Entrevista a Aleix Saló a la Fira MerCAT

L’Aleix Saló va ser una de les estrelles convidades a l’estand de ComiCat a la Fira MerCAT de Girona. No podíem deixar escapar una oportunitat com aquesta i, a més de tenir-lo hores i hores lligat a l’estand signant exemplars de Fills dels 80 (encara no teniu el vostre?) per a tots i totes les fans, vam segrestar-lo uns minuts per xerrar amb ell de còmics (som així d’originals). Aquí teniu el resultat d’aquesta entrevista. A més de l’arxiu de so, també hi trobareu tot seguit la transcripció de la conversa (a ComiCat no estalviem recursos, com podeu comprovar).



descarregar el podcast

Aleix, tu, per què dibuixes? D’on et ve aquesta dèria per dibuixar còmics?

Aleix: A veure, jo no sóc una excepció. Crec que hi ha molta gent de la nostra generació que s’ha vist necessitada d’expressar tot el món que té pel cap. Hi ha qui ho expressa per mitjà de la música i hi ha uns altres que ho expressem per mitjà del dibuix. Va començar com un hobby, com molts de nosaltres, suposo, el que passa és que vaig posar molt d’esforç ja des de fa molts anys a enfocar-ho cap a feina. La veritat és que és una gran sort poder convertir el teu hobby, la teva forma de comunicar el món, la teva visió de les coses en feina.

Com vas començar? A quina edat vas començar a dibuixar?

Aleix: Dibuixar, des de petit, però això no és cap novetat, tots ho hem fet des de petits. La primera vinyeta que vaig publicar va ser a la revista Ripollet del meu poble, una publicació local gratuïta, el dia de Sant Jordi de l’any 2000. O sigui que ja fa més de 10 anys.

Fas una tira diària al directe.cat. Com t’inspires? Normalment tractes sempre un tema d’actualitat. Has d’estar pendent sempre de les notícies i de la premsa? D’on treus la inspiració?

Aleix: Jo sóc un addicte a l’actualitat, em passa des de petit. Des dels 15 anys llegeixo el diari cada dia (és una cosa molt friki, ho reconec). M’agrada molt l’actualitat, fins i tot l’actualitat econòmica, la política, la més complexa. I el que intento és traduir a la meva manera i amb el llenguatge més accessible possible tot el que passa en el món que, en el fons, ens afecta. I també una mica riure’m de tot. Trobo que és molt sa. L’humor sempre dic que és el recurs de la gent intel·ligent, el recurs de la gent que en el fons no utilitzem la violència, però que ens veiem afectats per injustícies del món. L’únic que ens queda és riure’ns-en. És una feina, però la veritat és que en disfruto molt d’estar al dia de l’actualitat perquè és una dèria que tinc.

I com és la relació amb els teus lectors? La vinyeta que publiques diàriament al directe.cat és a través d’un webcòmic, a través d’Internet, i hi ha un feedback constant amb els lectors perquè et poden deixar comentaris. Està bé perquè així tens, al moment, la reacció del lector (li pot agradar la tira, o no; pot estar-hi d’acord, o no). Hi ha una relació constant i bastant directa, instantània.

Aleix: La relació de l’autor amb el públic és una mica com en el món de la música quan un músic està a l’escenari: la reacció del públic és molt primària. I no ho dic en el mal sentit, sinó en el sentit bo, en el sentit que el públic és exigent i el públic, encara que no estigui pagant per aquell contingut, vol que sigui bo, vol que mantinguis el nivell. Està molt bé perquè Internet li dóna la oportunitat d’opinar, de criticar. Jo les accepto totes, les bones, les males crítiques. Intento treballar-me molt el contacte amb el públic. Tenir un bloc obert, a part de les publicacions que ja faig al directe.cat i a altres mitjans. La veritat és que és molt enriquidor tenir contacte amb aquesta gent. Veus com hi ha seguidors de pobles perduts per Catalunya que et segueixen fidelment i que t’animen i que també et donen la seva opinió, crítica, de la teva feina, i et van seguint i t’esperonen a continuar i a treballar cada cop millor.

Quins són els teus projectes immediats i futurs? On trobarem els dibuixos i aquesta actualitat vista per l’ull de l’Aleix Saló?

Aleix: Et puc dir que sóc com un pescador, que està al riu i sap quin tipus de peix li agrada per dinar a taula i llavors intenta buscar aquest peix. Però si al riu dóna la casualitat que, en una altra temporada, hi ha una altra raça de peix, també l’accepta. Aquesta metàfora es tradueix en què al món del freelance, del creatiu, de la persona que treballa per si mateixa, ha d’estar molt oberta al que li ofereix el mercat, al que li demanda el mercat. Moltes vegades pot acabar treballant en coses que no s’ha plantejat mai. Tot i que el fil conductor de la meva feina és la tira còmica (a nivell de volum de feina és el que més m’ocupa), em veig molt interessat també en altres camps de mercat com ara el disseny, el packaging, la publicitat, els retrats, el disseny web… Vàries coses que he anat tocant i que em funcionen. Sobretot, últimament, des de fa un any i mig, les exposicions, en viu, amb públic, en locals de Barcelona o Madrid (com va ser l’última). Són una gran feinada, però tenen un resultat molt enriquidor i ajuden molt a donar promoció a la teva feina. Projectes futurs? Tinc vàries exposicions al cap (ja veurem quan les faré), estic amb el projecte d’un nou còmic, també amb Glénat. Altres encàrrecs també a nivell d’administracions públiques o empreses que em demanen campanyes d’imatge. Tot això ho podreu veure puntualment al meu bloc.

Moltes gràcies, Aleix. Per acabar, si vols enviar un missatge als lectors (i ara també oients d’aquest podcast) de ComiCat…

Aleix: Sobretot donar-vos les gràcies a vosaltres perquè la veritat és que crec que ComiCat és un oasi en un desert. Té molt mèrit el que feu, ajudeu molt als autors en català, a promocionar la nostra feina. I animar a tot el públic a continuar seguint-nos i a donar la seva opinió sobre la nostra feina i que llegeixin molts còmics.