28 de març 2014

1714 Baluard

1714 Baluard
Cels Piñol / Àlex Santaló
Panini Comics
48 pàgines
9,95€

11 de setembre de 1714. Barcelona, després de resistir heroicament un setge brutal, es rendeix a les tropes borbòniques. Així doncs, s’acaba la Guerra de Successió en la qual els catalans han demostrat ser una peça clau a l’escenari polític europeu, a la lluita contra l’absolutisme i en favor de la llibertat; un poble pràcticament irreductible i uns combatents ferotges. A l’hivern, Joan Constantí Rambó, fuseller de muntanya, veterà i heroi de guerra, arriba a la població de Ger, la Cerdanya, amb una missió secreta que dur a terme. Però un escamot de tropes franceses s’interposarà en el seu camí. L’han acorralat...

Emmarcat dins la celebració del Tricentenari i de la mà de Panini, ens arriba el nou còmic de la parella creativa formada per Cels Piñol i Àlex Santaló. El creador de la sèrie Fanhunter transporta els seus peculiars (i ràpidament identificables) personatges de grans nassos a aquest moment històric, clau per al nostre país. En aquest cas, lluny de situar l'acció de la història en el setge de Barcelona (com succeeix en altres creacions artístiques diverses), la mirada se centra en un dels personatges que l'ha viscut en primera persona i que ara, just després de la caiguda de la ciutat de Barcelona, ha de complir una important missió.

Aquest personatge és Joan Constantí Rambó que, com el seu nom indica, té l'origen en el conegut personatge cinematogràfic encarnat per Sylvester Stallone al cinema i no només pel que fa al nom sinó també pel seu paper en la història (que cal relacionar, alhora, amb el títol del còmic). Aquesta influència és ben explícita, i els mateixos autors la mostren a les pàgines de crèdit així com en l'escrit final de Cels Piñol. De fet, però, l'origen va un pas més enllà i es remunta a la novel·la de David Morrell en què es basa la pel·lícula (First Blood). Així, 1714 Baluard és una "comèdia dramàtica postbarroca que versiona de manera molt lliure l’antic poema èpic First Blood de David Morrell". No és aquest l'únic cas d'utilització d'un personatge ja existent. Per les vinyetes del còmic també s'hi passeja, per exemple, el pirata Bartholomew Roberts, personatge històric que també forma part del món literari i cinematogràfic gràcies a les pàgines de L'illa del tresor o de la mítica pel·lícula The Princess Bride.

L'argument (els detalls del qual no desvetllaré) gira al voltant d'aquest Rambo català i del penó de Santa Eulàlia que esdevé, així, un objecte mític que no té res a envejar a qualsevol dels tresors perseguits per Indiana Jones. Ens trobem, doncs, en les interioritats de les conseqüències del conflicte. Conseqüències que afecten els personatges a diferents nivells, com queda clar en els tres epílegs que tanquen la història, cadascun d'ells situat en un espai físic concret (la Cerdanya, Sardenya i el Nou Món) i protagonitzat per tres personatges diferents que ens ofereixen tres lectures complementàries.

La història va de bracet d'un apartat gràfic molt cuidat, ple d'acció (amb, fins i tot, onomatopeies acolorides segons l'origen dels personatges) i que combina un bon desenvolupament narratiu amb instants ben detallats que ofereixen autèntics retrats dels moments clau (amb flashbacks del setge de Barcelona inclosos). En aquest sentit, cal dir que tothom qui s'acosti al proper Saló del Còmic de Barcelona tindrà l'oportunitat de veure amb detall aquest treball gràfic, ja que sis pàgines d'aquest còmic formaran part de l’exposició “Còmics en guerra”. Pel que fa al contingut, hi podem trobar un segon nivell de lectura que mostra les influències literàries i cinematogràfiques (culturalment disperses) dels autors, una petita mostra de les quals són el nom del protagonista o d'un dels personatges, ja esmentats.

Una celebració com la del Tricentenari es mereix, també, una contribució feta des de les vinyetes amb una perspectiva que utilitza el context històric però que va més enllà i que ens mostra com també és possible jugar amb la nostra història (creativament parlant) i portar-la un pas més enllà. Amb 1714 Baluard s'ha aconseguit amb escreix.

Emili Samper (La batcova)

Cap comentari:

Publica un comentari