31 de març 2014

Firmes d'en Francisco Ibáñez a Cornellà



El Corte Inglés, de Cornellà (Carrer Salvador Dalí, 15-19), dissabte 5 d'abril, de les 18:00 a les 20:00 hores.

Ramón K. Pérez participarà al Saló del Còmic de Barcelona

PEREZ-RamonK_2014.jpg
És un plaer anunciar la presència del reconegut dibuixant i guionista Ramón K. Pérez al 32 Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Entre les editorials on ha treballat podem citar Archaia, Marvel, DC, Dark Horse Comics, Owl Kids, Scholastic Canada, McClelland & Stewart, LucasArts, Epitome Pictures, Hasbro, Wizards of the Coast, Clorox, diverses revistes i els que ho van començar tot: Palladium Books Inc. Aquest autor, d'origen canadenc, ha rebut mostres de reconeixement com el Llibre d'Honor i la Selecció Oficial dels premis Silver Birch 2008 de no ficció, premi al llibre de l'any 2010 de Foreword Reviews, i diverses nominacions al premi Shuster per la seva col·laboració en llibres infantils i còmics digitals. Cuento de arena, la seva novel·la gràfica basada en un guió cinematogràfic de Jim Henson (creador de Barrio Sésamo i Los Teleñecos) i Jerry Juhl, va ser premiada amb tres Eisner el 2012. Publicada por Norma Editorial, està nominada a la Millor obra d'autor estranger publicada a Espanya el 2013 en el 32 Saló del Còmic. En el cap de Ramón K. Pérez es barregen diferents gèneres com la space opera, el western o la novel·la negra.

A continuació teniu la seva biografia:

Ramón K. Pérez (Ontario, Canadà. 1973)
Ja fa més d'una dècada que és un il·lustrador reconegut i els seus treballs són tan variats com els seus estils. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos guardons. La seva novel·la gràfica Cuento de arena, adaptació gràfica d'un guió cinematogràfic de Jim Henson i Jerry Juhl, ha estat premiada amb tres premis Eisner el 2012 a la Millor Obra, Millor Artista i Millor Disseny. L'obra està nominada a la Millor obra d'autor estranger publicada a Espanya el 2013 en el 32 Saló del Còmic.
A part de Cuento de arena, entre les seves obres recents es troben Captain America and the First Thirteen, Deadpool Team-Up 883, Dazzler, Resistance, JSA: Classified, Degrassi: Extra Credit Volume 2, diverses cobertes per Star Wars: Las guerras clon, i l'obra tant guionitzada com il·lustrada per ell RIFTS: Machinations of Doom. Les il·lustracions de Ramon també han aparegut en jocs de rol, llibres infantils, revistes i campanyes publicitàries. Alguns exemples els pots trobar en els llibres del joc RIFTS publicats per Palladium Books, en In Nomine de SJGames, diverses publicacions de Wizards of the Coast, i més. En el camp de la literatura infantil se li coneix sobretot per les seves col·laboracions en Fear This Book i The Cyclist s Bikelist de Tundra Books. Per descobrir més dels seus treballs visita la seva pàgina web oficial és www.ramonperez.com. També ho podeu seguir a Twitter en el compte @theramonperez. Autor convidat en col·laboració amb Norma Editorial.

Font: Ficomic

Arriba el "Supercatalà" presentant-se a Tarragona i Reus

Des de Ooso Còmics amb l'Olga Resina al capdavant ens fan arribar que aquest abril sortirà publicat el còmic Supercatalà. Diari d'un català indignat, com també els seves dues primeres presentacions, a Tarragona i a Reus.


SUPERCATALÀ. DIARI D'UN CATALÀ INDIGNAT.
Olga Resina Pelfort, Sergio Pérez Moya i Alèxia Amat.
72 pàg. Color- Rústica
14,8 x 21cm
ISBN: 978-84-616-9112-8
PVP:10 €


Podeu adquirir un exemplar a info@ooso-comics.com o T.626133606. I podeu demanar una dedicatòria. El transport és un suplement de 2 euros.



És una iniciativa que està totalment allunyada de qualsevol color polític, amb una clara manifestació en contra de la situació actual socioeconòmica, impulsada pel capitalisme i executada pel poder polític.
Així doncs el còmic ens presenta l'Almo, un físic aficionat als còmics, que amb les seves reflexions diàries, fruit de la impotència a la qual està sotmesa actualment la societat des de la tant proclamada crisi econòmica, va projectant el desig d'un CANVI, fins a fer-lo realitat, mitjançant un pla estratègic que l'acabarà convertint en ell mateix en un superheroi.
aquest pretén ser el primer llibre d'una col.lecció que comptarà amb altres aventures protagonitzades pel nostre Supercatalà.
PRESENTACIONS
10 D'ABRIL a les 20:30h a la llibreria La Capona. TARRAGONA. Presenten Nani Blasco (gestor del club de còmics de Tarragona) i Agustí Forné (periodista presentador del TN comarques TV3).

11 ABRIL a les 20h a CAL MASSÓ. REUS. Pendent de confirmar els invitats de la Taula de presentació. 

30 de març 2014

Els còmics de Toni Cabo en diverses llengües en format digital

Els còmics de Toni Cabo es publiquen simultàniament en àlbum i en diverses llengües en format digital.El col.laborador de Cullera TV és l'autor de “Boro Moro i Puromoro” un referent de la historieta en valencià.


L'il·lustrador Toni Cabo, col.laborador de Cullera TV està d'actualitat gràcies a les pròximes publicacions que va a traure al mercat en diversos idiomes i en plataformes digitals com són els còmics d'en «Boro» i en edició àlbum les historietes d'en «Boro, Moro i Puromoro». Este còmic és el més longevi de l'infantil Camacuc i el personatge de còmic valencià i en valencià de major producció. Segons el critic de còmic Àlvaro Pons el Boro, Moro i Puromoro s'ha convertit en «referent de la historieta infantil actual».

2014 és l'any que se celebren els 15 anys del Boro i per eixe motiu durant tot l'any es van a programar diverses i moltes activitats: presentacions, publicacions, tallers, exposicions, etc.

L'àlbum en edició impresa aviat serà presentat en Alfara del Patriarca en la Biblioteca Pública de dita localitat, i tot seguit a la 49 Fira del Llibre de València. L'àlbum de Boro, Moro y Puromoro, serà, de moment, publicat en castellà per Edicions de Ponent.

De manera inminent va ser llançat en diverses llengües arreu el món des de les plataformes digitals Kobo i l'iBooks Store. Els còmics digitals ja estan disponibles en alemany, castellà i en la nostra llengua per l'editorial de continguts digitals iLUBUC.

Qui és Boro? És un xiquet simpàtic i ocurrent que, en companyia del seu gos Moro i el seu gat Puromoro endinsen al lector en el seu petit univers familiar i imaginatiu en el qual, les seues mascotes parlants tenen molt a veure, perquè, què hi ha més estimulant per a un xaval que veure parlar les seues mascotes? Els personatges de còmic creats per Toni Cabo porten anys entretenint amb les seues historietes i ara, per primera vegada, salten al format digital per a arribar a les cases a través dels còmodes dispositius de lectura des de la plataforma digital iLUBUC.  

Il·lustrador amb una llarga experiència, Toni Cabo es dedica a il·lustrar llibres de narrativa infantil i juvenil per a les editorials més importants del país, a més de treballar en les revistes infantils com el Camacuc, Tretzevents, l’Esquitx i Piu-Piu.

A Cullera TV els informarem sobre la participació de Toni Cabo a la Fira del Llibre, sobre les edicions en diferents idiomes d'estos personatges, renovadors, del còmic valencià, del seu nou àlbum i altres novetats editorials de narrativa infantil i juvenil que s'estan preparant com a novetats a la Fira del Llibre. 

Estos són els enllaços de les plataformes on poder descarregar-se'l, en els tres idiomes: 


 
 
FontCullera TV i Edicions de Ponent web i blog

28 de març 2014

1714 Baluard

1714 Baluard
Cels Piñol / Àlex Santaló
Panini Comics
48 pàgines
9,95€

11 de setembre de 1714. Barcelona, després de resistir heroicament un setge brutal, es rendeix a les tropes borbòniques. Així doncs, s’acaba la Guerra de Successió en la qual els catalans han demostrat ser una peça clau a l’escenari polític europeu, a la lluita contra l’absolutisme i en favor de la llibertat; un poble pràcticament irreductible i uns combatents ferotges. A l’hivern, Joan Constantí Rambó, fuseller de muntanya, veterà i heroi de guerra, arriba a la població de Ger, la Cerdanya, amb una missió secreta que dur a terme. Però un escamot de tropes franceses s’interposarà en el seu camí. L’han acorralat...

Emmarcat dins la celebració del Tricentenari i de la mà de Panini, ens arriba el nou còmic de la parella creativa formada per Cels Piñol i Àlex Santaló. El creador de la sèrie Fanhunter transporta els seus peculiars (i ràpidament identificables) personatges de grans nassos a aquest moment històric, clau per al nostre país. En aquest cas, lluny de situar l'acció de la història en el setge de Barcelona (com succeeix en altres creacions artístiques diverses), la mirada se centra en un dels personatges que l'ha viscut en primera persona i que ara, just després de la caiguda de la ciutat de Barcelona, ha de complir una important missió.

Aquest personatge és Joan Constantí Rambó que, com el seu nom indica, té l'origen en el conegut personatge cinematogràfic encarnat per Sylvester Stallone al cinema i no només pel que fa al nom sinó també pel seu paper en la història (que cal relacionar, alhora, amb el títol del còmic). Aquesta influència és ben explícita, i els mateixos autors la mostren a les pàgines de crèdit així com en l'escrit final de Cels Piñol. De fet, però, l'origen va un pas més enllà i es remunta a la novel·la de David Morrell en què es basa la pel·lícula (First Blood). Així, 1714 Baluard és una "comèdia dramàtica postbarroca que versiona de manera molt lliure l’antic poema èpic First Blood de David Morrell". No és aquest l'únic cas d'utilització d'un personatge ja existent. Per les vinyetes del còmic també s'hi passeja, per exemple, el pirata Bartholomew Roberts, personatge històric que també forma part del món literari i cinematogràfic gràcies a les pàgines de L'illa del tresor o de la mítica pel·lícula The Princess Bride.

L'argument (els detalls del qual no desvetllaré) gira al voltant d'aquest Rambo català i del penó de Santa Eulàlia que esdevé, així, un objecte mític que no té res a envejar a qualsevol dels tresors perseguits per Indiana Jones. Ens trobem, doncs, en les interioritats de les conseqüències del conflicte. Conseqüències que afecten els personatges a diferents nivells, com queda clar en els tres epílegs que tanquen la història, cadascun d'ells situat en un espai físic concret (la Cerdanya, Sardenya i el Nou Món) i protagonitzat per tres personatges diferents que ens ofereixen tres lectures complementàries.

La història va de bracet d'un apartat gràfic molt cuidat, ple d'acció (amb, fins i tot, onomatopeies acolorides segons l'origen dels personatges) i que combina un bon desenvolupament narratiu amb instants ben detallats que ofereixen autèntics retrats dels moments clau (amb flashbacks del setge de Barcelona inclosos). En aquest sentit, cal dir que tothom qui s'acosti al proper Saló del Còmic de Barcelona tindrà l'oportunitat de veure amb detall aquest treball gràfic, ja que sis pàgines d'aquest còmic formaran part de l’exposició “Còmics en guerra”. Pel que fa al contingut, hi podem trobar un segon nivell de lectura que mostra les influències literàries i cinematogràfiques (culturalment disperses) dels autors, una petita mostra de les quals són el nom del protagonista o d'un dels personatges, ja esmentats.

Una celebració com la del Tricentenari es mereix, també, una contribució feta des de les vinyetes amb una perspectiva que utilitza el context històric però que va més enllà i que ens mostra com també és possible jugar amb la nostra història (creativament parlant) i portar-la un pas més enllà. Amb 1714 Baluard s'ha aconseguit amb escreix.

Emili Samper (La batcova)

26 de març 2014

Properament "Boro, el còmic" en format digital

El personatge Boro és llançat al mercat global en diverses llengües arreu el món, en format digital gràcies a l'editorial de continguts digitals iLUBUC, projecte que han desenvolupat els darrers mesos i que per fi veurà la llum. Aviat us informarem de les plataformes digitals on podreu gaudir de les seves aventures. 


Boro en alemany

25 de març 2014

Novetat d'abril d'Ediciones B: Mortadel·lo i Filemó. Mundial 2014

Per aquest mes d'abril, Ediciones B ens porta una altre còmic protagonitzat pel duet format per en Mortadel·lo i en Filemó. Aquest cop està dedicat al Mundial de futbol d'enguany que tindrà lloc a Brasil. A més també es reedita Els Xunguis a Sant Jordi, que fou novetat del passat mes de febrer. 


Col·lecció Mestres de l'humor nº 36
Cartoné, 48 pàgines, 21 x 29,7 cm, color
12 €.

A la venda el 2 d'abril!

El 2014 se celebra el Mundial de futbol al Brasil, un dels països que viuen més intensament la passió per aquest esport, no en va la seva selecció és la que més copes del món atresora.

Mortadelo i Filemó han d'anar a Brasil en una nova missió, ja que un sinistre personatge intentarà sabotejar el campionat en el seu propi benefici.

Per trobar el malfactor com més aviat millor, els nostres herois formaran part de la selecció espanyola.

REEDICIÓ

Els Xunguis a Sant Jordi, de Juan Carlos Ramis, Joaquín Cera
Cartoné, 32 páginas, 24,7 x 31,5 cm, color
11 €.

Els xunguis, encara que siguin extraterrestres, també són una mica catalans per part de pares, els seus autors Ramis i Cera. I per això no es podien perdre una festa tan tradicional a Catalunya, com la Diada de Sant Jordi.

Llibres i roses, cavallers, princeses i dracs; tot s’uneix perquè els més joves coneguin una mica més l’origen d’aquest dia. Com sempre, divertint-se amb les entremaliadures dels xunguis i els seus fantàstics passatemps.



Entrevista amb Lluís Juste de Nin a Vilaweb

'L'únic risc per a la independència és confondre seny amb immobilisme'. D'aquesta manera el dissenyador i dibuixant Lluís Juste de Nin, durant defineix el punt en què es troba el procés sobiranista que viu Catalunya. I per això, diu, 'en tot cas el que ens cal és rauxa, que és sinònim de valentia i atreviment'. No es casual, doncs, hagi decidit de publicar enguany 'Rauxa. La Catalunya rebel de 1925 a 1931', la seva novena novel·la gràfica d'una sèrie que recull moments concrets de la història del nostre país. En la novel·la, molt ben documentada, parla, sobretot, del coronel Macià, 'el primer referent independentista i un precedent del moment actual'. 'Sense ell, ara no seríem on som', diu. En aquesta entrevista parla dels detalls de la novel·la, però també de la seva vida, marcada sobretot, en paraules seves, per la 'clandestinitat i el compromís nacional, passant per la moda'. No en va, Juste de Nin és conegut com a conseller delegat i dissenyador d'empreses com Armand Basi i Lacoste. I com a empresari, assegura que això que allò que diuen alguns de què els empresaris estan en contra de la independència és un mite. I respecte els passos a seguir a partir d'ara, a més de la rauxa, 'el primer que cal és proclamar la república catalana , que després ja ens posarem d’acorden els detalls'.

És la novena novel·la gràfica en relatiu poc temps, en una vida, la vostra, dedicada a la moda…
—Fa unes setmanes vaig fer una conferència a Tarragona en què resumia la meva vida amb el títol ‘De la clandestinitat al compromís nacional, passant per la moda’. En realitat em vaig dedicar a la moda perquè no em podia dedicar al dibuix. En ple franquisme caspós i lamentable vaig entrar en la clandestinitat i no podia publicar legalment.

Però mai no heu deixat de publicar. En aquella època signàveu amb el nom d’El Zurdo’…
—Sí, però en la clandestinitat. Des de petit, la meva manera d'expressar-me ha estat sempre el llapis. Cada vegada que havia de dir alguna cosa, a l'escola per exemple, era dibuixant. Això no ho he abandonat mai. I la meva intenció era ser ninotaire, fer llibres, còmics, humor gràfic, etc. Però en edat adulta jo i la meva dona vam decidir de posar-nos al servei d'alguna cosa que fos útil contra la dictadura. Ens vam vincular al PSUC. I aleshores vàrem entrar al forat de la clandestinitat. Em van sortir ofertes precioses, del Noticiero universal i El Mundo Diario, entre més, per fer l’acudit diari. Però vaig haver de dir que no, perquè si no la político-social, la Gestapo de l'època, hauria vingut en vint-i-quatre hores a casa. Em vaig concentrar en el dibuix antifranquista per a totes les revistes del PSUC, Comissions Obreres, més endavant a l'Assemblea de Catalunya… També a El Mundo Obrero, del Partit Comunista d'Espanya, on tenia una secció setmanal amb un tal M. Sánchez Molbatán. Que, evidentment, era Manuel Vázquez Montalbán.

Vau ser amics molts anys…
—Oi tant. La meva primera novel·la gràfica es va publicar gràcies a ell. Vaig tenir el plaer de veure'l cada setmana durant molts anys. Va ser una sort, perquè va ser un mestre per a mi. I quan jo em posava rabiós, com quan vaig anar per primera vegada a la Unió Soviètica, a l'època Bréjnev, i vaig veure l'olor d'estafa estaliniana que feia, ell deia: ‘ho veus, t'afloren les vísceres del POUM!’. Era un autèntic intel·lectual d'esquerres, però decididament molt crític. No tenia manies a l'hora d'atacar el PSUC i el PCE per la manca d'autocrítica, pel dogmatísme que de tant en tant hi aflorava... A més, ara me'n vaig de tema, però aquests partits van acabar essent els còmplices de l'assassinat d'Andreu Nin, que era cosí del meu avi. A Andreu Nin jo li tenia un gran respecte. Quan deixo el PSUC a 1978,vestudio àvidament els seus escrits, en especial el premonitori, en les actuals circumstàncies, 'Els moviments d'emancipació nacional'. De fet, sóc de la Fundació Andreu Nin, i no només pel cognom, sinó per l'anti-estalinisme, perquè aquesta aberració del comunisme no va morir amb Stalin. Jo diria que fins i tot el Putin té trets estalinians... Perdona, tornem on érem…

Parlàvem de la vostra vida: clandestinitat, compromís nacional i moda…
—És que quan es va acabar la clandestinitat jo ja era dissenyador de moda. I treballava mig a París i a Barcelona. Aleshores la Isabel-Clara Simó em va proposar de fer una pàgina legal! Llavors ja firmava amb el nom de 'L'Esquerrà', pseudònim que vaig mantenir un temps. Era una sèrie que es deia 'Petant la xerrada' i consistia en un resum setmanal de tot allò que passava; i passavaen moltes coses! Aleshores la meva catalanitat anava decididament en augment. Va venir l'època constitucional i fins i tot em vaig barallar amb Solé Tura. Li vaig tornar el carnet del PSUC perquè s'havien 'descuidat' de lluitar per un dels punts de l'Assemblea de Catalunya: el dret de l'autodeterminació. Li vaig dir que en un partit que no reconegués el dret de l'autodeterminació jo no hi podria ser. Jo havia estat molt còmode al PSUC, però era el PSUC qui havia canviat, no jo. Bé, ja hem deixat la clandestinitat i jo ja vivia de la moda. El compromís nacional creixia encara més i aleshores vaig publicar el meu primer llibre.

Continueu. Gràcies a Vázquez Montalbán?
—En bona part ¡, mentre la situació política era la que era, passa el temps i decideixo, amb tota la documentació que havia acumulat de la meva família, fer el meu primer llibre, la primera novel·la gràfica. Vaig pensar no tant en publicar-lo sinó de llegar-ho com a document gràfic als meus descendents. també parlaria de la branca de l'Anaïs Nin, la meva cosina segona. El seu germà, el compositor Joaquin Nin-Culmell venia sovint a Barcelona. Ens estimavem molt, fins i tot li vaig dissenyar el vestuari de la seva òpera 'La Celestina', estrenada a Madrid el 2008. Era la història d'una família catalana, això sí, ben singular, oi? Manolo Vázquez Montalbán va venir a casa, li vaig ensenyar, i em va dir: 'Què dius? Que no ho vols  publicar? Ara mateix te'n vas a Planeta- Agostini! I va sortir…' Veient l’èxit que va tenir 'acollida, vaig decidir desenvolupar una idea que tenia de feia temps: explicar la història del meu únic país, que és Catalunya, per fascicles, mai seguits ni cronològics i saltant èpoques. La idea era parlar novel·ladament en cada llibre d’una època concreta que no tingués res a veure amb la del llibre anterior. Es tractava de mica en mica de formar un mosaic de la història del país. I aquesta ja és la novena novel·la gràfica!

'Rauxa', sobre la Catalunya rebel del 1925 al 1931. Per què rauxa?
—Tinc una llibreta on hi tinc acumulades diferents idees que em vaig apuntant. I 'Rauxa' hi era, però tenia clar que havia de sortir l’any 2014, per raons que us podeu imaginar, perquè commemorem el tricentenari i perquè en el fons jo intuia el passaria, el que passa…

Ja us imaginàveu el referèndum?
—Estava convençut que arribaria un dia en què Catalunya no podria fer cap pas enrere. I tampoc podria fer el ridícul. O sigui, calia una carta astral que s’ha produït, que és que des de la presidència fins al cap de l’oposició, les grans entitats com Òmnium, ANC, pràcticament tots, estan d’acord a parlar amb naturalitat d’un estat propi, d’independència. I per descomptat que ho aconseguirem! Em vaig reservar la novel·la perquè fos publicada aquest any, en què l’únic perill per a la independència és l’excés de seny; ara ens cal més rauxa. Amb la dosi adequada. La tenia guardada per contribuir amb unes gotes més de rauxa.

La rauxa l’associaciem a la festa i la xerinola…
—Rauxa vol dir coratge i valentia. Atreviment. I per tant era molt necessari dedicar la novel·la al primer referent independentista de la nostra història, Francesc Macià. Tot i que jo tinc la sospita, i no sóc pas l’únic que ho diu, que Prat de la Riba i Valentí Almirall, entre tants d'altres, ja eren independentistes, El que passa és que no ho veien factible ni tenien la parròquia a darrere com ara.

Macià era un arrauxat?
—Macià era una figura molt cotrovertida al principi. La gent de seny el criticava, el mateix Rovira i Virgili. Sí, 'és un arrauxat', deien. No diem que els catalans som seny i rauxa? Ell era la rauxa. O millor encara, un arrauxat amb seny. Ell va ser capaç de deixar l’exèrcit i convertir-se en un cabdill independentista que funda Estat Català. Ara tenim els pobles, les assemblees nacionals, els òmniums culturals, els 'Súmate', la gent! Les grans majories, n'estic convençut. I em vaig dir: si has de parlar dels referents, que sigui en un llibre que reflecteixi l'època de la dictadura de Primo de Rivera i la figura de Macià.

Si ens falta rauxa, ens fa falta un Macià, doncs?
—No, ara, com deia, tenim una carta astral bona perquè tant el president, com el cap de l’oposició, no tenen cap problema per parlar d’estat propi. Això no havia passat mai. Quan dic que ens falta rauxa vull dir en realitat que el seny no ens pot fer presoners ni traïdors. La gent és qui apreta el polítics, a diferència d’abans. I això és molt bo. Per tant, l’únic perill és que hi hagi un sector significatiu de la ciutadania que confongui seny amb immobilisme. Hem fet la Via Catalana, les grans manifestacions, etc. Però en el moment de treure pit, que és un moment que arribarà, i no parlo del futur galàctic, sinó del 9 de novembre, hem de tenir coratge, rauxa, amor propi, per no fer ni un pas enrere, per a demostrar-nos que ho podem fer, que no era un somni. Potser els escocesos no hi arribaran, potser els quebequesos tardaran una mica més. Però els catalans hi hem d’arribar. Perquè ara ja no hi ha cap més camí que aquest.

Els espanyols no ens ho posen pas fàcil…
—És que l’únic camí és ser un estat amb bones relacions amb Espanya. I només tindrem bones relacions amb Espanya quan ens mirem cara a cara, amb igualtat. Això només té un nom: ser un estat propi. Quan siguem dos estats fins i tot podem fer tractes preferents entre nosaltres, perquè hi ha moltes coses que ens uneixen, llaços familiars, molta part de la història. Jo no sóc en absolut ni anti-castellà, ni anti-espanyol, ni res de tot això. Al contrari. De la mateixa manera que no sóc ni anti-italià, ni anti-francès, ni anti-irlandès. El que seria realment meravellós és que el film s’acabés amb uns Estats Units d’Europa en què Catalunya fos un estat igual que la resta. Amb els mateixos drets i deures.. I ara és la nostra oportunitat. Tal vegada la Holanda del sud…

De les últimes coses que diuen és que navegarem anys per l’espai sideral…
—No em fan por les amenaces del govern espanyol, ni de l’oposició del govern espanyol. Com deia Pla, no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. I no em fa por Europa. Europa no es pot pronunciar avui. Europa es pronuncia amb realitats. Si Escòcia se'n surt, tu t’imagines que facin fora Escòcia? I si Flances es separa, què faran amb Burssel·les? És absurd, és divertit pensar-ho. Es tracta de no tenir por. Aquesta és raó del llibre. Volia mostrar aquesta Catalunya, que és la Catalunya rebel, sense por, amb rauxa, com a precedent del que vivim ara.

Parlem del llibre. Hi ha tota mena de detalls, personatges… Us heu documentat molt…
—Tot el que hi passa és documentat. Explico fins i tot coses que no se sabien.

Per exemple, alguna cosa que es pugui avançar als lectors?
—Doncs que Macià, a més de la filla, va tenir un fill. Un fill que va anar a Cuba i queli encantaven més els daiquiris que no altra cosa, però existia i surt al llibre. O que al Palau de la Generalitat hi ha un cinema on Macià gaudia de les pel.licules de Chaplin. La història comença l'any 1925 amb un malentès. Un xicot periodista té el somni d’entrar a un diari catalanista com La Publi i al ho aconsegueix. Hi coincideix amb patums com en Josep Maria de Sagarra, en Just Cabot, els ninotaires Passarell o Apa, i una redactora que no existia, però que jo hi he posat, i que es diu Mariona Bosch, preciosa i molt sexi. El periodista se n’enamora, però ella té nòvio, un pipimandúrries que balla molt bé el tango. Ella, que és de bona família, té un germà que està embolicat amb aquella escisió que hi va haver a Estat Català que es va dir Bandera Negra i que va organitzar el complot de Garraf. Per no explicar tota la novel·la, només et dic que el periodista s’ofereix a amagar-lo casa seva, però causalment ell apareix en una fotografia presa per la policia quan és amb ells i aleshores és a ell a qui empaiten... Ha de fugir a París, el París de les ‘années folles’, del xarleston, de la Josephine Baker, de Macià, que era allà, de Ventura Gassol... I tota la novel·la és el periple d’aquest periodista, que amb missió profesional, haurà de seguir al coronel Macià, tant a París com a les amèriques. Però atenció, parlo del Macià més humà, no del Macià mític, sobre d’un núvol.

Com era aquest Macià més íntim?
—Era més humà del que ens diuen els llibres d’història. Li agradaven molt les dones, frissava per Josephine Baker, esperava els últims films de Hollywood. Quan va tornar, més que Esquerra Republicana, qui va guanyar per majoria va ser ell. Era un gran intuïtiu, un visionari, un seductor... El periodista l’acompanya a Nova York, a l’Argentina, a Montevideo, on coneixerà Gardel, que era allà i estava a punt de tornar per segona vegada a Barcelona per triomfar. Macià era un líder absolut. I, a més, era un 'dandi'. Penseu que estudiava com creuava les cames, com es posava el mocador, sabia estar perfectament assegut en cada situació. En Companys era molt diferent en això. Una anècdota, que no surt al llibre, però que explica el seu carisma. Una vegada va anar a un poblet i de tant afònic no podia parlar. I va fer el gran eslògan, que es va utilitzar a tot arreu, fins i tot després de la seva mort. Va sortir al balcó del poble i va dir: ‘Catalans, Catalunya’. I tothom va esclatar i allò va esdevenir un eslògan! Doncs va ser perquè estava afònic, pràcticament sense veu, i no podia parlar més. Aquí la gent no se'l creia, en Macià. Ni la burgesia ni la classe mitjana. Li deien Quixot i, a Gassol,  Sancho Panza. La gent deia: 'Què han fet aquests a Prats de Molló?'. I en realitat el que va fer va ser un procés de màrqueting bestial.

Màrqueting?
—Sí, i tant! Si s’analitzés des d’un punt de vista de màrqueting el complot de Prats de Molló, en què no va morir ni una persona, trobaríem que va ser una gran operació: va posar per primera vegada Catalunya al mapa mundial. I això és una mica el que passa ara, que de sobte Catalunya existeix. Jo que viatjo força i sóc relativament sovint a Nova York i a París, quan fa anys em preguntaven ‘where are you from?’ Jo deia: ‘I’m catalan’. I em deien: ‘Excuse me?’. Ara, en canvi, em diuen: ‘Oh, catalan!’ i quatre tòpics més sobre Messi, però ja saben on és. I llavors pregunten: ‘Us voleu separar, oi?’. I jo dic: ‘Sí, clar que sí’. I si és sudamericà li dic: ‘Vosaltres també us vau separar, no?’

D’acord, però després d’allò va arribar la guerra i acte seguit el franquisme… Ara ens en sortirem?
—Sí! És una suma. Penseu que si no hi hagués hagut aquell precedent, ara probablement no existiria la Generalitat. Si Macià no hagués proclamat la república catalana el 14 d’abril, encara que durés tres dies, no tindríem Generalitat. Tindríem una mancomunitat, com a l’època de Prat de la Riba. I si ara no fem un estat propi, no tindrem independència. És a dir, independència és estat propi. Per tant, s’ha de tenir coratge, hem de ser valents, ens hem d’encarar democràticament al poder de l’estat. I d’això també se’n diu rebel·lia, com aleshores.

Hi ha qui diu que els empresaris són els més reticents a la independència…
—Jo sóc empresari. Em molesta que es generalitzi, com quan diuen ‘els obrers això’ o ‘els camperols allò’ o ‘el publicistes’ tal cosa o els periodistes tal altra. Hi ha moltes menes de periodistes, oi? Doncs d’empresaris també. A banda, cal distingir la gran empresa, la de sempre, que té una actitud conservadora i que vol conservar determinats interessos per a seguir amb Espanya, de la trama tremenda, la xarxa, de petites i mitjanes empreses, pimes, amb empresaris molt potents a favor de la independència. Que els empresaris estan en contra de la independència és un mite. L’empresari el que vol és vendre el producte que fabriquen. I la pregunta que es fan molts és: quines dificultats comportaria per a aquest propòsit ser un país com Holanda? Podríem exportar com hem fet sempre a Europa, i al món? Nosaltres, els catalans, hi tenim la mà trencada, per acabar tenint bones relacions amb Espanya. Que tenim un any de 'mal rotllo'? Ho recuperarem. Que ens deixen uns quants mesos fora de l’euro? No ho crec, perquè a qui interessa que siguem a l’euro és a Alemanya. Geopolíticament Catalunya és un dels llocs més privilegiats d’Europa. Estem situats entre els estat francès i espanyol i, a més, amb grans ports a la Mediterrània. És un triangle valuosíssim. I per això tenen tanta por els espanyols. Saben que això els pot portar moltes dificultats. Jo sempre els dic, amb broma, que demanin d’unir-se a Portugal, per compensar...

Els espanyols no se n’adonen, però, que no fan res més que empènyer-nos perquè marxem?
—Una vegada sopava amb en Raimon i altres amics, entre els quals també la muller d'en Manolo, en Vázquez Montalbán, a casa meva. I justament comentàvem com era possible que després de tants anys de democràcia ho no entenguessin. En Raimon em va dir: 'Lluís, ens entenen perfectament. El que passa és que van en contra'. I això és senzillament així: van en contra nostra. Ells pensen que Catalunya els pertany, per dret de conquesta.

D’acord, però com més en contra van, més ens empenyen…
—Sí, això ho han fet sempre. Per exemple, a Cuba hi va haver una proposta d’autonomia i no els la van donar. I mira com va acabar. Autonomia, eh! El mateix a Filipines, al Marroc… Sempre ho han fet així. Per a mi, Espanya no ha existit mai, és l’ampliació de Castella, que necessita agafar totes les vores fins al mar. Per això els dic que es posin d’acord amb Portugal, que també té mar! En el nostre cas, el que hem de fer és poder parlar entre iguals, com deia Macià. Primer cal proclamar la república catalana i després ja ens posarem d’acord amb els detalls. Perquè, a més, d’independència del tot, no n’hi ha. No hi ha cap país que la tingui. Però abans de parlar de res, de tots els tractes que es puguin fer, cal poder parlar de tu a tu i que no et faltin al respecte.

Ja prepareu el proper llibre?
—Sí! Com deia, no serà la continuació cronològica d’aquest i no en vull avançar cap detall, però us interessarà molt!

Però si ara pot canviar tot d’avui per demà!
—Sí, amb tot això ja hi compto! I, de fet, ja us convoco el dijous 5 de març del 2015, per a la presentació. No parem, eh!

No, no parem. N'estarem pendents. Salut!
—Salut.

Esposició de Escobar a Sant Feliu de Llobregat

El dia 28 a les 20 h. s'inaugura l'exposició dedicada a Josep Escobar, el clàssic de la historieta catalana. La mostra es podrà veure al Palau Falguera, un edifici del segle XVII situat a Sant Feliu de Llobregat (Carrer Falguera, 6) fins al 27 d'abril. 
Horari: de dimarts a dissabtes, de 18 a 20 h; diumenges i festius, d'11 a 14 h.

24 de març 2014

Exposició "Pel dret a somriure" al Saló del Còmic de Barcelona

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona vol retre un sincer homenatge als humoristes gràfics que dia a dia ens fan somriure amb la seva visió sobre l'actualitat. L’anàlisi de l’humorista, irreverent i lúdic, permet al lector d’interpretar la realitat amb una nova mirada, més desenfadada i lliure. I el debat polític sobre el dret a decidir a Catalunya no ha estat aliè als humoristes gràfics.

Peldret_2.jpg

Des del Saló reivindiquem el dret a somriure, el dret a entendre’ns, el dret a respectar l’opinió dels altres, el dret d’afrontar la realitat sense prejudicis. Això és el que fan cada dia els ninotaires.

El 32 Saló Internacional del Còmic de Barcelona produeix l’exposició Pel dret a somriure, que aplega vinyetes i tires d’autors que publiquen en diferents mitjans de comunicació i que inclouen un ampli espectre ideològic, vol ser una finestra oberta al diàleg. Un recordatori de que el diàleg no consisteix en parlar molt, sinó en saber escoltar... i també en somriure.

L’exposició comptarà amb un ampli ventall d’acudits i tires d’autors, entre els que ja tenim confirmats els següents:

Albert Monteys (El Jueves)
Alfonso López (publico.es)
Caín (La Razón)
Enrique Pérez (Información de Alacant)
Fer (El Punt Avui)
Ferreres (El Periódico de Catalunya)
Guillermo (El Jueves)
Harca (revista Saó)
Idígoras y Pachi (El Mundo)
Jesús Zulet (El Correo)
José Manuel Puebla (ABC)
José Orcajo (Adelantado de Segovia)
Juan Carlos Contreras (Diario de Jaén)
Kap (La Vanguardia)
Manel Fontdevila (eldiario.es)
Oroz (Diario de Navarra)
Pepe Farruqo (Ara i El Economista)
Pepe Roig (Última Hora)
Peridis (El País)
Pinto & Chinto (La Voz de Galicia)
Rafa Sañudo (La Razón)
Ricardo Martínez (El Mundo)
Toni Batllori (La Vanguardia)

Font: Ficomic

21 de març 2014

Tertúlia d'humoristes gràfics a TV3


A la tertúlia final del programa els matins de TV3 de 19-2-14 han parlat els humoristes gràfics Fer, d'"El Punt Avui", Ermengol, de "La Mañana", Kap, de "La Vanguardia" i "El Mundo Deportivo", i Ferran Martín, d'"El jueves". Amb ells, a més d'analitzar les notícies del dia, han repassat algunes de les millors vinyetes del 2013 recollides en el llibre Any de sobres.

Novetat d'abril de Fanbooks: Joc de Trons III

Aquest abril Cançó de Gel i Foc d'en George R.R. Martin retorna altre cop amb nosaltres. Per una banda s'estrena la quarta temporada de la seva sèrie Game of Thrones, i per l'altra, a casa nostra Fanbooks ens porta el tercer volum del còmic de Joc de Trons.

A la venda el 3 d'abril!

Joc de Trons III, de George R.R. Martin, Daniel Abraham (adaptació) i Tommy Patterson (dibuix)
Tapa dura, 16.8 x 25.7 cm,  176 pàgines, color
14,95€  

Els estius s'allarguen durant dècades, l'hivern pot durar tota la vida i la lluita pel Tron de Ferro ha començat. S'estén des del sud, on la calor engendra conspiracions, luxúria i intrigues, al vast i gèlid nord, on un mur de gel de set-cents peus d'alçada protegeix el regne de les forces de la foscor que es troben més enllà.







El tercer dels quatre volums de l'adaptació en còmic de Joc de trons, la primera part de la saga.

En "Boro" celebra el seu 15è aniversari a la revista Camacuc.

In cressendo! Les notícies juntament amb els amics i amigues d'en Boro van creixent dia a dia. Per això us presentem la nova portada de l'infantil Camacuc celebrant el 15é Aniversari de la historieta d'en Boro, Moro i Puromoro que eixirà a la venda en la 49Fira del Llibre de València. 

Gràcies Camacuc!




20 de març 2014

Brian Azzarello i Pia Guerra participaran al 32 Saló del Còmic de Barcelona

Quan som a menys dos mesos perquè s'inauguri el 32 Saló Internacional del Còmic de Barcelona la llista d'autors confirmats segueix creixent. Ens complau anunciar la presència de noves estrelles del còmic mundial: Pia Guerra i Brian Azzarello. La multipremiada dibuixant canadenca Pia Guerra va ser la cocreadora, al costat del guionista Brian K. Vaughan, de Y el Último Hombre, lloada sèrie del segell Vertigo que durant seixanta lliuraments ens va presentar les aventures del jove Yorick Brown i la seva mascota, un mico caputxí anomenat Ampersand, en un món on una plaga ha acabat amb la vida de qualsevol ésser amb el cromosoma "Y" excepte els dos protagonistes. També ha confirmat la seva presència el guionista Brian Azzarello, autor de 100 Balas, Luthor, Joker o el recent recopilatori Grandes autores de Batman: Brian Azzarello y Eduardo Risso: Ciudad rota y otras historias. Es dóna la circumstància que el dibuixant argentí Eduardo Risso també assistirà a la present edició del Saló del Còmic. Tots aquests autors acudiran per iniciativa de ECC Ediciones.

Guerra-&-Azzarello.jpg

A continuació teniu les biografies dels nous convidats .

Pia Guerra (Canadà)
Aquesta autora va començar la seva carrera professional il·lustrant cartes i manuals de rol per a editorials com White Wolf, Hexagonal o Last Unicorn Games. Aviat va orientar els seus esforços cap al novè art , col·laborant en una àmplia varietat de projectes independents: Bikini Assassin Team, Sinnamon, The Bruiser o The Big Book of Urban Legends, entre d'altres. Al costat del guionista Brian K. Vaughan va desenvolupar el seu projecte més lloat fins ara: Y el Último Hombre, una mena de road movie apocalíptica protagonitzada per Yorick Brown, amb el seu mico Ampersand, l'únic supervivent del gènere masculí a tot el món.
El seu treball durant els sis anys en què es va publicar la sèrie li va valer múltiples nominacions als guardons més prestigiosos de la indústria , alçant-se amb el Premi Joe Shuster 2006 a la Millor Dibuixant i amb el Premi Eisner 2008 al Millor Equip Dibuixant/Entintador (juntament a José Marzan Jr.). En la seva bibliografia també destaquen les adaptacions al còmic de sèries televisives com Doctor Who i Torchwood, la seva participació en Spiderman Unlimited i Comic Book Tattoo, o els més recents Bart Simpson's Treehouse of Horror, Simpsons Comics i Adventures of Superman nº 5. La seva pàgina oficial és www.hellkitty.com i el seu compte de Twitter @PiaGuerra. Autora convidada per ECC Ediciones.

Brian Azzarello (Cleveland , Ohio , EE.UU. 1962)

Aquest guionista nord-americà és un dels més populars de la indústria, en bona part gràcies a la cèlebre 100 Balas que va escriure durant anys per al segell Vertigo de DC Entertainment i la seva actual tasca reinventant la llegenda de Wonder Woman en la sèrie regular del personatge. En el seu currículum també figuren obres com Hellblazer, Superman: Por el mañana y First Wave, on dóna una visió contemporània dels herois pulp. També amb Eduardo Risso, dibuixant de 100 Balas, va realitzar la premiada obra Batman: El Caballero de la Venganza. Actualment , tots dos autors es troben realitzant la seqüela de 100 Balas titulada Hermano Lono, obra que veurà la llum en aquest mateix Saló del Còmic de Barcelona. Podeu seguir l'autor en el seu compte de Twitter @brianazzarello. Autor convidat per ECC Ediciones.


Font: Ficomic

Novetat d'abril de Planeta DeAgostini: Bola de drac Compendi 1

Tal com ja vam avançar, aquest mes d'abril Planeta DeAgostini Cómics ens portarà el primer volum (de 4) del Compendi de Bola de drac

A la venda el 3 d'abril!

Col·lecció Manga
Cartoné, 352 pàgines, Color/BN, 18.3 x 25.7
25€

Versió composta i actualitzada del Daizenshuu 2 i Daizenshuu 4, que abasta la història del mític manga i aspectes diversos de la seva reeixida versió anime. Així, aquest llibre de 352 pàgines conté informació considerable envers Bola de Drac i Bola de Drac Z, un breu seguiment a Dr. Slump, així com material gràfic del millor manga de tots els temps. A més, aquesta primera entrega també inclou entrevistes al creador, el famós mangaka Akira Toriyama.
 

La guia oficial del millor manga de tots els temps



Presentació de un llibre sobre el TBO al Reial Cercle Artístic


Ediciones TBO ¿dígame? Memorias secretas de una secretaria és presentarà al Reial Cercle Artístic de Barcelona el dilluns 24 de març. 

18 de març 2014

Enguany se celebra el 15è aniversari de "Boro, Moro i Puromoro"

Aquest 2014 se celebra el 15è aniversari del còmic infantil Boro, Moro i Puromoro de Toni Cabo que s'ha anat publicant tant al País Valencià com a Catalunya en revistes com Tretzevents. 


Enguany doncs per celebrar-ho es publicarà en àlbum de moment en castellà desitjant que ben aviat també s'editi en català com ha estat fent durant els últims 15 anys. Desitgem doncs que sigui així.

A mesura que se'ns vagi informant de tots els actes i esdeveniments del 15è aniversari  de Boro, Moro i Puromoro, anirem informant oportunament. De moment us indiquem el seu Facebook: Boro, el còmic

16 de març 2014

És reedita Ediciones TBO ¿dígame?

Ediciones TBO ¿dígame? Memorias secretas de una secretaria és la primera publicació de Diminuta Editorial. Autoeditat per Rosa Segura l'any 2006, narra els records de l'autora durant els seus gairebé dotze anys de relació amb la la mítica editorial Ediciones TBO com a secretària i també com a editora i guionista.

Presentació del llibre a La Central del Raval, dijous 3 d'abril, carrer Elisabets 6 de Barcelona.

15 de març 2014

La crisi en el món del còmic, EDT.

El passat dia 8 de març el director editorial de EDT Joan Navarro, donava una conferència en el Saló Internacional de Granada. En aquesta xarrada parlava dels problemes de l'editorial per tirar endavant el seu projecte empresarial.

Entre les causes de les dificultats destacava: l'excessiu nombre de treballadors (15-16) que hi havia a l'editorial quan es va comprar l'empresa a Glénat França ja fa dos anys, la crisi, el tancament de llibreries i la pèrdua de la llicencia per publicar els mangas de Shueisha. Aquesta línia representava el 50% del total de vendes d'EDT.

Navarro va proposar durant la conferència com a pla per sortir de la crisi profunda de l'editorial editar clàssics de la historieta espanyola (Blasco, Ortiz, Bermejo). Sembla que les seves darreres novetats editades com  Hombre de OrtizSargento Gorila  de  Hazañas Bélicas  y La voz que no cesa s'han venut bé. El problema de continuïtat per EDT son els deutes que ha generat l'editorial i un immens estoc de còmics (870.000) que estan pagats i que s'han de convertir de mica en mica en líquid per l'empresa.

EDT (i l'antiga Glénat) han fet molt per al còmic en català i per al còmic en general. Des de ComiCat sols podem desitjar que els lectors trobin adients els productes de l'editorial i els comprin. Desitgem que la situació de l'empresa millori en els sis mesos vinents, en bé dels seus treballadors i del món del còmic a casa nostre.

Jordi Riera

14 de març 2014

Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag IIB

Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag IIB 
Jacques Tardi
Ed. Fanbooks 
Àlbum tapa dura, 192 pàgines, b/n
24 €

Jacques Tardi no solament és un autor de reconegut prestigi i un cronista de la convulsa història recent d'Europa, sinó que abans de res és un pacifista militant. Des de la clàssica “La guerra de las trincheras”, vàries han sigut les obres en les quals ha retratat l'horror i l'absurd de la Primera Guerra Mundial, origen de tots els mals. Però en aquesta ocasió ha decidit acostar-se a la Segona a través de l'experiència que son pare va deixar escrita en tres quaderns abans de morir. En ells relata l'inici de la guerra i els cinc anys que va passar com a presoner dels nazis en el camp d'Stalag IIB.

El cert és que paga la pena acostar-se a aquest autor i a la seua concepció de la novel·la gràfica. Un té la sensació d'estar veient un àlbum de fotos mentre el protagonista de les mateixes li va explicant allò ocorregut. El seu llenguatge del còmic s'acosta més al del documental que al de les pel·lícules d'acció, la qual cosa permet que ens fixem més en els detalls del dibuix, i marca un ritme que convida a la reflexió.

La seua lectura ens convida a prestar molta atenció, doncs el guió és d'allò més detallat i permet fer-nos una idea tant l'horror viscut com de l'enginy humà amb el qual alguns el van combatre per a eixir-ne si més no, vius. En suma, es tracta d'un exercici de memòria històrica i d'afirmació de principis pacifistes i antifeixistes que, potser per resultar tan amé com interessant, va merèixer el Premi del Públic al Festival de Angoulême, i l'oportunitat de ser editat en català (i espanyol).
 
Marc Pastor i Sanz (Per Tutatis!)
Publicat originalment a Le Monde Diplomatique en español

Novetats d'abril d'Editorial Base

El mes passat Editorial Base va publicar al Facebook les novetats pels mesos de març i abril, en aquesta entrada mencionarem les novetats de còmic d'abril, sortint a finals de març, entre les quals hi ha nous àlbums de Benet Tallaferro, Els Barrufets, i Jan i Trencapins.

Novetats previstes pel 24 de març de 2014!


Benet Tallaferro 4. L'agent especial, de Pierre Culliford "Peyo"
21,6 x 28,8cm, 64 pàgines.
12€

En Benet Tallaferro va a passar les vacances amb el seu cosinet Serafí, qui treballa com a agent secret. Justament quan arriba en Benet, li encarregaran d’escortar un alt càrrec del món de les finances. Malgrat que el cosinet Serafí protestarà, els seus superiors l’obliguen a complir la missió –serà una feina fàcil!, li diuen–, així que el seu cosí forçut l’haurà d’acompanyar a protegir l’important financer en el trajecte del banc a l’aeroport.




Els Barrufets 18. El Doctor Barrufet, de Pierre Culliford "Peyo"
21 x 29,7cm, 64 pàgines.
12€ 

Fins ara, el Gran Barrufet havia estat l'únic metge del Poble, però això canviarà quan molts Barrufets es posin malalts alhora. Davant d'aquesta situació, un altre Barrufet decideix provar noves tècniques de curació que aviat seduiran la resta dels Barrufets i provocaran un desgavell de Barrufets que volen ser metges i remeiers aplicant tractaments absolutament extravagants. Us imagineu quines seran les conseqüències?





Jan i Trencapins 7. La fletxa negra, de Pierre Culliford "Peyo"
21,6 x 28,8cm, 48 pàgines.
14€

El jove senyor de Montresor ha aconseguit escapar de les masmorres on el tenia captiu un tirànic senyor feudal. Aquest fet potser no hauria tingut res a veure amb els nostres aventurers de no ser per la formidable semblança física d'Arnau de Montresor amb en Trencapins.

13 de març 2014

Micromecenatge per "FallaZ", un còmic de zombies en Falles

Us fem arribar una nova campanya de micromecentatge per poder publicar el còmic FallaZ. Tot seguit us deixem amb tota la informació del projecte (enllaç Verkami).

Descripció del projecte

EL CÒMIC

El còmic FallaZ explica les aventures d'una banda de rock que intenta escapar d'una apocalipsi zombie que arrasa la ciutat de València durant les Falles. Amb la ciutat plena d'armes potencials (cohets i material pirotècnic divers, bunyols de carabassa...), els protagonistes hauran de lluitar amb zombies fallers, zombies turistas i bandes de música zombie (entre d'altres), travessant una ciutat amb els carrers tallats i plena de monuments de cartró-pedra que la converteixen en l'escenari perfecte per a l'armageddon més festiu. Una autèntica mascletà de sang, vísceres i peinetes afilades!


A QUÈ DESTINAREM LES VOSTRES APORTACIONS?

Els diners recaudats els destinarem a l'edició i impressió de FallaZ, així com a preparar-ne l'edició digital i fabricar el merchandising per a les recompenses (samarretes, xapes, púes i reproduccions mida 40 x 30 d'una de les pàgines centrals en paper de 120 grams).

I per descomptat, els noms de tots els que col·laboreu, apareixeran en el llibre com a mecenes.

FITXA TÈCNICA DEL CÒMIC

Il·lustracions: Ignacio Martínez (Ignatus)
Guió: Monty Peiró
Idioma: castellà o valencià
Pàgnies: 32
Format: 26 x 18 cm
Impressió: Tapa color / interior blanc i negre

EDICIÓ EN VALENCIÀ

Per tal d'editar el còmic en paper en la seua versió en valencià, necessitem un mínim de 100 aportacions de les que inclouen còmic imprés en valencià. La versió digital en valencià es farà igualment.

CALENDARI

L'edició està prevista per a finals de maig de 2014 i podreu tindre el còmic a les vostres mans en juny de 2014. Les recompenses es recolliran en mà a la presentació del còmic en juny o en punts de recollida que us facilitarem més endavant, a partir d'eixe mateix mes.

** COM T'HO FEM ARRIBAR?**

Si eres de València o voltants, no hauries de faltar a la festa de presentació (al Kraken Rock Bar, Pl.Hondures, data per confirmar) on entregarem les recompenses, podràs veure a Stone Circuzz en directe i intentarem liar una festa d'allò més mítica.

Si eres de València però no pots vindre a la festa (cosa que lamentaràs tota la teua vida!), no et preocupes, et facilitarem un punt de recollida perquè pugues recollir el còmic i/o la teua recompensa quan vulgues.

Si eres de fora de València et farem arribar la teua recompensa per correu postal. Quan el projecte finalitze, et contactarem perquè ens dones la teua adreça.

QUI SÓN ELS PROTAGONISTES?

Els protagonistes són Stone Circuzz, un grup de rock fictici format por músics reals de l'escena rock de la ciutat de València: Pau Monteagudo, cantant de Uzzhuaïa; Alex Moure, guitarra de The Stone Circus Band; Jorge Alós, baixista de The Stone Circus Band; i Rafa Fernández, bateria de The Stone Circus Band. A més, hi haurà l'aparició estelar de la cantant Neus Ferri, que s'unirà al quartet en la seua lluita contra la invasió dels no-morts. 


** QUI SÓN ELS AUTORS?**

Nacho Martínez (Ignatus), és il·lustrador i esculptor faller. Ha pintat les parets d'alguns dels bars rock més emblemàtics de la ciutat de València (Alcatraz, La Gramola, Vito Lumbagui…) i treballa dissenyant i esculpint falles des de 2004.

Monty Peiró és cantant de rock (Sweet Little Sister, The Backseats, Interceptor, Tramperos) i toca la guitarra en The Sheenas (tribut femení a Ramones). Ha publicat, com a escriptora, un relat a llibre Simpatía por el Relato (una antologia de contes escrits per rockers) i ha col·laborat amb un text al llibre-disc del grup Mamá Ladilla Jamón Beibe, a més de participar en diferents blogs i fanzines.

PER QUÈ FALLAZ?

Perquè de la unió d'una editorial/discogràfica de música rock ( Mésdemil ), una cantant de rock i un il·lustrador rocker i esculptor faller, tots valencians i amants de l'univers zombie i dels còmics, només podia eixir una història com aquesta!

I A MÉS…

No volem que el projecte FallaZ acabe amb el còmic. Organitzarem una festa de presentació al Kraken Bar (Pl. Hondures, València) on Stone Circuzz actuaran per primera vegada, Nacho dibuixarà en directe i farem l'entrega dels còmics i de les recompenses a tots els participants al Verkami. A més, The Sheenas gravaran una cançó sobre FallaZ per a que siga la banda sonora del còmic (sabem que és habitual que un còmic tinga banda sonora, però, per què no fer-la?). D'altra banda, també podrás descarregar-te el videojoc de *FallaZ* per a matar zombies sempre que et vinga de gust, que sabem que pot ser sovint!! ;-)

MÉS INFO

Lliures o morts

Títol: Lliures o morts 
Autors: Mariano de la Torre (Adaptació i dibuix) i Victor García (Color). Basat en la novel·la homònima de Jaume Clotet i David de Montserrat
Publicat per: Fanbooks, febrer de 2014
Format: Cartoné, 22 x 28.5cm, 60 pàgines, Color
Preu: 12.95€
Pàgina web: Lliures o morts

Ermengol Amill, fill de pagès, va néixer a Bonestarre (Pallars Sobirà) l'any 1665. Les circumstàncies històriques el portarien a lluitar pel bàndol austriacista durant la Guerra de Successió, defensant fins a l'últim moment les Constitucions, privilegis, usos i costums del Principat de Catalunya. Durant la guerra fou un fuseller de muntanya, els coneguts Miquelets, esdevenint-ne coronel. Va morir a l'exili a l'edat de 67 anys, el dia 4 de setembre de 1732, al ciutat de Crotone (Regne de Nàpols), havent-ne estat el governador del castell.

Durant la Guerra feu grans gestes per la causa austriacista i catalana, no obstant això a diferència d'altres personatges, herois de l'època, per dir-ho d'alguna manera ell cauria en l'oblit de la memòria col·lectiva.  Però com l'au fènix de la llegenda, ell renaixeria de les cendres per tornar a formar part de la memòria del poble català i del país, Catalunya. Així és que al setembre de 2012, apareixeria una novel·la històrica recuperant aquest personatge i tornar-lo a posar al camp de batalla. Dos periodistes, Jaume Clotet i David de Montserrat recuperarien el coronel Ermengol Amill per fer-lo protagonista de la seva novel·la Lliures o morts, la qual recentment he acabat de llegir.

La novel·la ha tingut un gran èxit, 6 edicions, una setena de butxaca i més de 20000 exemplar venuts. Però l'Ermengol no ha renascut només per quedar-se a la novel·la, aquest 2014 ha fet el salt als escenaris amb una obra de teatre, les qual espero veure, i per altra banda també s'ha adaptat al còmic. Els responsables d'aquesta darrer adaptació són en Mariano del Torre, qui ha adaptat el llibre i n'ha fet els dibuixos, i en Victor García, qui ha posat el color.

En Mariano de la Torre ha fet una excel·lent feina en l'adaptació de la novel·la al còmic, tant en text com en escenes. Encara que principalment només s'hagi adaptat aquelles escenes o parts on el miquelet hi té protagonisme, clar és impossible adaptar-ho tot fil per randa, no es perd pas l'essència general de l'obra original. El dibuix quan cal directe, reforça el text explicatiu i els diàlegs. I per acabar-ho de rematar, el color d'en Victor García és el punt i final que acaba de donar vida al còmic de Lliures o morts.    

Un aspecte que ja vaig comentar a la ressenya de llibre, es el fet de protagonisme que té un esdeveniment que per geografia més propera, parlo de la Batalla dels Prats de Rei de 1711. Si al llibre s'hi dedica una mica més de 6 pàgines, al còmic en són dues. Per mi doncs és una mostra de la importància que va tenir aquesta batalla de la Guerra de Successió.

Les dues pàgines del còmic dedicades a la Batalla dels Prats de Rei de 1711

El còmic a més a la part final es complementa amb dues pàgines amb esbossos dels principals personatges masculins, i amb una darrera amb el dibuix de la portada.

Si us vau llegir el llibre no us perdeu el còmic, i  si heu entrat al món de Lliures o morts a través del còmic, no ho dubteu pas i feu-vos amb la novel·la. I si en teniu l'oportunitat, completeu-ho amb l'obra de teatre.


Llop Segarrenc - Planeta Sigarra