28 de febrer 2013

El Saló del Còmic de Barcelona aposta pels autors europeus

El 31 Saló Internacional del Còmic de Barcelona augmenta el seu cartell de convidats estrangers amb un nodrit grup d'autors europeus que demostra la gran vitalitat que té la historieta del continent. A la llista de convidats ja confirmats, s'han afegit noms com Florent Chavouet, dibuixant i il·lustrador francès autor de Tokyo Sanpo; Michel Blanc-Dumont i François Corteggiani, dibuixant i guionista respectivament dels últims àlbums de La juventud de Blueberry; i Florent Maudoux, creador de la sèrie Freaks' Squeele.

D'esquerra a dreta: Florent Chavouet, Florent Maudoux, François Corteggiani i Michel Blanc-Dumont
D'esquerra a dreta: Florent Chavouet, Florent Maudoux, François Corteggiani i Michel Blanc-Dumont


A continuació teniu les biografies dels nous convidats:

Florent Chavouet (Neverse, França. 1980)
Florent Chavouet és un dibuixant i il·lustrador francès i està graduat en Art. La seva col·lecció de dibuixos de la ciutat de Tòquio va donar lloc a la seva primera novel·la gràfica, Tokyo Sanpo, publicada per primera vegada amb Editions Philippe Picquier el març de 2009. L'obra, publicada al nostre país per Ediciones Sins Entido, va obtenir el premi Ptolémée al Festival International de géographie de Saint-Dié-des-Vosges. A l'any següent, i també de la mà de Philippe Picquier, publica Manabe Shima, una obra que relata el dia a dia de la petita illa japonesa de Manabe. Una illa on els habitants viuen en una atmosfera de calma i serenitat que contrasta amb el tràfec i el bullici de Tòquio. Florent Chavouet és un autor convidat en col·laboració amb Ediciones Sins Entido. La pàgina web oficial de Chavouet és www.florentchavouet.com.


Florent Maudoux (Caen, França. 1979)
Ha realitzat estudis de Dibuixos Animats a l'Escola dels Gobelins a París. És aficionat a les pel·lícules de Hong Kong i les seves influències venen del manga, l'art clàssic italià i fins dels il·lustradors anglesos del segle XIX. Té experiència com a animador i autor de storyboards en l'àmbit dels videojocs (Eden Games) així com il·lustrador i creador de figuretes (Rack-ham), el que li permet desenvolupar les seves habilitats en perfectes posades en escena, en un alt sentit del detall i en ampliar la seva paleta de colors de manera magistral. Avui dia posa tot el seu art al servei del còmic, ja que és l'autor complet d'una historieta de continuarà en el compendi Doggybags (Ankama) i de la sèrie Freaks' Squeele de la qual ja s'han publicat a Espanya tres toms a càrrec de l'editorial Dibbuks. Aquesta mateixa editorial llançarà com a novetat per al 31 Saló Internacional de Còmic de Barcelona el quart volum de la sèrie. A més, durant 2013, està previst el llançament del primer spin-off de Freaks' Squeele, basat en el personatge Xiong Mao, titulat Rouge, on Florent farà només els guions i prestarà els seus personatges al servei dels llapis d'altres autors. De la mateixa manera s'està treballant en un segon spin-off amb el personatge de la sèrie Funeral, encara sense data d'edició prevista. Aquest autor ve gràcies a la col·laboració de l'editorial Dibbuks. El bloc oficial de l'autor és http://saignecrapaud.blogspot.com.es.


François Corteggiani (Niça, França. 1953)
Després de treballar en publicitat i per premsa, François Corteggiani va debutar en una petita editorial de Lió, Sepp, per a la qual va realitzar més de 1.000 pàgines en 10 anys. Després d'un breu pas per Spirou, va entrar a la revista Pif Gadget. Des de 1982 treballa per Walt Disney Company. És un dels guionistes més importants del còmic francobelga. Ha col·laborat amb dibuixants com Pierre Tranchand, Philippe Bercovici, Jean-Yves Mitton o Giorgio Cavazzano. Des de la mort de Michel Charlier al 1989 s'ha encarregat de guionitzar les aventures de La juventud de Blueberry. François Corteggiani està convidat al Saló del Còmic en col·laboració amb Norma Editorial. Pots visitar el bloc oficial de l'autor en www.francois-corteggiani.com.


Michel Blanc-Dumont (Saint-Amand-Montrond, França. 1948)
Des de jove va mostrar passió pel dibuix. Va entrar a l'escola d'Arts Aplicades, on va rebre una educació artística i gràfica molt completa que el va orientar a la il·lustració i, després, al còmic. En finalitzar els seus estudis va començar a realitzar els seus primers treballs i va desenvolupar un interès, que ja no abandonarà mai, per la història de l'oest americà. Ha publicat a Phenix, Lucky Luke Magazine i Pilote. Entre les seves sèries més conegudes trobem el western Jonathan Cartland, creat el 1974 i guionitzat per Laurence Harlé, o Colby, una història policíaca creada el 1990 i guionitzada per Michel Greg. El 1988 va guanyar el Premi al Millor Àlbum al Festival d'Angulema. Jean Giraud i François Corteggiani li van proposar el 1997 fer-se càrrec de la sèrie La juventud de Blueberry, encàrrec que va acceptar encantat i per al qual ha signat fins ara onze títols. Michel Blanc-Dumont assisteix al Saló del Còmic gràcies a la col·laboració de Norma Editorial.

Font: FICOMIC

26 de febrer 2013

Les aventures de Miquel Mena 1. Saltejadors d'ànimes

Títol original: Las aventuras de Miquel Mena 1. Ladrones de almas
Autors: Pablo Herranz (Guió) i José Luis Povo (Dibuix)
Publicat per: NetCom2 Editorial, desembre de 2012
Format: Cartoné, 64 pàgines, Color
Preu: 15€


NetCom2 Editorial és una editorial barcelonina especialitzada en el típic còmic europeu de línia clara, publicant clàssics om Alix o Yoko Tsuno, per citar-ne dos de coneguts, però en llengua castellana. A finals de desembre però han publicat el seu primer àlbum en català, sent una traducció de l'original en castellà. L'obra en qüestió és el primer àlbum de Les aventures de Miquel Mena del guionista Pablo Herranz (València) i del dibuixant José Luis Povo (Madrid). A més també s'ha publicat en basc. En aquesta llengua com també en català les tirades són més petites respecte la versió en castellà. 

El context general de Les aventures de Miquel Mena tindrà lloc a la ciutat de Barcelona entre 1915 i 1928, per tant  la Primera Guerra Mundial serà un esdeveniments rellevants en la sèrie. Una altra característica a destacar és la representació de l'arquitectura en diferents edificis emblemàtics de Barcelona com d'altres ciutats principalment europees els quals viatjaran els protagonistes. Tot i la part de ficció la qual serà la part principal també hi tindrà cabuda fets i personatge reals, en aquest últim cas per exemple el comissari de policia de Barcelona, Manuel Bravo Portillo. 

Tenint ja una idea per on anirà aquesta obra d'aventures amb trets detectivescos, centrem-nos en el primer àlbum anomenat Saltejadors d'ànimes. En Miquel Mena, el protagonista, i el seu company, en Salvador Losada conegut com a Boro són dos científics els quals estan realitzant experiments botànics, sota la protecció d'una misteriosa "Societat". 

En els experiments, en Mena i en Boro descobreixen certes propietats interessants del que estan estudiant i que donen a conèixer en una conferència pública. Però a partir d'aquí succeeixen certs esdeveniments criminals com el robatori de les notes dels seus estudis. Tal fet comportarà als dos científics que es vegin involucrats en el fets de la Primera Guerra Mundial sense voler-ho i haver-se de desplaçar a la Bèlgica ocupada pels alemanys, per resoldre l'enigma del robatori. 

A Saltejadors d'ànimes ens trobem amb una obra propera en el sentit geogràfic ja que inicialment ens situem a Barcelona, podent-la reconèixer per varis del seus edificis emblemàtics. Ja he mencionat que l'arquitectura és un del punts forts. Sense dubte la part detectivesca és clau per sentir-te atret al seguiment de la història i així saber com es resoldran els misteris, i a més a més, afegint també com la part fictícia es barreja amb la part real, observant la Barcelona neutral i els seus personatges reals o ficticis enclavats en aquesta guerra europea d'abast mundial. 

Personalment en quan a traducció m'ha sobtat que el títol original Ladrones de almas, s'hagi traduït com a Saltejadors d'ànimes, i no com a prior fora normal i de sentit comú Lladres d'ànimes. Fora possible que s'haguessin decantat per l'opció utilitzada, per donar-li un to especial, però bé, si fos així haurien utilitzat el terme Salteadores en l'original. Sigui com sigui, el terme utilitzat em satisfà com ja he comentat pel to especial que li dóna, i per ser una paraula poc utilitzada en català. Però també hi ha un punt negatiu que és la incorrecte traducció del topònim Bruges (Flandes, Bèlgica), on han fet traducció literal del nom en castellà Brujas, quedant com "Bruixes". Una error greu que desllueix el text de l'àlbum, i que malauradament surt varies vegades. 

Tot i que la història es auto-conclusiva, és deixar algun cap per lligar, per així donar continuació, al fi i al cap Les aventures de Miquel Mena ha de constar de diferents àlbums, el qual el segon ja està en preparació, que s'anomenarà S.O.S. Zeppelin!


Llop Segarrenc

Cartell i programa d'Unicomic


Unicómic ja ha presentat oficialment el seu cartell i programa que podeu llegir sencer al seu web oficial.

Lectura sobre Mazinger Z a l'Hospitalet de Llobregat


25 de febrer 2013

Presentació de "La guerra dels besavis" a Barcelona

Juste de Nin continua dibuixant Catalunya. Viatgem amb l’il·lustrador i dissenyador català fins al 1833 per a mostrar-nos una història repleta d’intrigues i d’amors en plena Renaixença catalana. Es presenta a la Casa del Llibre de Rambla de Catalunya, l’últim treball de Juste de Nin que continua amb la seua particular crònica de la societat catalana.

Presentación LA GUERRA DELS BESAVIS de Juste de Nin

Presentarà l’àlbum Vicenç Villatoro, president de l’Institut Ramon Llull, amb la presència de l’autor, Lluís Juste de Nin, i l’editor, Paco Camarasa. Dijous, 7 de març de 2013, a les 19.00h a la Casa del Llibre de Rambla de Catalunya, 37 – Barcelona.

Presentació LA GUERRA DELS BESAVIS

Dijous, 7 de març de 2013, a les 19.00h.

LA CASA DEL LLIBRE Rambla de Catalunya, 37

BARCELONA


23 de febrer 2013

Nominats als Premis del 31è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Reproduïm la nota de premsa enviada per Ficomic sobre els nominats als premis del 31è Saló del Còmic de Barcelona.


Els professionals del còmic han elegit en votació als nominats als premis del 31 Saló Internacional del Còmic de Barcelona en les categories de Millor Obra d'Autor Estranger Publicada a Espanya al 2012 (sense dotació econòmica), Millor Obra d'Autor Espanyol Publicada a Espanya en 2012 (10.000 euros), Premi a l'Autor Revelació Espanyol 2012 (3.000 euros, patrocinat per la Fundació Divina Pastora) i Millor Fanzine Espanyol 2012 (1.500).

Ara els professionals elegiran en segona ronda de les votacions als guanyadors, que sortiran dels nominats en cada categoria. El termini de les votacions es va iniciar ahir 22 de febrer i finalitzarà el 2 d'abril. El Gran Premi del Saló, en reconeixement a un autor espanyol viu amb una trajectòria professional d'almenys 25 anys, sortirà directament de la votació directa dels professionals en no haver nominacions. Aquest guardó té una dotació econòmica de 10.000 euros. Els noms dels guanyadors dels premis del Saló Internacionals del Còmic de Barcelona, els més prestigiosos i de major remuneració econòmica a Espanya, es donaran a conèixer durant el certamen que se celebrarà de l'11 al 14 d'abril a Fira Barcelona.

Els aficionats al còmic i el públic en general podran escollir directament al millor còmic publicat a Espanya al 2012, ja sigui d'autor estranger o espanyol. Aquesta votació es realitzarà directament a través del web www.ficomic.com entre el 6 i el 26 de març propers. Aquest premi per votació popular no té dotació econòmica.

Millor obra d’autor extranger publicada en Espanya al 2012

El cazador cazado, de Moebius (Norma Editorial)
El hombre que se dejó crecer la barba, de Olivier Scharauwen (Fulgencio Pimentel Editor)
Filigranas del clima (Frank 2), de Jim Woodring (Fulgencio Pimentel Editor)
Goliat, de Tom Gauld (Ediciones Sins Entido / Apa - Apa Cómics)
Mister Wonderful, de Daniel Clowes (Reservoir Books)
Portugal, de Cyril Pedrosa (Norma Editorial)
Pudridero 1, de Johnny Ryan (Fulgencio Pimentel Editor)
Quai d’Orsay 2, de Abel Lanzac y Christophe Blain (Norma Editorial)
Reproducción por mitosis, de Shintaro Kago (Editores De Tebeos)
Wimbledon Green, de Seth (Ediciones Sins Entido)
 
Millor obra d’autor espanyol publicada en Espanya al 2012

Ardalén, de Miguelanxo Prado (Norma Editorial)
Aurore, de Enrique Fernández (Norma Editorial)
Cenizas, de Álvaro Ortiz (Astiberri Ediciones)
Dorian Gray, de Enrique Corominas (Diábolo Ediciones)
El Héroe 2, de David Rubín (Astiberri Ediciones)
La máquina de Efrén, de Cristina Durán i Miguel A. Giner (Ediciones Sins Entido)
La piel del oso, de Zidrou i Oriol Hernández (Norma Editorial)
Miércoles, de Juan Berrio (Ediciones Sins Entido)
No cambies nunca, de David Sánchez (Astiberri Ediciones)
Vapor, de Max (Ediciones La Cúpula)

Autor revelació espanyol al 2012

Juan Díaz-Faes
Néstor F.
Oriol Hernández
Jordi Palomé
Pablo Ríos

Millor fanzine espanyol al 2012

Adobo
Arròs Negre
El cuaderno del Yeti
Thermozero
Zocalo


Font: Ficomic

El còmic en català es una realitat molt magra

Reproduïm part de l'entrevista realitzada per Daniel Betoret a Eduard Baile publicada el dia 18 de febrer de 2013 a El Punt Avui

 Eduard Baile és professor de Català a la Universitat d'Alacant i recentment ha coordinat un dossier sobre el còmic en la revista científica que edita el departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Aquesta setmana ha participat en el curs “El còmic com a element didàctic” en què ha parlat sobre el còmic en català.

Això dels còmics, no és per a xiquets?
No, jo crec que s'ha d'entendre que el còmic és un mitjà artístic com qualsevol altre. Igual que en la literatura hi ha obres dirigides a unes edats i a unes altres, doncs als còmics els succeeix el mateix, hi pot haver còmics per a xiquets, adolescents o adults. Però el ben cert és que durant molts anys la indústria s'ha adreçat a un públic més aïna jove, però no té per què ser així.
Quina és la situació del còmic en català?
Doncs és una realitat molt magra. Realment no hi ha un mercat editorial del còmic en català, el predomini del castellà hi és complet i el que hi trobem són xicotetes escletxes amb personatges com la tradició de la historieta francobelga, com ara Tintin i Astèrix, que serien els més coneguts; còmics japonesos de personatges que abans s'han pogut veure a la televisió en català, com ara Bola de Drac i Naruto. També trobem casos aïllats en què seria la novel·la gràfica, on les editorials, quan ja han amortitzat l'edició en castellà, a vegades la trauen en català.

I de còmics editats directament en català, en trobem?

Potser algun manga japonés, com va ser fa uns quants anys el cas de Musculman. Però val a dir que l'editorial estava dirigida per una persona que podríem dir que fa proselitisme del còmic en català. Més enllà d'això, poca cosa trobem, com l'editorial Base, que reedita alguns personatges tan sols en català, però per raons bàsicament nostàlgiques, com Les aventures de Bibi i Tobi.
És un problema d'oferta o de demanda?
Hi ha poc de còmic en català, però les llibreries, sobretot les especialitzades s'haurien de plantejar si hi hauria compradors de còmics en català. I aquesta situació no és massa diferent a Alacant, València o Barcelona. Jo em pregunte si al públic se li dóna el que vol o si li podríem oferir alguna altra cosa i crear aquesta demanda.

Quin impuls necessitaria el sector?
A banda de persones compromeses com el que hem comentat adés, també caldria que les grans editorials s'arriscaren a fer edicions en paral·lel en castellà i català; s'ho poden permetre i potser s'endurien una grata sorpresa.

Hi ha alguna particularitat al País Valencià pel que fa als còmics?
No, això ja és quasi inexistent. L'única cosa que hi podríem trobar seria alguna publicació de l'estil Cavall Fort o Tretzevents, com seria el cas de Camacuc. Però estem parlant de revistes d'historietes per subscripció que sobreviuen quasi per la voluntat d'alguns, patriotisme lingüístic si vols.

Que caracteritza els lectors de còmics?
No sé si n'hi ha alguna que ens definisca. A vegades als lectors de còmic ens ha agradat sentir-nos com a una mena de gueto, així ens sentim bé, ens relacionem entre nosaltres, però la realitat és que hi ha un món allà fora i cal relacionar-s'hi. Crec que es tracta de fer tornar normal la lectura de còmics.
Tan normal com trobar el còmic en una publicació científica?
Doncs sí, i això és el que hem fet en el departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Tenim una revista acadèmica, Ítaca, en el número tres de la qual he tingut l'oportunitat de coordinar un dossier de còmic i literatura, una cosa agosarada perquè crec que és quelcom que pràcticament no s'ha fet mai.



El procés

Títol: El procés
Títol Original: The trial
Autors: Franz Kafka, David Zane Mairowitz (Adaptació) i Chantal Montellier (Dibuix)
Publicat per: Estrella Polar (Grup 62), octubre 2011.
Format: Rústic, 128 pàgines, B/N
Preu: 17,95€


El procés de Franz Kafka també té una adaptació en novel·la gràfica, també publicada per Estrella Polar. Respecte l'entrada d'El retrat de Dorian Gray, on havia comentat que havia llegit altres obres del seu autor, Oscar Wilde; en el cas d'ara, de Franz Kafka no n'he llegit res, però del qual en conec una de les seves altres novel·les, La metamorfosi.

Us imagineu llevar-vos un dia qualsevol i veure-us detingut sense saber-ne els motius, de que se l'acusa? Doncs això és el que li succeeix a en Joseph K., el protagonista d'El procés. A partir d'aquí en K. es veurà immers en una odissea per tal de d'esbrinar de què se l'acusa, anant a parar a el que jo en diria a uns jutjats de pa sucat amb oli, donant i donant voltes, embolicat-s'hi bé, sense trobar cap mena de sortida al procés judicial en que es troba. 

Amb aquesta breu sinopsi un veu que aquest procés és ben absurd, una farsa, que no s'aguanta per enlloc, i que el més sensat fora ja que en Joseph no seguí aquest joc. Però en la vida real, de vegades ens trobem en situacions, no semblants a la d'en Joseph K, que malgrat la seva absurditat ens entestem a capficar-nos-hi. 

Tant en el cas d'El retrat de Dorian Gray, com ara amb El procés, mitjançat la seves adaptacions en novel·la gràfica m'ha permès conèixer dos grans obres de la literatura, que segurament mai no hauria donat l'oportunitat, ara però se m'han obert les portes a algun dia llegir les obres originals d'Oscar Wilde i Franz Kafka, respectivament.  


21 de febrer 2013

El retrat de Dorian Gray

Títol: El retrat de Dorian Gray
Títol Original: The picture of Dorian Gray
Autors: Oscar Wilde, Ian Edginton (Adaptació) i I.N.J. Culbard (Dibuix)
Publicat per: Estrella Polar (Grup 62), setembre 2011.
Format: Rústic, 128 pàgines, B/N
Preu: 16,95€





També a principi de febrer, vaig adquirir dos còmics, o com diu a l'interior dels dos exemplars, dues novel·les gràfiques d'Estrella Polar: El retrat de Dorian Gray i El procés, les dues de finals del 2011.

La novel·la gràfica de El retrat de Dorian Gray és l'adaptació en vinyetes de la novel·la homònima d'Oscar Wilde, de 1980. D'aquest autor, durant la meva època a l'institut m'havia llegit dues de les seves obres: El Príncep Feliç i altres contes i El fantasma de Canterville, en castellà i en anglès, respectivament.

A El retrat de Dorian Gray coneixem en Dorian Gray un jove noi que influenciat per Lord Henry Wotton, comença a sentir aversió al fet d'envellir-se. Així que es ven l'anima, transferint-la al retrat i a partir d'aquest moment serà la imatge qui envelleixi enlloc del propi Dorian. Aquest esdeveniment comportarà al protagonista tota una sèrie de tragèdies.

Amb la novel·la gràfica, com adaptació que és et permet apropar-se i fer-se una idea de la gran obra que és la novel·la original, i és la sensació que tinc sense conèixer-la. Però per Oscar Wilde, El retrat de Dorian Gray li va suposar la perdició. L'obra va ser acusada d'immoralitat pels elements homosexuals que s'hi presenten, tot i que el propi autor ho va rebaixar en una segona edició (1981), però malgrat això va ser presentada al judici de Wilde (1985) com a prova de la seva homosexualitat, ja que en aquella època era un delicte.

Amb aquesta novel·la gràfica, tot i no ser de la manera més correcta com seria la lectura de la novel·la en sí, m'ha permès conèixer-la i recuperar un autor el qual feia anys i panys que el tenia oblidat, i així si és dóna l'ocasió, poder llegir-me l'obra.


Llop Segarrenc

Presentació de "Tinta de guatiné" a Barcelona

Seguidament us reproduïn la nota de premsa de Fatbottom:


TINTA DE GUATINÉ 

Libros de Autoengaño
Dv, 2013-02-22 19:30 - Dv, 2013-03-22 22:00

Aquest divendres presentem TINTA DE GUATINÉ (editorial Libros de Autoengaño *). Un Còmic col·lectiu on 28 dibuixants expliquen en una pàgina com és el seu dia a dia. Col·laboren: Irati Fernández, Carla Berrocal, Manolo Vaca, Mazi, Javier Fernández, Javier Aranda, Adrián Fernández, Jorge Jiménez, JAB, Jaime Visedo, Jordi Bayarri, Jesús Barroso, Beatriz Iglesias, Xian Un Studio, Belén Ortega, Clara Soriano, Natacha Bustos, Bute, Juarma López, Zer, Samu, Fran Collado, Bea Tormo, Nacho Fernández, Javier Rodríguez, Samu, Luis Bustos i Monteys. Portada de Esther Gili i pròleg de Puño.

Acompanyat de 2 xapes, postals i portada brodada! No us perdeu el piscolabis, el turbio ni la companyia dels dibuixants de Barcelona que hi han col·laborat!

*Libros de Autoengaño és una editorial petita de còmics, disseny, il·lustració, crafts i una mica del que convingui. Una de les premisses de l'editorial és imprimir llibres bonics, de tiratge limitat (numerats i segellats). Buscant que cada llibre sigui un objecte especial.

fatbottom, salvà 19, barcelona

20 de febrer 2013

Còmic i literatura a la revista Ítaca

Com ja us vam anunciar fa uns mesos, en la crida d'articles, Ítaca. Revista de Filologia del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant dedica el dossier del número 3 (corresponent al 2012) al tema "Còmic i literatura", coordinat per Eduard Baile, a qui agraïm que ens hagi enviat l'índex.

La revista ja es pot consultar en línia al Repositori Institucional de la Universitat d'Alacant (RUA) i aviat estarà disponible també en paper:


19 de febrer 2013

Presentació de Miércoles a Barcelona


Presentació de Miércoles d'en Juan Berrio el dimecres 27 de febrer a les 19:00h a l'Fnac L’Illa (Barcelona).

Font:Entrecomics

Presentació de "Dictadores: Francisco y Leopoldo" a Barcelona

Presentació d'El esclavo de la Rosa 2 a Barcelona


Cartell de les Segones Jornades de Còmic València

En Paco Roca ja ha revelat el cartell que ha fet per a les Segones Jornades de Còmic de València.

L'hivern del dibuixant

Títol original: El invierno del dibujante
Autor: Paco Roca
Publicat per: Astiberri Ediciones, abril 2011
Format: Cartoné, Color, 128 pàgines
Preu: 16€



De L'hivern del dibuixant d'en Paco Roca en tenia bones referències pel fet d'haver estat reconegut per diferents distincions, però sobretot a partir del Saló del Còmic de l'any passat, en el qual me'n van parlar molt bé. Llavors però tenint-ne l'oportunitat per comprar-lo, no ho vaig fer, quedaria pendent. A principis d'aquest febrer, me'l vaig creuar altre cop, i ara sí sense dubtar-ho, cap a casa me'l vaig emportar.

Situant-nos a la Barcelona de l'any 1957, l'Editorial Bruguera és la principal en  publicació de revistes d'historietes il·lustrades, entre d'altres tipus de publicacions.  En aquella època ser dibuixant era ser considerat obrer de vinyetes, i no posseïen els drets de les seves obres, així doncs un grup de dibuixants de Bruguera format per en Cifré, en Conti, l'Escobar, en Giner i en Peñarroya decideixen abandonar l'editorial i embarcar-se en un nou projecte, crear ells la seva pròpia revista, on si posseirien els drets dels seus personatges, fent néixer la revista Tío Vivo.

En l'elaboració de L'hivern del dibuixant, tal com ens explica el propi autor, hi ha hagut un important treball de camp per poder plasmar en dibuix aquella aventura d'aquells 5 creadors d'historietes. Paco Roca ho ha narrat d'una manera elegant amb una peculiar estructura cronològica que poden confondre en un principi el lector, però que permet mantenir en l'intriga en aquesta alternança temporal dels esdeveniments. 

La part sentimental impresa és molt important per tota aquella gent que va créixer llegint les historietes de Bruguera, no és el meu cas que per edat em queda lluny, però tot i això, no és menys important, al contrari, el coneixement que m'ha aportat sobre una part de la història del còmic que desconeixia.

13 de febrer 2013

Rafl König i Gilbert Shelton participaran al 31è Saló del Còmic

El còmic provocador i alternatiu tindrà una destacada presència en el 31 Saló Internacional del Còmic de Barcelona amb la participació de Ralf König i Gilbert Shelton, que vindran al certamen gràcies a la col·laboració d'Ediciones La Cúpula. La seva presència mostra la diversitat d'estils i gèneres que estan presents en un certamen obert i sense fronteres de cap mena.

Ralf König és un autor molt apreciat al nostre país gràcies a la seva obra plena de personatges amb grans nassos, de conflictes en les relacions de parella (principalment homosexuals) i amb tints autobiogràfics, tot això amanit amb el peculiar i provocador sentit de l'humor de l'autor alemany. Algunes de les seves obres han estat adaptades amb èxit al cinema, com és el cas del Condón Asesino, que va suposar en la seva època una autèntica commoció.

Gilbert Shelton, creador dels Freak Brothers i de Fat Freddy's Cat, és un dels autors més representatius del còmic underground nord-americà, que porta dibuixant més de cinquanta anys. Inaccessible al desànim i fidel a si mateix, Shelton contínua en actiu amb una sèrie sobre un grup de rockers passats de rosca. A continuació us facilitem les biografies dels dos nous convidats:


Ralf König (Soest, Alemanya. 1960)
Ralf König va fer a Westfàlia els estudis de fuster a finals dels setanta i al mateix temps de la seva sortida de l'armari, després va començar dibuix lliure a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf. Poc després, es va convertir en el dibuixant de còmics més famós de l'ambient gai, que en aquella època tenia encara molt per lluitar i no gaire de còmic. El 1987 va irrompre amb èxit amb el títol El hombre deseado, amb el qual es va donar a conèixer més enllà del seu públic inicial. Els llibres de Ralf König estan avui dia traduïts a diversos idiomes i el seu tiratge total és de milions d'exemplars. Els seus còmics han servit de model per a adaptacions cinematogràfiques (El hombre deseado, El condón asesino, Como conejos, Lisístrata), obres de teatre (Retazos de la vida, Lisístrata). Ha obtingut múltiples distincions com a millor dibuixant de còmics alemany i internacional en diversos salons del còmic (l'última va ser al Saló Internacional del Còmic de Erlangen 2006, Alemanya, on va obtenir el premi especial del jurat per la seva artística presa de posició respecte al litigi sobre les caricatures de Mahoma). Ralf viu avui fent de dibuixant i autor freelance a Colònia. Ediciones La Cúpula ha publicat tots els seus títols traduïts al castellà.

Gilbert Shelton (Houston, Texas. 1940)
El talent de Gilbert Shelton va començar a despuntar ben aviat, amb l'aparició per primera vegada el 1959 de Superserdo (Wonder Wart-Hog) en una revista universitària. La seva devastadora paròdia de la figura del superheroi es convertiria amb el temps en un clàssic que a dia d'avui continua reeditant a tot el món, només superat per Los fabulosos Freak Brothers (The Fabulous Furry Freak Brothers) i el seu gat Freddy, publicats per primera vegada el 1969 i consolidats com un dels baluards de l'underground nord-americà. A través dels anys, Shelton ha seguit creant còmics on el sentit de l'humor corrosiu i l'acció supersònica es donen la mà. A dia d'avui, establert a París i en estreta col·laboració amb l’historietista francés Pic, Shelton segueix treballant incansable en Not Quite Dead, una sèrie d'historietes curtes sobre un tronat grup de rock passat de moda que ve apareixent en diverses publicacions de còmic de tot el món.

Font: Ficomic

12 de febrer 2013

Ja es aquí la Setmana Retrofuturista

Ha començat la Setmana Retrofuturista que es celebrarà del 11 al 16 de febrer a Barcelona. Una setmana plena de presentacions, de novetats literàries i creatives,de conferències i altres propostes culturals i d'oci que retrataran moltsdels aspectes que el Steampunk, el Dieselpunk, i altres retrofuturismes cobreixen: literatura, arts, crafts, audiovisuals, còmic, creació Do It Yourself, i  molt més.

Inaugurem la Setmana amb una xerrada al FNAC L'Illa presentada pel comissari Jordi Ojeda irealitzada per l'experta i directora de la Setmana Elisabet Roselló per introduïr a tothom als Retrofuturismes més importants.El dimarts 12 continuarem amb una tertúlia literària a la llibreria Pequod gestionada per la traductora Noemí Risco. El dimecres visitarem i comentarem l'exposició “Steampunk, futurs que mai van ser” al Museu dels Invents i les Idees amb un descompte especial. El dijous tindrem activitats online, i el divendres disfrutarem de la conferència pel comissari Jordi Ojeda sobre “L'anticipació tecnològica al còmic dels anys 50”, seguit de la “Nit de cinemaretrofuturista”, on podrem veure curts Steampunk i retrofuturistes, a càrrec del col·lectiu “L'HotelElèctric” de Mataró. Finalment, el dissabte 16 de febrer, podrem assistir des de les 11 del matí fins a les 21h a una jornada al Centre Cívic Convent de Sant Agustí, amb un punt de venda d'artesans i creadors retrofuturistes espanyols, conferències i presentacions, incloent la primera novel·la catalana Steampunk “La febre del vapor” d'en Jordi Font-Agustí, amb una àrea de jocs d'estratègia isimulació, i concursos, com el II Concurs de Barbes i Bigotis Retro i Futuristes, amb premis patrocinats per la Ganiveteria Roca. Com a cloenda, disfrutarem d'una mostra de dansa inspirada enel Steampunk, amb l'Acadèmia de Ball May de Tarragona i la ballarina Zarina de Madrid.
Què són els Retrofuturismes?
Els retrofuturismes són un conjunt de moviments i tendències culturals, on s'inclou el Steampunk iel Dieselpunk, que reinterpreten les visions de futur dels nostres avis i rebesavis, del nostre passat, on'imagina de nous, amb diverses finalitats, incloent la crítica als “temps moderns”, a la postmodernitat, i la nostra societat. Introdueixen als fascinats fins i tot a l'activisme pel present através del Do It Yourself, com és el cas del Steampunk. Els retrofuturismes estàn presents en el cinema, el còmic, el disseny gràfic, i el disseny industrial, o la música, sense adonar-nos. Formen part de la nostra cultura.

10 de febrer 2013

Entrevista a Joan Navarro (EDT) per Deculture

Al passat mes de novembre, al VII Salón del Manga de Andalucía, la gent del web Deculture van tenir una llarga i extensa però interessant entrevista amb en Joan Navarro, director d'Editores de Tebeos (EDT). Aquesta divendres 8 de febrer és quan l'han fet publica. Un tema que també van parlar és el del manga en català, que tal com ja sabem passa per mals moments, i de moment, penso jo i no m'equivoco pas que la cosa anirà per llarg, malauradament.


Us posem les preguntes i respostes referents a aquest tema, el qual s'inicia amb la publicació de Yawara! (Cinturó Negre) a Itàlia. L'editorial que en té els drets de publicació és Panini Comics, dins del seus segell Planet Manga, sortint el primer número justament aquesta setmana, aquest passat dijous dia 7.  

Fa poc ens assabentem que havien llicenciat a Itàlia Yawara!
Ah sí? Doncs serà la primera vegada després de Catalunya.

Per això la gent ara es pregunta per què es va dir que no es podia llançar en castellà.
A mi no m'ho deixaven publicar en espanyol ni boig, i tota l'explicació ha estat sempre que l'autor no volia. Vaig clavar un rotllo als nipons sobre els nens catalans, i Musculman i no sé què no sé quants, que jo crec que al final van dir "hòstia noi, dóna-li i que calli d'una vegada". (Rialles). Però des del primer moment em van dir que en castellà no.
Hi ha un altre problema potser, que a mi no em diuen. I és que com en el moment que a mi em van donar Yawara! tenien clar que no l'hi anaven a donar a cap país "normal", no van prendre en consideració que el seu editor aquí és Planeta*. Jo crec que tenen un problema afegit, que és que si ho volguessin donar en castellà, ho haurien de donar a Planeta per lògica.
Si surt a Itàlia, de tota manera, això farà més fàcil la negociació, d'un o d'un altre.

*Planeta DeAgostini Cómics és la editorial espanyola que publica les obres de Naoki Urasawa 

I parlant de manga en català, com es preveu el futur de la línia? 
Es ven molt poc, i de fet jo crec que el dia que vaig claudicar i li vaig canviar el preu, i el vaig pujar perquè callés tota Espanya que estava bramant per vendre a 5€ en català, es va enfonsar la història. Perquè potser l'única oportunitat que teníem d'haver venut era oferint un avantatge molt clar (ja que anava amb retard i ja estava publicat en castellà). I de fet ens ha passat amb tot, les biblioteques no ens compren perquè ja el tenen en castellà, i com que hi ha menys pressupost la prioritat no és comprar coses repetides. L'administració ja no compra llibres perquè no hi ha diners. Total, no ens ajuda ningú, les biblioteques no compren, el públic no compra perquè hi ha molt més públic en castellà que en català a Catalunya, i on podríem vendre, que és a la Catalunya profunda, en els pobles i altres on hi ha més actitud catalana, no hi ha llibreries de còmics i no hi arriba el nostre distribuïdor. Llavors a fotre'ns.

Ara només ens queda Cinturó Negre. L'única col·lecció que ha funcionat al marge de tot és Musculman, perquè Musculman va triomfar moltíssim a TV3, però moltíssim. Jo crec que després de Bola de Drac, va ser la que més funcionava. Jo ho sé també per la meva filla, i per les seves amigues i tot el seu grup, perquè jo sé que ja després d'això, Juana y Sergio va funcionar també molt bé, i Oliver y Benji, i La Princesa Caballero ... Però a TV3 sempre estaven aquestes dues (Bola de Drac i Musculman), i llavors sempre ha funcionat molt bé. Igual que penso que Kinnikuman no vendria una merda en castellà si ho trec. També puc aconseguir treure'ls els dos alhora, com Kimagure Orange Road, i no vendre'l ni en català ni en castellà (rialles). És molt difícil mantenir una política de català, a nosaltres ens ha cremat molt, perquè la gent a Espanya no l'ha defensat res, i quan vaig pujar el preu em vaig posar de cul a tot el públic català. Llavors quan no han estat uns han estat els altres, que francament jo crec que si algú vol plantejar-se una política de debò de manga en català hauria de ser una altra editorial, una altra empresa. És a dir no estar vinculats tots dos. Ara, quin manga es podria editar en català? Ni idea, és que ja no ho sé. Una cosa bona que no estigui publicat en castellà no existeix. Gairebé totes les editorials de manga estem a Catalunya, i si tenim un títol bo ho anem a publicar en castellà, de manera que la cosa no té escapatòria. Al meu parer, si ve un editor més minoritari, més selectiu, que busqui un Maruo o un Shintaro Kago, i decideix publicar en català, doncs bé, igual a aquest això li funciona. Però a més el còmic normal en català, diguem ... l'europeu, tampoc funciona. Hi ha un problema d'infraestructura, de distribució, de costum. Jo que sé, jo no puc veure una pel·lícula d'indis en català, saps? No m'ho crec, per a mi els indis parlen castellà (rialles). Home, és el que vaig veure de petit tota la vida. És clar, m'entra el riure, jo els veig parlant en català i ric. No hi ha remei, em van educar així, vaig veure el cinema en castellà i se m'ha quedat així, no hi ha res a fer.

Llavors el que Bleach i Naruto s'hagin de seguir editant en català? 
(Rialles). És que els japonesos són malvats. Els han obligat, si ho voleu ho compreu. És clar, quan m'han demanat Planeta i Panini que els hi ensenyi les vendes ... Llavors el que faran és reimprimir poc a poc els títols esgotats en tirades molt petites, treure la novetat per quedar bé amb els nipons ... És que no es venia res , res de res. I Cinturó Negre ara tampoc es ven. Per què et creus que ho trec un cada tres mesos? Estem venent menys de 300, la ruïna.

Font: Deculture

08 de febrer 2013

Presentació d' "Apocalipsis Según San Juan" a Barcelona


Presentació de "Tierra Extraña" a Barcelona

Tierra Extraña

Alexis Nolla

Dv, 2013-02-08 19:30 - Dv, 2013-03-08 22:00

Presentació de "Tierra Extraña" de l' Alexis Nolla, primer en una sèrie de llibres coloreables editat per la Llibreria / Editorial Anti de Bilbao.


Alexis Nolla va néixer el 1987 a Barcelona. Va estudiar Belles Arts i més tard ha publicat les seves històries en diversos fanzines (Adobo, Colibrí, La Cultura del Duodeno, o Hilo, entre d'altres).
El 2012 va publicar "Escondite / La isla del diablo" (Apa Apa), col · lecció de sis històries breus. "Terra Estranya" és la seva segona obra publicada.

Actualment prepara un viatge a Alaska per "viure experiències" però és molt probable que al final prefereixi quedar-se a Barcelona.

Font: Fatbottom

Presentació de Combustible #4 a Girona


Presentació d'Usted #7 i Buendolor #3‏ a Barcelona

05 de febrer 2013

El Saló del Còmic commemora el centenari d'Ambrós amb un gran exposició


El Saló Internacional del Còmic de Barcelona produirà una gran exposició dedicada a la trajectòria artística de Miguel Ambrosio Zaragoza ‘Ambrós’, un dels nostres grans clàssics de la historieta. D'aquesta manera el certamen vol retre un homenatge a aquest autor clau del còmic espanyol en el centenari del seu naixement. L'exposició comptarà amb una gran selecció de pàgines originals de l'autor, concentrada en personatges tan populars com El Jinete Fantasma, Chispita, El Capitán Trueno o El Corsario de Hierro, a més d'altres de les seves obres. La mostra compta amb la col·laboració d'Ediciones B, que cedirà pàgines originals per a la mostra. Així mateix, es disposarà de diversos originals i objectes de merchandising de les seves sèries procedents de col·leccionistes.


Miguel Ambrosio Zaragoza ‘Ambrós’ (1913-1992) va començar a publicar historietes el 1945, col·laborant per a editorials com Rialto, Valenciana i Fantasio. El 1947, i amb el guionista Federico Amorós, crea la sèrie de quadernets El Jinete Fantasma, que es convertirà en el seu primer gran èxit. Lligada a aquesta apareix Chispita, que Ambrós va dibuixar entre 1951 i 1955, i que estava protagonitzada pel fill de El Jinete Fantasma. El 1954 inicia la seva col·laboració amb Editorial Bruguera. Després de realitzar algunes historietes de l'Oest i un tom de la col·lecció Historias, rep l'encàrrec de dibuixar les aventures d'un nou personatge creat per Víctor Mora: El Capitán Trueno. Així, el 1956 s'inicia aquesta popular col·lecció apaïsada, l'èxit generarà la presència d'aquest personatge en revistes com Pulgarcito o El Capitán Trueno Extra. Decidit a convertir-se en pintor, Ambrós abandona la sèrie el 1960, encara que tornarà a dibuixar El Capitán Trueno posteriorment en algunes historietes soltes.

Després de tornar momentàniament a col·laborar amb Bruguera (il·lustrant llibres de col·leccions com Héroes o Historias), el 1965 es concentra en treballar per a Editorial Valenciana, on dibuixarà sèries com Los colonos o Héroes del deporte, aquesta última amb guions de Pedro Quesada. El 1970 Ambrós retorna a Bruguera, on de nou al costat de Víctor Mora crea un altre personatge de gran força estètica i literària, El Corsario de Hierro, que realitzarà entre 1970 i 1981, any de la seva retirada de la professió. El 1989 el Saló Internacional del Còmic de Barcelona li va concedir el Gran Premi com a reconeixement a la tasca de tota la seva vida.

FontFicomic

03 de febrer 2013

Kosmopolis 2013: ciència, humor i lèmurs



La ciència que crea lleis a partir de regularitats quantificables; la ciència ficció que excedeix els límits d’aquestes lleis; la ciència infusa que no té lleis. I l’humor que ho desmitifica tot.

Aquests són els eixos temàtics de Kosmopolis 2013, que tornarà al CCCB entre el 14 i el 16 de març de l’any vinent i que veurà completat el programa en els propers mesos. K13 continuarà apostant per amplificar el concepte de literatura i extendre el camp de joc de la paraula –impresa,  oral i electrònica—definint un món creatiu en el qual la imaginació erosiona les divisions entre gèneres i assumeix la mutació dels suports de lectoescriptura, superant –una rere l’altra—les successives morts anunciades.

En la propera edició reprendrem les relacions entre ciència i ciència ficció a propòsit de dues notícies inspiradores: l’arribada de la nau Curiosity a Mart i la probable (o improbable) caça del Bosó de Higgs, la partícula fugissera. Escriptors, científics i artistes disposats a compartir, discutir i experimentar la pol·linització creuada del coneixement com a signe dels temps.

També li donarem un tractament especial a l’humor com a medicina necessària en aquesta època convulsa. Un humor que reivindica la literatura de l’alegria, que va més enllà de la gravetat, la vanitat i el cinisme i que, en les seves diverses variants, subverteix la realitat i la desemmascara.

Finalment, a l’hora de plantejar-nos aquesta edició és impossible obviar el context de crisi, que interpel·la la cultura, la mutila i (re)mou els seus fonaments. El programa de K13 reflectirà aquesta realitat, amb la convicció que el cultiu de les arts i les ciències crea móns habitables. Per això, recuperem el lèmur com a símbol de Kosmopolis: un ésser real gairebé imaginari que és, alhora, una espècie en perill d’extinció, com a metàfora de la literatura i de la nostra perenne necessitat d’astorament, coneixement i esperança.

Juan Insua
Director de Kosmopolis 

Font: Kosmopolis

02 de febrer 2013

El còmic britànic a Kosmopolis

Una breu història del còmic a UK amb motiu de l'especial a Kosmopolis organitzat pel British Council
 
El còmic a Gran Bretanya té una història centenària que s’inicia amb la publicació dels anomenats The Big Five: cinc còmics, tots ells desapareguts en l’actualitat, que van popularitzar el gènere amb personatges de gran èxit entre tot tipus de públic. Eren Adventure (1921-1961), The Rover (1922-1961), The Wizard (1922-1963), The Skipper (1930-1941; el primer en desaparèixer degut a les restriccions de paper durant la Segona Guerra Mundial), i The Hotspur (1933-1959). Es van començar a publicar de manera individual però al llarg del temps es van fusionar entre ells fins que, finalment, van desaparèixer als anys 60, coincidint amb la crisi de la il·lustració provocada per l’auge de la televisió.
Molt abans, però, els còmics no eren tant il·lustracions com historietes dibuixades destinades al públic infantil, que solien ocupar una pàgina, es venien a un penic (també es coneixien com penny dreadfuls) i contenien històries d’acció, de temàtica històrica, però també de por i sobrenatural. The Boy’s Own Paper, publicat el 1879, va ser un dels primers. Més endavant aquestes històries es van començar a narrar en tires (strips): Ally Sloper’s Half Holiday (1884) es considera el primer exemple que, a més, contenia històries protagonitzades per un personatge, l’Ally Sloper del títol. Ja en el segle XX, The Beano (1938) i The Dandy (1938), que encara es publiquen, van popularitzar el gènere i, sobretot, li van acabar de donar nom, doncs en la seva majoria eren històries còmiques.

En plena postguerra, i malgrat les restriccions de paper, el Regne Unit segueix produint còmics i històries gràfiques originals. Eagle, que s’editava setmanalment a partir de gravats, va ser el més popular entre els anys 50 i 60. Durant la dècada següent, i per intentar frenar la caiguda de lectors (el 1969 la televisió en color va arribar al país), molts còmics van passar a tenir de protagonistes personatges televisius i, sobretot, de l’àmbit del futbol, un dels passatemps favorits dels anglesos. Uns anys més tard, el 1972, la Marvel, que aleshores triomfava als Estats Units amb la seva sèries dels Quatre Fantàstics, va obrir delegació a Gran Bretanya i va començar a reeditar els populars còmics de super herois i en va crear de propis, com el Capità Britània, aparegut per primera vegada el 1976. En aquesta època també es va desenvolupar una línia underground i contracultural, amb títols com Oz i Nasty Tales que, fins i tot, van acabar en judici degut als seus continguts, considerats obscens. De totes maneres, la majoria de còmics es basaven en històries d’acció protagonitzades per super herois, com el famós 2000 AD, on un dels creadors més importants va ser Carlos Ezquerra, un espanyol conegut per ser un dels autors del personatge del jutge Dredd. També en aquests anys surt al mercat Warrior, un dels còmics amb més èxit al Regne Unit, que incloïa Marvelman i V de Vendetta d’Alan Moore, una història que ha experimentat un gran ressorgiment arran del moviment Anonymous.

El 1983, apareix la revista Escape. Inspirada en les bandes desinées franceses, i amb històries allunyades de l’estil dels còmics populars, va ser  una publicació de notable èxit que descobria nous talents. El seus editors eren Peter Stanbury i Paul Gravett, qui des d’aleshores es va convertir en un dels més grans experts en còmic i novel·la gràfica del país. Escape va desaparèixer el 1989, però havia aconseguit consolidar-se com una publicació de referència en el món de la història gràfica.
El projecte de Gravett es va transformar en una editorial, Escape Books, que va co-editar per primera vegada Violent Cases, la primera col·laboració entre Neil Gaiman i Dave McKean. I, a partir d’aleshores, va seguir editant el bo i millor del còmic britànic. En l’actualitat, Gravett manté una web plena de ressenyes, articles, convocatòries i notícies sobre el món de la il·lustració, on publica també les seves llistes del millor de l’any. I en aquestes llistes hi han entrat darrerament dos joves talents, Karrie Fransman i Paul Rainey, que seran dos dels convidats a Kosmopolis, on impartiran tallers de còmic. Juntament amb Dave McKean i el mateix Gravett, ens descobriran les últimes històries publicades al país i ens permetran conèixer una mica més en profunditat el moment que viu el còmic britànic.

Organitzat en col·laboració amb el British Council.
Eva Rexach

Novetats de febrer de Base

Per aquest mes de febrer, Editorial Base ens té preparats dos novetats de còmic, un de Jan i Trencapins i un altre dels Barrufets,


21,6 x 28,8 cm. 48 pàgines
14€

Durant una cacera organitzada pel rei, en Trencapins trobarà un gos que parla. Sorprès i entusiasmat amb la seva descoberta, el menut cavaller corre a explicar-ho als seus amics. Però davant d’en Jan i la resta de caçadors, el gos no diu ni ase ni bèstia. Més tard, quan tots dormin, el gos tornarà a parlar per demanar l’ajut d’en Jan i Trencapins. El que semblava un animal màgic és en realitat un cavaller que pateix el malefici d’un enemic que pretén allunyar-lo de la seva estimada.




Els Barrufets 10. Sopa de Barrufets, de Pierre Culliford "Peyo"
21 x 29,7 cm. 64 pàgines
12

El malvat bruixot Gargamel mai no descansa. Quan coneix un gegant capaç de fer qualsevol cosa per tal de menjar, el convencerà perquè l’ajudi a caçar un grapat de Barrufets prometent-lo que els utilitzaran per fer un brou deliciós. Per sort, uns quants Barrufets que voltaven pel bosc han sentit el pervers pla d’en Gargamel i podran preparar un enginyós pla de defensa.