Entrevista a en Juan Feliu Sastre

Takatuka Editorial ens ha proporcionat una entrevista a en Juan Feliu Sastre, l'autor de Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento, que publiquem tot seguit.

 

1- Tens els títols d'Enginyeria, Geografia i Història i Arquitectura tècnica i has estat des de bomber o músic de carrer a pintor i seleccionador d'esquí alpí. Has visitat una quarantena de països i durant vuit anys vas viure fora de la teva terra natal, Mallorca, on has exercit com a músic i compositor i ara treballes com a tècnic a l'Ajuntament de Palma. I tens una filla de 7 anys. Com ha influït tot això en la creació de n'Esteisi i en Pimiento i els seus personatges?

Suposo que la nostra experiència condiciona el com interpretem el món i la vida aquí i ara. Però si anem al concret, el fet de tenir una nena de curta edat és el que em condueix a això. Les seves vivències i les de les seves amigues m'inspiren, m'encanten.

2- Has gravat quatre discos amb la banda Vacabou, de la qual eres compositor i instrumentista. Però havies tingut alguna relació amb el món del còmic o de la il·lustració?

Per al disseny del nostre primer disc vaig fer un gran nombre de dibuixos, inspirats en barris d'estil soviètic de Praga en els quals vaig viure, això és tot (aquest fons de panelaks és el mateix pel qual es desenvolupa n'Esteisi). Això sí, sóc un gran aficionat al còmic, especialment al francès humorístic.

3- Et va costar arribar a donar-li forma a cada personatge? Tens algun referent del còmic que t'hagi influït?

Els personatges m'han sortit sense pensar, com si ja hi fossin. El to i la manera de comunicar-se entre ells són el de la meva filla i els seus amics: descarat, fresc i senzill. Intento que no es noti que hi ha un adult al darrere. Pel que fa a la influència, estèticament m'ha influït Ivà. En la resta, encara que no es noti, podria citar l'humor d'Hergé, Petillon, Margerin, Veyron, Salch, larsson o Sattouf, als qui torno una vegada i una altra.

4- Les aventures de n'Esteisi i en Pimiento estan inspirades en la teva filla? Comentes amb ella les aventures? Se sent identificada?

Les comento amb ella, totes, perquè ens diverteix fer-ho i perquè m'agrada que deixi anar el que li sembli, però les aventures no s'inspiren en ella; són temes clàssics i recurrents de la literatura infantil, en general tractats amb un enfocament moralista o educatiu (adult, en definitiva: dutxa, polls, nedar, pipí al llit, caiguda de dents, aniversaris, etc.). Precisament, el que sí que s'inspira en ella és l'enfocament i algunes frases soltes. Amb aquestes frases seves se sent identificada; amb la resta, no.

5- Per què la protagonista d'aquesta col·lecció es diu Esteisi, així tal com sona?

Perquè Stacey em sona massa cursi.

6- N'Esteisi viu les emocions sobredimensionades. Creu que no podrà suportar els disgustos i la felicitat que viu per moments, quan posa en pràctica una de les seves brillants idees, és desbordant. Diries que als adults ens falta una mica viure la vida amb aquesta intensitat?

N'Esteisi és melodramàtica, però feliç, intensa. Pel que fa a la pregunta, no sé si aquesta intensitat és adequada en un adult, ni idea.

7- Molts dels disgustos de n'Esteisi tenen el seu origen en les burles de què és objecte per part de les seves germanes o de na Shanon, la nena més dolenta de classe. El conflicte amb els altres nens és una part inherent del dia a dia dels petits?

Sens dubte, i del de la gent gran també, encara que de manera més velada a causa de les formes que se'ns suposen (excepte quan conduïm, és clar).

8- Encara no hem vist els seus pares? On són i com són?

Només hi ha una vinyeta en la qual podria intuir-se una autoritat adulta o similar. No sé si hi ha pares i mares, ni idea. Tampoc surten nens, amb en Pimiento tinc prou de moment.

9- Com descriuries les criatures de sis anys? Quins interessos tenen? Com es comuniquen?

A aquesta edat comencen a ser independents però conserven frescor i ingenuïtat. Els agrada proclamar i aplicar els ensenyaments morals que se'ls van transmetent, però ho fan de manera atabalada, això m'encanta. En resum, són absolutament genials.

10- Per què l'amic fidel de n'Esteisi és un poni i no un gos o un gat, o qualsevol altre animal domèstic? És en realitat el seu amic imaginari?

L'origen de n'Esteisi i en Pimiento és el següent: a la meva filla Lou li agradava veure unes pel·lícules ridícules de na Barbie i les seves germanes (anomenades Stacey, Skipper i Chelsea), d'una monada total. Les germanes tenien un magnífic cavall de curses - crec- anomenat Pepper. A na Lou li agradava explicar-me els tripijocs d'aquestes nenes milionàries i a mi em va fer molta gràcia el nom d'Esteisi, que vaig començar a fer servir a casa a manera de broma ("Jura-m'ho per n'Esteisi!" I coses d'aquestes).

Un dia, fa un any i poc, na Lou em va proposar jugar a fer un llibre cada un, doblegant 3 o 4 folis i dibuixant en cadascuna de les cares. A mi se'm va acudir divertir-me a costa de n'Stacey i en Pepper i vaig dibuixar una història titulada "N'Esteisi està trist": a n'Esteisi se li trencava un pèl i pensava que mai podria suportar-ho, tenia un poni anomenat Pimiento que era el seu fidel amic i que l'acompanyava a la perruqueria Llongueurs, d'on sortia calba i feliç. Per descomptat, guardo aquest pergamí. A partir d'aquí, tot va ser molt ràpid. No, res d'amic imaginari. En Pimiento és un autèntic poni parlant de les Muntanyes Planes del Nord.

11- Na Madame Baguette és l'únic referent adult a la col·lecció. Per què de vegades parla francès? Va a un col·legi francès n'Esteisi?

Va a un col·legi francès, efectivament, però totes tenen noms anglosaxons i viuen en una trama urbana d'estètica soviètica, desarticulada. Tampoc sembla haver-hi pares, mares o nens, i hi ha una raça de ponis parlants que habita les Muntanyes Planes del Nord. N'Esteisi i en Pimiento habiten un món estrany, certament.

12- L'estructura en cada aventura de n'Esteisi i en Pimiento es va repetint, què hi ha en Els Xinesos que n'Esteisi sempre acaba allà?

Bé, és cert que de les sis històries que es publiquen l'estructura es repeteix en cinc, però, en realitat, en una de cada tres aventures que he dibuixat l'estructura és diferent (de les properes aventures, les de la nena més dolenta, el chiquipark i el veterinari d'en Pimiento, sense anar més lluny). En Els Xinesos hi ha de tot i a bon preu, com en la vida real (les meves nebodes tenen targeta vip d'un lloc que es diu Mercafortuna).

13- N'Esteisi diu "jipilichis" (o moneiotes en la versió catalana) als que es fiquen amb ella. D'on surt aquesta paraula i què significa exactament?

Originalment, n'Esteisi deia "estúpides" a aquestes nenes, una paraula insuperable però desaconsellable per a una publicació infantil. Trobar una altra em va portar tot l'estiu, fins i tot conservo fulles amb més d'un centenar d'insults. De "Jipilichis" m'agrada que sigui un insult obvi però tècnicament inofensiu (podria pensar-se que a n'Esteisi no li surt la paraula que busca). També la seva intensitat, durada i sonoritat, i que sigui únic i inherent a n'Esteisi (i que es compongui de "Jipi" + "lichis", no ho puc negar). Però "estúpides" tenia alguna cosa insuperable. "Moneiotes" no té més història. S'empra molt a Mallorca, bona intensitat i sonoritat, s'entén i resulta acceptable per a tots els públics.

14- En la versió en català n'Esteisi parla mallorquí. Viu n'Esteisi a Mallorca?

Bé, en la meva primera versió parlava mallorquí col·loquial, el qual, a causa de la insularitat, és un català molt més genuí que el que es parla a la major part de Catalunya (es tracta d'un fet que cap filòleg discuteix). Però això plantejava problemes de comprensió al Principat, de manera que vaig optar pel mallorquí culte, que és el que parlaven els bisbes, per exemple, més assequible per a la resta de catalanoparlants. No, n'Esteisi viu en el món estrany que he descrit abans. El fet que uns nens parlin en mallorquí culte ho fa encara més estrany.

15- N'Esteisi i en Pimiento s'aniran fent grans en les properes aventures?

És un tema que em plantejo seriosament, que creixi en temps real. Em sembla interessantíssim, però encara no ho tinc clar.

16- Creus que els adults s'ho passaran tan bé com els petits llegint les aventures de n'Esteisi i en Pimiento?

No m'agrada gens llegir-li a la meva filla llibres que a mi em resulten tediosos; jo mai li faria això a uns progenitors. Puc garantir que els adults s'ho passaran tan bé com els seus fills (ho juro per n'Esteisi!).