seus dins de la ciutat, per al que han participat diferents entitats. Les seus seran la Llotja del Cànem, el Centre Social Sant Isidre, l’Escola d’Arts i Superior de Disseny, l’Espai d’Art Contemporani de Castelló i les sales Neocine Puerto Azahar.

Més informació i programa

29 de març 2009

Watchmen

Qualque cosa deu tenir el còmic (en general) que el cinema (també en general) no pot estar de parasitar-lo. Les dubtoses aliances entre les grans editorials de superherois i les productores hollywoodianes engendren tones de cel·luloide amb una qualitat inversament proporcional al seu èxit comercial, que ajuden a deixar per més envant la necessària reflexió sobre el sentit del que estan fent. La indústria cinematogràfica fa anys que ha entrat en una dinàmica fagocitadora de tot el que pugui suposar feina ja mig rosegada, i sovint les grans estrenes són adaptacions, una paraula que en molts de casos significa "falta d'idees pròpies".

El còmic no deu res al cinema, i molt manco el necessita. És una indústria que funciona molt bé fora dels canals tradicionals, que té una diversificació geogràfica, temàtica i estilística molt rica, així com un pes escàs de les adaptacions d'obres d'altres mitjans a aquest. Els guionistes de còmics més contestataris podrien suposar la clau d'una autèntica revolució del cinema perquè estan molt acostumats a no deixar-se dur per les modes o les imposicions d'uns productors que fan cinema perquè dóna més doblers que fer rajoles. Que donin carta blanca a un Frank Miller o a un Alan Moore per fer el que vulgui, però que ho faci ell; no val que gent més o manco voluntariosament ambiciosa faci un refrit d'algunes obres seves i pretengui emular en cinema el que representen en còmic. Sin City, The League of Extraordinary Gentleman, o From Hell així ho demostren. Per desgràcia la gent no té cultura comiquera (i no la donen les pel·lícules sobre còmics) i s'alaba amb l'efecte càmera lenta de The Matrix i rodalies, quan no és més que un videocliper intent d'emular el còmic en la seva qualitat innata d'accelerar o alentir l'acció. L'any 1990 va aparèixer Elektra Lives Again, de Miller, i els germans Wachowski, nou anys després, s'apropien de la idea, fent-se passar com a innovadors.

Ara ha tocat el torn a Watchmen, una obra que precisament va ser concebuda per Alan Moore i Dave Gibbons exprimint al màxim totes les possibilitats del còmic. De fet, la premissa creativa de Moore va ser "m'agradaria explorar les àrees on el còmic ha tengut èxit i els altres medis de massa no són capaços d'operar." Inspirat lleugerament en uns superherois de pa amb fonteta que DC Comics acabava d'adquirir, decideix posar-s'ho encara més difícil perquè crea una ucronia protagonitzada per uns personatges nous, que ningú coneixia (insistesc que estan superficialment basats en arquetips del gènere de superherois), partit d'un supòsit que a mi em pareix magnífic: animats per l'aparició de Superman en el primer número d'Action Comics, en data de 1938, una colla de gent anònima es disfressa de forma ridícula per fer justícia pel carrer al marge de la llei. Moore, britànic però amb una cultura universal tan sòlida com subtil, fa que aquest grup de justiciers disfressats es digui Minutemen, i dura uns quants anys fins que es dissol. Però aquests no són més que el referent del suposat grup que actua des de principis dels anys 60 fins que la llei Keene els prohibeix (tret del Dr. Manhattan i el Comediant). Tot i que Watchmen conté l'ésser amb més superpoders que ha existit mai en un còmic, el Dr. Manhattan, NO és un còmic de superherois. De fet, si la indústria dels superherois tengués una mica de vergonya, no faria dues dècades que fa com si Watchmen no hagués existit mai, perquè aquesta obra dinamita la mínima credibilitat que poden tenir els superherois disfressats.

Però Watchmen no és la millor obra publicada en paper gràcies a la seva temàtica. Només seria una simple obra mestra. És el que és gràcies a la seva estructura, mèrit tant del guionista com del dibuixant. Gibbons empra una planificació de pàgina molt monòtona: una quadrícula de 9 vinyetes verticals que dóna un ritme molt calculat a la història, construïda a base de bots temporals. Contràriament al que es diu, no és una novel·la gràfica, sinó una maxisèrie de 12 números. Els números senars fan avançar la història, i els números parells aprofundeixen en cada un dels 6 protagonistes, entrellaçant tota la informació que se'ns dóna en capes i capes que se superposen, possibilitant la seva lectura tantes vegades com vulguem, perquè en totes elles hi trobarem matisos, relacions i cites que ens havien passat desapercebudes.

Publicat al dBalears dia 21 de març de 2009

28 de març 2009

Novetat de Norma per Sant Jordi

Pel dia del llibre Norma Editorial publicarà un recopilatòri de les tires d' "Ot el Bruixot".



Ot el bruixot : Edició 40è aniversari
Picanyol
Cartoné
188 págs. B/N
19,95 €
ISBN: 978-84-9847-614-9

Ja fa 40 anys que el fill predilecte d’en Picanyol, l’Ot el Bruixot, ens acompanya cada quinze dies des de les pàgines de Cavall Fort. Des de NORMA Editorial volem celebrar tan assenyalada data amb una edició especial de les millors tires d’aquest personatge que ens té el cor robat a tots.






Presentàció d'Artfobia II a Figueres

Avui a les 19:00 h, s'inaugura al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres l'exposició Cifré & Cifré / Històries inoblidables. En el marc de la inauguració es presentarà a la Sala Brossa Frègoli del Museu l'obra Arfobia II, a càrrec de Sebastià Roig i amb la presència de Guillem Cifré i l'editor Paco Camarasa.

Els àlbums més venuts a França al 2008

Diuen que a França hi ha crisis en el sector del còmic. Quan veig les vendes, penso el mateix que deuen pensar algunes persones que viuen a l'Àfrica quan parlem nosaltres de la crisis econòmica.

Aquí publiquem una classificació dels àlbums de còmics més venuts al 2008 a França, Bèlgica i Suïssa (excloent manga). Son dades força aproximades a la realitat encara que es té de tenir en compte que deixen de banda les vendes fetes via Internet. Es un llistat de trenta obres publicat i comentat al magnific bloc de Manuel F. Picaud.

1 Titeuf 12, Le sens de la vie per Zep. Edicions Glénat. 495.400 exemplars venuts.
2 Blake et Mortimer 18, Le sanctuaire de Gondwana per Y. Sente, A. Juillard. B&M 266.600
3 Largo Winch 16, La voie et la vertu per P. Francq, J. Van Hamme. Dupuis. 204.400
4 Lucky Luke d’après Morris 3, L’homme de Washington per Achdé, Laurent Gerra. Lucky Comics. 136.600
5 Les Bidochon 19, Les Bidochon internautes per Christian Binet. Fluide Glacial. 130.600
6 Lanfeust des étoiles 8, Le sang des comètes per C. Arleston, D. Tarquin. Soleil. 127.100
7 Le Chat 15, Une vie de chat per Philippe Geluck. Casterman. 122.800
8 XIII Mystery 1, La mangouste per R. Meyer, X. Dorison. Dargaud. 99.400
9 Thorgal 31, Le bouclier de Thor per G. Rosinski, Y. Sente. Le Lombard. 93.100
10 Trolls de Troy 11, Trollympiades per C. Arleston, J.-L. Mourier. Soleil. 91.500
11 Le combat ordinaire 4, Planter des clous per Manu Larcenet. Dargaud. 86.700


De les editorials, el grup Média Participations (Lucky Comics, Blake & Mortimer, Li Lombard, Dupuis, Dargaud) arriba al lideratge en vendes al tenir cinc dels seus títols entre els 30 més venuts, mentre que l'editorial Soleil té dos títols, igual que el grup Flammarion (Casterman, Fluide Glacial).

Una sorpresa es que de 7.220.000 àlbums publicats només s'hagin venut 2.924.400, el que suposa que s'ha retornat o deixat de vendre un 60%, però també cal tenir en compte el gran tiratge de Lucky Luke que va aparèixer un mes abans de finalitzar l'any i de l'èxit de vendes Titeuf, que només porta quatre en el mercat, a ambdós els queden diversos mesos de vendes. No obstant això, el percentatge de devolucions ha augmentat en els últims anys.

Entre les temàtiques destaca l'humor en percentatge de vendes. Per exemple "Soer Marie-Thérèse donis Batignoles" ha venut un 76% de l'editat, i Jungle, amb "Els Simpson", aconsegueix vendre gairebé tots els seus exemplars. Quant als tiratges, la temàtica infantil (Titeuf, Lou, Cédric) representa l'equivalent de l'humor (d’Astérix als Barrufets) o del realisme (Blake i Mortimer, Llarg Winch, XIII Mystery, Li Scorpion...). Sobre les vendes, l'humor suposa un de cada dos àlbums venuts en el llistat. La fantasia publicada per Soleil (Lanfeust donis Étoiles i Trolls de Troy) i el sector infantil retrocedeixen en les seves taxes de vendes, respecte als seus tiratges en el mercat global. Evidentment ens concentrem en els trenta àlbums més venuts, sense tenir en compte la immensa majoria dels 4.712 títols publicats en 2008 (dels quals només 3.592 van ser novetats). No oblidem que només 95 sèries superen els 50.000 àlbums editats. Actualment sobrepassar els 20.000 editats o els 10.000 venuts constituïx un gran èxit per als autors en llengua francesa.

27 de març 2009

Exposició de còmic al Mvsevm: Víctor Centelles

El proper 2 d'abril, a les 19:30h., s'inaugurarà al Mvsevm (C/ Sant Llorenç 5) de Tarragona l'exposició de Víctor Centelles Pitu Trifàsic en "Qui és ningú", que es podrà visitar del 2 d'abril al 3 de maig.

Aquí teniu una mostra de l'exposició:

Font: Ariadna - associació cultural

26 de març 2009

Carles Santamaria parla del Museu del Còmic


Carles Santamaria, director del Saló del Còmic de Barcelona i secretari general de Ficomic, parla avui a El Periódico del futur Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya, que ha estat notícia aquests dies:
¿En quin punt està el projecte del Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya?
–El 17 de març, en una reunió dels representants del còmic i la il·lustració amb Josep Maria Carreté [director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat] i Daniel Solé [subdirector de Museus], es va aprovar el pla director que defineix els trets generals del futur Centre del Còmic i la­ ­Il·lustració de Catalunya.


Podeu llegir l'entrevista sencera al següent enllaç:

Taula rodona Watchmen, la revisió d'un mite dels còmics


La recent adaptació cinematogràfica de Watchmen segueix impulsant la celebració d'actes centrats en l'obra original.
Demà divendres, 27 de març, a les 12:30h, a l'aula 201 de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Valldonzella, 23 Barcelona), se celebrarà la taula rodona "Watchmen: La revisió d'un mite dels còmics", que comptarà amb la participació de Fernando de Felipe, Josep Rom i Dani Gómez.

25 de març 2009

Nominats als Premis del Saló del Còmic 2009

FICOMIC ha fet pública la llista de nominats dels Premis del Saló del Còmic d'enguany. A partir del dimecres 25 de març i fins el dijous 7 de maig, s'inicia la segona fase de les votacions a càrrec dels professionals que hauran d'escollir un sol candidat dels cinc nominats per categoria. Els guanyadors dels premis es donaran a conèixer la nit del 29 de maig en l'acte d'entrega de premis del certamen.

Els premis a l'autor revelació espanyol, millor obra d'autor espanyol, millor guió d'autor espanyol i millor dibuix d'autor espanyol, tenen una dotació de 3.000 euros cadascun. Els premis a la millor revista i millor fanzine reben respectivament 1.200 euros. El Premi a la Llibreria Especialitzada en Còmic (novetat d'aquest anys) consistirà en un estand de 12 metres quadrats gratis per al 28è Saló Internacional del còmic de Barcelona, que se celebrarà l'any que ve.

Millor obra estrangera publicada a Espanya el 2008:
  • Fun Home d’Alison Bechdel (Random House Mondadori)
  • Crónicas Birmanas de Guy Delisle (Astiberri)
  • La educación de Hopey Glass de Jaime Hernández (Ed. La Cúpula)
  • La Torre Oscura: El nacimiento del Pistolero de Stephen King, Peter David,
    Robin Furth, Jae Lee y Richard Isanove (Random House Mondadori)
  • RG Volumen 2. Bangkok-Belleville de Pierre Dragon i Frederik Peeters
    (Astiberri)

Premi Josep Toutain a l’autor espanyol revelació del 2008:
  • Jacobo Fernández Serrano (Vigo, 1971)
  • Alfonso Zapico (Astúries, 1981)
  • Pere Mejan
  • Javier Peinado
  • Max Vento (València, 1977)

Millor obra d’autor espanyol del 2008:
  • 36-39. Malos tiempos 2 de Carlos Giménez (Glénat)
  • Jazz Maynard 3: contra viento y Marea de Raule y Roger (Diábolo Ediciones)
  • La Revolución de los Pinceles de Josep Busquet y Pere Mejan (Dolmen)
  • El manual de mi mente de Paco Alcázar (Random House Mondadori)
  • Las serpientes ciegas de Felipe Hernández Cava y Bartolomé Seguí (BD Banda)

Millor guió d’autor espanyol del 2008:
  • Carlos Giménez per 36-39. Malos tiempos 2 (Glénat)
  • Raule per Jazz Maynard 3: contra viento y Marea (Diábolo Ediciones)
  • Jaime Martín per Lo que el viento trae (Norma Editorial)
  • Paco Alcázar per El manual de mi mente (Random House Mondadori)
  • Felipe Hernández Cava per Las serpientes ciegas (BD Banda)

Millor dibuix d’autor espanyol del 2008:
  • Jaime Martín per Lo que el viento trae (Norma Editorial)
  • David Rubín per Cuaderno de tormentas (Planeta DeAgostini Cómics)
  • Pablo Auladell per Soy mi sueño (Edicions de Ponent)
  • Roger Ibáñez per Jazz Maynard 3: contra viento y Marea (Diábolo Ediciones)
  • Pere Mejan per La Revolución de los Pinceles (Dolmen)

Millor revista espanyola de o sobre còmic del 2008:
  • Dolmen
  • Dos Veces Breve
  • Amaníaco
  • BD Banda
  • Argh

Millor fanzine espanyol del 2008:
  • Carne líquida
  • Gagarin
  • Rantifuso
  • Condorito Muerto
  • ¡Qué suerte! Número Molécula

Premi a la divulgació de la historieta 2008:

Premi a la llibreria especialitzada 2008:
  • Continuará (Barcelona)
  • Espacio Sins Entido (Madrid)
  • Madrid Cómics (Madrid)
  • Joker (Bilbao)
  • Universal (Barcelona)
Font: FICOMIC

Unicòmic 2009

Un any més els amants del còmic tenen una cita a l'Universitat d'Alacant, els propers dies 26,27 i 28 de març, on se celebra l'Unicòmic. Aquest any amb una llista de convidats d'autèntic luxe entre ells la llegenda de Marvel: Chris Claremont. L'únic apunt negatiu, de nou, és la complerta absència del valencià/català de la pàgina web i del bloc.

Llista de convidats

  • Antonio Martín
  • Chris Claremont
  • Diana Raznovichv
  • Doug Braithwaite
  • Jaume Ros
  • Jorge Iván Argiz
  • Ken Niimura
  • Noelia Ibarra
  • Pablo Auladell
  • Pilar Pomares
  • Álvaro Pons



Dijous 26 Matí. Reflexions al voltant del còmic (I). Aula Joan Lluís Vives. Facultat d'Econòmiques.
  • 10:00-10:30 Mitologia i Còmic, José Rovira Collado
  • 10:30-11:00 Ciutat i còmic. Joan Miquel Rovira Collado
  • 11:20-11:50 Videojocs i Còmic. Ramón Orts i Antonio Díez "Vuarnet"
  • 11:50-12:20 Quan els mons xoquen: Còmic i publicitat. Jaume Ros
  • 12:20-13:00 Buenos Aires a El Eternauta. Armando Sogorb Rogel
  • 13:00-14:00 Taula rodona

Dijous 26 Tarda. Trobada amb autors (I). Seu Universitària d'Alacant
  • 17:00-19:00 Diana Raznovich: escriptora i guionista argentina, autora de Sopa de Lunares y Mujeres pluscuamperfectas ...
  • 19:00-21:00 Ken Niimura: autor hispano-japonès, autor / dibuixant de Clockworld, Underworld Love, En el camino de la madeja, Historietas ...


Divendres 27 Matí.Reflexions al voltant del còmic (II). Aula Joan Lluís Vives Facultat d'Econòmiques.
  • 10:00-10:40 Còmic a les Noves Tecnologies. Álvaro Pons
  • 10:40-11:20 Història i Còmic: Antonio Martín
  • 11:40-12:20 Pedagogia i Còmic, Pilar Pomares Puig
  • 12:20-13:00 Literatura Infantil, intercultura i Còmic, Noelia Ibarra Rius
  • 13:00-14:00 h. Taula rodona

Divendres 27 Tarda. Trobada amb autors (II). Aula de Cultura de la CAM
  • 17:00-18:00 Felipe Hernández Cava: component d'El cobria i guionista de Soy mi sueño, El hombre descuadernado, V Girl, Bebop... Pablo Auladell: dibuixant de Soy mi sueño, El camino del titiritero, La torre blanca....
  • 18:00-21:00 Chris Claremont: guionista famós pel seu treball en X-Men, Lobezno, Excalibur, Star trek, Els 4 Fantàstics ...


Dissabte 28 Matí (10:00-14:00) Projeccions. Seu Universitària d'Alacant.
Presentació a càrrec de Javier García-Conde.
  • La mort de Superman
  • Hulk vs Thor
  • Renaissance
  • Batman: Gotham Knight

Dissabte 28 Tarda. Trobada amb autors (III). Seu Universitària d'Alacant
  • 17:00 Autors valencians de El Jueves.
  • 19:00 Doug Braithwaite: Dibuixant de Batman, Superman, The Punisher, 2000AD, Invasió Secreta, JLA: Justice ...

I per suposat, com en anys anteriors, una de les activitats paral·leles amb més èxit serà la marxa nocturna pel barri alacantí, on organització, autors i assistents es podran prendre unes cerveses al Cherokee o al Pixies. També afegir que l'assistència a les Jornades i les seves activitats és gratuïta i oberta a tots els públics. Concedits 2 crèdits de Lliure Configuració per la Comissió del CLEC. Informació i matrícula al Punt d'Informació de la Universitat d'Alacant, baixos del Paranimf. Tel 965 30 37 25. Correu: oficultura@ua.es Per aconseguir els 2 crèdits és necessària la matrícula.

Més info: Unicòmic 2009

L’Hospitalet és la primera opció per acollir el Museu Nacional del Còmic

El conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manel Tresserres, ha confirmat que L’Hospitalet del LLobregat és la primera opció per acollir el Museu Nacional del Còmic, tot i que la conjuntura econòmica actual està suposant un fre per al projecte. Tresserres ha fet aquestes declaracions davant la premsa en finalitzar la visita institucional que ha realitzat avui a L’Hospitalet acompanyat per l’alcaldessa Núria Marín.

El conseller ha visitat en primer terme el centre cultural metropolità Tecla Sala i la biblioteca central de L’H i posteriorment l’edifici de l’Harmonia. En acabat, s’ha referit a la possibilitat que L’H sigui la seu del futur Museu del Còmic, una idea que ja havia anunciat durant la passada inauguració del Saló del Manga.

“L’Hospitalet és la primera opció, però la conjuntura econòmica no ens està permeten gaires alegries”, ha dit. “És important que apostes de país es facin a ciutats com L’Hospitalet. L’entorn metropolità ha d’acollir enclaus culturals de referència. Ja que l’equilibri territorial no només passa per descentralitzar equipaments i dur-los terres endins. Per tant cal trobar un equilibri ponderat d’oferta distribuïda també en el cinturó metropolità. A més, L’H és la segona ciutat de Catalunya i això s’ha de notar”.

L'altre projecte que hi ha en els Països Catalans es un Museu del Còmic a La Massana (Andorra).

Vet aquí la Rita editat per La Galera

Gràcies a en Pau Bosch per la informació.

Vet aquí la Rita. Aventures i desventures de la Rita Pinyada
Marta Balaguer i Cristina Losantos
Cartoné
48 pàgines
13,00 €

Aventurera, innocent i divertida, la Rita és la més petita, i la més valenta, de la família de ratpenats. Li agrada jugar i tafanejar, conèixer tot el que l'envolta. L'acompanyen els pares i els seus germans. Tots plegats viuen en un castell ple de misteri... i de sorpreses.

24 de març 2009

Sessió de signatures de David Rubín a Barcelona

Demà dimecres 25 de març a les 19:00 h en David Rubín estarà signant exemplars de la seva obra Cuaderno de Tormentas a l'FNAC El Triangle de Barcelona (Plaça de Catalunya).

Guanyadors de la tercera edició de Manicòmics

A principis de més és van fer entrega dels premis del concurs de còmics de Manlleu, Manicòmics. Aquest any el guanyador ha estat en Marc Taña, que ja va compartir el primer premi l'any passat amb el nostre col·laborador autor de les Comicades! i responsable de perpetrar El tentacle ;-) l'Àlex S. Roca. Aquest any l'Àlex ha quedat segon amb aquesta magnífica pàgina que reproduïm a sota. No hem trobat cap imatge de l'obra guanyadora per reproduir-la també, en Marc o algú de l'organització ens en pot enviar una la penjarem juntament amb la de l'Àlex.

22 de març 2009

El jove Lovecraft al Saló

Diábolo Ediciones ha anunciat la publicació en català del primer volum de les aventures d'El jove Lovecraft de José Oliver i Bart Torres el proper mes de maig, coincidint amb el Saló del Còmic de Barcelona.

Després de vendre més de 4.000 exemplars de l'edició espanyola d'aquest primer tom, (i de preparar-ne la quarta edició) i d'anunciar-ne la propera edició en anglès (Young Lovecraft), durant el mes de maig es publicarà el segon volum en espanyol i el primer en català d'aquestes tires protagonitzades per aquest conegut personatge de la literatura universal i que podem llegir regularment al seu bloc.

Mor el dibuixant Puigmiquel

Àngel Puigmiquel, un dels autors d’historieta més destacats i polifacètics catalans, ha mort als 88 anys, segons va informar ahir l’editorial especialitzada Glénat.

Humorista gràfic, historietista, creador de dibuixos animats, periodista, fotògraf, realitzador cinematogràfic, cronista d’esports i toros i pintor, a més de seguidor incondicional del FC Barcelona, Puigmiquel era un autor excepcional que va crear obres mestres que han passat a la història dels mitjans. D’ell va arribar a dir Salvador Vázquez de Parga que «va saber elevar la historieta espanyola a nivells poques vegades igualats».



Exposició sobre món Manga a Barcelona


Inauguració el dilluns 23 a les 10 h. de l'exposició Un món Manga, dels i·lustradors Daniel Vedrell i Santi Casas. La mostra recull alguns dels principals personatges i estereotips de la coneguda col·lecció de llibres Mister Book of Manga. Els autors són ex-alumnes de l'Escola Joso, encarregada de realitzar el taller de Còmic Manga que tindrà lloc els dies 6,7 i 8 d'abril. Es podrà visitar de les 10 a les 22h. fins el 14 d'abril.

El lloc serà la Sala Àmbit Cultural (6a planta, Portal de l'Angel, Corte Inglés, Barcelona)

19 de març 2009

Debat sobre Watchmen

Divendres dia 20 de març, a les 20.00 hores, al Casal Llevant de Palma (Illes Balears) tendrà lloc un debat sobre Watchmen i la seva adaptació al cinema. Serà dirigit pels crítics de còmic Jaume Salvà i Lara i de cinema Paco Jeremy. De manera experimental, aquest debat serà transmès en directe per Internet i el podreu seguir a temps real des d'aquí mateix.



Stream videos at Ustream

17 de març 2009

Nova edició corregida de "ComiCat: Crítica, Articles i Guia del Còmic en Català 2008"

Edicions Per Tutatis! lliura una nova edició que corregeix el desajustos del llom i elimina certes pàgines en blanc sobreres (així a més és uns cèntims més barat).

ComiCat: Crítica, Articles i Guia del Còmic en Català 2008

ComiCat: Crítica, Articles i Guia del Còmic en Català 2008

calificacióncalificacióncalificacióncalificacióncalificación

8 hores de lectura
Autor: Equip ComiCat
Editor: Marc Pastor i Sanz
Categoria: Còmic
N° de pàgines: 142
Tamany: 108x175

7.71€


1 llibre + IVA + despeses d'enviament: 11.02€


ComiCat inclou totes les crítiques de còmic publicades al bloc de referència del còmic en català i una selecció dels articles més interessants, entre ells aportacions d'Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s’inclou una guia del còmic en català amb tots els títols editats el 2008.

ComiCat és un bloc sobre còmic en català realitzat per un conjunt d’amants d’aquest mitjà d’expressió. Volem compartir i difondre la nostra afició i potenciar especialment els còmics en català, tant de producció pròpia com en forma de traduccions, així com donar ressò a l’activitat que en aquest àmbit es desenvolupa a les terres de parla catalana.

Amb motiu del nostre primer any d’existència, hem volgut fer un recull d’allò més representatiu de la nostra activitat. El resultat és el llibre que ara teniu a les mans, que inclou totes les crítiques de còmic publicades al bloc i una selecció dels articles que ens han semblat més interessants. Entre ells n’hi ha que són textos cedits amablement per Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s’inclou una guia amb els còmics publicats en llengua catalana al llarg de 2008.

III Saló del Manga de València

El Manga a València no para, els propers 28 i 29 de març tindrà lloc a la Fira de València el III Saló del Manga de València. D'ençà que és va celebra la primera edició l'any passat ja en portem tres de salons a València que sembla ser que tindran una edició de primavera i una de tardor. Sóc pesat, ho se, però de nou, el català absent de la web i els cartells.

Premis Junceda 2009

L'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) ha obert la convocatòria per participar als Premis Junceda. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer i promocionar la il·lustració en 14 categories: animació; il·lustració aplicada a la multimèdia; científic; publicitat; editorial; premsa; còmic; humor gràfic; llibre text; llibre infantil de no ficció; llibre infantil ficció i llibre d'adult. També s'atorga el premi Junceda Ibèria, que premia la tasca dels il·lustradors de tot el territori espanyol i portuguès. Per últim, i fora de concurs, l'APIC premia amb el Junceda d'honor a un autor, persona, entitat, institució, etc. que s'hagi distingit per la seva contribució al món de la il·lustració.

En la convocatòria dels Junceda 2009 s'hi poden presentar obres publicades l'any 2008, a qualsevol lloc del món. Aquestes obres seran avaluades per un jurat format per il·lustradors guanyadors d'anteriors convocatòries i personalitats del món de la comunicació visual. Un representant de l'APIC completarà el jurat amb veu però sense vot.

Font: APIC

16 de març 2009

KAP guanya el Premi Gat Perich

Anem amb molt de retard però tot i això des de ComiCat no volem deixar de felicitar el ninotaire i col·laborador del bloc: KAP (Jaume Capdevila), que va ser guardonat aquest passat dissabte amb el Premi Internacional d'Humor Gat Perich. Recentment en Kap ha publicat la seva última obra, Manar! Manar!. Enguany l'humorista Andreu Buenafuente també ha estat guardonat amb el Premi Gat Perich d'Honor. De nou, felicitats KAP!!!

Seminari Bande Dessinée et Littérature a València

Els dies 24, 26 i 27 de març, Thierry Groensteen impartirà a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València el Seminari "Bande Dessinée et Littérature".
Las sessions s'impartiran en francès:
  • "Éléments de théorie comparée". Dimarts 24 de març, de 18:00h a 20:00h. a l'Aula S02.
  • "Formes importées: le roman graphique - le journal intime". Dijous 26 de març, de 17:00 a 19:00h., Sala de Graus (primer pis).
  • "Adaptations et parodies". Divendres 27 de març, de 12:00 a 14:00 h. Sala de Graus (primer pis).


Fenomen shojo: del Japó a Barcelona

Avui a les 19:00h a la Biblioteca Sagrada Familia (c/ Provença 480)de Barcelona tindrà lloc la xerrada Fenomen shojo: del Japó a Barcelona emmarcada dintre el cicle Còmic en Femení organitzat per la Xarxa de Biblioteques de Barcelona. La presentació anirà a càrrec de Maite Roldan, conductora del club de lectura de manga de la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra.

Font: Japanzone

Comicades! Watchmen 2

feu clic sobre la imatge per ampliar-la

Nova llibreria a València

Des de fa un parell de setmanes la ciutat de València té una nova llibreria especialitzada en còmics. Es tracta de Generación X, una botiga de la coneguda cadena madrilenya. La trobareu al Carrer Vila de Muro 5.

15 de març 2009

Mor el dibuixant José María Casanovas

El dibuixant de còmic José María Casanovas Magrí ha mort a l'Hospital de Mataró.

Nascut l'any 1934, Casanovas Magrí va començar la seva carrera l'any 1957. Entre els seus dibuixos, hi destaca una secció de capítols de la sèrie original El Jabato, la participació en la sèrie del Capità Trueno i diversos treballs en el còmic Joyas literarias, com El perro de los Baskerville i Un descubrimiento prodigioso. També va treballar al Regne Unit, Itàlia, Finlàndia, Alemanya i Estats Units.

Font: Avui

12 de març 2009

Lectura de Les aventures extraordinàries d'en Massagran a Reus

El proper dissabte, dia 14 de març, a les 12:00 tindrà lloc al Teatre Bràvium de Reus (Carrer de la Presó, 13) la lectura pública de l'obra de Josep Maria Folch i Torres Les aventures extraordinàries d'en Massagran.

L'acte, organitzat per Òmnium Cultural, vol sumar-se a les lectures simultànies d'aquesta obra que es realitzen arreu de Catalunya amb motiu de la celebració de la Setmana del Llibre en Català tot i continuant la tasca de difusió dels nostres autors que ha vingut realitzant l'entitat.

El text triat enguany és una recopilació de les narracions per entregues publicades a per primer cop el 1908 a la revista infantil Patufet, de la qual va ser director l'autor, Josep Maria Folch i Torres. L'obra (adaptada recentment en un còmic de notable èxit i, fins-i-tot, en una sèrie d'animació) narra el viatge divertit i delirant que Massagran, un noi barceloní de casa bona, realitza al voltant del món, i suposa una sàtira dels llibres d'aventures romàntics de moda durant el colonialisme. Es tracta, doncs, d'una bona ocasió per conèixer el text original, coincidint amb la celebració del centenari de la primera edició de la revista Patufet, pionera en la literatura per a joves i infants en llengua catalana.

11 de març 2009

El rei Jaume I a Lleida

El passat mes de desembre, coincidint amb la celebració del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I, Pagès Editors va publicar el còmic El rei Jaume I a Lleida, amb el monarca com a protagonista:

El rei Jaume I a Lleida
Autors: Josep Lluís Ferrer i Carlos Vila (dibuix), Jordi Borràs (color), Francesc Riart (documentació), Cristina Belenguer (Guió) i Ernest Belenguer (assessorament històric)
Col·lecció La Paeria, 28
ISBN: 978-84-9779-707-8
52 pàgs.
Tapa dura
21 x 29'7 cm.
PVP: 12 €


L'any 1208 va néixer Jaume I, ben probablement el monarca català sobre el qual més s'ha parlat i un dels pocs que va deixar testimoni escrit mitjançant la seva crònica. El seu regnat, a més de l'increment d'institucions polítiques -cas del Consell de Cent barceloní- es caracteritzà per les contínues batalles per conquerir els territoris que eren sota el poder dels musulmans (València i Mallorca) i per aquest motiu el rei va ser anomenat El Conqueridor. La presència del monarca a la ciutat de Lleida tingué una gran importància. Amb només sis anys hi va ser jurat rei i més tard hi va signar la seva primera carta. Va ser també des d'aquesta ciutat que Jaume I va cercar pobladors lleidatans per a les noves terres conquerides. Gràcies al rei Jaume Lleida va poder acunyar moneda i va obtenir el privilegi de Paeria l'any 1264. La vida del monarca transcorre, a més, gairebé alhora que la construcció de la Seu Vella, paradigma indiscutible del romànic català. Avui, vuit-cents anys després del seu naixement a Montpeller, la vida del rei Jaume segueix captivant els lectors.


Xerrada entorn a Tintín a la Biblioteca Tecla Sala


Xerrada: Entorn a Tintín

A càrrec de David Baker
Dimarts 17 de març a les 19 h

Més informació: (click a sobre per ampliar)

10 de març 2009

Taller "Enganxats als còmics" a Tarragona

El proper dissabte 14 de març a les 10:30 h. es durà a terme el taller "Enganxats als còmics: des dels orígens al magna" a la Biblioteca Pública de Tarragona (carrer Fortuny, 30) , adreçat a joves de 12 a 16 anys. Cal fer reserva prèvia a la Sala Infantil.

09 de març 2009

Watchmen, una bona adaptació?

Divendres 20 de març a les 20:o0 h al Casal de Joves de Llevant (Pere d'Alcàntara Penya 11, Palma) tindrà lloc el debat: Watchmen la pel·lícula, una bona adaptació? El debat estarà conduit pel nostre company i crític de còmic Jaume Salvà i pel crític de cinema Paco Jeremy. Es sortejaran els llibres Watching the Watchmen i W de Watchmen cortesia de Norma Editorial i Dolmen.

Exposició d'Originals de l'Entremaliat

El proper dimecres 11 de març a les 20.30h s’inaugura l’exposició d’originals del còmic L’entremaliat de Víctor Giménez, guanyador del Premi Coll del 2007 en la categoria de menors de 30 anys. El còmic, editat per Glénat , va ser presentat el passat Saló del Còmic de Barcelona. L’exposició tindrà lloc a la Casa del Mig, també coneguda com Punt Multimèdia de Barcelona, al barri de Sants (Parc de l’Espanya Industrial, carrer Muntadas, número 5, Barcelona).

Font: Glénat

06 de març 2009

Una illa enlloc: Traç de Guix

Antonio Martín ens cedeix aquest interessant pròleg al còmic de Miguelanxo Prado Traç de Guix, publicat en català per Glénat. (Traducció: Helena Muzás)
---

UNA ILLA ENLLOC

L’Illa....

L’illa com a metàfora de la solitud.
Tot home és una illa, tot home somia en un moment de la seva vida amb una illa.
Una illa a la qual fugir. Una illa en la qual refugiar-se. Una illa en la qual viure els somnis. Una illa en la qual és possible tot el que en la vida diària està prohibit.
Uns personatges en el límit de la incomunicació. Però també de les vivències.
A l’illa hi ha espai per a la malenconia i per als somnis.

L’autor...

En Miguelanxo Prado va créixer en un ambient cultural propici, envoltat de llibres, amb un pare a qui li agradava la novel•la, la història i l’art. A la seva infantesa, els còmics eren un element més del seu entorn quotidià. Sempre li va agradar dibuixar, com una passió. No és estrany per això que, quan ja estudiava arquitectura a la Universitat, descobrís que el seu verdader interès era explicar històries. El pas següent va ser lògic; deixar els plànols pel dibuix va ser una cosa natural, una decisió que en Miguelanxo Prado va prendre, però cap a la qual, alhora, es va deixar portar de forma natural.

En els primers moments va alternar la pintura amb la historieta. Pintava, exposava i venia els seus quadres... i la historieta era allà, esperant. Fins que, pas a pas, es va trobar que dedicava majoritàriament el seu temps i la seva intel•ligència a la historieta, i va ser llavors quan va abandonar comercialment la pintura, el món dels marxants i de les galeries. La seva primera historieta va aparèixer en un fanzine gallec i des d’allà va saltar a les revistes de còmics de Toutain, amb una primera historieta ambientada a l’univers de Lovecraft que es va publicar a la revista Creepy. Va iniciar així una trajectòria ascendent a les revistes de còmics dels anys 80: 1984, Comix Internacional, Caire, Cimoc, Zona 84... així com a la revista d’humor El Jueves. El seu reconeixement com a gran autor li va arribar abans a França que a Espanya.

Aviat va realitzar el seu primer llibre: Fragmentos de la Enciclopedia Délfica. I any rere any, historieta rere historieta, en Miguelanxo Prado va publicar diversos llibres de còmics: Stratos, Crónicas Incongruentes, Manuel Montano, Quotidania Delirante, etc., cada un amb la seva empremta personal, amb temàtiques i estils gràfics diferents, editats a diversos països. I va comprendre que, en el seu cas, els lectors seguien la seva obra per l’autor i no per un personatge concret. Va ser llavors, el 1991, quan en Prado es va plantejar realitzar amb total llibertat, sense encàrrec i amb guió propi, disposat a explicar el que ell volgués, una nova obra, Traç de Guix.

És a partir d’aquesta obra que en Prado va prendre consciència plena de la seva autoria, de què per realitzar una obra no és possible treballar sota les pressions de l’encàrrec, i va decidir que seria ell qui es marqués el ritme de treball. El qual li va portar de manera immediata i lògicament al convenciment i la decisió de què d’ara endavant només dibuixaria les historietes que li interessessin personalment com a autor.

Traç de Guix

La realització de Traç de Guix va significar pràcticament un període sabàtic per a en Prado, ja que, per escriure i dibuixar aquesta obra, va deixar de banda qualsevol altre treball i es va concentrar durant gairebé tres anys en la història que estava narrant, episodi a episodi. El resultat va ser impressionant pel que conta, per com ho conta i per la dissecció que fa dels seus personatges i de les seves vivències a l’illa. Tanta és la seva importància com historieta -pel seu dibuix, per la seva narrativa, per com descarna els personatges per ensenyar-nos les tripes de l’ànima-, com perquè era la primera vegada que l’autor es lliurava a fer l’obra que volia fer, sense encàrrecs, sense condicionants, sense terminis, sense ningú que volgués o pretengués tutelar el seu treball.

Encara avui, quan es parla amb en Miguelanxo Prado d’aquesta obra li brillen els ulls d’una manera especial. La prepublicació de Traç de Guix es va realitzar a la revista Cimoc a Espanya, i a la revista A Suivre a França, capítol a capítol, per lliuraments. I segons ha explicat el propi Prado, quan a la revista francesa van veure les primeres pàgines de Traç de Guix i els hi va explicar de què anava la història, gairebé els dóna un atac: tres personatges en una illa, que parlen, que actuen (i interactuen), sense que durant un munt de pàgines ocorri res especial, res sorprenent, gens extraordinari.... la idea no els hi cabia al cap.

Traç de Guix, obra màxima de l’autor, en la qual sintetitza la seva visió del viure, transcorre en solitud. Es tracta d’una història que narra l’experiència “impossible” d’un home que arriba a una illa i viu en ella una història que oscil•la entre el somni i la realitat, entre el present i el passat. És la seva obra més important i coneguda internacionalment, editada en llibre primer a França per Casterman el 1993, i després en una majoria de països europeus, entre ells Espanya; i ara, el 2008, arriba en llengua catalana. La importància de la mateixa ha estat reconeguda amb el Premi Alph’Art for the Best Foreing Album 1994 en el Festival de la Bande Dessinée de Angouleme, també el 1994 el llibre rep el Premi a la Millor Obra al Saló Internacional del Còmic de Barcelona i així mateix el Premi Spécial du Jury du Festival de Bande Dessinée de Sierre 94.

L’argument és, en síntesi, el següent: després de dies de navegació i tempesta, un home veu en l’horitzó una illa oceànica, més aviat un illot, que no figura a les cartes de navegació. Porta el seu vaixell fins a ella i l’amarra en un llarg moll coronat per un alt i gran mur blanc cobert de grafittis en tots els idiomes. Aquest espigó, en l’extrem del qual hi ha la petita illa, forma una línia al mar, com un traç de guix marcat en les aigües. A l’illa només ha una cantina, atesa per una dona i el seu fill, que és alberg i refugi dels viatgers, i més lluny, a la punta rocosa, un far abandonat. A l’illa hi ha un altre vaixell atracat, amb una dona que ha tornat a ella perquè creu que un dels missatges escrits en aquell mur, un missatge d’amor, està dirigit especialment a ella. A partir d’aquest plantejament s’encadenaran els esdeveniments.

Traç de Guix és un llibre construït a poc a poc, història per història, pàgina per pàgina, unes vegades amb la subtilesa del traç fi del suggeriment, que potser el lector casual no vegi i no llegeixi, i d’altres a destralades, perquè el lector fixi la seva atenció en el més immediat, en allò que l’autor vol mostrar-nos destacadament i que són fets claus de la història. Encara que caldria escriure de “les històries”, ja que l’obra està realitzada en capes narratives superposades, com un quadre, i les diverses històries, que admeten diferents lectures cada vegada que obro el llibre, ens porten a una espècie de vòrtex en el qual se subsumen les diferents accions. Per integrar-se finalment en aquest llibre excepcional. És el propi Prado qui ens adverteix a l’inici del seu llibre de les possibles lectures múltiples de l’obra a través de sengles cites de S.S. Van Dine i de Jorge Luis Borges.

En un món i en un temps, tan durs, tan materialistes, fins i tot cruels, com ara vivim, en Prado ofereix a Traç de Guix opcions properes al “realisme màgic” o, al menys, a una especial sensibilitat i atmosfera que permeten al lector apropar-se a aquesta història des de certa estranyesa, que els seus protagonistes són els primers en recalcar quan diuen: “Es diria que tot aquí, després d’una aparença real encobreix una essència estranya, com immaterial (...)”, “Potser res en aquesta illa no tingui cap finalitat i sigui aquesta la seva especial particularitat", “(...) Jo diria que és un lloc una mica estrany”. Per reforçar aquest sentiment, en Prado introdueix a la història referències i cites d’en Borges, d’en Bioy Casares, d’en Tabucchi. I tanca la història amb un text propi que deixa obertes les portes de la lliure interpretació als lectors.

Així, el lector de Traç de Guix participa activament en el desenvolupament de la història que en Prado ens narra a través del punt de vista d’en Raül, arrossegat per l’acció i les situacions que planteja l’autor, de manera que si text i dibuix es fonen en una narració completa, total, les imatges ofereixen a més la possibilitat d’un segona lectura, amb més deteniment, per la qual accedim al món privat de l’autor, a les seves obsessions i, sobretot, a una millor comprensió de l’univers en el qual es mouen els personatges. Això aporta més versemblança a l’obra, que en molts moments sembla que podria reflectir les històries particulars dels lectors, que així es converteixen en còmplices dels personatges. I senten amb ells l’angoixa del fet terrible d’estar vius, i sols.

Contemplada en conjunt Traç de Guix és una suma de silencis i incomprensions, de mitges paraules i de rebuigs, i sobretot de soledats. Hi ha amor i hi ha rebuig. Hi ha esperança i hi ha desencant. Així, mentre que el protagonista del llibre és en Raül, el viatger que a les primeres pàgines arriba a l’illa i que tornarà a ella al final en una recerca inútil de l’amor, són els propis lectors els testimonis privilegiats que, des de la seva pròpia solitud, viuen impotents les diverses històries de solitud que encarnen tots els personatges del llibre.

Personatges que viuen aïllats els uns dels altres, físicament i anímicament, però també aïllats materialment pel mar que envolta l’illa i que es converteix en un personatge més de la història, com el vent que hi bufa, com les gavines que la sobrevolen, com el far abandonat. Un aïllament que acaba per convertir-se en un buit absolut en el qual els personatges queden atrapats com en una presó. I tot això sense que en Prado recorri a un dibuix tremendista, a una acció desafurada, a grans gestos. L’autor en té prou amb insinuar una cosa que podria haver ocorregut, o no, amb accelerar les pulsacions dels seus personatges però no els seus actes. El dibuix és, com sempre en l’obra d’en Miguelanxo Prado, contingut, gens estrident: en els pitjors moments, quan s’accentua la tensió narrativa, els personatges no es debaten, no s’atabalen ni amb prou feines criden. I això accentua la sensació que l’illa és una presó i els seus habitants víctimes del destí.

Element bàsic de Traç de Guix és el color, obra directa d’en Prado. Un color pictòric que s’ajusta a cada capítol, i gairebé a cada pàgina, a la narració per reforçar-la i completar-la. El color és, a més, part de la posada en pàgina que realitza en Prado: sobre una base de color negre que va a sang, general per a totes les pàgines del llibre, les vinyetes de cada pàgina queden emmarcades per un color de fons que juga des dels blaus grisencs fins als marrons moradencs d’acord amb els colors i la llum dominants a cada pàgina. Finalment, la línia que emmarca cada vinyeta està dibuixada en tinta blanca, com un traç de guix... Aquesta paleta cromàtica serveix a en Prado per accentuar l’atmosfera de la seva narració, fins al punt que és tan important i forma part del relat com el mateix dibuix o els diàlegs.

Com a final, en Miguelanxo Prado ha afegit a la seva obra tres pàgines en les quals ret homenatge a en Hugo Pratt. I un nou epíleg, escrit expressament per a aquesta edició en català.

Antonio Martín

05 de març 2009

Recursos a Internet

Fa un temps que organismes privats o públics estan fent un esforç per posar en línia publicacions que han estat importants per al país.

A Arca, un dipòsit cooperatiu de preservació digital impulsat per la Biblioteca de Catalunya amb el suport del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) podem recuperar moltes revistes que ja no es publiquen. Desde En Patufet (1904-1913), a La Llumanera de Nova York (1874-1881) curiosa revista editada per catalans a Nova York, o Pel & Ploma (1999-1903).

A La Vanguardia podeu trobar la reproducció de tots els exemplars publicats desde la seva fundació al 1881. En el seu cercador hi trobareu informacions com el que va escriure al diari Víctor Mora a la mort d’Hergé al 1983 o com es feien els fanzines al 1994 per ordinador.

A la web de l'Ajuntament de Girona hi ha el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions. El projecte SGDAP treballa amb la digitalització de les capçaleres de premsa escrita, revistes i setmanaris que hi ha hagut a la ciutat des de l’any 1808. Articles com: El Saló del Còmic de Barcelona per Xavier Romero al Diari de Girona (maig 1995). El Còmic made in Spain per Àngel Quintana, dossier de 14 pàgines a Presència (juliol 1983). La crisi del còmic amb entrevista a Víctor Mora, Diari de Girona (abril 1999). El verí del còmic (El Víbora) per Àngel Quintana, Presència (febrer 1990). Entrevista a l,Albert Uderzo dibuixant d’Astèrix per Miquel Riera, Presència (desembre 1991). Entrevista a Quim Bou per David Brugué a El Punt (març 1995).