Ens ha deixat per un càncer el dibuixant i il·lustrador Lluís Juste de Nin
(1945-2020). Ninotaire compromès, va col·laborar amb la
premsa clandestina de finals de la dictadura i de la transició en
capçaleres com Treball, Luchas obreras, Mundo Obrero i en publicacions de l'Assemblea de Catalunya. En aquella època firmava com El Zurdo o l'Esquerrà. Va il·lustrar molts articles del seu amic Manuel Vázquez Montalbán. L'any 1973 va dibuixar l'àlbum clandestí Història de Vilaninota, que va firmar com a Ez. El llibre finançat pel PSUC és un dels primers àlbums de còmics en català dirigit a adults.
L'any
1982 la Generalitat li encarregaria de dibuixar la campanya de La
Norma a favor de l'ús de la llengua catalana. Durant els anys següents
es dedicaria al disseny i a la gestió en una empresa familiar tèxtil.
Amb l'auge
de les novel·les gràfiques torna a agafar el llapis i presenta l'any
2004, Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana. Un retrat de la
seva família plena d'artistes i creadors. Des de llavors cada any ha anat presentant una novetat editorial que l'ha anat convertint en un dels grans referents del còmic català. La seva última
aportació ha estat Rossinyol que vas a França, editat per Trilita i
present en les llibreries des de fa un parell de mesos.
Juste
de Nin, era un intel·lectual, un gran conversador i un gentleman del dibuix. Era un home que
sabia explicar històries per adults amb un dibuix al servei de la
narració. Juste era del tipus d'autor que amb el
seu traç sabia plasmar les seves preocupacions narratives i intel·lectuals, i alhora comunicava els
seus anhels d'aconseguir un país més just, culte i lliure.
Jordi Riera Pujal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada