ComiCat: Amb nom i cognoms: Berta Sarsanedas i Picas

De Daniel Cortés Coronas, de Vértice Cómic

Segurament tots els lectors de còmic en català hem llegit les seves traduccions, però ben pocs coneixen el seu nom complet. Signava tot el que va publicar només amb el nom de pila, Berta, potser per modèstia, o potser perquè no li agradava que els seus cognoms l'identifiquessin amb com a filla del poeta i escriptor Jordi Sarsanedas i Vives, i de la pintora Núria Picas i Codina. La seva curta edat podria haver contribuït també a la cerca d'anonimat: va començar a publicar traduccions i il·lustracions quan era encara adolescent. Va elaborar, entre d'altres, les traduccions de quinze àlbums d'Astèrix, que avui dia encara es comercialitzen, i es deia Berta Sarsanedas i Picas.

Berta Sarsanedas, c. 1979. Font: Oleguer Sarsanedas

La professora, traductora, escriptora i il·lustradora va néixer a Barcelona el 14 d'abril de 1959 i va morir a la mateixa ciutat el 23 de juliol de 1988, als 29 anys. Es va formar al Liceu Francès de Barcelona i posteriorment a l’escola Aula, on més tard va exercir de professora de dibuix. A casa seva va tenir sempre accés a clàssics del còmic francobelga en francès i a revistes com ara Le Journal Tintin i Le Journal Spirou, setmanaris que van publicar les aventures de Blake i Mortimer, Yakari, Alix, Lucky Luke, Sergi Grapes i Els Barrufets, entre molts d'altres.

No és estrany, doncs, que Tretzevents, una de les dues revistes catalanes nascudes a començaments dels anys 60 seguint el model dels setmanaris francobelgues de bandes dessinées (l'altra era Cavall Fort), acollís els primers treballs de la joveníssima artista. Tretzevents era la nova capçalera que havia adoptat la revista L'Infantil a partir del número 174 (1973). A l'estrena d'aquesta nova etapa, de fet, publicava adaptacions al català d'historietes de Robin i el Xèrif (Robin Dubois) de Turk, Toni i Dick (Boule et Bill) de Roba i Marc Franval de Duval i Aidans. Abans d'això, L'Infantil havia inclòs a les seves pàgines sèries tan importants com ara La Tirallonga de Roba (a partir del número 52, 1967), Espirú de Franquin (a partir del 140, 1971), i Umpah-Pah de Goscinny i Uderzo (a partir del 147, 1971). Ben aviat s'afegirien a la llista altres grans personatges de la BD com ara Astèrix de Goscinny i Uderzo (a partir del número 180, 1973), El califa i el gran visir (Iznogoud) de Goscinny i Tabary (a partir del 202, 1974), Lucky Luke de Goscinny i Morris (a partir del 278, 1977), i Eric Castel de Reding y Hugues (a partir del 344, 1980).

Tretzevents núm. 180, abril de 1973

L'afany per popularitzar el còmic francobelga demostrat pels germans Miquel Àngel i Manuel Sayrach, directors de Tretzevents, i per un consell de redacció que va integrar persones molt compromeses amb la cultura i l'educació com ara Eulàlia Ventalló (pedagoga i filla de Joaquim Ventalló, el traductor de Tintin al català), l’editor Jordi Úbeda i el mateix Jordi Sarsanedas, es va demostrar amb escreix fins a la desaparició de la revista al número 903 (2011). El balanç total de grans títols de la bande dessinée publicats a Tretzevents en tota la seva trajectòria inclou, en especial, tres aventures d'Espirú, set de Lucky Luke, nou d'Eric Castel i dotze d'Astèrix. Berta Sarsanedas va estar implicada, dintre i fora de la revista, amb totes aquestes sèries estrella, contribuint enormement a la seva difusió entre els lectors catalans.

La primera col·laboració de Berta Sarsanedas amb Tretzevents va ser al número 180 (abril de 1973) i va coincidir amb la primera aventura d'Astèrix a la revista: Els llorers del Cèsar. Aquest àlbum de l'heroi gal, el que feia 18 de la col·lecció, es publicaria per entregues fins al número 190 (1973) de Tretzevents. El fitxatge estrella, destacat a la coberta, va anar prologat per l'article de Joan Salou «Tretzevents presenta Asterix». A la presentació s'esmenten alguns dels personatges: Juli Cèsar, Asterix, Obelix, Assegurançatotrix, Acopdegarrotix i els campaments romans: Aquarium, Pastelalrum, Laudanum, Homenetum. Com explica Salou, «No és impossible que alguns de vosaltres ja conegueu Asterix perquè unes quantes històries seves ja han estat publicades en català sota forma de llibres». Efectivament, Bruguera havia publicat abans Asterix gladiador (1969), Asterix als Jocs Olímpics (1969), La volta a la Gàl·lia d'Asterix (1969), L'escut arvern (1969), Asterix al país dels bretons (1970), Asterix i la caldera (1970), Asterix a Hispània (1970) i La zitzània (1970), tots ells amb traducció de Víctor Mora. Tot i que no apareix el nom de la traductora a cap de les pàgines de la revista, és fàcil comprovar que la traducció és idèntica a les versions acreditades a Berta que s'han publicat en forma d'àlbum als darrers temps (les seves traduccions d'Astèrix són publicades actualment pel Grupo Editorial Bruño). L'any 1973 marca, doncs, la primera traducció publicada de Berta Sarsanedas.

No totes les traduccions d'Asterix a Tretzevents són igualment atribuïbles a Berta. Entre els números 191 i 201 (1973-1974) es publica la sisena aventura del gal: Asterix i Cleopatra. Dels números 240 a 251 (1975-1976) se serialitza la novena aventura: Asterix i els normands. Clarament, ambdues traduccions difereixen de les que s'acrediten a Berta als àlbums publicats per Bruño.

Val la pena assenyalar que, el 1976, l'editorial valenciana Mas-Ivars havia pres el relleu a Bruguera de la publicació dels àlbums del personatge en el nostre idioma. Se'n va fer ressò Tretzevents al número doble 284-285 (1977) amb un anunci d'Asterix i Cleopatra i Asterix i els normands, que preguntava als lectors: «Recordeu que els vam publicar a Tretzevents?» No obstant això, i com hem observat, la traducció d'aquests dos àlbums a Tretzevents varia molt de la que Bruño acredita a Berta, i per tant la podríem atribuir a Montserrat Albó Corrons i Francesc Pérez, els traductors de la col·lecció a Mas-Ivars. En total, aquesta editorial va publicar vuit àlbums entre 1976 i 1978: Asterix i Cleopatra (1976), Asterix i els normands (1976), El combat de caps (1976), Asterix legionari (1976), Asterix al país dels helvecis (1977), Asterix el gal (1977), Asterix i els gots (1978) y Asterix i la falç d'or (1978).

Per la seva banda, Tretzevents continuaria durant els anys setanta la publicació per entregues d'altres àlbums d'Astèrix. La traducció d'Asterix legionari, publicada entre el número 222 i el 232 (1975) és, ara sí, pràcticament idèntica a la que Bruño acredita actualment a Berta. El mateix podem dir d'Obelix i companyia, publicada entre els números 266 i 276 (1976-1977) i La gran travessia, serialitzada entre Tretzevents 306 i 317 (1978). Com a curiositat, en aquella època Ideafix es deia Idefix, Edatdepèdrix era Xaruquix i Abraracúrcix era conegut com Copdegarrotix. Ni Asterix, ni Obelix, ni el nom de cap altre gal s'escrivien amb accent, indicant una pronúncia aguda més propera a la francesa.

A part d'Astèrix, Tretzevents va continuar confiant nous títols a Berta Sarsanedas. Al número 210 (1974) s'estrena La història de Walter Muller, de Raymond Reding, personatge precursor d'Eric Castel. Aquesta història no va ser mai publicada en forma d'àlbum al nostre país, però atès que els primers àlbums d'Eric Castel van ser traduïts per Berta al català, ens agrada pensar que ella va ser també la traductora de les aventures de Muller a Tretzevents.

Entre els números 278 i 289 (1977), Tretzevents gaudeix d'un nou fitxatge: Lucky Luke, de Goscinny i Morris, que s'estrena amb l'aventura L'emperador Smith. Com era habitual, no s'acreditava la traducció d'aquest títol ni la dels que apareixerien posteriorment: El guariment dels Dalton (dels números 304 al 314, 1978), El fil que canta (del 329 al 339, 1979) i La caravana (del 352 al 362, 1980). Entre els números 431 i 443 (1983-1984), però, es produeix una excepció: per primer i darrer cop, Tretzevents atribueix a Berta la traducció d'un dels còmics de la revista: Els turons negres. Aquesta dada, i el fet que al número doble 553-554 (1988) Jordi Sarsanedas esmentés la seva filla com a traductora de «moltes planes» de Lucky Luke, ens fa pensar que ella va ser la responsable de la traducció de la majoria de les aventures del vaquer més ràpid que la seva pròpia ombra publicades a Tretzevents, si no totes. Els següents àlbums de l'heroi del Far West apareguts a la revista van ser Tequila per als Dalton (del 473 al 483, 1985) i Mamà Dalton (entre els números 520 a 531, 1987-1988).

Detall d'"Els turons negres", Tretzevents núm. 431, octubre del 1983

L'any 1979 va ser un moment important en la trajectòria d'Astèrix en català. Per començar, Tretzevents va serialitzar Asterix als Jocs Olímpics del número 320 al 330. Bruguera ja havia publicat aquesta aventura amb traducció de Víctor Mora, però la versió de la revista quinzenal no és la seva, sinó que coincideix amb la traducció de Berta actualment publicada per Bruño. La publicació d'Asterix entre els belgues s'efectuaria poc després, entre els números 340 i 350 (1979-1980). La darrera edició de l'àlbum realitzada per Bruño, amb traducció de Víctor Mora (Astèrix a Bèlgica, 2017), no coincideix amb l'apareguda a Tretzevents, cosa que ens fa concloure que va ser també Berta la traductora a la revista d'aquesta aventura d'Asterix, la número 24.

Però, sobretot, 1979 va ser l'any que Ediciones Junior (un segell del grup Grijalbo Mondadori) inaugurava una nova etapa de la col·lecció «Una aventura d'Astèrix» (ara sí, amb el nom accentuat que ha perdurat fins avui dia) amb l'àlbum Obèlix i companyia, obra serialitzada anteriorment a Tretzevents i que constituïa l'aventura número 23 de l'heroi gal. Era el primer cop que una publicació acreditava Berta com a traductora d'una obra.

També el 1979, Ediciones Junior va encarregar a Berta Sarsanedas la traducció al català d'Eric Castel i els Tonis, la primera aventura del futbolista, que Tretzevents publicaria després, entre el número 344 i el 354 (1980). La trajectòria a la revista del jugador del Barça més famós dels còmics continuaria amb Partit de tornada, aventura serialitzada del número 384 al 395 (1981-1982); Expulsat!, del 418 al 430 (1983); De dret a gol!, del 462 al 472 (1985); L'home de la tribuna F, del 482 al 493 (1985-1986); i El secret d'en Toni, del 525 al 536 (1987-1988). Tot i que les traduccions no estan acreditades, podem concloure que són obra de Berta, atès que va traduir els sis àlbums publicats per Junior els anys 1979, 1980, 1981, 1982, 1983 i 1984 respectivament. Tretzevents encara va publicar les aventures La nit del Tibidabo (a partir del número 588); La casa del cormorà (a partir del 637) i Aventura a Tunis (a partir del 664), potser amb traduccions d'Alfred Sala, autor de les versions aparegudes a partir del 1985 a Ediciones Junior.

Durant els anys vuitanta, l'activitat de Berta Sarsanedas com a traductora a Tretzevents va continuar amb La gran rasa, publicada del número 370 al 381 (1981). Aquesta versió presenta certes diferències amb la publicada per Bruño i acreditada a Víctor Mora, però no tantes com per atribuir-la a traductors diferents. És probable que l'aparició de Mora als crèdits de l'edició de Bruño sigui un error, ja que les edicions de l'àlbum de Grijalbo (1980, 1984, etc.) i de Planeta Junior, 1996) n'acrediten la traducció a Berta.

Del número 383 al 393 (1981-1982), Tretzevents publica Asterix i el calderó (aventura traduïda anteriorment per Mora a Bruguera), i del 396 al 407 (1982) serialitza l'inèdita L'odissea d'Asterix. La comparació de les traduccions d'aquests dos darrers àlbums amb les versions que Bruño acredita a Berta ens revela fàcilment que són obra de la mateixa persona.

L'odissea d'Asterix, l'aventura número 26 del gal, va ser la darrera que Sarsanedas traduiria per a Tretzevents. No va ser, però, l'últim còmic que la revista va encarregar-li, ja que Berta va continuar traduint Lucky Luke, com a mínim, fins a Els turons negres (1983), o potser fins a Tequila per als Dalton (1985) o Mamà Dalton (1987), en el probable cas que Berta traduís també aquestes dues aventures. La revista quinzenal encara va publicar dues aventures més del gal irreductible: Asterix a Bretanya a partir del número 480 (1985) i La zitzània a partir del 610 (1991). Les traduccions dels dos àlbums són pràcticament idèntiques a les publicades per Bruño, que són de Víctor Mora i que es podrien remuntar a les versions de Bruguera de 1970. En total, Sarsanedas va traduir per a Tretzevents nou aventures d'Asterix, sis d'Eric Castel i entre una i set de Lucky Luke.

La col·laboració de Sarsanedas amb Tretzevents no es va limitar a la traducció, sinó que es va estendre a la creació d'il·lustracions i de relats. Es va estrenar artísticament al doble 196-197 (desembre de 1973), on es va publicar «El pop gegant passa un mal moment», un relat signat per Jordi Sarsanedas al qual la seva filla va aportar quatre il·lustracions realitzades quan encara era una nena. Des d'aleshores, Berta publicaria com a mínim 58 il·lustracions a Tretzevents, de manera que el seu nom acompanyaria el de tot un seguit d'artistes memorables que van passar per la revista, com ara Rita Cullà, Jordi Ginés, Cesc, Ivà, Pilarín Bayés, Picanyol, Francesc Salvà, Montserrat Ginesta, Joan Pelàez, Joan Gómez, Carme Peris, Montserrat Tobella, Francesc Bofill, Daniel Boada, Pep Brocal, Gustavo Roldán, Francisco Torres Linhart i Jordi Giménez. Durant els dos anys següents, Berta va il·lustrar cinc relats més de Jordi Sarsanedas: «El comodor Saltironi i la balena Xica» al número doble 212-213 (1974), «Perill per als dofins» al 220-21 (1974), «Pànic al país de sota l'aigua» al 229 (1975), «L'illa de Doridò» al 236-237 (1975) i «El far de trencamiralls» al 244-245 (1975).

Aquests sis relats, units a tres més («El país dels tres tomàquets», «Les perles de Mrs. McPístrincs» i «La Martineta ha perdut l'esma») es van recopilar l'estiu de 1975 en un llibre titulat Eduard el mariner i el país de sota l'aigua, amb coberta i 15 il·lustracions inèdites en blanc i negre signades per Berta. Aquestes il·lustracions afegeixen un valor especial al llibre, ja que tots els relats que incloïa eren contes que Jordi Sarsanedas explicava a la seva filla de petita. Cada capítol contenia una aventura protagonitzada per l'Eduard i els seus companys d'aventures, com ara la Martineta, el Pop Gegant, la Balena Xica i la Tortuga Remeiera. Berta Sarsanedas no va arribar a il·lustrar cap altre llibre més.

Eduard el mariner i país de sota l'aigua, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1975

Eduard el mariner i el país de sota l'aigua va aparèixer a diversos anuncis editorials de Tretzevents, i es va incloure també a la secció de novetats literàries signada per Eulàlia Ventalló, que esmentava les «il·lustracions molt alegres de la Berta». A la ressenya, apareguda al número 267 (1976), Ventalló comentava amb complicitat: «Vosaltres ja el coneixeu, l'Eduard, perquè és un bon amic de Tretzevents: en aquest llibre hi trobareu moltes aventures seves... i sabeu què hi passa, al far de Trencamiralls? L'Eduard i la Tortuga Remeiera us ho diran!». Després de les quatre edicions dins «La Xarxa» (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), el recull va adquirir un nou format a la col·lecció «Els flautats» (1993), de la mateixa editorial. Jordi Sarsanedas va dedicar aquest llibre «A la Berta, que s'adormia tan tranquil·lament vora la cova del Pop Gegant».

Les il·lustracions a tres colors de Berta Sarsanedas a Tretzevents van anar adquirint un estil més depurat a mesura que l'artista madurava. Al número 266 (1976) es publica «La derrota del caçador blanc», un relat escrit per Jordi Sarsanedas i il·lustrat per Berta que no forma part del cicle d'Eduard el mariner. «Un conte com els d'abans», signat també per Jordi i Berta Sarsanedas, apareix serialitzat al llarg dels números 290-292 (1977) de Tretzevents. En aquestes tres entregues, Berta integra estèticament el títol en una il·lustració, recurs que va emprar per primer cop a «Pànic al país de sota l'aigua» i que repetiria sovint als relats de Tretzevents. Al doble 308-309 (1978) apareix «L'ofici d'en Repicó», l'última col·laboració de pare i filla.

Pocs mesos després, a Tretzevents 313 (octubre de 1978) apareix «La cala màgica», un conte escrit i il·lustrat per Berta. Es tracta del primer relat que acredita Berta com a autora completa, tot i que tenim indicis que ja havia escrit abans per a la revista. Al número 238 (1975), el relat «La planta màgica» va aparèixer signat per Ariadna Arnau i il·lustrat per Berta. L’estil i el vocabulari d’aquesta narració permeten extreure que Ariadna Arnau podria ser un pseudònim de la mateixa Berta, que s'hauria estrenat en aquell moment com a escriptora. Al número 256 (1976), va aparèixer de forma anònima «La Varínia i els dibuixos que canten», si bé les il·lustracions (i probablement el text) semblen ser obra de Berta Sarsanedas. Comptant aquests dos contes, l'autora hauria publicat vuit relats a la revista. I així, de la manera més modesta possible, es va unir a la llista dels grans noms de la literatura catalana que van signar els seus escrits a Tretzevents, com ara Ramon Folch i Camarasa, Joles Sennell, Maria Aurèlia Capmany, Pere Calders, Emili Teixidor i Joaquim Carbó, a més del seu pare Jordi.

La maduresa estilística de Berta, com a narradora i il·lustradora, va despuntant als relats que va publicar a partir d'aleshores a Tretzevents, on s'emanciparia de la ploma del seu pare signant ja en solitari. Els seus escrits es fonamenten en temes com l'amor, la imaginació, la pau, la llibertat i la bondat, valors que lligaven bé amb les línies editorials de la publicació. El vessant gràfic de l'autora, d'altra banda, va anar mostrant noves inquietuds, amb un traç més elaborat. «L'ocell que buscava el què», al número 329 (1979), conté il·lustracions d'animals d'especial bellesa. Els àngels d'«El país de l'Esperit i el país de les Coses», al número 331 (1979) semblen buscar la complicitat del lector. «El llac dels nenúfars», al 334 (1979), conté unes evocadores il·lustracions de temàtica fantàstica. «El rei Nadí», al 339 (1979) s'il·lustra amb dibuixos més estilitzats i «En Pau i la Rosa», al doble 380-381 (1981) presenta reeixides il·lustracions de tall més clàssic. Aquest va ser el darrer relat publicat per Berta Sarsanedas com a narradora i il·lustradora, i la seva tasca editorial es va concentrar des d'aleshores en la traducció.

Detall d'"El llac dels nenúfars", Tretzevents núm. 334, setembre de 1979

En efecte, paral·lelament a les seves col·laboracions amb Tretzevents, i a partir del 1979, Berta Sarsanedas treballa de manera continuada per a Ediciones Junior (Grijalbo Mondadori). A més dels esmentats sis àlbums d'Eric Castel de Reding i Hugues (1979-1984) i d'El turista del Mesozoic, de Franquin, Greg i Jidéhem (1983), Berta arribaria a publicar quinze traduccions d'Astèrix amb Grijalbo. Després d'Obèlix i companyia (1979), Junior va llançar La gran rasa (1980) i L'odissea d'Astèrix (1981) a la col·lecció «Una aventura d'Astèrix», que publicava cronològicament les aventures inèdites del personatge a partir de la que en feia 23. El grup editorial, convertit en Grijalbo-Dargaud, completaria «Una aventura d'Astèrix» amb els àlbums publicats anteriorment per altres editorials. La col·lecció inclouria aquestes traduccions de Sarsanedas, per ordre de publicació: La gran travessia (1980), Astèrix als Jocs Olímpics (1981), Astèrix legionari (1981), Els llorers del Cèsar (1981) i Astèrix i el calderó (1983). Aquesta va ser la darrera de les edicions en àlbum que es va servir d'una traducció de Berta apareguda abans a Tretzevents. A partir d'aquí, Grijalbo-Dargaud va encarregar a Sarsanedas la retraducció de set dels àlbums publicats anteriorment per Mas-Ivars: Astèrix el gal (1983), Astèrix i els gots (1983), Astèrix al país dels helvecis (1984), Astèrix i els normands (1984), La falç d'or (1984), Astèrix i Cleòpatra (1984) i La volta a la Gàl·lia (1984). Aquests 22 títols constitueixen el corpus de traduccions editorials signades per Berta Sarsanedas en el camp del còmic. (Tot i que Grijalbo-Dargaud va publicar en català, a partir de 1991, les set aventures de Lucky Luke traduïdes anteriorment per Berta a Tretzevents, les versions diaquests álbums són de Víctor Mora i Alfred Sala).

Espirú i Fantàstic: El turista del Mesozoic, Ediciones Júnior, 1983

Però Sarsanedas no va limitar a la bande dessinée la seva tasca com a traductora. Fora del sector del còmic, va traduir dues novel·les: El gran llop salvatge de René Escudié (Cruïlla, 1987) i El país de les dones ocell d'Huguette Pérol (Pòrtic, 1987). A més, va traduir cinc llibrets de 64 pàgines de divulgació històrica per a un públic juvenil (Mensajero, 1988): Una ciutat fortificada en l'edat del ferro: Biskupin, de Gregoire Soberski; La ciutat grega al temps de Pericles: Atenes, de Georges Grammat; Una fortalesa al temps de les croades: el Krak dels Cavallers, de Philippe Brochard; Un indret de caçadors prehistòrics: Roufignac, de Verónique Ageorges i Louis-René Nougier; i Un poble de l'edat mitjana: Lutrell, de Sheila Sancha.

En aquella època va arribar també el reconeixement com a traductora a la revista on es va estrenar. Si a l'article «Una fita important» del número 500 de Tretzevents (1986) s'atribueix la traducció de La Tirallonga a Miquel Martí i Pol, la d'El califa i el gran visir a Víctor Mora, la d'Espirú a Pere Calders i la d'Asterix i Obelix a Jordi Sarsanedas, una fe d'errates al número 501 en fa una precisió: «Jordi Sarsanedas ens ha fet observar que de les versions catalanes d'historietes d'Asterix que, elogiosament i citant paraules d'Enric Larreula, li atribuíem en el text “Una fita important” del número 500 de Tretzevents, l'autor no n'és pas ell sinó Berta Sarsanedas, filla seva». Aquest és el segon cop que apareix el nom complet de la traductora a la revista, després de l'acreditació de la seva la tasca a Els turons negres.

Al número doble 553-554 (1988) es publica a Tretzevents el conte «El camí de l'avi Lluís», signat per Berta, prologat per Jordi Sarsanedas i il·lustrat per Núria Picas, la mare de Berta. Jordi introdueix el conte amb una trista notícia i un breu homenatge: «Quan publicava dibuixos o contes a Tretzevents signava Berta. També es deia Sarsanedas i Picas. Per a Tretzevents havia fet sobretot, sense posar-hi el nom perquè no se sol fer, moltes traduccions de còmics, moltes planes d'Asterix, de Lucky Luke, d'Eric Castel... Va morir el mes de juliol. Encara era molt jove. Entre els seus papers hi havia l'esborrany d'un text que potser és una mena de conte. L'he posat en net per a vosaltres». El conte és el retrat d'una mort dolça, i conclou amb aquestes paraules: «Tots se sentiren feliços, perquè, si la mort és així..., quin viatge tan bonic! Si, quan ens acomiadarem d'aquesta vida per seguir el camí del Nord, podem somriure, serà que seguim els passos de l'avi Lluís.»

El camí de l'avi Lluís, Tretzevents núm. 553-554, desembre del 1988

Finalment, el nom complet de Berta Sarsanedas apareix per quarta vegada en la història de Tretzevents a l'article introductori de l'«Especial Còmics» del número 555 (1989) que fa referència a la importància dels traductors en la transmissió de cultura: «Noms com Roba, Peyo, Greg, Cuvelier, Morris, Goscinny, Reding, Bara i molts altres, han possibilitat que personatges tan famosos com Toni i Dick (Boule et Bill), Lídia (Line), Lucky Luke, Dani Futur, Asterix, la Pantera Rosa, Eric Castel, etc., parlessin català gràcies a unes acurades versions fetes per escriptors com Pere Calders, M. Martí Pol, Jordi i Berta Sarsanedas, Víctor Mora, etc.».

La transcendència de Berta Sarsanedas en la traducció de la bande desinée rau en primer lloc en el fet que va ser l'autora de la primera versió en català dels sis àlbums inicials d'Eric Castel (1979-1984) per a Junior (Grijalbo Mondadori), de sis àlbums d'Astèrix (Els llorers del Cèsar, 1973; Asterix legionari, 1975; Obelix i companyia, 1976; La gran travessia, 1978; Entre els belgues, 1979; La gran rasa, 1980; i L'odissea d'Asterix, 1981) per a Tretzevents, i d'almenys un àlbum de Lucky Luke (Els turons negres, 1983), també per a Tretzevents.

Quant a les seves altres traduccions de còmic, Berta va sumar la seva la tasca a la realitzada per destacades figures del món editorial català. Va reinterpretar per a Tretzevents dos àlbums d'Astèrix traduïts per Víctor Mora: Astèrix als Jocs Olímpics (1979) i Astèrix i el calderó (1981). Va retraduir per a Grijalbo-Dargaud set àlbums més d'Astèrix traslladats per Albó i Pérez: Astèrix legionari (1981), Astèrix i la falç d'or (1982), Astèrix el gal (1983), Astèrix i els gots (1983), Astèrix al país dels helvecis (1984), Astèrix i Cleopatra (1984) i Astèrix i els normands (1984). I, de propina, va versionar per a Ediciones Junior El turista del Mesozoic (1983), un àlbum d'Espirú traduït anteriorment per Pere Calders.

En síntesi, la trajectòria editorial dels 22 àlbums de bande desinée traduïts per Berta Sarsanedas va seguir aquest recorregut:

1979-1984: «Eric Castel» (6 àlbums: Eric Castel i els Tonis, Partit de tornada, Expulsat!, De dret a gol!, L'home de la tribuna F, El secret d'en Toni), Ediciones Junior (Grijalbo Mondadori), amb diverses reimpressions.

1979-1984: «Una aventura d'Astèrix» (3 àlbums: Obèlix i companyia, La gran rasa, L'odissea d'Asterix), Ediciones Junior (Grijalbo Mondadori). Se'n van fer reimpressions amb els mateixos ISBN.

1980-1984: «Una aventura d'Astèrix» (12 àlbums: La gran travessia, Astèrix als Jocs Olímpics, Astèrix legionari, Els llorers del Cèsar, Astèrix i el calderó, Astèrix el gal, Astèrix i els gots, Astèrix al país dels helvecis, Astèrix i els normands, La falç d'or, Astèrix i Cleòpatra, La volta a la Gàl·lia), Grijalbo-Dargaud. Se'n van fer reimpressions amb els mateixos ISBN, inclosos 6 toms que recopilaven, de quatre en quatre, els 24 primers àlbums del gal, en una col·lecció anomenada «Les aventures d'Astèrix» (1982, 1987, 1992).

1983: «Les aventures d'Espirú i Fantàstic» (1 àlbum: El turista del Mesozoic), Ediciones Junior (Grijalbo Mondadori)

1992-1995: «Una aventura d'Astèrix» (15 àlbums: Astèrix el gal, Astèrix i els gots, La falç d'or, La volta a la Gàl·lia, Astèrix i Cleopatra, Astèrix i els normands, Astèrix legionari, Astèrix als Jocs Olímpics, Astèrix i el calderó, Astèrix al país dels helvecis, Els llorers del Cèsar, La gran travessia, Obèlix i companyia, La gran rasa, L'odissea d'Astèrix), Grijalbo-Dargaud. Reimpressions en ordre cronològic de les edicions de Grijalbo Mondadori i Grijalbo-Dargaud dels anys 80 amb els mateixos ISBN que tenien.

1996: «Asterix» (8 àlbums: Astèrix el gal, Astèrix i els gots, La falç d'or, Astèrix als Jocs Olímpics, La volta a la Gàl·lia, Astèrix i Cleopatra, Astèrix i els normands, Astèrix legionari), Grijalbo-Dargaud & Hodder-Dargaud. Edicions bilingües en català i anglès per al diari La Vanguàrdia amb nous ISBN.

1996: «Astèrix» (2 àlbums: La gran rasa, L'odissea d'Astèrix), Planeta Junior. Canvi d'editorial amb nous ISBN.

1999-2001: «Astèrix» (15 àlbums), Salvat. Nous ISBN per ordre cronològic amb diverses reimpressions, a més d'edicions especials per a Círculo de Lectores.

2011-2018: «Astèrix. La gran col·lecció» (11 àlbums: Astèrix el gal, La falç d'or, Astèrix i els gots, La volta a la Gàl·lia, Astèrix i Cleòpatra, Astèrix i els normands, Astèrix legionari, Astèrix als Jocs Olímpics, Astèrix i el calderó, Astèrix al país dels helvecis, Els llorers del Cèsar), Grupo Editorial Bruño: Salvat. Nous ISBN per ordre cronològic. Versió en català de la col·lecció Astérix. La Grande Collection.

2013-2017: «Astèrix» (15 àlbums), Grupo Editorial Bruño: Salvat. Nous ISBN per ordre cronològic amb diverses reimpressions i edicions per a la distribució en quioscos.

2016-2025: «Astèrix. Edició limitada» (5 àlbums: Astèrix als Jocs Olímpics, Astèrix i Cleòpatra, Astèrix el gal, Astèrix als Jocs Olímpics, Astèrix al país dels helvecis), Grupo Editorial Bruño: Salvat. Edicions especials de tiratge limitat, incloses dues versions diferents d'Astèrix als Jocs Olímpics. Presenten 16 pàgines extres amb informació d'interès i documents originals que contextualitzen l'àlbum.

2019: «Astèrix. Edició de luxe» (1 àlbum: Astèrix el gal), Grupo Editorial Bruño: Salvat. Edició gegant de 36,5 x 26 cm. Presenta l'àlbum en català, les planxes originals en francès entintades per Uderzo i 30 pàgines d'informació i curiositats.

A tall de conclusió, val la pena assenyalar que actualment el Grupo Editorial Bruño té a la venda els 15 àlbums d'Astèrix que va traduir Berta repartits en 33 edicions diferents, incloses quatre versions disponibles de l'àlbum Astèrix el gal i tres d'Astèrix als Jocs Olímpics. Aquesta intensiva activitat editorial dona una idea de la repercussió, l'abast i la vigència (per no parlar de la rendibilitat econòmica) de les traduccions de Berta Sarsanedas. Qui no té una traducció seva a casa?

Fonts: