El dimecres 26 de novembre a les 19:30 h. Raimon Fonseca presentarà a la sisena planta d'El Corte Inglés de Sabadell (Av. Francesc Macià, 58-60) el tom Marvel Masterworks: La Patrulla X 2 (1965) editat per Panini.
Font: Entrecomics
De fet ja ha començat, de totes maneres per aquells despistats que encara no tinguin tota la informació necessària per anar-hi us deixem unes dades a recordar:
Edward Gorey



LA COLLA MATA-DEGOLLA
Autor: Edward Gorey
PVP: 9,90 €
ISBN: 978-84-96970-63-2
Angle Editorial
Col·lecció El far, 12
Rústica, 64 pàgines
Traduccio de Jordi Punti
Un abecedari tètric pels devots de l’humor negre: un llibre de dibuixos per a adults
Clar predecessor de Tim Burton, Edward Gorey va ser un dels autors i il·lustradors nord-americans més personals i originals de la segona meitat del segle XX. Paradigma del macabrisme i de l’estètica gòtica, és autor d’un centenar de llibres il·lustrats i ha il·lustrat obres d’autors tan reconeguts com Chesterton, H. G. Wells, Bradbury i Poe.
Durant molt de temps, els editors van rebutjar la seva obra per considerar-la políticament incorrecta i pel seu humor negre, absurd i morbós. Les seves creacions no van arribar al gran públic fins l’any 1972 quan l’editorial Putnam va publicar Amphigorey, un recull de les seves obres. Després d’això Gorey va ser elevat a la categoria d’autor de culte.
Angle Editorial presenta, per primer cop a Espanya, les obres soltes, tal com les va concebre el seu autor. Comencem amb La colla mata-degolla, en edició bilingüe.
Edward Gorey
Va néixer a Chicago l’any 1925 i va morir l’any 2000 a la seva casa de Cape Code, que ell mateix va batejar com a Elephant House. Va estudiar Belles Arts a la seva ciutat natal i Filologia Francesa a Harvard, i va treballar com a director artístic a l’editorial neoyorquina Doubleday. Per les nits es dedicava a la creació dels seus propis llibres. Va col·laborar com a il·lustrador a Squire, Vogue, The New Yorker o Playboy. La seva primera i peculiar mininovel·la, The Unstrung Harp (en preparació a Angle Editorial), va aparèixer l’any 1953.
Em sap greu dir-vos que Tintín va morir poc temps després de fer-ho el seu creador Hergé (Georges Remi, 1907-1983). El que resta viu es el seu germà bessó Zinzin. Una mica com Jeckil i Hide, Zinzin representa l’antítesis del que es Tintín. Zinzin es un personatge amoral, violent i que vol dominar el món. En el còmic que ens ocupa ha aconseguit robar la línia clara i fabricar uns robots que volen donar literalment per el darrera a tot el món. L’inspector Lanceval protagonista de l’aventura seria un clon de Tintín o sigui un personatge totalment positiu.
El Genio maléfico i Zinzin dueño del mundo, editats a França al 1985 i distribuïts llavors per la llibreria Continuarà de Barcelona atrauen per la seva petita mida, 9,5 x 7 cm. Tenen 22 pàgines a color però amb el mateix format del Tintin clàssic, cartoné amb llom entelat. Els dibuixos i el guió són excel·lents, molt per sobre del nivell habitual en les parodies. L'autor és Exem. En el còmic surten molts dels personatges habituals de Tintín i altres creats també per Hergé com Jou, Zette i Jocko o Quico i Flupi.Pascal Comelade: Lo Piano Vermell
Max. Basat en la música de Pascal Comelade
Cartoné
Color
Inclou CD de temes inèdits
24€
Max (guardonat amb el Premi Nacional de Còmic 2007 i amb els premis a la millor obra, al millor dibuix i al millor guió del Saló del Còmic de Barcelona 2007) s'apropa en aquesta narració gràfica al món surrealista i absurd de Pascal Comelade. Un secret es troba tancat en un piano vermell, però hi ha cinc-cents en el país dels Encantats (un país terriblement proper i plagat de personatges reconeixibles). El propi Pascal Comelade ha creat la banda sonora d'aquest periple iniciàtic seleccionant una dotzena de temes dels 25 concerts que va gravar en gira de 2006. El resultat és un CD totalment inèdit: "El Stenway a la guillotina", que combina a la perfecció amb les imatges creades per Max.