Ja es aquí la Setmana Retrofuturista

Ha començat la Setmana Retrofuturista que es celebrarà del 11 al 16 de febrer a Barcelona. Una setmana plena de presentacions, de novetats literàries i creatives,de conferències i altres propostes culturals i d'oci que retrataran moltsdels aspectes que el Steampunk, el Dieselpunk, i altres retrofuturismes cobreixen: literatura, arts, crafts, audiovisuals, còmic, creació Do It Yourself, i  molt més.

Inaugurem la Setmana amb una xerrada al FNAC L'Illa presentada pel comissari Jordi Ojeda irealitzada per l'experta i directora de la Setmana Elisabet Roselló per introduïr a tothom als Retrofuturismes més importants.El dimarts 12 continuarem amb una tertúlia literària a la llibreria Pequod gestionada per la traductora Noemí Risco. El dimecres visitarem i comentarem l'exposició “Steampunk, futurs que mai van ser” al Museu dels Invents i les Idees amb un descompte especial. El dijous tindrem activitats online, i el divendres disfrutarem de la conferència pel comissari Jordi Ojeda sobre “L'anticipació tecnològica al còmic dels anys 50”, seguit de la “Nit de cinemaretrofuturista”, on podrem veure curts Steampunk i retrofuturistes, a càrrec del col·lectiu “L'HotelElèctric” de Mataró. Finalment, el dissabte 16 de febrer, podrem assistir des de les 11 del matí fins a les 21h a una jornada al Centre Cívic Convent de Sant Agustí, amb un punt de venda d'artesans i creadors retrofuturistes espanyols, conferències i presentacions, incloent la primera novel·la catalana Steampunk “La febre del vapor” d'en Jordi Font-Agustí, amb una àrea de jocs d'estratègia isimulació, i concursos, com el II Concurs de Barbes i Bigotis Retro i Futuristes, amb premis patrocinats per la Ganiveteria Roca. Com a cloenda, disfrutarem d'una mostra de dansa inspirada enel Steampunk, amb l'Acadèmia de Ball May de Tarragona i la ballarina Zarina de Madrid.

Què són els Retrofuturismes?

Els retrofuturismes són un conjunt de moviments i tendències culturals, on s'inclou el Steampunk iel Dieselpunk, que reinterpreten les visions de futur dels nostres avis i rebesavis, del nostre passat, on'imagina de nous, amb diverses finalitats, incloent la crítica als “temps moderns”, a la postmodernitat, i la nostra societat. Introdueixen als fascinats fins i tot a l'activisme pel present através del Do It Yourself, com és el cas del Steampunk. Els retrofuturismes estàn presents en el cinema, el còmic, el disseny gràfic, i el disseny industrial, o la música, sense adonar-nos. Formen part de la nostra cultura.

Font: Setmana Retrofuturista

Entrevista a Joan Navarro (EDT) per Deculture

Al passat mes de novembre, al VII Salón del Manga de Andalucía, la gent del web Deculture van tenir una llarga i extensa però interessant entrevista amb en Joan Navarro, director d'Editores de Tebeos (EDT). Aquesta divendres 8 de febrer és quan l'han fet publica. Un tema que també van parlar és el del manga en català, que tal com ja sabem passa per mals moments, i de moment, penso jo i no m'equivoco pas que la cosa anirà per llarg, malauradament.

Us posem les preguntes i respostes referents a aquest tema, el qual s'inicia amb la publicació de Yawara! (Cinturó Negre) a Itàlia. L'editorial que en té els drets de publicació és Panini Comics, dins del seus segell Planet Manga, sortint el primer número justament aquesta setmana, aquest passat dijous dia 7.  

Fa poc ens assabentem que havien llicenciat a Itàlia Yawara!. 

Ah sí? Doncs serà la primera vegada després de Catalunya.

Per això la gent ara es pregunta per què es va dir que no es podia llançar en castellà.

A mi no m'ho deixaven publicar en espanyol ni boig, i tota l'explicació ha estat sempre que l'autor no volia. Vaig clavar un rotllo als nipons sobre els nens catalans, i Musculman i no sé què no sé quants, que jo crec que al final van dir "hòstia noi, dóna-li i que calli d'una vegada". (Rialles). Però des del primer moment em van dir que en castellà no.

Hi ha un altre problema potser, que a mi no em diuen. I és que com en el moment que a mi em van donar Yawara! tenien clar que no l'hi anaven a donar a cap país "normal", no van prendre en consideració que el seu editor aquí és Planeta*. Jo crec que tenen un problema afegit, que és que si ho volguessin donar en castellà, ho haurien de donar a Planeta per lògica.

Si surt a Itàlia, de tota manera, això farà més fàcil la negociació, d'un o d'un altre.

*Planeta DeAgostini Cómics és la editorial espanyola que publica les obres de Naoki Urasawa 

I parlant de manga en català, com es preveu el futur de la línia? 

Es ven molt poc, i de fet jo crec que el dia que vaig claudicar i li vaig canviar el preu, i el vaig pujar perquè callés tota Espanya que estava bramant per vendre a 5€ en català, es va enfonsar la història. Perquè potser l'única oportunitat que teníem d'haver venut era oferint un avantatge molt clar (ja que anava amb retard i ja estava publicat en castellà). I de fet ens ha passat amb tot, les biblioteques no ens compren perquè ja el tenen en castellà, i com que hi ha menys pressupost la prioritat no és comprar coses repetides. L'administració ja no compra llibres perquè no hi ha diners. Total, no ens ajuda ningú, les biblioteques no compren, el públic no compra perquè hi ha molt més públic en castellà que en català a Catalunya, i on podríem vendre, que és a la Catalunya profunda, en els pobles i altres on hi ha més actitud catalana, no hi ha llibreries de còmics i no hi arriba el nostre distribuïdor. Llavors a fotre'ns.

Ara només ens queda Cinturó Negre. L'única col·lecció que ha funcionat al marge de tot és Musculman, perquè Musculman va triomfar moltíssim a TV3, però moltíssim. Jo crec que després de Bola de Drac, va ser la que més funcionava. Jo ho sé també per la meva filla, i per les seves amigues i tot el seu grup, perquè jo sé que ja després d'això, Juana y Sergio va funcionar també molt bé, i Oliver y Benji, i La Princesa Caballero ... Però a TV3 sempre estaven aquestes dues (Bola de Drac i Musculman), i llavors sempre ha funcionat molt bé. Igual que penso que Kinnikuman no vendria una merda en castellà si ho trec. També puc aconseguir treure'ls els dos alhora, com Kimagure Orange Road, i no vendre'l ni en català ni en castellà (rialles). És molt difícil mantenir una política de català, a nosaltres ens ha cremat molt, perquè la gent a Espanya no l'ha defensat res, i quan vaig pujar el preu em vaig posar de cul a tot el públic català. Llavors quan no han estat uns han estat els altres, que francament jo crec que si algú vol plantejar-se una política de debò de manga en català hauria de ser una altra editorial, una altra empresa. És a dir no estar vinculats tots dos. Ara, quin manga es podria editar en català? Ni idea, és que ja no ho sé. Una cosa bona que no estigui publicat en castellà no existeix. Gairebé totes les editorials de manga estem a Catalunya, i si tenim un títol bo ho anem a publicar en castellà, de manera que la cosa no té escapatòria. Al meu parer, si ve un editor més minoritari, més selectiu, que busqui un Maruo o un Shintaro Kago, i decideix publicar en català, doncs bé, igual a aquest això li funciona. Però a més el còmic normal en català, diguem ... l'europeu, tampoc funciona. Hi ha un problema d'infraestructura, de distribució, de costum. Jo que sé, jo no puc veure una pel·lícula d'indis en català, saps? No m'ho crec, per a mi els indis parlen castellà (rialles). Home, és el que vaig veure de petit tota la vida. És clar, m'entra el riure, jo els veig parlant en català i ric. No hi ha remei, em van educar així, vaig veure el cinema en castellà i se m'ha quedat així, no hi ha res a fer.

Llavors el que Bleach i Naruto s'hagin de seguir editant en català? 

(Rialles). És que els japonesos són malvats. Els han obligat, si ho voleu ho compreu. És clar, quan m'han demanat Planeta i Panini que els hi ensenyi les vendes ... Llavors el que faran és reimprimir poc a poc els títols esgotats en tirades molt petites, treure la novetat per quedar bé amb els nipons ... És que no es venia res , res de res. I Cinturó Negre ara tampoc es ven. Per què et creus que ho trec un cada tres mesos? Estem venent menys de 300, la ruïna.

Font: Deculture

Presentació d' "Apocalipsis Según San Juan" a Barcelona

Font: Editores de Tebeos

Presentació de "Tierra Extraña" a Barcelona

Tierra Extraña

Alexis Nolla

Dv, 2013-02-08 19:30 - Dv, 2013-03-08 22:00

Presentació de "Tierra Extraña" de l' Alexis Nolla, primer en una sèrie de llibres coloreables editat per la Llibreria / Editorial Anti de Bilbao.

Alexis Nolla va néixer el 1987 a Barcelona. Va estudiar Belles Arts i més tard ha publicat les seves històries en diversos fanzines (Adobo, Colibrí, La Cultura del Duodeno, o Hilo, entre d'altres).

El 2012 va publicar "Escondite / La isla del diablo" (Apa Apa), col · lecció de sis històries breus. "Terra Estranya" és la seva segona obra publicada.

Actualment prepara un viatge a Alaska per "viure experiències" però és molt probable que al final prefereixi quedar-se a Barcelona.

Font: Fatbottom

Presentació de Combustible #4 a Girona

Font: Combustible

Presentació d'Usted #7 i Buendolor #3‏ a Barcelona

Font: Es la hora de las Tortas

El Saló del Còmic commemora el centenari d'Ambrós amb un gran exposició

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona produirà una gran exposició dedicada a la trajectòria artística de Miguel Ambrosio Zaragoza ‘Ambrós’, un dels nostres grans clàssics de la historieta. D'aquesta manera el certamen vol retre un homenatge a aquest autor clau del còmic espanyol en el centenari del seu naixement. L'exposició comptarà amb una gran selecció de pàgines originals de l'autor, concentrada en personatges tan populars com El Jinete Fantasma, Chispita, El Capitán Trueno o El Corsario de Hierro, a més d'altres de les seves obres. La mostra compta amb la col·laboració d'Ediciones B, que cedirà pàgines originals per a la mostra. Així mateix, es disposarà de diversos originals i objectes de merchandising de les seves sèries procedents de col·leccionistes.

Miguel Ambrosio Zaragoza ‘Ambrós’ (1913-1992) va començar a publicar historietes el 1945, col·laborant per a editorials com Rialto, Valenciana i Fantasio. El 1947, i amb el guionista Federico Amorós, crea la sèrie de quadernets El Jinete Fantasma, que es convertirà en el seu primer gran èxit. Lligada a aquesta apareix Chispita, que Ambrós va dibuixar entre 1951 i 1955, i que estava protagonitzada pel fill de El Jinete Fantasma. El 1954 inicia la seva col·laboració amb Editorial Bruguera. Després de realitzar algunes historietes de l'Oest i un tom de la col·lecció Historias, rep l'encàrrec de dibuixar les aventures d'un nou personatge creat per Víctor Mora: El Capitán Trueno. Així, el 1956 s'inicia aquesta popular col·lecció apaïsada, l'èxit generarà la presència d'aquest personatge en revistes com Pulgarcito o El Capitán Trueno Extra. Decidit a convertir-se en pintor, Ambrós abandona la sèrie el 1960, encara que tornarà a dibuixar El Capitán Trueno posteriorment en algunes historietes soltes.

Després de tornar momentàniament a col·laborar amb Bruguera (il·lustrant llibres de col·leccions com Héroes o Historias), el 1965 es concentra en treballar per a Editorial Valenciana, on dibuixarà sèries com Los colonos o Héroes del deporte, aquesta última amb guions de Pedro Quesada. El 1970 Ambrós retorna a Bruguera, on de nou al costat de Víctor Mora crea un altre personatge de gran força estètica i literària, El Corsario de Hierro, que realitzarà entre 1970 i 1981, any de la seva retirada de la professió. El 1989 el Saló Internacional del Còmic de Barcelona li va concedir el Gran Premi com a reconeixement a la tasca de tota la seva vida.

Font:  Ficomic

Kosmopolis 2013: ciència, humor i lèmurs

KOSMOPOLIS // NEWS K13 from CCCB on Vimeo.

La ciència que crea lleis a partir de regularitats quantificables; la ciència ficció que excedeix els límits d’aquestes lleis; la ciència infusa que no té lleis. I l’humor que ho desmitifica tot.

Aquests són els eixos temàtics de Kosmopolis 2013, que tornarà al CCCB entre el 14 i el 16 de març de l’any vinent i que veurà completat el programa en els propers mesos. K13 continuarà apostant per amplificar el concepte de literatura i extendre el camp de joc de la paraula –impresa,  oral i electrònica—definint un món creatiu en el qual la imaginació erosiona les divisions entre gèneres i assumeix la mutació dels suports de lectoescriptura, superant –una rere l’altra—les successives morts anunciades.

En la propera edició reprendrem les relacions entre ciència i ciència ficció a propòsit de dues notícies inspiradores: l’arribada de la nau Curiosity a Mart i la probable (o improbable) caça del Bosó de Higgs, la partícula fugissera. Escriptors, científics i artistes disposats a compartir, discutir i experimentar la pol·linització creuada del coneixement com a signe dels temps.

També li donarem un tractament especial a l’humor com a medicina necessària en aquesta època convulsa. Un humor que reivindica la literatura de l’alegria, que va més enllà de la gravetat, la vanitat i el cinisme i que, en les seves diverses variants, subverteix la realitat i la desemmascara.

Finalment, a l’hora de plantejar-nos aquesta edició és impossible obviar el context de crisi, que interpel·la la cultura, la mutila i (re)mou els seus fonaments. El programa de K13 reflectirà aquesta realitat, amb la convicció que el cultiu de les arts i les ciències crea móns habitables. Per això, recuperem el lèmur com a símbol de Kosmopolis: un ésser real gairebé imaginari que és, alhora, una espècie en perill d’extinció, com a metàfora de la literatura i de la nostra perenne necessitat d’astorament, coneixement i esperança.

Juan Insua
Director de Kosmopolis 

Font: Kosmopolis

El còmic britànic a Kosmopolis

Una breu història del còmic a UK amb motiu de l'especial a Kosmopolis organitzat pel British Council
 

El còmic a Gran Bretanya té una història centenària que s’inicia amb la publicació dels anomenats The Big Five: cinc còmics, tots ells desapareguts en l’actualitat, que van popularitzar el gènere amb personatges de gran èxit entre tot tipus de públic. Eren Adventure (1921-1961), The Rover (1922-1961), The Wizard (1922-1963), The Skipper (1930-1941; el primer en desaparèixer degut a les restriccions de paper durant la Segona Guerra Mundial), i The Hotspur (1933-1959). Es van començar a publicar de manera individual però al llarg del temps es van fusionar entre ells fins que, finalment, van desaparèixer als anys 60, coincidint amb la crisi de la il·lustració provocada per l’auge de la televisió.

Molt abans, però, els còmics no eren tant il·lustracions com historietes dibuixades destinades al públic infantil, que solien ocupar una pàgina, es venien a un penic (també es coneixien com penny dreadfuls) i contenien històries d’acció, de temàtica històrica, però també de por i sobrenatural. The Boy’s Own Paper, publicat el 1879, va ser un dels primers. Més endavant aquestes històries es van començar a narrar en tires (strips): Ally Sloper’s Half Holiday (1884) es considera el primer exemple que, a més, contenia històries protagonitzades per un personatge, l’Ally Sloper del títol. Ja en el segle XX, The Beano (1938) i The Dandy (1938), que encara es publiquen, van popularitzar el gènere i, sobretot, li van acabar de donar nom, doncs en la seva majoria eren històries còmiques.

En plena postguerra, i malgrat les restriccions de paper, el Regne Unit segueix produint còmics i històries gràfiques originals. Eagle, que s’editava setmanalment a partir de gravats, va ser el més popular entre els anys 50 i 60. Durant la dècada següent, i per intentar frenar la caiguda de lectors (el 1969 la televisió en color va arribar al país), molts còmics van passar a tenir de protagonistes personatges televisius i, sobretot, de l’àmbit del futbol, un dels passatemps favorits dels anglesos. Uns anys més tard, el 1972, la Marvel, que aleshores triomfava als Estats Units amb la seva sèries dels Quatre Fantàstics, va obrir delegació a Gran Bretanya i va començar a reeditar els populars còmics de super herois i en va crear de propis, com el Capità Britània, aparegut per primera vegada el 1976. En aquesta època també es va desenvolupar una línia underground i contracultural, amb títols com Oz i Nasty Tales que, fins i tot, van acabar en judici degut als seus continguts, considerats obscens. De totes maneres, la majoria de còmics es basaven en històries d’acció protagonitzades per super herois, com el famós 2000 AD, on un dels creadors més importants va ser Carlos Ezquerra, un espanyol conegut per ser un dels autors del personatge del jutge Dredd. També en aquests anys surt al mercat Warrior, un dels còmics amb més èxit al Regne Unit, que incloïa Marvelman i V de Vendetta d’Alan Moore, una història que ha experimentat un gran ressorgiment arran del moviment Anonymous.

El 1983, apareix la revista Escape. Inspirada en les bandes desinées franceses, i amb històries allunyades de l’estil dels còmics populars, va ser  una publicació de notable èxit que descobria nous talents. El seus editors eren Peter Stanbury i Paul Gravett, qui des d’aleshores es va convertir en un dels més grans experts en còmic i novel·la gràfica del país. Escape va desaparèixer el 1989, però havia aconseguit consolidar-se com una publicació de referència en el món de la història gràfica.

El projecte de Gravett es va transformar en una editorial, Escape Books, que va co-editar per primera vegada Violent Cases, la primera col·laboració entre Neil Gaiman i Dave McKean. I, a partir d’aleshores, va seguir editant el bo i millor del còmic britànic. En l’actualitat, Gravett manté una web plena de ressenyes, articles, convocatòries i notícies sobre el món de la il·lustració, on publica també les seves llistes del millor de l’any. I en aquestes llistes hi han entrat darrerament dos joves talents, Karrie Fransman i Paul Rainey, que seran dos dels convidats a Kosmopolis, on impartiran tallers de còmic. Juntament amb Dave McKean i el mateix Gravett, ens descobriran les últimes històries publicades al país i ens permetran conèixer una mica més en profunditat el moment que viu el còmic britànic.

Organitzat en col·laboració amb el British Council.

Eva Rexach

Font: Kosmopolis

Novetats de febrer de Base

Per aquest mes de febrer, Editorial Base ens té preparats dos novetats de còmic, un de Jan i Trencapins i un altre dels Barrufets,

Jan i Trencapins 13. El sortilegi de Malveí, de Pierre Culliford "Peyo"

21,6 x 28,8 cm. 48 pàgines

14€

Durant una cacera organitzada pel rei, en Trencapins trobarà un gos que parla. Sorprès i entusiasmat amb la seva descoberta, el menut cavaller corre a explicar-ho als seus amics. Però davant d’en Jan i la resta de caçadors, el gos no diu ni ase ni bèstia. Més tard, quan tots dormin, el gos tornarà a parlar per demanar l’ajut d’en Jan i Trencapins. El que semblava un animal màgic és en realitat un cavaller que pateix el malefici d’un enemic que pretén allunyar-lo de la seva estimada.

Els Barrufets 10. Sopa de Barrufets, de Pierre Culliford "Peyo"

21 x 29,7 cm. 64 pàgines

12€

El malvat bruixot Gargamel mai no descansa. Quan coneix un gegant capaç de fer qualsevol cosa per tal de menjar, el convencerà perquè l’ajudi a caçar un grapat de Barrufets prometent-lo que els utilitzaran per fer un brou deliciós. Per sort, uns quants Barrufets que voltaven pel bosc han sentit el pervers pla d’en Gargamel i podran preparar un enginyós pla de defensa.