El passat novembre de 2022,
Editorial Finestres va celebrar el seu primer aniversari, havent publicat un total de dotze
títols ben diversos, sense comptar-hi la seva darrera publicació de
finals de mes,
El món sense fi. D'aquestes dotze obres, tres formen part de la meva prestatgeria:
L'accident de caça,
Els ignorants i
Taller d'interpretació. Acabant aquell mes ens va arribar una nova obra, la primera del seu segon any:
El món sense fi. Una obra on seguirem una conversa entre els dos autors principals,
Jean-Marc Jancovici i
Cristophe Blain,
on d'una manera divulgativa, perquè el nostre planeta el tenim com el
tenim, bàsicament tot el que fa referència al canvi climàtic provocat
per les nostres activitats. Una obra que podria ser un assaig, un
documental, però que el podem gaudir en format còmic, donant-li valor al
novè art, no en va no només és un mitjà per entretenir-se sinó també
per divulgar i aprendre.
Els darrers mesos de 2022 recordarem
tots com cada dia ens deien si el preu de l'electricitat pujava o
baixava, el novembre vam tenir la COOP27 d'Egipte, i que amb el canvi
d'any els descompte al preu dels carburants s'acabava. Sense oblidar-nos
de la invasió russa a Ucraïna, que d'una manera o altra, directament o
indirectament, causant dels que les notícies ens explicaven aquells
dies, entre altres coses.
Tenint tot aquest desgavell al cap, ens serveix per introduir-nos al que se'ns detalla a
El món sense fi.
Jean-Marc Jancovici, expert en energia i clima, explica a en
Christophe Blain,
qui n'ha fet l'adaptació a còmic, d'una manera entenedora, i exemple
rere exemple, quina és la situació energètica i climàtica de la Terra,
de la qual nosaltres en formem part.
Des de sempre els humans
hem utilitzat fonts d'energia externes, des d'animals i nosaltres
mateixos, molt sovint com a esclaus, continuant amb la llenya, l'aigua o
el vent. Tot va canviar, amb la Revolució Industrial, com vam començar a
emprar combustibles fòssils, amb el carbó al capdavant i més endavant
el petroli i els seus derivats. Tenim llavors, en conjunt una energia
disponible i sense límits, gràcies a ella, el nostre món va anar
canviant fins al que avui en dia podem veure. Tal com se'ns diu, l'estat
del benestar no fóra possible, sense els combustibles fòssils, i ja
veiem ara que si pugen un cèntim, tot es capgira. L'energia, d'on
l'obtenim és la primera i com l'usem és la primera part d'aquesta obra.
Però
utilitzar combustibles fòssils, implica l'emissió de gasos d'efecte
hivernacle, que provoquen l'escalfament global, i per tant el conegut
canvi climàtic. L'anàlisi del clima, com l'alterem i les conseqüències
que comportarà és la segona darrera part d'aquesta obra.
Però ve
hi ha alternatives als combustibles fòssils? Les malvistes centrals
nuclears, que no ho són tant, les tan lloades energies renovables
eòliques i fotovoltaiques, que també tenen la seva part no tan bonica o
l'energia hidroelèctrica. En les posaran sobre la taula i ens
l'explicaran, amb les seves coses bones, les dolentes, i els equilibris
que hi poden haver entre totes ells, les combustibles i les lliures de
carboni com en
Jancovici diu.
Però nosaltres, els simples
ciutadans, podem fer coses al nostre dia a dia, per intentar ajudar a
no ser tan nocius. Així es proposaran diferents exemples sobre
alimentació, transports i habitatge a tenir en compte. Ara bé com tot,
cadascú té les seves particularitats, i el que li serveix a un, a un
altre no.
I ja per acabar, tenim una darrera reflexió biològica,
tot parlant del nostre cervell, el qual no ha canviat gaire durant els
últims mil·lennis, i és amb ell que prenem les decisions, i així actuant
d'una manera o altra: el que nosaltres desitjaríem i el que de debò
hauríem de fer, molt sovint entren en desacord, comportant uns fets o
altres.
Tot conversant,
Jancovici i
Blain ens
mostren perquè el món és com és ara, i com pot arribar a ser, tot
compartint molta informació. Això sí, no és pas una lectura feixuga, es
llegeix amb facilitat, i l'aparició d'elements de la nostra cultura
popular hi ajuda.
El còmic es complementa amb una introducció a càrrec del físic
Toni Pou,
que tornant-lo a llegir després de la lectura del còmic s'aprecien
millor les seves paraules, després de tota la conversa que hem acabat de
presenciar.
Si no hi ha cap catàstrofe al nostre Univers més
pròxim, tal com intueix el títol el món no té fi, el planeta anirà fent. El
que sí que pot tenir fi, és tal com el veiem ara o l'hem viscut durant
la nostra vida. Aquelles boires persistents a l'hivern que ara no tenim,
les primaveres i tardor plujoses, entre altres exemples és el que està
tenint fi, i la seva fi se substitueix per coses desconegudes fins ara,
com són les onades de calor.
Sense dubte tot un encert la decisió d'
Editorial Finestres de publicar-la, la qual segurament per un motiu o altre rellegirem, i és que en el fons el seu missatge tampoc té fi.
.jpg)
