Barcelona a trenc d'alba

Barcelona a trenc d'alba
Alfonso Font i Juan Antonio de Blas
Ediciones Glénat
Col·lecció Lavínia
48 pàgines, tapa dura, color
12 €

Quatre cadàvers apareguts en el port no era un fet especialment destacable en una època convulsa repleta d’enfrontaments entre grups anarquistes i els pistolers de la patronal. Però en aquesta ocasió el periodista Pere Marsé (abans Juan/Joan Camblor, antic company d’armes de Pancho Villa) estirarà el fil del que semblava un altercat més per trobar-se amb una intrincada trama tant criminal com política, en la qual participen personatges com Buenaventura Durruti, Antonio Escobar o Lluís Companys.

Barcelona a trenc d'alba és un còmic que destil·la novel·la negra pels quatre cantons. I a més és gènere negre propi, ambientat a la Barcelona pre-Guerra Civil, un dels moments històrics més efervescents de la ciutat, en plena crisi del pistolerisme, just abans del cop d'estat de Primo de Rivera. Europa acabava de sortir de la Primera Guerra Mundial i ja s'estava preparant el terreny per la següent. En aquesta Barcelona convivien personatges cabdals per a la història del país com Durruti o Companys, i en aquesta Barcelona els teus ideals et podien portar directe a la fosa amb un tret al cap.

En aquesta atmosfera inquietant ens introdueixen Alfonso Font i Juan Antonio de Blas de la mà de Glénat dins la Col·lecció Lavínia. La història d'intriga en què es veu implicat el periodista Pere Marsé està escrita correctament per de Blas, però és la narrativa i el dibuix d'Alfonso Font el que la fa realment atractiva. En Font és un geni, i juntament amb en Bernet, és un dels mestres de la narració gràfica a Catalunya, sense competidors al gènere negre, i amb pocs competidors en d'altres gèneres. Val molt la pena.

Javier del Campo

Exposició de Massagran al Saló del Còmic

El 26è Saló Internacional del Còmic acollirà una exposició dedicada als còmics de Massagran, un personatge molt popular de la literatura juvenil catalana creat per Josep Maria Folch i Torres que va ser adaptat a la historieta. Al Saló es podrà veure una sel·lecció d’originals dels còmics de Massagran, que es van començar publicar al 1981 i que van ser dibuixats per Josep Maria Madorell amb guions de Ramon Folch i Camarasa, fill de l’autor literari del personatge.

La coneguda creació de l’escriptor Josep Maria Folch i Torres, que també ha estat portada a la televisió i al teatre, va protagonitzar tot un seguit d’àlbums publicats per l’Editorial Casals. Massagran és un aventurer que recorre el món acompanyat del seu gos Pum, veient-se involucrat en moltes peripècies.

Els guions d’aquestes aventures es nodriren de la personal aproximació gràfica del dibuixant Josep Maria Madorell. Molts consideren que la ingent producció de Madorell com a dibuixant de còmic és la més important de la historieta en català de tots els temps; sens dubte, motiu pel que se’l va nomenar fill predilecte de la seva vila, Molins de Rei.

Precisament, l’exposició que es veurà al Saló forma part d’una mostra molt més gran titulada Madorell: una vocació pel còmic, que va ser organitzada per l’Ajuntament de Molins de Rei i la Fundació Miquel Carbonell i Selva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. La seva comissària va ser Montserrat Castillo i Valero, mentre la coordinació va anar a càrrec de Pere Madorell i Raventós i Anna Planas i Beltran. Aquesta exposició va poder contemplar-se des del 25 de setembre de 2007 al 3 de febrer de 2008 a la sala d’exposicions de Ca n’Ametller de Molins de Rei.

Font: Ficomic

Planeta publicarà Herois en català

Planeta publicarà en català el proper mes de març els còmics que amplien els continguts de la coneguda sèrie televisiva Herois (emesa per TV3 en català). Encara no s'ha fet pública la portada definitiva al web de l'editorial (la versió americana en té dues perquè hi ha dos tipus d'edicions: una d'Alex Ross, que és la que teniu aquí, i una altra de Jim Lee), però sí el preu i les característiques del tom al seu butlletí mensual. Una gran notícia per als seguidors d'aquesta sèrie que podran llegir aquestes històries en la mateixa llengua en què l'han vist:

HEROIS
En català
Traducció d'Esther Lopera Campillo
Diversos autors
Llibre cartoné
240 pàgines
15,95 €

Peter Petrelli, el senador Nathan, Claire Bennett, Hiro Nakamura, Nikki Sanders, Matt Parkman: gent que no té res en comú, o això és el que sembla. Cadascun d'ells té una habilitat especial que els separa de la resta d'humans, una habilitat que els acosta als déus... o a estar maleïts per a sempre entre la resta de la gent.

Herois, el còmic, recopila noves històries mai vistes a la televisió de la sèrie revelació de la temporada, creada per Tim Kring, històries que afegeixen profunditat als personatges i que exploren noves línies narratives, dibuixades per primeres figures del còmic americà com Michael Turner, Phil Jimenez i Kerry Gammill.

Font: ISBN, Nou Llunari

ComiCat, blogger del dia

Ahir ComiCat va rebre el premi Blogger del día.

Moltes gràcies! :D

El dur adéu

És possible reescriure i redibuixar la mateixa història cent vegades sense que ens avorreixi? Només hi ha un autor capaç de fer-ho: Frank Miller. Des de la seva escalada a l'èxit amb Daredevil fins a 300, passant per Batman: Dark Night i Batman: Year One, la seva temàtica és sempre la mateixa: agafar un home i posar-lo al límit degut als seus ideals de justícia pura, que topen necessàriament amb la corrupció del seu voltant, creant així una situació de conflicte de difícil resolució, sobretot perquè el protagonista no cedeix mai, i quan ho fa la cessió és aparent. Parlem de còmics de superherois o de projectes més personals, l'esquema es repeteix. El seu ofici, la seva extraordinària capacitat narrativa i l'impacte visual de les seves composicions i la contundència del seu traç ens eviten la monotonia.

Després d'arribar a dalt de tot en el mainstream, treballant tant a DC com a Marvel, Frank Miller va dedicar la dècada dels anys noranta gairebé en exclusiva a donar forma a una peculiar ciutat de l'oest americà, que va anomenar Basin City en homenatge als cercadors d'or, però que ben aviat es va convertir en Sin City (la ciutat del pecat), poblada per tota classe de personatges obscurs i miserables, juntament amb altres heroics i anònims. Va encetar la sèrie amb la història de Marv i Goldie. Un mata-setzes i una prostituta morta a la que fer justícia. El títol, The Hard Goodbye, que ara ens arriba per primera vegada en català gràcies a la valentia temerària de Norma Editorial, que amb ell inaugura la línia Sin City en la nostra llengua.

Fent ostentació de la seva capacitat com a autor total, aquí treballa el guió, el dibuix i l'entintat. L'editorial Dark Horse li va donar carta blanca perquè fes el que volgués. Ja sabem que va tornar a contar i recontar la seva versió de la justícia però ho va fer d'una forma descarnada, començant un món fictici des de zero, sense el llast de personatges consagrats, de gèneres que encaixonen o d'editorials que s'estimen més sucar la vella taronja. La violència desfermada és l'eix vertebrador d'aquest i dels posteriors arcs argumentals. Els recursos lingüístics que Miller va anar explorant durant l'anterior dècada i mitja aquí encaixen mil·limètricament i ens són oferts amb una planificació en grans vinyetes plenes de blanc i negre molt contrastat, sense mitges tintes. El resultat és un còmic que catorze anys després de la seva primera edició se'ns presenta amb la mateixa rotunditat.
Miller ens fa entrar en empatia amb el protagonista, un homenàs de passat obscur, molt lleig i ple de cicatrius, sense amics i molt cruel. I ho fa en tan sols unes pàgines i en oposició als portadors de la justícia oficial. La policia, els polítics i el clergat són tan corruptes que no s'hi troben. Gent com Marv sobra perquè va per lliure, i això sempre és un problema per les classes dirigents. El tenir un objectiu que va més enllà de la seva pròpia vida li dóna la força suficient per créixer a cada entrebanc que es troba. I se'n troba de molt grossos. De fet, l'assassí de Goldie és un dels dolents de ficció més monstruosos que mai han existit. La gran troballa d'Un dur adéu és Kevin, l'assassí caníbal esgarrifosament inexpressiu. I també ho és el final, que no destaparé, però que romp amb la tradició de la recompensa dels herois. Marv i tots els que podem considerar herois de Sin City estan condemnats per tenir ideals i per anar contra corrent. Ho saben i els és igual.

Miller dibuixa amb traços precisos uns homes rudes i unes dones sensuals com ningú. I és un mestre de la il·luminació, tan tramposa i efectista com la d'un Caravaggio.

L'edició catalana és semblant a la nova edició espanyola que també Norma va treure en motiu de l'adaptació cinematogràfica, molt recomanable, per cert, però que no fa justícia a l'obra original. Una edició en rústica a un preu imbatible. Val la pena arriscar els pocs euros que val per veure quin gran autor s'amaga dins la pell de Miller, el sàdic, el geni.

Publicat al Diari de Balears dia 16 de febrer de 2008

XVII Concurs de Còmic de Calldetenes (Osona)

CONCURSANTS

Hi pot participar tothom qui vulgui, sense límit d’edat.

Cada participant hi podrà presentar una o més obres. Aquestes hauràn de ser inèdites i no haver estat premiades en cap altre concurs.

TEMA, MODALITAT, FORMAT

El tema i la tècnica són lliures.

S’haurà de presentar l’obra original (les obres acabades amb tècniques informàtiques hauran de presentar-se en una sola còpia en paper i impresa amb bona qualitat).

L’extensió de cada historieta serà d’una sola pàgina i es demanarà el mateix format per a tots els concursants: DIN A3 (29,7 x 42 cm).

LLENGUA

En cas d’haver-hi text, aquest haurà d’estar escrit en català.

PRESENTACIÓ

Cada plana es presentarà sota un únic títol, sense signar, acompanyada d’un sobre amb el mateix títol i que contingui les dades d’inscripció amb les dades personals de l’autor o autors.

LLOC I TERMINI

Els treballs han d’anar adreçats a l’Ajuntament de Calldetenes (Plaça 11 de setembre, s/n 08506 Calldetenes OSONA), indicant en el sobre XVII CONCURS DE CÒMICS DE CALLDETENES i la categoria dins la qual participa.

El termini de recepció dels exemplars s’acaba el dia 8 d’agost de 2008.

CATEGORIES I PREMIS

·INFANTIL 1 (fins a 8 anys)
1r premi: dotat amb material de dibuix i còmics valorat en 72€ per El Punt d’Art i NitroMax.

·INFANTIL 2 (de 9 a 11 anys)
1r premi: dotat amb material de dibuix i còmics valorat en 90€ per El Punt d’Art i NitroMax.

·JUVENIL (de 12 a 15 anys)
1r premi: dotat amb 150€ per l’empresa Qualisertec.
2n premi: dotat amb material de dibuix i còmics valorat en 120€ per El Punt d’Art i NitroMax.

·LLIURE (de 16 a 100 anys)
1r premi: dotat amb 800€ pel Consell Comarcal d’Osona.
2n premi: dotat amb 400€ per l’empresa Qualisertec.
3r premi: dotat amb 300€ per l’empresa Qualisertec.

L’adjudicació dels premis es farà durant la Festa Major de Calldetenes, en un acte que es celebrarà el dissabte dia 20 de setembre de 2008, al Teatre-Auditori de Calldetenes.

EXPOSICIÓ I PROPIETAT DE LES OBRES

Totes les obres s’exposaran a l’Ajuntament durant la Festa Major de Calldetenes 2008. Posteriorment els originals seran retornats als seus autors.

Els autors donaran permís a una possible publicació col·lectiva dels treballs presentats que es pogués portar a terme en un futur, i en la qual sols hi tindrien cabuda obres presentades en el mateix concurs. L’edició impresa seria de caire cultural o de promoció i no tindria finalitats comercials. Així mateix, l’organització es reserva el dret de reproduir les obres premiades, durant un any, en mitjans de comunicació diversos (premsa, internet...)

JURAT

El jurat estarà format per membres del col.lectiu Co,Co,Còmic!
Els premis podran ser declarats deserts. La decisió del jurat és inapel·lable.

NOTES

La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases. L’organització podrà introduir-hi, si ho creu necessari, les modificacions que li semblin convenients per al funcionament del concurs. També tindrà cura de les obres presentades, però no se’n fa responsable en el cas de danys fortuïts i/o involuntaris.

El XVII Concurs de Còmics de Calldetenes forma part dels XXIX Premis Literaris de Calldetenes. Per a més informació: Ajuntament de Calldetenes, telèfon 93 886 31 05.

El retorn a la terra, l'ample món

El retorn a la terra, l'ample món (volum III)
Bang Ediciones
Col·lecció exit (títol original : Le retour à la terre, le vaste monde)
96 pàgines, tapa dura, 23 x 16,5 cm, color, 12 €

Un parella de la capital decideix canviar el ritme frenètic de la ciutat per la tranquil·litat del camp. El dolç canvi imaginat no és tan fàcil com ells creien. Adaptar-se al seu nou entorn al dia a dia del poble amb els seus nous veïns seràn els seus reptes. En aquesta obra, Ferri i Larcenet aconsegueixen una simbiosi perfecte entre realitat i ficció.

"Després d'haver-nos acostumat a la nostra vida al camp, la Marieta i jo ens preparem per un nou canvi important: L'arribada d'un nou nat. La Marieta s'ho agafa amb calma però a mi em costa molt més. La idea de ser pare em provoca una ansietat sobtada... Afortunadament puc comptar amb l'ermità que m'ajuda molt a superar-ho..."

En el tercer volum d'El retorn a la terra en Manu Larssinet i la Marieta estan a punt de tenir una criatura i sembla que estan més ben adaptats a la vida a les Romegueres, l'alcalde, la Senyora Vallmorta, el Senyor Valentí o l'asceta són ja habituals deixant de ser individus exòtics i estranys (bé estranys ho continuen sent tots). Dintre d'aquest volum es mereix una menció la visita d'en Manu a una convenció de còmics on comparteix stand amb un autor tibetà, genial.

Aquest tercer volum continua amb les expectatives creades pels dos primers, humor blanc de qualitat amb un clar esperit de tira de premsa. D'acord que poder no és en Calvin, però últimament és de les tires més divertides que he llegit superant a Zits i a Get Fuzzy, des del meu punt de vista. El dibuix d'en Larcenet és correcte i molt adequat per aquest tipus d'història i en Jean-Yves Ferri continua recreant la vida de l'alterego d'en Larcenet amb molt d'encert i sense gaires pretensions. Jo crec que és aquest aire de projecte personal i complicitat el que fa que aquest còmic tingui quelcom especial, doncs en cada pàgina notes que l'han fet amb cura i que hi han posat ganes. Es diferencia clarament d'altres obres d'en Larcenet que s'han editat últimament (només se salven Los Combates Cotidianos i La Mazmorra Festival, la resta són totalment prescindibles) i és d'agrair.

També és d'agrair a Bang Ediciones per permetre'ns gaudir d'aquestes histories en català (tot i que al principi la catalanització dels noms respecte l'edició en francès m'havia molestat una mica, ara de fet trobo que està molt ben feta, amb uns noms molt ben trobats que fins i tot donen un cop de mà a la història). Només em queda recomanar aquest còmic a tothom, tots els públic de totes les edats hi trobaran alguna cosa. A més, no es tracta d'un còmic només per fans del medi, tot i que queda malament dir això (ho vaig sentir a una llibreria i hi estic d'acord), és un còmic ideal per regalar fins i tot a qui no li agrada massa el còmic, sense massa esforç arrencarà un somriure a qualsevol.

Javier del Campo

El retron a la terra al wiki

Ninotaires catalans (segona part)

Guerra i Transició

Finalment, el desenvolupament d’una tercera generació de qualitat igual o superior -qui ho sabrà mai!- va quedar estroncat pels malaurats esdeveniments de la guerra civil. Aquells ninotaires, deixaren rastre de la seva qualitat a les pàgines d’El Be Negre (1931), Gràcia Rambles (1934) i, ja en temps de guerra, les L’Esquella de la Torratxa i Papitu. Es tracta d’Avel·lí Artís-Gener –Tísner–, Ernest Guasp, Valentí Castanys, Jacint Bofarull, Pere Calders –Kalders–, Benigani, Arturo Moreno, Josep Alloza, Martí Bas, Josep Escobar, Jaume Juez –Xirinius–, Lorenzo Goñi, Joaquim Muntañola –Kim– o Josep Bartolí, per dir-ne uns quants. Després de la guerra, alguns van poder refugiar-se en publicacions infantils, en la il.lustració editorial o al dibuix d’historietes d’aventures. D’altres visqueren exilis llunyans o propers, llargs o curts. Alguns, ni això.

La guerra va anihilar la tradició cultural catalana. També la llarga tradició satírica. Durant el franquisme, els ninotaires catalans no varen tenir-ho fàcil. Les publicacions humorístiques eren escasses i efímeres. Tinguem en compte que La Codorniz, era una publicació addicta al règim . Tan addicta que l’equip redaccional d’aquesta revista era el mateix que havia fet La Ametralladora, publicació franquista editada durant la guerra.

En la premsa diària, pocs diaris tenien espai per a l’humor gràfic. Si no tenim en compte els professionals de l’editorial Bruguera i del TBO de Buigas, Estivill i Viñas, el panorama després de la guerra és desolador. A mitjans dels quaranta, comencen a destacar Valentí Castanys i Joaquim Muntañola, que seran l’enllaç amb la nova generació de dibuixants: Carlos Conti, Josep Peñarroya , Alfonso Cerón, Francesc Vila “Cesc”, “Tísner”, que torna del seu exili mexicà i Jaume Perich, que serà amb Forges , Chumy i Summers, els que encengueren la metxa del que s’anomenà "boom" de l’humor gràfic de principis dels setanta.

Amb aquest "boom", moltes publicacions es decideixen a fer l’aposta per l’humor gràfic, gràcies a la tòpica idea –no per això menys certa– que un acudit pot dir coses que no es poden dir d’altra manera. Això afavoreix l’aparició de un gran nombre de dibuixants nous que ocupen espais a tots els diaris i revistes, a més de farcir la gran quantitat de publicacions humorístiques que es fabricaren durant la transició: José Luís Martín, Ivá, Gin, Juan José Guillén, Toni Batllori, Fer, Óscar Nebreda, Tom, Carles Romeu, Kim, Núria Pompeia, Ventura & Nieto, Joma, Ja, García Lorente, Alfons López o Manel Ferrer, son alguns d’aquests dibuixants d’humor que ajudaren amb el seu llapis a trencar les cadenes del franquisme.

En els darrers anys del segle XX, la situació de la premsa a Catalunya s’ha anat normalitzant, respecte al trist escenari de la dictadura. Es permet de nou l’edició de publicacions en català. El nou marc polític, econòmic i social afavoreix l’aparició de nous mitjans i la desaparició d’altres. El Noticiero Universal, Solidaridad Nacional, El Correo Catalán, La Prensa y Diario de Barcelona diuen adéu; Tele/eXprés, Diari de Barcelona o El Observador neixen i tenen una curta vida; apareixen El Periódico de Catalunya, Avui i es revitalitza la premsa comarcal. A punt d’arribar al final de la primera dècada del segle XXI, sembla que ja s’ha paït l’aparició de la premsa gratuïta.

Pel què fa a premsa d’humor, durant el franquisme no hi ha més que intents tan interessants com exiguus (Tururut!, Locus), o revistes que acaben enfocant-se al públic juvenil (Tio Vivo, Can Can, DDT). La transició ens porta Mata Ratos, Barrabás, El Papus, El Jueves, Por Favor, Muchas Gracias, La Bimba, Amb potes rosses, El Drall… de totes aquestes tan sols sobreviu (i sembla que amb bona salut), El Jueves.

Jaume Capdevila

Ninotaires catalans I
Ninotaires catalans II
Ninotaires catalans III
Ninotaites catalans IV

ComiCat a iCat fm

Un altre matí emocionant per a tots els que fem ComiCat, doncs gràcies a una lectora ens hem assabentat que havien publicitat el nostre bloc a iCat fm, així doncs us deixem aquí el podcast d'iCat:



Aquí teniu la transcripció:

Internet pot servir per estimular la vostra creativitat. Per exemple, us pot ajudar a crear el vostre propi còmic. Encara que no sigueu bons dibuixant.

Un dels webs que us posaran les coses fàcils és Comiqs. És una aplicació on-line que acaba d'aparèixer i que de moment es troba en versió beta. És una manera molt senzilla de crear historietes a partir de plantilles i les teves fotografies. La majoria dels elements ja els trobareu predissenyats. A més, una vegada hagueu creat el teu còmic, el podeu socialitzar. Podeu descobrir que en diuen els altres internautes.

Si no, l'altra opció és el Comic Life: un programa de pagament no gaire car i que si voleu us podeu descarregar en versió de prova durant 30 dies. L'únic inconvenient és que de moment momés està disponible a través de Windows.

Per cert, ja que hi som, si voleu estar al dia preneu nota d'aquest web: comicencatala.blogspot.com. Acaba d'aparèixer i reuneix diferents bloguers amants del còmic.

I sinó, Comiqs i Comic Life: dues eines per crear les vostres pròpies vinyetes.

Font: iCat fm

Love Hina

Love Hina: La pensió Hinata torna a obrir les seves portes

La nostra línia de manga en català acollirà aviat una nova col·lecció dedicada a una de les pensions més famoses de la historieta japonesa (amb el permís de Maison Ikkoku ): Love Hina , el famós manga creat per Ken Akamatsu (prefectura de Kanagawa, 1968).

Potser valgui la pena recordar la sorprenent història d´en Keitarô Urashima , el tímid estudiant de 19 anys que, havent estat expulsat de casa seva pels seus pares després d´haver suspès dos cops l´examen d´accés a la universitat, decideix allotjar-se a la pensió Hinata que regenta la seva àvia, per a estudiar amb més tranquil·litat, trobant-se però amb la sorpresa de que la pensió, la propietària de la qual s´ha anat de viatge a fer la volta al món, ara s´ha transformat en una residència per a noies, dirigida per la tia den Keitarô, Haruka . Keitarô es troba així, de cop i volta, envoltat de cinc noies amb personalitats molt diferents entre elles, amb les quals haurà d´aprendre a conviure: la múrria i amant de les gresques Mitsune , la dinàmica i hàbil espadatxina Motoko , l´exòtica i simpàtica Kaolla , la tímida i experta cuinera Shinobu … i especialment la temperamental i estudiosa Naru , de la qual en Keitarô sospita que és una amiga de la seva infància a la qual va fer el jurament, quan sols tenia 4 anys, de que tots dos es retrobarien a la universitat. Així s´inicia una història d´amistat, tolerància, comèdia, embolics… i també romanç.

Quan Akamatsu crea Love Hina el 1998 per al setmanari Shônen Magazine , ja era un professional experimentat gràcies al seu primer èxit, A.I. Ga Tomaranai , però les peripècies d'en Keitarô el van consagrar definitivament, popularitzant el subgènere dels harem manga -és a dir, manga amb un protagonista masculí envoltat, sovint malgrat ell mateix, de força noies- que tornaria a reprendre a Magister Negi Magi (això sí, augmentant la proporció de noies per a un sol noi!).

La sèrie d´anime, llençada el 2000 per l’estudi Xebec i composta de 25 episodis, ha estat emesa a casa nostra pel canal K3, a més d´haver estat editada en DVD per Jonu Media. Existeix també un episodi especial de nadal, Silent Eve , i un de primavera, Kimi Sakura Chiru Nakare!! (Que no caigui la flor del cirerer), a més d´una sèrie de tres OVAs, Love Hina Again , que constitueixen una sequel·la de la sèrie original. També ha inspirat els volums monogràfics Love Hina 0 i Love Hina ∞ (pronunciar “Love Hina Mugendai”), videojocs, CDs i molts altres objectes que han fet les delícies dels “lovehinamaníacs”.

Akamatsu conclouria Love Hina el 2001, desprès de 118 capítols i 14 volums, els quals han estat editats en castellà per Glénat, de la mateixa manera que el llibre d´art Love Hina Artbook . Com ja hem comentat, el nostre mangaka es marcaria un nou èxit amb Magister Negi Magi ( Mahô Sensei Negima ) , el qual encara continua la seva publicació triunfalment en el moment de redactar aquestes línies amb més de 20 volums publicats, a més d´haver estat adaptat tant com a sèrie d´animació com d´imatge real.

Ara, Love Hina s´uneix a la família de mangas editats en català per Glènat: Sakura , Naruto , Inu-Yasha , Musculman , Ikkyu , Fushigi Yûgi i Bleach - amb la certesa de que gaudirà de la mateixa bona acollida entre els “mangàfils” de parla catalana a l´igual que aquestes últimes.

Alfons Moliné

Font: Edicions Glénat