Autors: Jaume Capdevila (coordinador) i altres
Publicat per: Editorial Efadós, novembre de 2014
Format: Cartoné amb sobrecobertes, 19x26 cm, 216 pàgines
Preu: 33€
Després de la publicació del llibre sobre Cu-cut! el 2012 i L'Esquella de la Torratxa el 2013, Editorial Efadós a aquest passat novembre de 2014, altre cop amb la coordinació d'en Jaume Capdevila (KAP), va publicar un altre llibre en homenatge a una altra revista satírica la qual va deixar empremta durant la seva època: Papitu.
La revista Papitu fou creada per Feliu Elias "Apa" a finals de 1908, essent una publicació satírica política i amb amb una gran qualitat artística, en la que hi van passar grans il·lustradors, on alguns hi van fer les primeres passes. Però Papitu
destaca especialment amb una cosa, fou una revista eròtica, aspecte que
va anar evolucionant a llarg de la seva vida degut als diferents
propietaris que va tenir. El seu erotisme però no té res a veure amb el
que avui entenem.
Situant-nos
a principis del segle XX, ensenyar una mica de pit o cuixa, femenins
s'entén, era quelcom transgressor, obscè, segons al moralitat imperant
de l'època, i tot això només començant dibuixos, clar que d'una gran
qualitat, i es que amb el temps s'hi anirien introduint fotografies.
Amb
el dibuix però no n'hi havia prou per entendre l'acudit verd que s'hi
mostrava, era essencial el text que l'acompanyava. I és que el català,
que amb les normes fabrianes també es normativitzar a la revista,
posseeix tot un joc de dobles significats sobretot en quan al món
vegetal en especial, figa o plàtan, en serien dos clar exemples.
No
només les il·lustracions omplien la revista, si no també els seus
textos, contes, relats; molts escriptors rellevants també hi van deixar
empremta. A més fou una revista on els seus lectors hi podien participar
en els seus continguts, com podien ser en els "Cuplets de Papitu".
Com d'altres revistes de l'època, Papitu
també tenia el seu "univers", tot d'altres publicacions relacionades
amb la revista: Calendaris, números extraordinaris, i en el seu cas, una
revista en esperanto: Jen, de la qual en van sortir 12 números. El primer número sortí en motiu del V Congrés Internacional d'Esperanto que tingué lloc del 5 al 11 de setembre de 1909 a Barcelona.
Papitu
també fou afectada per la censura imperant de l'època de diversa
manera. Alguns del seus exemplars es publicaven amb pàgines en blanc o
bé els dibuixos o textos es veien retocats. Amb la dictadura de Primo de
Rivera la revista es va reanomenar Pakitu, recuperant el seu nom amb la seva finalització.
Amb la Guerra Civil, la revista fou publicada pel Sindicat de Dibuixants
Professionals, perdent la part eròtica i recuperant més la part satírica política dels seus inicis. Però en aquesta etapa la revista arribà al seu fi, amb l'especial de Cap d'Any de 1937.
Papitu
doncs fou un retrat, un portaveu de la Catalunya i en especial de la
Barcelona transgressora i provocadora de l'època, agafant tot el sentit el subtítol
que va portar durant un temps: Primera i única revista catalana de la vida alegre.
La nota del jazz, d'Òscar Martínez Serrano 
101 acudits del senyor Ruc, de Guillem Cifré 
%2BQuan%2Bde%2Btu%2Bs%27allunya.jpg)
