18 de juliol 2014

El pont dels jueus

El pont dels jueus
Cesc F. Dalmases / Pam López, Javi Chaler
Grup 62 / Comic Books
64 pàgines
12,95€

El comte de Besalú encarrega al mestre d'obres Prim Llombard la construcció d'un pont fortificat. Els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, però aviat una intriga per donar el poder del comtat a un altre senyor voldrà impedir l'obra i portarà molts problemes al constructor. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Els partidaris de mantenir el comte confiaran en la comunitat jueva, confinada al call, per aturar la intriga.

De la mà de Fanbooks ens arriba aquesta adaptació en còmic de la novel·la del mateix títol escrita per Martí Gironell. Cesc F. Dalmases és l’encarregat d’adaptar el guió i també de posar sobre el paper els dibuixos del còmic, mentre que el tàndem format per Pam López i Javi Chaler s’ocupen del color. La construcció del pont de Besalú és el punt de partida central al voltant del qual s’articula, en forma de flashback, la història. No hi falta cap dels ingredients d’aquest tipus d’aventures històriques: la religió (cristians i jueus, en aquest cas), el poder reial (amb els comtats), el poble (que es troba enmig del conflicte) i una història d’amor.

El darrer ingredient és el sobrenatural, amb unes manifestacions que presenten les forces del bé i del mal. Aquest és, probablement, el punt més dèbil de l’argument. Tot i que val a dir que l’aventura explicada no pretén, en cap moment, ser un retrat exacte de la realitat. Argumentalment m’ha recordat força un clàssic del gènere (en el cas de la novel·la històrica) com és Els pilars de la Terra de Ken Follett, sobretot en determinades escenes. Suposo que aquestes escenes ja apareixen a la novel·la de Martí Gironell, així que no és un retret que s’hagi de fer al còmic sinó, en tot cas (i si calgués), a l’original.

Gràficament es veu un bon equilibri en el traç dels personatges, en el sentit que no ens trobem davant de retrats realistes ni de fisonomies còmiques, sinó d’un encertat punt mig entre totes dues òptiques. Els paisatges i el color aconsegueixen situar-nos en l’època recreada i s’adiuen perfectament al to de la història. Es tracta d’una molt recomanable lectura per als seguidors dels còmics d’època (que no busquin un realisme al cent per cent) i, com he dit, no és imprescindible haver llegit prèviament la novel·la per a gaudir-ne plenament.

Emili Samper (La batcova)

Cap comentari:

Publica un comentari