L'autor que ha guanyat aquesta quarta edició del concurs és l'il·lustrador Aleix Pons
El concurs es convoca anualment i l'obra guanyadora es publica dins la col·lecció corporativa de novel·la gràfica
El projecte titulat Virtuts sintètiques, de l'il·lustrador Aleix Pons, ha guanyat el concurs de còmic i novel·la gràfica «Llamps i Tintes!», edició 2025, convocat per la Diputació de Girona.
En aquesta quarta edició del concurs s'han presentat nou projectes d'estils i temàtiques molt diversos. El jurat que ha valorat les propostes i ha seleccionat el projecte guanyador ha estat constituït pel Consell Assessor de la col·lecció «Josep Pla». Així mateix, ha deixat constància de l'elevat nivell dels projectes presentats en l'edició d'enguany del concurs, cosa que ha fet difícil escollir un sol projecte d'entre els que han quedat finalistes, tots ells de molta qualitat.
El premi té una dotació de 6.000 euros, que serviran a l'autor per desenvolupar el projecte en el termini màxim d'un any. L'obra, d'acord amb el que estableixen les bases del concurs, es publicarà dins la col·lecció de novel·la gràfica «Llamps i Tintes!», creada per la Diputació de Girona amb l'objectiu de contribuir a la publicació de còmic i novel·la gràfica per a adults en llengua catalana i donar a conèixer obres inèdites de qualitat, produïdes per autors novells o per creadors ja consolidats que tenen difícil editar les seves obres.
La col·lecció «Llamps i Tintes!» va arrencar la tardor del 2022 amb el títol El bròfec, de l'escriptor Adrià Pujol i la il·lustradora Laia Baldevey. Dins aquesta col·lecció ja s'han publicat els còmics Somnis entre la boira, d'Àngel Marí i Lluís Recasens, que va guanyar l'edició del concurs de l'any 2022, i La cuirassa, de Laura Reixach, que va guanyar l'edició del 2023. La propera tardor sortirà publicat Foc creuat, del dibuixant Marc Vicens, guanyador de l'edició de 2024.
El projecte guanyador
Virtuts sintètiques és una adaptació molt lliure dels relats Homes artificials (1912) i El codi de la no-llei de Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, 1877). Homes artificials es considera la primera novel·la de ciència-ficció de la literatura catalana.
També s'inspira en l'esperit decadentista i grotesc de La «niña gorda» (1917) de Santiago Rusiñol
Aquesta novel·la gràfica fusiona l'especulació filosòfica i la crítica social en un imaginari visual de la revolució industrial per construir una faula tràgica i visionària sobre la creació, la identitat i els límits de l'ésser humà.
La història ens presenta les germanes Alma i Elma, exsiameses que van créixer com a atracció de fira a finals del segle XIX. Alliberades per un metge excèntric, el doctor Ricard, i separades mitjançant una operació quirúrgica arriscada, es converteixen en les seves deixebles i hereves. Quan el doctor és empresonat per un experiment social radical, les germanes prenen el seu lloc al laboratori de Girona i engeguen un ambiciós projecte de creació de quatre humanoides.
L'autor
Aleix Pons viu i treballa a l'Armentera, a la comarca de l'Alt Empordà. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i va finalitzar l'últim curs a Anglaterra, gràcies a una beca Erasmus. Posteriorment, va completar un màster en il·lustració (Master of Fine Arts in Illustration) a la School of Visual Arts de Nova York.
Fa més de vint anys que treballa com a il·lustrador freelance, col·laborant en projectes molt diversos per a publicitat, editorials i institucions. Entre els seus clients destaquen l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, les editorials Penguin Random House, Monacelli Press i Herder, The New York Times, Cavall Fort i McCann Erickson, entre d'altres.
Font: DdGi
Informació aportada per Jaume Tugores
.jpg)
