OCULTES I IL·LUSTRADES. Creixement i èxit de les il·lustradores a València
Centre Cultural La Nau, Sala Estudi General.
Data: De 19 d'octubre de 2018 a 20 de gener de 2019.
Centre: La Nau, Centre Cultural.
Horari: De dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 20:00 hores. Diumenge i festius, de 10:00 a 14:00 hores
Dilluns tancat
Entrada lliure
Organitza: Vicerectorat de Cultura i Esport (UV) i Centre Cultural La Nau (UV)
Col·labora: Ajuntament de València, Unitat de Igualtat de la Universitat de València
Comissariat: Cristina Chumillas, MacDiego i Melani Lleonart
Més de mig centenar d’il·lustradores valencianes visibilitzen el seu treball en una exposició a La Nau
Més de mig centenar d’il·lustradores valencianes, entre les quals hi ha Paula Bonet, Victoria Francés, Ana Miralles, Nani Serrano, María Herreros, Pitty Bartolozzi, Juana Francisca, Pilar Sanchis, Mila Boutan i Manuela Ballester mostren el seu treball en l’exposició ‘Ocultes i il·lustrades. Creixement i èxit de les il·lustradores a València’ des del 19 d’octubre al 20 de gener al Centre Cultural la Nau. L’exposició pretén visibilitzar el paper de la dona en la professió a través del treball de dones il·lustradores valencianes de diferents generacions.
Comissariada per Cristina Chumillas, MacDiego i Melanie Lleonart, l'exposició “no és únicament una aposta de gènere, sinó un requeriment d'igualtat i una oportunitat per a posicionar la tasca de les il·lustradores valencianes”. El projecte, segons expliquen els comissaris, va sorgir davant la constatació que en la majoria dels àmbits professionals, i concretament en el de la il·lustració, no s’ha atorgat el mateix valor al treball de les dones que al dels homes. L’objectiu és visibilitzar el paper de les autores en aquesta professió que, a més d’oblidades, van passar desapercebudes: ocultes sota pseudònims, relegades a tasques considerades llavors secundàries i lluny dels càrrecs creatius de rellevància.
Des de principi del segle XX, a València ja hi havia una prestigiosa escola d'il·lustradors: Raga, Pérez-Contel, Renau i Monleón són solament alguns d'ells. València era la capital de la il·lustració i apareixen mig centenar de grans artistes, homes, que van treballar la imatge de les falles, les fires o els cartells taurins. En allò que es refereix a les dones, no n'hi ha ni rastre. D'una manera similar a l'ocorregut en la història de l'art, les dones queden ocultes tret d'alguns noms, com Manuela Ballester, que va aconseguir un cert grau de reconeixement perquè treballava en l’entorn de Josep Renau, la seua parella. D’aquesta època també destaquen Pitti Bartolozzi i Juana Francisca, també coneguda com Paquita Rubio, a qui es deuen alguns dels cartells més rellevants de l’època.
Dècades després, amb el sorgiment de les grans agències de publicitat en els setanta, les dones tampoc accedien a càrrecs creatius de rellevància en les empreses. No és fins als anys 80, època d’esplendor per a la creació artística, quan van començar a sonar noms de dones il·lustradores com Fina Fortes o Ada Sinache i Lourdes Bellver en el camp del llibre infantil i en el llibre de text il·lustrat. En l’actualitat, les xarxes socials han ajudat a visibilitzar els seus treballs.
L’exposició posa el focus sobre aquelles il·lustradores pioneres, amb uns treballs que no han rebut el reconeixement merescut, i mostra així l’evolució i l’augment del col·lectiu. Els treballs de les il·lustradores s’han dividit en tres àmbits i s’han ordenat historiogràficament: la il·lustració editorial, que inclou treballs publicats en revistes, periòdics, llibres de text, i novel·les; la publicitat i la cartelleria, amb un apartat dedicat a la il·lustració aplicada a producte; i la tercera línia és la del còmic, novel·la gràfica o llibre il·lustrat. Totes les il·lustradores exposades participen en algun d’aquests tres blocs, de vegades fins i tot en diversos, ja que actualment les professionals es caracteritzen per abordar diferents matèries.
En total es mostren més de 200 obres que destaquen per la seua diversitat (hi ha tant estils com autores i èpoques) i a més el públic hi podrà conèixer els diferents processos de treball de les il·lustradores (esbossos al llapis, tintes originals i color; a mà o digitals entre les més contemporànies, que mostren el treball previ als estampats per a tela, les portades dels vinils o els cartells de festes). Els llibres de les primeres gravadores del segle XVI (els impresos de les quals ni tan sols estaven signades per elles, s’atribuïa les obres a la “filla de...”, o a la “senyora de”) conviuen amb les il·lustracions més actuals.
En els últims anys, la il·lustració ha adquirit un gran protagonisme i es mostra present en tots els canals de comunicació i també en l’escena social, i València és un exemple, juntament amb altres capitals d’Espanya, de ciutats que nodreixen la seu a oferta cultural amb tot tipus d’esdeveniments vinculats a la il·lustració i el còmic.‘Ocultes i il·lustrades. Creixement i èxit di les il·lustradores a València’, que té la col·laboració de l’Ajuntament de València, de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València i de la Galeria Pepita Lumier, és un homenatge necessari i merescut a totes elles: a les d’ahir per la seu a trajectòria i a les d’avui perquè puguen seguir endavant i se les reconega.
En motiu de l'exposició se n'ha elaborat un llibre en forma de catàleg:
Publicacions de la Universitat de València
Col·lecció: Catàleg d'exposicions
Cartoné - 21,5 x 28,5 cm - 368 pàgines.
Idiomes: català i castellà
ISBN: 978-84-9133-173-5
14€
L’objectiu d’aquest catàleg ha sigut recollir una mostra d’autores valencianes, des d’una perspectiva historiogràfica, partint de finals de la dècada dels cinquanta fins a l’actualitat. Buscar el seu reconeixement per la seua vàlua i interès durant uns anys en què en el món del còmic i la historieta, igual que el món del disseny, la publicitat o l’arquitectura, la dona era relegada a tasques considerades secundàries, com el guió, l’entintat, etc., o treballava amb pseudònim. Fins i tot les historietes de les revistes dedicades al públic femení eren més o menys alienants o dirigides a les xiques en termes onírics de fades i encantaments. Es tracta de recobrar el treball de dones que, més que oblidades, van passar desapercebudes com a conseqüència de l’hegemonia masculina de l’època i veure com, amb el pas dels anys, ha anat evolucionant d’una manera contrària i posicionant les autores en primera línia. L’exposició i el catàleg no suposen tant una aposta de gènere com una reivindicació d’igualtat.
Superpatata vol. 8. Els perillosos capricis de l'Augusta Calerons (Part 1), d'Artur Laperla 
