28 de febrer 2008

Nominats als Premis del Saló del Còmic 2008

Ficomic ha fet pública la llista de nominats als Premis del Saló del Còmic d'enguany. El dimarts 4 de març començarà la segona ronda de votacions, on participaran novament tots els professionals de la historieta d'Espanya i es demanarà el vot per a un sol candidat dels cinc nominats per categoria. Un cop rebudes les votacions de la segona ronda, quedarà establert el guanyador de cadascuna de les categories, el nom del qual es farà públic la nit del 18 d'abril en l'acte de lliurament de premis del certamen.

Els nominats són:

MILLOR OBRA ESTRANGERA PUBLICADA A ESPANYA AL 2007
  • El bulevar de los sueños rotos, de Kim Deitch y Simon Deitch (La Cúpula)
  • Lucille, de Ludovic Debeurme (Norma Editorial)
  • Nunca me has gustado, de Chester Brown (Astiberri)
  • R.G. 1. Riyad-sur-Seine, de Frederil Peeters y Pierre Dragon (Astiberri)
  • S, de Gipi (Sins Entido)

AUTOR REVELACIÓ ESPANYOL DE 2007

  • Carlös (Carlos Areces)
  • Roger Ibáñez
  • Clara Tanit
  • Alberto Vázquez
  • Carlos Vermut

MILLOR OBRA D'AUTOR ESPANYOL 2007

  • Arrugas. Paco Roca (Astiberri)
  • El Evangelio de Judas. Alberto Vázquez (Astiberri)
  • Bienvenido al mundo. Enciclopedia Universal Clismon, de Miguel Brieva (Reservoir Books)
  • Jazz Maynard (1) Home Sweet Home, de Raule y Roger Ibáñez (Diábolo Ediciones)
  • María y yo, Miguel Gallardo (Astiberri)

MILLOR GUIÓ D'AUTOR ESPANYOL 2007

  • Arrugas, de Paco Roca (Astiberri)
  • El Evangelio de Judas, de Alberto Vázquez (Astiberri)
  • El gabinete del doctor Salgari, de Santiago Valenzuela (Astiberri)
  • Bienvenido al mundo. Enciclopedia Universal Clismon, de Miguel Brieva (Reservoir Books)
  • María y yo, Miguel Gallardo (Astiberri)

MILLOR DIBUIX D'AUTOR ESPANYOL DE 2007

  • El Evangelio de Judas, de Alberto Vázquez (Astiberri)
  • Bienvenido al mundo. Enciclopedia Universal Clismon, de Miguel Brieva (Reservoir Books)
  • Jazz Maynard (1) Home Sweet Home, de Raule y Roger Ibáñez (Diábolo Ediciones)
  • Orn: Historia Universal, de Quim Bou (Dolmen)
  • Psico Soda, de Carlos Vermut (Dibbuks)

MILLOR
REVISTA ESPANYOLA 2007
  • Amaniaco
  • Argh!
  • Dolmen
  • Dos Veces Breve
  • El Manglar

MILLOR
FANZINE ESPANYOL 2007
  • Fanzine enfermo
  • Rantifuso
  • Trauma
  • Usted
  • Gagarín

PREMI A LA DIVULGACIÓ 2007

  • Manuel Darias
  • Pepo Pérez
  • Álvaro Pons
  • Jaume Vidal
  • Yexus

Font: Ficomic

Ninotaires catalans (tercera part)

La premsa catalana avui

El panorama actual es resumeix així: tenim nou diaris de difusió general; dos dels quals són exclusivament en català, Avui i El Punt (que publica edicions locals diferenciades); quatre és fets fora de Catalunya, que havien dedicat molt espai a realitzar fins i tot una edició encartada per Catalunya, però que han reduït i minimitzat el contingut local, son: ABC, El Mundo del siglo XXI, El País, La Razón i Público (fet majoritàriament a Madrid, però amb capital català). Finalment, dos diaris fets a Catalunya en castellà: La Vanguardia i El Periódico de Catalunya (si bé des de fa deu anys aquest ofereix una edició catalana traduint els mateixos continguts). A la premsa local hi ha diverses capçaleres de gran implantació en el seu territori: Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, La Mañana, Regió7, Segre, El Punt (amb edicions per barcelona, Barcelonès nord, Maresme, Vallés Occidental, Penedès, Tarragona-Terres de l’Ebre i Girona); a més dels no diaris El 9 Nou, El 9 Punt i el Diari d’Igualada. Hi ha també la premsa diària econòmica: Cinco Días, Expansión, La Gaceta de los Negocios, Negocio, El Economista. Dos diaris del port de Barcelona: La gaceta de El Vigía, i Marítimas. I cinc diaris d’informació esportiva: dos que venen de Madrid: Marca i As, dos fets a Barcelona en castellà: Sport i Mundo Deportivo i un en català: El 9 esportiu de Catalunya. Ah, i la premsa gratuïta: Metro directo, 20 minutos, Qué! i ADN a Barcelona, Aquí a Reus, Bon Dia Lleida a la capital de la Terra ferma, i els diaris del grup Més, que han durant uns anys amb edicions a Salou, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Cugat, Sabadell, Manresa, Tarragona i Vic, on s’havien associat amb La Marxa. M’agradaria també haver estudiat la resta de premsa a terres de parla catalana, des de la Catalunya Nord i Andorra a les illes i al País Valencià, però aquesta web no tè pressupost per desplaçaments...

Si hi repassem els ninotaires, a ABC no n’hi ha cap de català. A El País hi tenim Romeu, des de fa trenta anys amb les aventures de “Miguelito” i la seva colla. A l’edició catalana d’El Mundo hi tenim Pallarés amb un acudit diari. Fa temps, en alguns exemplars de l’edició catalana de La Razón hi havia una vinyeta signada per Víctor. Al jove diari Público hi trobem cinc acuditaires, i entre ells el manresà Manel Fontdevila a les primeres pàgines.

A La Vanguardia hi ha dos pesos pesats que hi publiquen a diari: Toni Batllori a les pàgines de política i el duet format per Ventura i Coromina a les pàgines d’opinió. Després, amb diversa periodicitat no diària. a les pàgines d’opinió les signatures de Krahn i Kap; al Magazine, Joma, Labanda i Krahn amb el ja clàssic “Dramagrama.
A El Periódico de Catalunya la vinyeta diària situada a la pàgina d’opinió la fa l’insuperable Miquel Ferreres, més una tira còmica “Familia Tipo” d'Horacio Altuna. També Nando hi signa petites vinyetes, a més de Tássies i Juanjo Sáez que hi publiquen els diumenges i Alfons López el dilluns. El Dominical d’El Periodico no té cap ninotaire català.

A l’Avui l’acudit diari és a càrrec de l’entranyable Fer a la pàgina dos (i els diumenges a primera plana). L’Avui també publica les “Granotes i cuques” de Daniel Boada i una altra tira de Montesol. En el suplement esportiu dels dilluns hi ha “La traveta” que signa Pepe Farruqo i Cifré els dijous.

A El Punt, hi ha un acudit editorial per a totes les edicions, a càrrec de l’efectiu Jap, i la tira de Jordi Soler i el seu Sísif. Segons les edicions s’hi pot trobar, a més, les vinyetes de Lluís Puigbert, Xavi Torrent i L’Avi.

És lògic que els dibuixants que hem esmentat fins ara siguin més coneguts, car treballen en els mitjans de més difusió. De tota menera, la premsa local catalana compta amb ninotaires de gran qualitat, amb un nivell a voltes superior a noms molt més coneguts de la premsa estatal. Si be, potser no tenen la difusió dels que hem esmentat abans, mantenen l’interès i l’estimació d’un gran nombre de lectors: al Diari de Girona hi trobem Bergé; al Diari de Sabadell, Escoda; al Diari de Tarragona, Faro; als diaris de Lleida, Marçal i Pep Monyarch publiquen a La Mañana, i Ermengol al Segre. Al Diari de Terrassa, hi signa a diari el Sr. Edi, i Alavedra hi fa una tira els dissabtes; al Regió7 hi trobem Manel Puyal, més Ricardo Peregrina i Kap amb acudits setmanals de suplements per al Baix Llobregat i el Berguedà respectivament; al Diari d’Igualada hi havia les signatures de Cosmos, Celdoni Martí, E.R. i Martí Garrancho (no se si en l’actualitat hi continuen perquè a l’actualitzar aquest text no he tingut temps de consultar-ne cap exemplar). A El 9 Nou/9 Punt hi ha Lluís Capdevila, Subi, Pilarin, Cli, Ran i Xavi Torrent (segons si es tracta l’edició del Vallés Oriental, Vallés Occidental, o Vic).

A la premsa econòmica, hi trobem a Napi i Pepe Farruqo com a acuditaires diaris de El Economista. I en premsa esportiva, en Caye a l’Sport, Kap a Mundo Deportivo, i L’Avi. a El 9 esportiu de Cataluya.

A la premsa gratuïta de Barcelona no hi trobem ninotaires catalans. Ben pocs n’hi ha als gratuïts d’altres poblacions, tan sols he pogut veure acudits de Napi al Més Tarragona, Aleix Saló al Més Sabadell, Balasch, que va deixar La Mañana pel Bon Dia Lleida, i Toni Donada al Més la Marxa. El gratuït Aqui de Reus, publica una tira còmica anomenada Xavals, amb guió de F.X. Pérez i dibuixos de Sánchez, Moreo, Antonio L.A. i Dani; i diverses edicions del diari Més, vinyetes de UPL, inicials de l’alacantí Ulises Ponce López.

Tot això pel què fa a premsa diària. D’alguna manera, cal fer menció, encara que no sigui de manera exhaustiva (ho sento, però a algun lloc cal posar els límits), dels ninotaires que treballen en publicacions setmanals i també la tasca d’interessants dibuixants que publiquen la seva obra en altres mitjans de periodicitat encara més espaiada (quinzenals, mensuals, trimestrals) a portals web o blocs. En aquest grup hi hauria autors com Paco Mir, Óscar Sarramia, Guillem Cifré, Joan Rubio , Ferran Martín, Ricard Peregrina, Yorgos, o Llorenç Pubill... O ninotaires que des de Catalunya publiquen en mitjans que no son catalans, com Juanjo Escofet al diari Certo de Barbanza, o Quim (Joaquim Paneque Figuerola) al Diario Siglo XXI.

Ninotaires catalans I
Ninotaires catalans II
Ninotaires catalans III
Ninotaites catalans IV

27 de febrer 2008

Presentació de La Revolución de los Pinceles

El proper divendres 29 de febrer se celebrarà a les 19:00 h una presentaciò a la llibreria Universal de Barcelona (Ronda Sant Antoni 9, Metro L1 Urgell i L2 Sant Antoni) de La revolución de los pinceles l'obra de Josep Busquet i Pere Mejan que es possarà a la venta aquest mateix dia publicada per Dolmen Editorial.


26 de febrer 2008

Novetats de Glénat pel març

Ja està disponible la llista de novetats en llengua catalana de la editorial Glénat pel mes de març. Aquest mes tenim una nova entrega de la genial obra de Bernet i Abulí: Torpedo:
SAKURA, LA CAÇADORA DE CARTES 4 - CLAMP
De sobte, apareix un enorme laberint davant de la Sakura i els seus amics!
I a dins, es troben la senyoreta Mizuki, la nova professora de matemàti-
ques... Continuen succeint diversos fets misteriosos i sempre hi estan invo-
lucrades las Cartes de Clow i la senyoreta Mizuki!

BLEACH 11 - Tite Kubo
Per fi comença la batalla a l'interior del Seireitei! L'Ichigo s'enfronta a en
Madarame, mentre que en Ganju pateix els violents atacs d'en Yumichika.
D'altra banda, l'Orihime i l'Ishida topen amb un enorme shinigami. Finalment,
l'Ichigo enfila el camí que l'ha de portar a la torre on hi ha tancada la Rukia.
Però la silueta del seu enemic Renji s'hi interposa...


MUSCULMAN 16 - Yudetamago
Un cop s’han decidit els equips que es veuran les cares a la gran final per la
disputa del tron del Palneta Múscul, ambdós equips es disposen a preparar-
se pel grandiós esdeveniment. Com es desenvoluparan els fets? No et per-
dis la recta final d’aquesta exitosa sèrie protagonitzada per en Muculman i
els seus amics!

NARUTO 22 - Masashi Kishimoto
En Chôji s'empassa l'orgull i aconsegueix derrotar en Jirôbô, però finalment
també cau... D'altra banda, en Shikamaru, en Naruto, en Neji i en Kiba assu-
meixen que s'hauran d'enfrontar als ninges d'Oto per separat. En Neji s'en-
fronta amb el byakugan a en Kidômaru, que fa anar uns fils similars a una
teranyina. Comença una batalla a mort!

FUSHIGI YÛGI: EL JOC MISTERIÓS (EDICIÓ INTEGRAL) 8 - Yuu Watase
La Miaka i en Taka tornen al seu món després d’aconseguir la tercera pedra,
però l’amenaça d’en Shigyô espera a la Miaka a l’institut... I a sobre, el rellot-
ge que conté l’esperit del déu Suzaku acaba esmicolant-se... Com se’n sor-
tiran la Miaka, en Taka i els seus amics? No et perdis el penúltim volum d’a-
questa emocionant sèrie de fantasia, amor i acció.

INU-YASHA 30 - Rumiko Takahashi
En Hakudôshi, una altra de les sinistres creacions d'en Naraku, està decidit
a aconseguir l'últim fragment de l'Esfera... L'Inu-yasha i companyia s'hi hau-
ran d'avançar per impedir-ho!

TORPEDO 3 - Jordi Bernet/ E. S. Abulí
Tercer volum de 5 d’aquesta sèrie editada per primer cop en català, protago-
nitzada per l’assassí a sou italoamericà més famós dels còmics de sèrie
negra. En aquest es troben els àlbums: Hi havia una vegada, a Itàlia..., La
llei del taló i Toccata i fuga.


Podeu veure'n les portades al PDF amb les novetats de març

II Premi Josep Coll d'Àlbum de Còmic

Amb el propòsit de potenciar l’edició de còmics d’autors residents a Catalunya, l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) convoca la segona edició del premi Josep Coll per a àlbum de còmics. L’APIC pren el nom del gran dibuixant d’historietes Josep Coll com a denominació dels seus premis i com a homenatge a tots els autors catalans que han contribuït al desenvolupament del còmic.

La convocatòria d’aquest concurs s’ajustarà a les bases següents:

1. En el Premi Josep Coll hi podran participar aficionats i professionals de la historieta residents a Catalunya majors de 18 anys. El premi Josep Coll constarà de dues categories diferents, una adreçada a guionistes i dibuixants de còmics de 18 a 30 anys, i una altra per a autors de 31 anys endavant. Per poder presentar-se caldrà que almenys l'il·lustrador sigui resident a Catalunya. Tanmateix, la participació en qualsevol de les dues categories vindrà marcada per l'edat de l'il·lustrador. El premi per a cadascuna de les dues categories tindrà una dotació econòmica de 6.000 € (menys la deducció de l'IRPF) i la publicació de les dues obres guanyadores. Aquest import suposarà un avanç dels drets d’autor o royalties per la publicació de l’obra.

2. Per concursar s’ha de presentar una proposta d’àlbum de còmics, bé en una història llarga, bé en diferents historietes curtes amb algun nexe comú. La proposta constarà de vuit pàgines de còmic ja acabades i preferiblement retolades, que formaran part d’un àlbum que tindrà una extensió de 46, 54 o 62 pàgines de còmic, en color o en blanc i negre. La proposta la poden presentar un equip de guionista i dibuixant o bé una sola persona que escrigui i dibuixi la seva pròpia història; no s’admetran propostes només de guionistes. Les obres proposades podran estar realitzades en qualsevol estil gràfic i/o tractament de gènere, de caràcter experimental, realista o humorístic.

3. Les propostes es presentaran impreses dins d’una carpeta, en fulls de format DIN A-4. Aquesta carpeta ha d'incloure: un primer full amb el nom, cognoms, adreça i telèfon o e-mail, en cas de tenir-ne, de l’autor o autors, així com el títol de l’obra (no s’admeten pseudònims); entre dos o tres folis amb un resum el més complet possible de la història i una petita fitxa dels personatges principals, i un mínim de vuit pàgines de còmics ja acabades i preferiblement retolades. No s’admeten originals, només impressions. Les pàgines presentades a aquest concurs no han d'haver estat publicades ni parcialment ni totalment amb anterioritat; només es tindrà en compte el material inèdit. Els textos es poden presentar en català o castellà.

4. Les propostes d’àlbums podran ser enviades o portades a mà fins al 14 de març del 2008, a les 14.00 hores, a la seu de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (Balmes, 205, 1r 1a B. 08006-Barcelona).

5. Les dues categories del Premi Josep Coll seran concedides per un jurat format per reconeguts professionals dels còmics, i la seva composició es farà pública amb anterioritat a la reunió. El jurat donarà a conèixer els noms dels guanyadors durant la 26a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona del 2008. Els premis no es podran declarar deserts, i no hi haurà cap menció especial.

6. Les dues obres guanyadores del II Premi Josep Coll seran publicades en català i castellà per Ediciones Glénat, que serà responsable de la producció i edició dels àlbums en les dues llengües.

7. Les persones guanyadores de cada una de les categories es comprometen amb l’acceptació del premi a lliurar a Ediciones Glénat no més tard del 30 de gener del 2009 la proposta completament desenvolupada i llesta, sigui en paper o en suport informàtic, per ser publicada en format àlbum.

8. Les dues obres guanyadores està previst que es publiquin el mes d’abril del 2009 en català i en castellà respectivament, en l’àmbit de l’Estat espanyol. Els guanyadors signaran un contracte d’edició amb Ediciones Glénat respectant l’esperit dels contractes d’edició pactats amb la Federació del Gremi d’Editors d'Espanya.

9. L’APIC abonarà al autors un 25% (1.500 €) de la dotació econòmica total de cada premi (6.000 €) en el moment de ser proclamats guanyadors del II Premi Josep Coll; la resta de la quantitat (4.500 €, menys la deducció de l'IRPF) serà lliurada en tres pagaments que es faran efectius en unes dates prèviament pactades amb l’APIC; el darrer dels pagaments coincidirà amb el lliurament definitiu de les obres.

10. L’APIC declina tota responsabilitat pel que fa a l’autenticitat de les dades expressades pels participants en els dossiers. L’APIC es reserva el dret d’utilitzar i reproduir les obres exclusivament amb finalitats promocionals del premi i també la possibilitat d’exposar les obres guanyadores. La participació en la convocatòria implica la plena acceptació d’aquestes bases.

11. Les carpetes amb les propostes es podran recollir a la seu de l’APIC a partir de la setmana següent a la celebració de la 26a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona del 2008. Transcorreguts sis mesos des d’aquesta data, tenint en compte que no són obres originals, l’APIC no les utilitzarà ni les conservarà.

Aquí podeu descarregar les bases en PDF
Font: APIC

25 de febrer 2008

Presentació d'Encuentro a Barcelona

El proper dijous, 28 de febrer, a les 10:00h, es presenta a la llibreria Arkham Cómics de Barcelona (C/Xuclá, 16) l'álbum Encuentro, de Jordi Pastor (Edicions de Ponent).

Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya

Tal com havia fet públic el diari El Punt fa 2 setmanes el dijous passat el Departament de Cultura de la Generalitat va confirmar que ja s'està treballant en l'avantprojecte presentat per FICOMIC sobre la futura creació del Centre Nacional del Còmic i la Il·lustració de Catalunya. Ara el projecte ha de ser sotmès a un estudi museològic per tal de que aquest pugui veure la llum. Una comissió oficial conformada per membres del Departament de Cultura, de FICOMIC i de l'APIC seran els responsables de tirar aquest projecte endavant.

L'avantprojecte presentat per FICOMIC se centra en tres eixos centrals:
  • La recuperació, conservació, catalogació i exposició del patrimoni del còmic català.
  • La divulgació al gran públic.
  • La formació d'un espai de diàleg amb altres mitjans com la literatura, el cinema o les arts plàstiques.
En l'actualitat l'únic projecte lleugerament similar existent a Catalunya és el Museo del Comic, una iniciativa privada que te la seva seu al Castell de Montjuïc.

La Conselleria també va confirmar la inclusió de la categoria de còmic dins els Premis Nacionals de la Generalitat de l'any en curs. Sembla que aquest anys serà l'any del còmic en català!!! Quantes bones noticies, esperem que tot això esdevingui una realitat ben aviat.

24 de febrer 2008

La intertextualitat de Calvin and Hobbes

La llibreria Norma Còmics de Palma comença un cicle de col·loquis sobre còmic amb aquesta xerrada.

Cada mes es convidarà una persona rellevant dins el món del còmic, que parlarà d'una obra, si és possible, en presència de l'autor.

23 de febrer 2008

Exposició de Tintín a Reus

El Centre de Lectura de Reus conjuntament amb el Pla Educatiu d’Entorn de la ciutat ha organitzat l’exposició «Tintín al Centre de Lectura», que es va inaugurar el passat 15 de febrer a la sala Fortuny de l’entitat i que restarà oberta fins al dia 8 de març. L’exposició compta amb materials diversos com ara cartells de còmics en català i material pedagògic en català i francès.

Relacionades amb l’exposició es realitzen una sèrie d’activitats pedagògiques, el calendari de les quals és el següent:

FEBRER

  • Dilluns 18: «Els Cigars del Faraó», taller a càrrec de Ciència Divertida. Aquesta activitat va adreçada a alumnes de P5 i CI de primària. Les sessions matinals seran a 2/4 de 10, 2/4 d’11 i 2/4 de 12 i a la tarda a les 6.
  • Dimecres 20: «Tintín al País dels Sòviets», xerrada a càrrec d’Eduard Montané. Aquesta activitat va adreçada al 2n Cicle d’ESO, batxillerat i públic en general i es farà a ¼ de 9 del vespre.
  • Dilluns 25: «Tintín al Congo», taller de contes. Aquesta activitat va adreçada al CI i CM de primària, i es farà a les 5 de la tarda.
  • Dimecres 27: «Tintín a Amèrica», taller de manualitats a càrrec de l’Associació Cultural Dolors Vives. Aquesta activitat va adreçada CM i CS de primària i es farà a 2/4 de 4 i a les 6 de tarda.

MARÇ

  • Dilluns 3: «Tintín al Tibet», xerrada a càrrec de Carles Esporrín Molas. Aquesta activitat està adreça a alumnes de batxillerat i públic en general i hi podreu assistir a ¼ de 9 del vespre.
  • Dimecres 5: «El ceptre d’Ottokar», joc de pistes. Aquesta activitat es portarà a terme a les 10 del matí.

El Centre de Lectura de Reus continuarà amb aquest cicle d’activitats durant el proper curs escolar, motiu pel qual expressa el seu desig de poder comptar amb la col·laboració d’associacions, centres educatius i socis per tal d’ampliar el ventall d’activitats sempre lligades a aquest clàssic del segle xx.

A més, el Centre de Lectura fa una crida a la col·laboració per a poder realitzar una exposició de fotografies centrades en aquest personatge:

També per a aquestes activitats voldríem comptar amb la vostra col·laboració per poder exposar un recull de fotografies (objectes, edificis, personatges i qualsevol element que us recordi el món de Tintín). Aquestes fotografies les podeu enviar al c/e. biblioteca@centrelectura.cat, o deixar-les a la secretaria del Centre.
Gràcies, per endavant, per la vostra col·laboració.

Font: Centre de Lectura de Reus

22 de febrer 2008

Barcelona a trenc d'alba

Barcelona a trenc d'alba
Alfonso Font i Juan Antonio de Blas
Ediciones Glénat

Col·lecció Lavínia

48 pàgines, tapa dura, color
12 €


Quatre cadàvers apareguts en el port no era un fet especialment destacable en una època convulsa repleta d’enfrontaments entre grups anarquistes i els pistolers de la patronal. Però en aquesta ocasió el periodista Pere Marsé (abans Juan/Joan Camblor, antic company d’armes de Pancho Villa) estirarà el fil del que semblava un altercat més per trobar-se amb una intrincada trama tant criminal com política, en la qual participen personatges com Buenaventura Durruti, Antonio Escobar o Lluís Companys.

Barcelona a trenc d'alba és un còmic que destil·la novel·la negra pels quatre cantons. I a més és gènere negre propi, ambientat a la Barcelona pre-Guerra Civil, un dels moments històrics més efervescents de la ciutat, en plena crisi del pistolerisme, just abans del cop d'estat de Primo de Rivera. Europa acabava de sortir de la Primera Guerra Mundial i ja s'estava preparant el terreny per la següent. En aquesta Barcelona convivien personatges cabdals per a la història del país com Durruti o Companys, i en aquesta Barcelona els teus ideals et podien portar directe a la fosa amb un tret al cap.

En aquesta atmosfera inquietant ens introdueixen Alfonso Font i Juan Antonio de Blas de la mà de Glénat dins la Col·lecció Lavínia. La història d'intriga en què es veu implicat el periodista Pere Marsé està escrita correctament per de Blas, però és la narrativa i el dibuix d'Alfonso Font el que la fa realment atractiva. En Font és un geni, i juntament amb en Bernet, és un dels mestres de la narració gràfica a Catalunya, sense competidors al gènere negre, i amb pocs competidors en d'altres gèneres. Val molt la pena.

Javier del Campo

21 de febrer 2008

Exposició de Massagran al Saló del Còmic

El 26è Saló Internacional del Còmic acollirà una exposició dedicada als còmics de Massagran, un personatge molt popular de la literatura juvenil catalana creat per Josep Maria Folch i Torres que va ser adaptat a la historieta. Al Saló es podrà veure una sel·lecció d’originals dels còmics de Massagran, que es van començar publicar al 1981 i que van ser dibuixats per Josep Maria Madorell amb guions de Ramon Folch i Camarasa, fill de l’autor literari del personatge.

La coneguda creació de l’escriptor Josep Maria Folch i Torres, que també ha estat portada a la televisió i al teatre, va protagonitzar tot un seguit d’àlbums publicats per l’Editorial Casals. Massagran és un aventurer que recorre el món acompanyat del seu gos Pum, veient-se involucrat en moltes peripècies.

Els guions d’aquestes aventures es nodriren de la personal aproximació gràfica del dibuixant Josep Maria Madorell. Molts consideren que la ingent producció de Madorell com a dibuixant de còmic és la més important de la historieta en català de tots els temps; sens dubte, motiu pel que se’l va nomenar fill predilecte de la seva vila, Molins de Rei.

Precisament, l’exposició que es veurà al Saló forma part d’una mostra molt més gran titulada Madorell: una vocació pel còmic, que va ser organitzada per l’Ajuntament de Molins de Rei i la Fundació Miquel Carbonell i Selva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. La seva comissària va ser Montserrat Castillo i Valero, mentre la coordinació va anar a càrrec de Pere Madorell i Raventós i Anna Planas i Beltran. Aquesta exposició va poder contemplar-se des del 25 de setembre de 2007 al 3 de febrer de 2008 a la sala d’exposicions de Ca n’Ametller de Molins de Rei.
Font: Ficomic

19 de febrer 2008

Planeta publicarà Herois en català

Planeta publicarà en català el proper mes de març els còmics que amplien els continguts de la coneguda sèrie televisiva Herois (emesa per TV3 en català). Encara no s'ha fet pública la portada definitiva al web de l'editorial (la versió americana en té dues perquè hi ha dos tipus d'edicions: una d'Alex Ross, que és la que teniu aquí, i una altra de Jim Lee), però sí el preu i les característiques del tom al seu butlletí mensual. Una gran notícia per als seguidors d'aquesta sèrie que podran llegir aquestes històries en la mateixa llengua en què l'han vist:
HEROIS
En català
Traducció d'Esther Lopera Campillo
Diversos autors

Llibre cartoné
240 pàgines
15,95 €

Peter Petrelli, el senador Nathan, Claire Bennett, Hiro Nakamura, Nikki Sanders, Matt Parkman: gent que no té res en comú, o això és el que sembla. Cadascun d'ells té una habilitat especial que els separa de la resta d'humans, una habilitat que els acosta als déus... o a estar maleïts per a sempre entre la resta de la gent.

Herois, el còmic, recopila noves històries mai vistes a la televisió de la sèrie revelació de la temporada, creada per Tim Kring, històries que afegeixen profunditat als personatges i que exploren noves línies narratives, dibuixades per primeres figures del còmic americà com Michael Turner, Phil Jimenez i Kerry Gammill.

ComiCat, blogger del dia

Ahir ComiCat va rebre el premi Blogger del día.

Moltes gràcies! :D

17 de febrer 2008

El dur adéu

És possible reescriure i redibuixar la mateixa història cent vegades sense que ens avorreixi? Només hi ha un autor capaç de fer-ho: Frank Miller. Des de la seva escalada a l'èxit amb Daredevil fins a 300, passant per Batman: Dark Night i Batman: Year One, la seva temàtica és sempre la mateixa: agafar un home i posar-lo al límit degut als seus ideals de justícia pura, que topen necessàriament amb la corrupció del seu voltant, creant així una situació de conflicte de difícil resolució, sobretot perquè el protagonista no cedeix mai, i quan ho fa la cessió és aparent. Parlem de còmics de superherois o de projectes més personals, l'esquema es repeteix. El seu ofici, la seva extraordinària capacitat narrativa i l'impacte visual de les seves composicions i la contundència del seu traç ens eviten la monotonia.

Després d'arribar a dalt de tot en el mainstream, treballant tant a DC com a Marvel, Frank Miller va dedicar la dècada dels anys noranta gairebé en exclusiva a donar forma a una peculiar ciutat de l'oest americà, que va anomenar Basin City en homenatge als cercadors d'or, però que ben aviat es va convertir en Sin City (la ciutat del pecat), poblada per tota classe de personatges obscurs i miserables, juntament amb altres heroics i anònims. Va encetar la sèrie amb la història de Marv i Goldie. Un mata-setzes i una prostituta morta a la que fer justícia. El títol, The Hard Goodbye, que ara ens arriba per primera vegada en català gràcies a la valentia temerària de Norma Editorial, que amb ell inaugura la línia Sin City en la nostra llengua.

Fent ostentació de la seva capacitat com a autor total, aquí treballa el guió, el dibuix i l'entintat. L'editorial Dark Horse li va donar carta blanca perquè fes el que volgués. Ja sabem que va tornar a contar i recontar la seva versió de la justícia però ho va fer d'una forma descarnada, començant un món fictici des de zero, sense el llast de personatges consagrats, de gèneres que encaixonen o d'editorials que s'estimen més sucar la vella taronja. La violència desfermada és l'eix vertebrador d'aquest i dels posteriors arcs argumentals. Els recursos lingüístics que Miller va anar explorant durant l'anterior dècada i mitja aquí encaixen mil·limètricament i ens són oferts amb una planificació en grans vinyetes plenes de blanc i negre molt contrastat, sense mitges tintes. El resultat és un còmic que catorze anys després de la seva primera edició se'ns presenta amb la mateixa rotunditat.
Miller ens fa entrar en empatia amb el protagonista, un homenàs de passat obscur, molt lleig i ple de cicatrius, sense amics i molt cruel. I ho fa en tan sols unes pàgines i en oposició als portadors de la justícia oficial. La policia, els polítics i el clergat són tan corruptes que no s'hi troben. Gent com Marv sobra perquè va per lliure, i això sempre és un problema per les classes dirigents. El tenir un objectiu que va més enllà de la seva pròpia vida li dóna la força suficient per créixer a cada entrebanc que es troba. I se'n troba de molt grossos. De fet, l'assassí de Goldie és un dels dolents de ficció més monstruosos que mai han existit. La gran troballa d'Un dur adéu és Kevin, l'assassí caníbal esgarrifosament inexpressiu. I també ho és el final, que no destaparé, però que romp amb la tradició de la recompensa dels herois. Marv i tots els que podem considerar herois de Sin City estan condemnats per tenir ideals i per anar contra corrent. Ho saben i els és igual.

Miller dibuixa amb traços precisos uns homes rudes i unes dones sensuals com ningú. I és un mestre de la il·luminació, tan tramposa i efectista com la d'un Caravaggio.

L'edició catalana és semblant a la nova edició espanyola que també Norma va treure en motiu de l'adaptació cinematogràfica, molt recomanable, per cert, però que no fa justícia a l'obra original. Una edició en rústica a un preu imbatible. Val la pena arriscar els pocs euros que val per veure quin gran autor s'amaga dins la pell de Miller, el sàdic, el geni.

Publicat al Diari de Balears dia 16 de febrer de 2008

XVII Concurs de Còmic de Calldetenes (Osona)

CONCURSANTS

Hi pot participar tothom qui vulgui, sense límit d’edat.

Cada participant hi podrà presentar una o més obres. Aquestes hauràn de ser inèdites i no haver estat premiades en cap altre concurs.

TEMA, MODALITAT, FORMAT

El tema i la tècnica són lliures.

S’haurà de presentar l’obra original (les obres acabades amb tècniques informàtiques hauran de presentar-se en una sola còpia en paper i impresa amb bona qualitat).

L’extensió de cada historieta serà d’una sola pàgina i es demanarà el mateix format per a tots els concursants: DIN A3 (29,7 x 42 cm).

LLENGUA

En cas d’haver-hi text, aquest haurà d’estar escrit en català.

PRESENTACIÓ

Cada plana es presentarà sota un únic títol, sense signar, acompanyada d’un sobre amb el mateix títol i que contingui les dades d’inscripció amb les dades personals de l’autor o autors.

LLOC I TERMINI

Els treballs han d’anar adreçats a l’Ajuntament de Calldetenes (Plaça 11 de setembre, s/n 08506 Calldetenes OSONA), indicant en el sobre XVII CONCURS DE CÒMICS DE CALLDETENES i la categoria dins la qual participa.

El termini de recepció dels exemplars s’acaba el dia 8 d’agost de 2008.

CATEGORIES I PREMIS

·INFANTIL 1 (fins a 8 anys)
1r premi: dotat amb material de dibuix i còmics valorat en 72€ per El Punt d’Art i NitroMax.

·INFANTIL 2 (de 9 a 11 anys)
1r premi: dotat amb material de dibuix i còmics valorat en 90€ per El Punt d’Art i NitroMax.

·JUVENIL (de 12 a 15 anys)
1r premi: dotat amb 150€ per l’empresa Qualisertec.
2n premi: dotat amb material de dibuix i còmics valorat en 120€ per El Punt d’Art i NitroMax.

·LLIURE (de 16 a 100 anys)
1r premi: dotat amb 800€ pel Consell Comarcal d’Osona.
2n premi: dotat amb 400€ per l’empresa Qualisertec.
3r premi: dotat amb 300€ per l’empresa Qualisertec.

L’adjudicació dels premis es farà durant la Festa Major de Calldetenes, en un acte que es celebrarà el dissabte dia 20 de setembre de 2008, al Teatre-Auditori de Calldetenes.

EXPOSICIÓ I PROPIETAT DE LES OBRES

Totes les obres s’exposaran a l’Ajuntament durant la Festa Major de Calldetenes 2008. Posteriorment els originals seran retornats als seus autors.

Els autors donaran permís a una possible publicació col·lectiva dels treballs presentats que es pogués portar a terme en un futur, i en la qual sols hi tindrien cabuda obres presentades en el mateix concurs. L’edició impresa seria de caire cultural o de promoció i no tindria finalitats comercials. Així mateix, l’organització es reserva el dret de reproduir les obres premiades, durant un any, en mitjans de comunicació diversos (premsa, internet...)

JURAT

El jurat estarà format per membres del col.lectiu Co,Co,Còmic!
Els premis podran ser declarats deserts. La decisió del jurat és inapel·lable.

NOTES

La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases. L’organització podrà introduir-hi, si ho creu necessari, les modificacions que li semblin convenients per al funcionament del concurs. També tindrà cura de les obres presentades, però no se’n fa responsable en el cas de danys fortuïts i/o involuntaris.

El XVII Concurs de Còmics de Calldetenes forma part dels XXIX Premis Literaris de Calldetenes. Per a més informació: Ajuntament de Calldetenes, telèfon 93 886 31 05.

15 de febrer 2008

El retorn a la terra, l'ample món

El retorn a la terra, l'ample món (volum III)
Bang Ediciones

Col·lecció exit
(títol original : Le retour à la terre, le vaste monde)
96 pàgines, tapa dura, 23 x 16,5 cm, color, 12 €


Un parella de la capital decideix canviar el ritme frenètic de la ciutat per la tranquil·litat del camp. El dolç canvi imaginat no és tan fàcil com ells creien. Adaptar-se al seu nou entorn al dia a dia del poble amb els seus nous veïns seràn els seus reptes. En aquesta obra, Ferri i Larcenet aconsegueixen una simbiosi perfecte entre realitat i ficció.

"Després d'haver-nos acostumat a la nostra vida al camp, la Marieta i jo ens preparem per un nou canvi important: L'arribada d'un nou nat. La Marieta s'ho agafa amb calma però a mi em costa molt més. La idea de ser pare em provoca una ansietat sobtada... Afortunadament puc comptar amb l'ermità que m'ajuda molt a superar-ho..."


En el tercer volum d'El retorn a la terra en Manu Larssinet i la Marieta estan a punt de tenir una criatura i sembla que estan més ben adaptats a la vida a les Romegueres, l'alcalde, la Senyora Vallmorta, el Senyor Valentí o l'asceta són ja habituals deixant de ser individus exòtics i estranys (bé estranys ho continuen sent tots). Dintre d'aquest volum es mereix una menció la visita d'en Manu a una convenció de còmics on comparteix stand amb un autor tibetà, genial.

Aquest tercer volum continua amb les expectatives creades pels dos primers, humor blanc de qualitat amb un clar esperit de tira de premsa. D'acord que poder no és en Calvin, però últimament és de les tires més divertides que he llegit superant a Zits i a Get Fuzzy, des del meu punt de vista. El dibuix d'en Larcenet és correcte i molt adequat per aquest tipus d'història i en Jean-Yves Ferri continua recreant la vida de l'alterego d'en Larcenet amb molt d'encert i sense gaires pretensions. Jo crec que és aquest aire de projecte personal i complicitat el que fa que aquest còmic tingui quelcom especial, doncs en cada pàgina notes que l'han fet amb cura i que hi han posat ganes. Es diferencia clarament d'altres obres d'en Larcenet que s'han editat últimament (només se salven Los Combates Cotidianos i La Mazmorra Festival, la resta són totalment prescindibles) i és d'agrair.

També és d'agrair a Bang Ediciones per permetre'ns gaudir d'aquestes histories en català (tot i que al principi la catalanització dels noms respecte l'edició en francès m'havia molestat una mica, ara de fet trobo que està molt ben feta, amb uns noms molt ben trobats que fins i tot donen un cop de mà a la història). Només em queda recomanar aquest còmic a tothom, tots els públic de totes les edats hi trobaran alguna cosa. A més, no es tracta d'un còmic només per fans del medi, tot i que queda malament dir això (ho vaig sentir a una llibreria i hi estic d'acord), és un còmic ideal per regalar fins i tot a qui no li agrada massa el còmic, sense massa esforç arrencarà un somriure a qualsevol.

Javier del Campo

El retron a la terra al wiki

13 de febrer 2008

Ninotaires catalans (segona part)

Guerra i Transició
Finalment, el desenvolupament d’una tercera generació de qualitat igual o superior -qui ho sabrà mai!- va quedar estroncat pels malaurats esdeveniments de la guerra civil. Aquells ninotaires, deixaren rastre de la seva qualitat a les pàgines d’El Be Negre (1931), Gràcia Rambles (1934) i, ja en temps de guerra, les L’Esquella de la Torratxa i Papitu. Es tracta d’Avel·lí Artís-Gener –Tísner–, Ernest Guasp, Valentí Castanys, Jacint Bofarull, Pere Calders –Kalders–, Benigani, Arturo Moreno, Josep Alloza, Martí Bas, Josep Escobar, Jaume Juez –Xirinius–, Lorenzo Goñi, Joaquim Muntañola –Kim– o Josep Bartolí, per dir-ne uns quants. Després de la guerra, alguns van poder refugiar-se en publicacions infantils, en la il.lustració editorial o al dibuix d’historietes d’aventures. D’altres visqueren exilis llunyans o propers, llargs o curts. Alguns, ni això.

La guerra va anihilar la tradició cultural catalana. També la llarga tradició satírica. Durant el franquisme, els ninotaires catalans no varen tenir-ho fàcil. Les publicacions humorístiques eren escasses i efímeres. Tinguem en compte que La Codorniz, era una publicació addicta al règim . Tan addicta que l’equip redaccional d’aquesta revista era el mateix que havia fet La Ametralladora, publicació franquista editada durant la guerra.

En la premsa diària, pocs diaris tenien espai per a l’humor gràfic. Si no tenim en compte els professionals de l’editorial Bruguera i del TBO de Buigas, Estivill i Viñas, el panorama després de la guerra és desolador. A mitjans dels quaranta, comencen a destacar Valentí Castanys i Joaquim Muntañola, que seran l’enllaç amb la nova generació de dibuixants: Carlos Conti, Josep Peñarroya , Alfonso Cerón, Francesc Vila “Cesc”, “Tísner”, que torna del seu exili mexicà i Jaume Perich, que serà amb Forges , Chumy i Summers, els que encengueren la metxa del que s’anomenà "boom" de l’humor gràfic de principis dels setanta.

Amb aquest "boom", moltes publicacions es decideixen a fer l’aposta per l’humor gràfic, gràcies a la tòpica idea –no per això menys certa– que un acudit pot dir coses que no es poden dir d’altra manera. Això afavoreix l’aparició de un gran nombre de dibuixants nous que ocupen espais a tots els diaris i revistes, a més de farcir la gran quantitat de publicacions humorístiques que es fabricaren durant la transició: José Luís Martín, Ivá, Gin, Juan José Guillén, Toni Batllori, Fer, Óscar Nebreda, Tom, Carles Romeu, Kim, Núria Pompeia, Ventura & Nieto, Joma, Ja, García Lorente, Alfons López o Manel Ferrer, son alguns d’aquests dibuixants d’humor que ajudaren amb el seu llapis a trencar les cadenes del franquisme.

En els darrers anys del segle XX, la situació de la premsa a Catalunya s’ha anat normalitzant, respecte al trist escenari de la dictadura. Es permet de nou l’edició de publicacions en català. El nou marc polític, econòmic i social afavoreix l’aparició de nous mitjans i la desaparició d’altres. El Noticiero Universal, Solidaridad Nacional, El Correo Catalán, La Prensa y Diario de Barcelona diuen adéu; Tele/eXprés, Diari de Barcelona o El Observador neixen i tenen una curta vida; apareixen El Periódico de Catalunya, Avui i es revitalitza la premsa comarcal. A punt d’arribar al final de la primera dècada del segle XXI, sembla que ja s’ha paït l’aparició de la premsa gratuïta.

Pel què fa a premsa d’humor, durant el franquisme no hi ha més que intents tan interessants com exiguus (Tururut!, Locus), o revistes que acaben enfocant-se al públic juvenil (Tio Vivo, Can Can, DDT). La transició ens porta Mata Ratos, Barrabás, El Papus, El Jueves, Por Favor, Muchas Gracias, La Bimba, Amb potes rosses, El Drall… de totes aquestes tan sols sobreviu (i sembla que amb bona salut), El Jueves.

12 de febrer 2008

ComiCat a iCat fm

Un altre matí emocionant per a tots els que fem ComiCat, doncs gràcies a una lectora ens hem assabentat que havien publicitat el nostre bloc a iCat fm, així doncs us deixem aquí el podcast d'iCat:



Aquí teniu la transcripció:

Internet pot servir per estimular la vostra creativitat. Per exemple, us pot ajudar a crear el vostre propi còmic. Encara que no sigueu bons dibuixant.

Un dels webs que us posaran les coses fàcils és Comiqs. És una aplicació on-line que acaba d'aparèixer i que de moment es troba en versió beta. És una manera molt senzilla de crear historietes a partir de plantilles i les teves fotografies. La majoria dels elements ja els trobareu predissenyats. A més, una vegada hagueu creat el teu còmic, el podeu socialitzar. Podeu descobrir que en diuen els altres internautes.

Si no, l'altra opció és el Comic Life: un programa de pagament no gaire car i que si voleu us podeu descarregar en versió de prova durant 30 dies. L'únic inconvenient és que de moment momés està disponible a través de Windows.

Per cert, ja que hi som, si voleu estar al dia preneu nota d'aquest web: comicencatala.blogspot.com. Acaba d'aparèixer i reuneix diferents bloguers amants del còmic.

I sinó, Comiqs i Comic Life: dues eines per crear les vostres pròpies vinyetes.

Font: iCat fm

Love Hina

Love Hina: La pensió Hinata torna a obrir les seves portes

La nostra línia de manga en català acollirà aviat una nova col·lecció dedicada a una de les pensions més famoses de la historieta japonesa (amb el permís de Maison Ikkoku ): Love Hina , el famós manga creat per Ken Akamatsu (prefectura de Kanagawa, 1968).

Potser valgui la pena recordar la sorprenent història d´en Keitarô Urashima , el tímid estudiant de 19 anys que, havent estat expulsat de casa seva pels seus pares després d´haver suspès dos cops l´examen d´accés a la universitat, decideix allotjar-se a la pensió Hinata que regenta la seva àvia, per a estudiar amb més tranquil·litat, trobant-se però amb la sorpresa de que la pensió, la propietària de la qual s´ha anat de viatge a fer la volta al món, ara s´ha transformat en una residència per a noies, dirigida per la tia den Keitarô, Haruka . Keitarô es troba així, de cop i volta, envoltat de cinc noies amb personalitats molt diferents entre elles, amb les quals haurà d´aprendre a conviure: la múrria i amant de les gresques Mitsune , la dinàmica i hàbil espadatxina Motoko , l´exòtica i simpàtica Kaolla , la tímida i experta cuinera Shinobu … i especialment la temperamental i estudiosa Naru , de la qual en Keitarô sospita que és una amiga de la seva infància a la qual va fer el jurament, quan sols tenia 4 anys, de que tots dos es retrobarien a la universitat. Així s´inicia una història d´amistat, tolerància, comèdia, embolics… i també romanç.

Quan Akamatsu crea Love Hina el 1998 per al setmanari Shônen Magazine , ja era un professional experimentat gràcies al seu primer èxit, A.I. Ga Tomaranai , però les peripècies d'en Keitarô el van consagrar definitivament, popularitzant el subgènere dels harem manga -és a dir, manga amb un protagonista masculí envoltat, sovint malgrat ell mateix, de força noies- que tornaria a reprendre a Magister Negi Magi (això sí, augmentant la proporció de noies per a un sol noi!).

La sèrie d´anime, llençada el 2000 per l’estudi Xebec i composta de 25 episodis, ha estat emesa a casa nostra pel canal K3, a més d´haver estat editada en DVD per Jonu Media. Existeix també un episodi especial de nadal, Silent Eve , i un de primavera, Kimi Sakura Chiru Nakare!! (Que no caigui la flor del cirerer), a més d´una sèrie de tres OVAs, Love Hina Again , que constitueixen una sequel·la de la sèrie original. També ha inspirat els volums monogràfics Love Hina 0 i Love Hina ∞ (pronunciar “Love Hina Mugendai”), videojocs, CDs i molts altres objectes que han fet les delícies dels “lovehinamaníacs”.

Akamatsu conclouria Love Hina el 2001, desprès de 118 capítols i 14 volums, els quals han estat editats en castellà per Glénat, de la mateixa manera que el llibre d´art Love Hina Artbook . Com ja hem comentat, el nostre mangaka es marcaria un nou èxit amb Magister Negi Magi ( Mahô Sensei Negima ) , el qual encara continua la seva publicació triunfalment en el moment de redactar aquestes línies amb més de 20 volums publicats, a més d´haver estat adaptat tant com a sèrie d´animació com d´imatge real.

Ara, Love Hina s´uneix a la família de mangas editats en català per Glènat: Sakura , Naruto , Inu-Yasha , Musculman , Ikkyu , Fushigi Yûgi i Bleach - amb la certesa de que gaudirà de la mateixa bona acollida entre els “mangàfils” de parla catalana a l´igual que aquestes últimes.

Alfons Moliné

09 de febrer 2008

Autors convidats al Saló

Adam Hughes (Nova Jersey, EE.UU. - 1967)

Maze Agency, el seu primer treball rellevant, va veure la llum al mercat independent al 1988. L’esmentada sèrie li va obrir les portes de DC Comics, on va tenir la difícil tasca de substituir a Kevin Maguire com a dibuixant regular de Justice League. Hughes va sortir airós de la situació, mostrant que portava camí de convertir-se en un dels millors dibuixants del còmic nord-americà, en especial en el que respecta al retrat femení. Després d’això, Hughes va iniciar una nova etapa a la seva carrera, a la qual els seus treballs com a dibuixant es varen tornar un tant esporàdics i va passar a prodigar-se cada cop més com il·lustrador de portades. Tot i això, amb els anys noves contribucions seves com a dibuixant d’interiors s’han anat sumant a les anteriorment mencionades, d’entre les quals ressaltarem Ghost and Gen13: Ordinary Heroes, on va exercir també de guionista. A data d’avui, després d’una brillant tasca com portadista de Wonder Woman, el públic espera la seva aportació com autor completo a l’obra All Star Wonder Woman.


Frederick Peeters (Ginebra, Suiza - 1974)

Suís d’origen holandès, alterna la seva feina com il·lustrador en publicitat i premsa amb la seva dedicació a la historieta. Des dels seus inicis al 1997 s’ha convertit en un dels principals valors del còmic europeu. L’any 2001 va publicar a França l’obra autobiogràfica Píldoras azules (Astiberri) on parlava de la seva relació amb la seva parella, una noia seropositiva mare d’un nen de tres anys també afectat per aquesta malatia. Aquesta història el feu mereixedor del Premi Töppfer de Ginebra, resultà seleccionada pel Premi al millor àlbum del Festival d’Angoulême i va rebre una nominació a la Millor obra estrangera al Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Altres obres seves fonen de manera magnífica el relat de gènere amb la prospecció psicològica, despertant gran interès de públic i crítica, entre les quals citarem Koma (Dibbuks), RG i Lupus (Astiberri), la quarta part de la qual li ha suposat el Premi a l’àlbum “essencial” al Saló Internacional de Còmic d’Angoulême 2007. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Astiberri.


Jock (East Kilbride, Escocia – 1972)

Mark Simpson, conegut com “Jock”, comença a treballar com a dibuixant de còmics al 1999 a les revistes britàniques 2000 AD i Judge Dredd, on juntament amb Andy Diggle crea el personatge “Lenny Zero”. Durant aquest període de la seva carrera la seva tasca el fa mereixedor del Premi Nacional del Còmic al Millor Debutant concedit al seu país l’any 2001, possibilitant també que sigui contractat per a treballar a Nord Amèrica al igual que el seu company Andy Diggle. Ambdós realitzen per Vertigo, el segell adult de DC Comics, la sèrie The Losers, obra nominada als Premis Eisner l’any 2003 i que es troba en procés de ser traslladada a la gran pantalla. En el que a Premis Eisner es refereix, Jock rep una nova nominació l’any 2006 a la categoria de millor portadista. També ha participat en la realització de la pel·lícula Batman: Begins i ha realitzat diversos projectos per MTV, British Airways, PlayStation, Nintendo, BBC, NBA i GT Interactiv. Els seus darrers treballs de còmic són Faker i Green Arrow: Year One.


Melinda Gebbie (San Francisco, EE.UU. - 1947)

La seva vinculació amb el còmic comença al 1973, després de conèixer a l’autora Lee Marrs, i dóna els seus primers resultats a la capçalera antològica Wimmen’s Comix on Marrs col•laborava a les hores. Aquesta revista antològica, de regust underground, prestava especial atenció a temes feministes, polítics, sexuals i autobiogràfics i, al llarg de la seva dilatada existència, va incloure diversos treballs de Gebbie. Després de petites contribucions a la diversitat d’antologies amb títols tan descriptius com Tits & Clits, Wet Satin o Anarchy, Melinda Gebbie publica el seu primer còmic complet al 1977. Aquesta obra, titulada Fresca Zizis, serà enjudiciada com obscena a Gran Bretanya i la seva possessió quedarà prohibida al país a partir d’aquell moment, sent requisats i cremats tots els exemplars existents de l’edició anglesa. La seva darrera contribució a la historieta ha estat la novel·la gràfica Lost Girls, realitzada juntament amb el seu marit Alan Moore, amb qui també va crear el personatge de Cobweb per a la sèrie Tomorrow Stories. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Norma Editorial.


Michael Golden (EE.UU. - 1955)

Va començar la seva relació amb el Novè Art cap el 1976. Després de treballar durant un temps en diverses sèries de l’editorial DC Comics, algunes d’elles de relativa vinculació amb el personatge de Batman, va passar després a treballar per a Marvel Comics a la sèrie de Los Micronautas. Amb posterioritat a aquest espai les seves aportacions a la historieta per a dedicar-se majorment a la publicitat, tot i que va continuar fent portades i alguna altra feina esporàdica. No obstant això, al 1986 es va produir la seva tornada al mitjà en una sèrie continuada titulada The ‘Nam que l’atorgaria gran predicament, per quant fou el primer comic-book que va plantejat el conflicte entre Estats Units i Vietnam en termes tan reals. Altres treballs destacats de Michael Golden han sigut Los Vengadores (1981), Marvel Fanfare (1982), Bucky O'Hare (1984 - 1985), Dr. Extraño i Spartan X (1998). Amb els anys Golden no tan sols ha exercit com autor, sinó que ha estat també Director artístic de Marvel Comics i ha realitzat tasques d‘editor.


Milo Manara (Bolzano, Italia - 1945)

Es va interessar pel còmic quan voltava els 20 anys, gràcies al vanguardisme present a obres com Barbarella i Jodelle. A una primera etapa, a principis dels setanta, a la seva producció es combinen diverses historietes eròtiques de butxaca amb treballs de militància d’esquerres. Després d’un període posterior, durant el que realitza projectes artísticament més ambiciosos juntament a diferents guionistes, al 1978 Manara inicia la seva carrera com autor complet amb HP y Giusseppe Bergman, primer pas d’una ascendent progressió on l’aventura i - de nou – l’erotisme, juguen un paper central. En aquest període – que es perllonga fins a l’actualitat – pertanyen la resta d’episodis de Las aventuras de Giuseppe Bergman, les diverses entregues de El Clic i El perfume del invisible i també històries como Gulliveriana i Kamasutra. Juntament amb la seva producció com autor complet, Manara ha realitzat col·laboracions amb autors tan destacats com Hugo Pratt (Verano indio, El gaucho), Federico Fellini (Viaje a Tulum) i Alejandro Jodorowsky (Los Borgia). Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb l’ Institut Italià de Cultura.


Moebius (París, França – 1938)

Jean Giraud, autèntic nom de Moebius, va donar les seves primeres pases com a dibuixant d‘historietes a la aridesa del western. Jijé, qui fora el seu mestre, li va proporcionar al 1963 el primer encàrrec destacat de la seva carrera: Blueberry. Després d’això, a mesura que passava la dècada dels seixanta, Jean Giraud va anar sentint, cada cop amb més intensitat, la necessitat de reinventar-se a ell mateix com Moebius. Tanmateix, Giraud continuava retratant el dur Far West amb un grafisme de marcat contrast de llums i ombres, Moebius s’adentraria en les profunditats insondables del fantàstic presoner d’una obsessiva devoció pel joc de matissos que permitien les trames manuals. I va ser Moebius qui va fundar als anys setenta Les Humanoïdes Associés en companyia d’altres il·lustres companys. Va ser Moebius qui va donar volada a propostes com El garaje hermético, Arzach o Venecia celeste; qui es va aliar amb Alejandro Jodorowsky per donar llum a El Incal, un dels principals referents de la ciència-ficció contemporànea; qui, a dia d’avui, s’ha convertit en un dels gegants de la creació gràfica a nivell mundial.


Paul Naschy (Madrid – 1934)

A principis dels seixanta el campió d’halterofília Jacinto Molina fou requerit per la seva fornida condició per a intervenir com extra a algunes superproduccions de Hollywood rodades a Espanya. Allò, juntament amb l’admiració que sentia pels clàssics del cinema de terror, va suposar el inici de la seva carrera com actor, guionista, productor i director cinematogràfic; ja sota el nombre artístic de Paul Naschy des de 1968. Amb els anys, Naschy ha arribat a intervenir en més de 100 pel·lícules, per les quals ha rebut reconeixement internacional i grans premis fins a convertir-se per dret propi en un dels noms fonamentals del cinema fantàstic espanyol. La seva gran tasca creativa al front de la Saga de Walpurgis ha trobat recentement el seu trasllat a la historieta en Waldemar Daninsky (El retorno del hombre lobo), una novel·la gràfica realitzada conjuntament amb Javier Trujillo que els ha fet mereixedors a ambdós del Premi a la “millor obra espanyola” a Expocòmic 07. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Aleta Ediciones.


Peter Bagge (Nova York, EE.UU. - 1957)

Peter Bagge és un dels autores més importants de l’actual còmic independent en la seva vesant derivada de l’underground. Bagge, després d’un breu pas als setanta per la School of Visual Arts de Nova York, durant la dècada dels vuitanta exerceix d’editor de la veterana revista Weirdo de Robert Crumb i treballa en diverses sèries que varen propiciar el naixement del seu personatge més famós fins a la data: Buddy Bradley. Les aventures de Buddy al Seattle dels noranta satiritzen la cultura grunge i devenen retrat caricaturesc de les pobres expectatives de la jove classe mitjana de l’època. Aquestes desventures han sigut recopilades a la capçalera Odio (Ed. La Cúpula), Premi a la Millor obra estrangera publicada a Espanya concedit al Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1996. Altres títols importants a la carrera de Peter Badge són Buddy y los Bradley, Mundo Idiota, Studs Kirby, Junior y otros perdedores i Sudando Tinta, tots ells publicats per Ediciones La Cúpula.


Ray Harryhausen (California, EE.UU. - 1920)

L’escriptor de ciència-ficció Ray Bradbury i el responsable de l’stop motion de la primera versió de King Kong, Willis O’Brien, han sigut dues figures determinants a la carrera de Ray Harryhausen. Amb el primer va poder compartir la seva afició per la literatura fantàstica, mentre que el segon el va animar a entrar al món de l’animació de marionetes pel cinema. Les primeres feines de Harryhausen apareixen al llarg de la segona meitat dels anys quaranta, però no és fins a 1953, amb El monstruo de tiempos remotos, que consta en solitari com autor dels efectes d’animació d’una pel·lícula. És precisament durant aquesta dècada i la següent que es produeixen els seus treballs més recordats: La Tierra contra los platillos voladores (1956), Simbad i la princesa (1958), Los viajes de Gulliver (1960), Jason i los Argonautas (1963), Hace un millón de anys (1966) i El valle Gwangi (1969). A partir dels setanta els seus treballs es tornen més esporàdics, exercint també com a guionista i realitzant petits papers com actor.


Terry Moore (Texas, EE.UU. - 1954)

Fins fa poc temps s’hagués dit que Terry Moore era autor d’una única obra, doncs debutà al món del còmic al 1993 amb la seva sèrie Strangers in Paradise i, des de les hores, ha estat més de 14 anys treballant casi exclusivament en ella. Després d’intentar entrar a la indústria de les tires de premsa en varies ocasions, sempre sense èxit, el context de petites editorials que floreixen a principis dels noranta a Estats Units l’animaren a presentar un projecte de mini-sèrie que fou acceptat per Antartic Press. Aquella primera mini-sèrie de Strangers in Paradise l’animà a crear el seu propi segell editorial, Abstract Studio, Inc., des del que produiria la resta de la sèrie amb l’excepción d’un breu període a Homage Comics. Actualment, amb Strangers in Paradise ja finalitzada, mentre que espera que pugui ser adaptada a altres mitjans, Terry Moore ha sigut contractat en exclusiva per Marvel Comics per a desenvolupar les sèries Spider-Man Loves Mary Jane i Runaways mentre que prepara una nova obra de creació pròpia titulada Echo. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Norma Editorial.


Tim Sale (Nova York, EE.UU. - 1959)

Després de cursar estudis a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York i al Taller de dibuix de John Buscema, Tim Sale rep els seus primers encàrrecs professionals a partir de 1983. Amb el temps, una sèrie de contactes en convencions de còmic li permeten col·laborar amb Matt Wagner a Grendel: La hija del Diablo i amb James Robinson a Legends of the Dark Knight: Blades. Tot i que, per damunt de tot, ha sigut amb Jeph Loeb amb qui des de fa casi dues dècades forma un dels més reconeguts equips creatius del món del còmic, responsable d’obres tan celebrades com El Largo Halloween i Dark Victory (ambdues protagonitzades per Batman), Superman: para todas las estaciones, Daredevil: Yellow, Spiderman: Blue i Hulk: Gray. La seva comicografia es completa amb títols com Billi 99, Deathblow o els seu projecte més recent, Superman: Confidencial, realitzat juntament amb Darwyn Cooke. No obstant, si alguna cosa ha fet enlairar-se la seva carrera artística, ha sigut la seva contribució a l’èxit televisiu Herois, sèrie per a la que produeix totes les pintures que s’hi mostren.


Tony Harris (Charleston, Carolina del Sud, EE.UU. - 1969)

Aquest personal dibuixant va començar a destacar dins del món del còmic d’Estats Units a la sèrie d’Starman, capçalera mensual aixecada entre James Robinson i ell mateix que els feu a ambdós mereixedors d’un Premi Eisner al 1997. Després d’un breu període als Gaijin Studios a principis dels noranta, el seu nou espai creatiu de referència ha passat a ésser el Jolly Roger Studio, des d’on ha produït obres gràficament tan cridaneres com Doctor Extraño, Obergeist y JSA: The Liberty Files, a més de col·laborar en l’elaboració de projectes tan particulars com Lazarus 5. Després de col·laboracions molt puntuals en creacions tan longeves coo Iron Man i Batman Legends of Dark Knight, emprèn juntament a l’exitós guionista Brian K. Vaughan una nova sèrie mensual, Ex Machina, que al 2005 li fa guanyar un altre Premi Eisner. És en aquesta darrera sèrie on millor podem apreciar com s’ha depurat el grafisme de Harris amb els anys i el gran pes que la referència fotogràfica ha adquirit en ell.


Roman Dirge (San Diego, EE.UU – 1972)

Nascut al 1972 als Estats Units, és dibuixant, escriptor, prestidigitador i el creador de la sèrie de còmics de Lenore. Durant la seva època al institut va formar part de la banda “Of Worlds Long Dead”. Fou jutgat pels seus professors d’art com incapaç per dedicar-se a l’art pel seu estil cru, el que el va impulsar a abandonar aquesta primera passió per dedicar-se a la màgia. Anys després, la seva passió per l’art el portaria a crear a Lenore, l’encantadora nena morta, per la revista Xenophobe. Les tires còmiques captaran l’atenció de Dan Vado, president de Slave Labor Graphics, qui l’ajudaria a llançar-se a la fama. És també autor dels llibres Something At The Window Is Scratching, The Monsters In My Tummy, The Cat With A Really Big Head: And One Other Story That Isn't As Good i ha realitzat algunes feines per The Haunted Mansion Comics. Dirge també ha col·laborat en alguns capítols de Invader Zim, la sèrie de dibuixos animats del seu amic i col·lega Jhonen Vasquez.


Vittorio Giardino (Bolonia, Italia - 1946)

En 1979 deixa la seva professió d’enginyer electrònic per dedicar-se al còmic. Tres anys més tard, les seves obres comencen a ser traduïdes a diversos idiomes i li valen diferents premis internacionals. És en 1991 quan comença la seva col·laboració amb l’editor Casterman amb l’àlbum Vacaciones fatales. Al 1994 apareix el primer volum de les aventures de Jonas Fink, premiat amb l’Alph'art al millor àlbum estranger al Festival de Angoulême al gener de 1995. Des de les hores ha realitzat numeroses obres i rebut multitud de guardons, ¡No pasarán! És una de les seves obres més premiades i aclamades per la crítica internacional.


Font: Ficomic