Al passat 22 d'octubre, en la presentació de Duchamp. Detonació controlada a la llibreria Cal Llibreter, el seu autor, en Gerard Pàmies va ser entrevistat. Reproduïm aquí l'entrevista que se li va fer, gentilesa del propi Gerard Pàmies.
Gerard Pàmies, autor de la novel·la gràfica “Duchamp: detonació controlada” (2019) per Quorum llibres, segell de Cossetània Edicions. Duchamp és considerat un personatge clau dins l’art del segle XX. El llibre fa un repàs per la seva obra i la trajectòria vital de l’autor.
Entrevista-col·loqui a Cal Llibreter de Sant Just Desvern el 22 d’octubre.
Quan vas començar a interessar-te per Duchamp?
Va ser a la facultat de Belles Arts. Tenia professors que en parlaven molt bé i pels quals Duchamp era com un Déu. Una figura clau del camp artístic equiparable a Albert Einstein dins el camp de la ciència. Per altres era bàsicament un aprofitat, un artista que va fer quelcom que no s’havia de fer. Tant uns com els altres en parlaven, el nom de Duchamp sempre acabava caient.
I la motivació d’on va venir?
Després de la carrera vaig voler aprofundir en la matèria. Vaig començar a llegir la biografia de Calvin Tomkins. Després em van impactar l’entrevista que li va fer Pierre Cabanne. Era una veu tant vigent, tant contemporània. Em va sorprendre que un personatge tant influent fos gairebé un desconegut pel gran públic. Em vaig proposar connectar-lo més amb el públic lector de novel·la gràfica i llibres sobre art.
Quan vas veure clar que en faries un llibre?
Volia que fos un llibre que parlés més sobre el personatge darrera les obres. Per mi era una història viva, de personatges reals. No d’objectes plens de pols en una vitrina de museu. Volia projectar en la ment del lector aquesta pel·lícula interior. Havia de ser una experiència immersiva. El còmic és un mitjà que crea la història en la imaginació del lector i per tant era ideal per explicar aquesta història.
Al llibre surten també personatges com Dalí, Picasso, Walter Benjamin.
Sí. Duchamp estava connectat amb molts personatges cèlebres. De fet la trobada amb Walter Benjamin és un moment on de molta ficció. Està documentada la trobada en un cafè de París entre Benjamin i Duchamp però no del què van parlar. Eren dos autors que arribaven als mateixos temes des de diferents punts de sortida. Un des de la crítica o la filosofia estètica. L’altre des de la pràctica. Però els dos estaven connectats per la pèrdua de l’aura en la era mecanitzada de l’art.
Utilitzes mides de vinyetes molt diferents
Efectivament. Em va impactar molt el llibre "Còmic i art seqüencial" de Will Eisner on fa una analogia entre el llenguatge seqüencial de les pel·lícules o el còmic i les partitures musicals. L’espai que ocupen les imatges a la pàgina determinen el ritme de lectura.
Com va ser el procés de documentació?
A més d’adquirir i llegir tot el els llibres que vaig trobar sobre l’autor vaig tenir la sort d’assistir a un simpòsium internacional sobre Duchamp que es va celebrar el 2012 a Munic coincidint amb el centenari de la seva estància a la capital bavaresa. A partir del material he creat una enciclopèdia personal. També molt important la documentació in situ als espais on ell va viure, París, Cadaqués, Nova York, Filadèlfia. I tot el material que hi ha a internet.
I com vas decidir l’estil de dibuix?
Per mi l’estil es va definir a sí mateix. Va ser un procés de síntesi a partir de les fotos dels personatges. Havia de ser un estil que em permetés poder acabar el projecte amb els meus recursos. Era molt complicat trobar el punt perfecte on els personatges es reconeixien amb poques línies.
El color és un element que destaca
Pel color vaig establir una paleta basica de 9 colors que unifiqués tot el còmic. Després vaig assignar alguns d’aquests colors a cada un dels personatges perquè fossin fàcils d’identificar i no es perdi el lector.
I després vaig utilitzar la tècnica de la productora d’animació Pixar del color script. Aquesta tècnica el que fa és tenir una visió general i establir colors principals o nivells d’il·luminació per les escenes. Això et permet modular la saturació i la brillantor de cada un dels colors.
El llibre es va fer gràcies a una campanya de crowdfunding?
Sí, jo en un principi pensava fer una auto-publicació. Però em van desaconsellar perquè no li dóna molta trajectòria al projecte. El problema de l’auto-publicació és la distribució. El llibreter no té temps de gestionar llibres autopublicats.
L’editorial Cossetània em va oferir la possibilitat de fer una campanya de micro-finançament amb el seu segell Quorum i em va semblar la millor forma de donar visibilitat a la novel.la gràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada