Ressenyes: L'home que plantava arbres

Títol: L'home que plantava arbres
Títol original: L'homme qui plantait des arbres
Autors: Jean Giono (obra original), Florence Lebonvallet (guió) i Daniel Casanave (il·lustracions)
Traducció: del text de Jean Giono per Isabel-Clara Simó, i dels diàlegs i dels annexos finals per Jaume Ciurana
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, març de 2026
Format: Cartoné - 176 pàgines - 18,4 x 26 cm - Color
Preu: 29 €

Els còmics dedicats a les muntanyes són els predilectes de Símbol Editors. I un dels darrers còmics publicats per aquesta editorial no n'és cap excepció. 

Aquest còmic ens portarà cap als Alps que s'endinsen a la Provença. Uns Alps que aquí seran erms, vestits de matolls i herbes, on els arbres, seran els grans absents.  

Aquest còmic però neix a partir d'un conte, així ens trobem davant d'una altra adaptació. El 1953, Jean Giono, escriptor provençal de segle XX, va escriure un conte imaginant-se un home extraordinari que va titular L'home que plantava arbres. 

Pel que he trobat, l'any 2006, fou publicat per José J. de Olañeta, Editor, amb traducció de Borja Folch. El 2008, el conte fou recuperat per Viena Editorial, amb traducció d'Isabel-Clara Simó, que avui en dia compta amb sis edicions. 

És una obra que tant en francès com en català, ha sabut perpetuar-se en el temps, gràcies al missatge que transmet, i això va donar a lloc que s'adaptés al còmic originalment en francès per Gallimard el setembre de 2025, i quasi immediatament, Símbol ens ha portat la seva traducció en català aquest març de 2026, mantenint el treball d'Isabel-Clara Simó en el text principal, comptant també amb Jaume Ciurana en la traducció dels diàlegs, entenc que creats expressament per al còmic, i pels annexos finals, on aprofundirem als orígens d'aquesta història. 

Els autors de l'adaptació són na Florence Lebonvallet, ocupant-se del guió i en Daniel Casanave de les il·lustracions. Aquest segon ja el coneixem de l'adaptació a còmic de Sàpiens de Yuval Noah Harari, i sense dubte el seu estil de dibuix s'adiu molt bé amb L'home que plantava arbres. 

Aquest conte ens explica la història d'Elzéard Bouffier, un pastor solitari que viu en una zona erma i despoblada dels Alps provençals. Durant gran part de la seva vida, la va dedicar a sembra llavors de diverses espècies d'arbres, com glans de roures, de manera altruista i incansablement, creient que aquelles llavors que arribin a ser arbres, amb el temps donaran una nova fesomia, una nova vida en aquelles terres on viu. I això és el que passarà amb el pas dels anys i les dècades, aquelles terres es transformaran completament, i així, la vida, en les seves múltiples formes, hi tornarà a ser present, incloent-hi l'ésser humà, que durant molt de temps havia evitat aquests durs paratges. 

Aquest relat ens mostra com els petits gestos, com sembrar llavors, però alhora grans, que ja es porta a terme durant molt de temps, poden canviar el món, o si més no alguns dels seus racons, i sense buscar reconeixement ni recompenses. Tot per l'amor a la natura. 

Sense dubte, L'home que plantava arbres és una obra molt bonica, magníficament il·lustrada i que si no sabéssim que és un conte, per tal com ens l'explica en Jean Giono, podríem pensar que així va succeir realment al seu dia. 


Marc "Llop Segarrenc"