Ressenyes: Franco

Títol: Franco
Títol original: Franco
Autors: José Pablo García (guió i il·lustracions) adaptant l'obra de Paul Preston
Traducció de: Montserrat Pérez Pérez
Publicat per: Editorial Base, novembre de 2025
Format:  Cartoné - 19 x 24 cm - 192 pàgines - Color
Preu: 22,90 €

L'anglès Paul Preston és un dels historiadors més rellevants que s'ha dedicat a la història espanyola més recent, la del segle XX i en especial la Segona República i la Guerra Civil, sobre les quals n'ha escrit diversos llibres, com és La Guerra Civil espanyola, original de 1986, publicada en català per Editorial Base, el 2006 la seva darrera edició, entre altres títols de l'hispanista anglès. 

Però a part de tots aquests treballs de Preston, Base també ha publicat les adaptacions a còmic que fins ara s'han publicat. En primer lloc, ens va arribar l'adaptació de La Guerra Civil espanyola, l'octubre de 2017, i un mes més tard, una adaptació centrada a la destrucció de la població basca de Guernica, La mort de Guernica. I aquest passat novembre de 2025, coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort, es va publicar l'adaptació gràfica de la biografia del personatge central i cabdal de gran part del segle XX, el general Francisco Franco, en una obra anomenada simplement Franco. 

L'artífex d'aquestes adaptacions gràfiques és el dibuixant malagueny José Pablo García, que també va ser l'adaptador a còmic d'El fill del xofer, de Jordi Amat (Norma, maig de 2022).

En aquesta biografia il·lustrada repassarem la vida i miracles, com se sol dir, del general Francisco Franco, que va esdevenir el dictador espanyol per excel·lència del segle XX. Quasi quaranta anys va durar la seva dictadura, i la seva empremta encara perdura avui en dia. 

Així amb aquell treball s'analitza la seva figura, mostrant-nos i fer-nos saber coses que segurament el gran públic no sap. A través dels nou capítols que té el llibre, es repassa la seva vida. Evidentment, cada etapa té la seva complexitat, i tots els seus corresponents detalls per donar-nos una bona visió de qui fou Franco. Així, simplement en donaré una visió breu, destacant algunes coses: 

Comencem amb la seva infantesa, tot coneixent els seus pares i germans i els seus vincles familiars amb Ferrol, a Galícia. Els Franco es van establir en aquesta població a començaments del segle XVIII, treballant a intendència naval, l'esglaó més baix de l'armada. El nostre protagonista havia d'haver estat soldat de l'armada, però en poder-ho ser va acabar a infanteria formant-se a Toledo. S'ha de destacar la seva forta afinitat amb sa mare Pilar, i estant molt distanciat amb son pare Nicolás, tot un personatge ben diferent del seu fill. 

En el següent capítol entra en escena Carmen Polo, qui esdevindrà la seva esposa, com també el lloc on es va forjar com a militar: el Marroc llavors dividit entre Espanya i França, amb les seves conegudes guerres. En aquella època, es va crear la Legió, i Franco en va ser un dels primers comandants. I sí, la Legió estava formada per tota mena de malfactors sense cap mena d'escrúpols, i Franco els va saber guiar molt bé. 

Anem al tercer capítol. El febrer de 1926, Franco fou ascendit a general de brigada. Als 33 anys, seria el general més jove de tota Europa. Evidentment, el seu ascens fou gràcia a tot el que va fer com a comandant al Marroc. En aquest capítol, també veurem la seva part més familiar, amb el naixement de la seva filla Carmen, com també veurem que era un militar molt apreciat per Alfons XIII i la seva estranya relació amb el seu germà Ramón. 

Amb el quart capítol, arriba la República. El món que fins ara li era tan propens a Franco de cop i volta es capgira. Veurem que al llarg d'aquesta, molts militars van intentar o planejaven revoltar-se, però Franco es mantenia distanciat com que no ho veia del tot clar, esperant el moment oportú per fer el pas, i finalment, aquest moment va arribar, entrant en escena des del Marroc. 

Així el cinquè capítol està dedicat a la Guerra Civil. Tot i que ell no era un dels instigadors del cop d'estat, a mesura que els qui hi havia al davant morien, com també altres possibles competidors, Franco estant molt ben posicionat, va aconseguir el poder. Nomenat "Generalísimo", havent aconseguit el suport de l'Església, com el suport militar de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, tot emprant una campanya lenta i desgast, i a molt de terror i crueltat, va aconseguir esclafar la República. Així finalment, va aconseguir el poder absolut, el militar i polític. 

El sisè capítol està dedicat als primers anys de la dictadura. Espanya està arruïnada, la gent ho passa malament, hi ha racionament i mercat negre dels productes de primera necessitat, el conegut "estraperlo". I a pesar de tot això, la repressió continua sense cap mirament, amb execucions, judicis sense cap mena de garantia, i treballs forçats, per no dir esclavitud, en treballs d'obres civils o el tan conegut "Valle de los caídos". I en aquest escenari, Franco es veu emmirallat i considerant-se igual a Hitler i Mussolini. Però el final d'aquests dos, altre cop farà que els seus plans no prosperin com ell esperava. A més a més, aquí es faran més evidents els seus estira-i-arronses, amb els Borbons, especialment amb Don Joan, pretendent a rei després de la mort de son pare Alfons XIII, el febrer del 1941. 

Al setè capítol, amb les dues principals potències feixistes europees derrotades, l'Espanya de Franco comença una etapa d'aïllament per part de les principals potències mundials. Però a mesura que el comunisme creixia en altres punts del món, les potències capitalistes van començar a tolerar l'Espanya franquista, a pesar l'encara repressió i el malestar del poble en general. L'aïllament es va començar a trencar. Els estira-i-arronses amb Joan de Borbó continuaven, però ara entrant en escena son fill Joan Carles de Borbó. 

Arribem al vuitè capítol, dedicat al que es coneix com a "desarrollismo", el desenvolupament econòmic d'Espanya després d'abandonar l'aïllament i l'autarquia que la caracteritzava. L'arribada d'inversions estrangeres i el turisme, especialment el sol i platja, va ser rellevant per aquest desenvolupament, però també hi havia els seus dalts i baixos en el si del govern, en el qual Franco de mica en mica se n'anava distanciant, i especialment amb el pas del temps, quan la seva salut començaria a empitjorar. De cara a la galeria, es maquillaria el règim dictatorial, tot i que de vagues i revoltes, amb la corresponent repressió que no en faltaria. I també veurem com els suports que havia tingut, com part de l'Església se'n distanciaria, posant-se al costat i ajudant als moviments obrers, o fins i tot la Falange, essencial per consolidar el seu poder. Finalment, es lligaria la successió del règim, amb el Joan Carles de Borbó jurant els principis del "movimiento".

I arribem al capítol final, amb els darrers anys de la dictadura, els anys setanta, amb una oposició cada vegada més forta, i amb un dictador cada vegada més feble i acostant-se a la seva mort. De mica en mica, tots aquells actors que tocaven poder, treballaven per tal que amb la mort del dictador, hi hagués una reforma en el sistema. Mentrestant, hi continuaria havent repressió i execucions com la de Salvador Puig Antich o com també els actes terroristes d'ETA com l'assassinat del president del govern Luis Carrero Blanco. Finalment, el 20 de novembre de 1975, Francisco Franco Bahamonde va morir, amb la coneguda frase "Españoles, Franco ha muerto", tal com va dir el president del govern Carlos Arias Navarro. Dos dies després, Joan Carles de Borbó seria proclamat nou cap de l'estat com a Rei d'Espanya. 

Aquestes són "quatre línies" que resumeixen el que ens trobem en aquesta obra, que és molt més complexa, ja que al llarg de les pàgines llegirem molts noms de polítics, militars, religiosos i altres personatges claus que es van relacionar i intervenir en la vida de Francisco Franco. Però no ens podem oblidar de tota aquella gent que en va sortir damnificada per les seves decisions, especialment amb l'esclat de la Guerra Civil, i de la repressió que hi va haver al llarg de la dictadura. 

Aquesta adaptació gràfica de Franco de Paul Preston, a càrrec de José Pablo García, és un magnífic llibre per conèixer i fer-se una bona idea de qui fou aquesta persona que va regir el destí d'Espanya del segle XX durant gairebé quaranta anys. I així entendre que tot i haver passat cinquanta anys de la mort del dictador, moltes coses del present estan ben arrelades en no-tan llunyà passat franquista. 


Marc "Llop Segarrenc"