28 d’octubre 2016

Exposició "La Traca. La transgressió com a norma" al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València

"LA TRACA. La transgressió com a norma"
 
Centre Cultural La Nau, Sala Estudi General

Del 5 d'octubre de 2016 a 15 de gener de 2017

De dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 20:00 hores. Diumenge i festius, de 10:00 a 14:00 hores. Dilluns tancat

Entrada lliure

Hi hagué un temps, no tan llunyà, que la ciutat de València produïa la revista de més tiratge d’Espanya, la més polèmica, la més jocosa, la més llegida. Es tractava d’una publicació d’humor que feia guerra de l’arbre en terra –la monarquia–, que s’acollia amb èmfasi a la tradició liberal de l’anticlericalisme i que assaonava els seus guisats amb el condiment picant de la sicalipsi.

Aqueix setmanari es deia La Traca. De tan popular com va ser, avui i tot, d’una manera inadvertida, alguns dels personatges d’invenció que van trafegar per les seues pàgines continuen entre nosaltres: els seus noms formen part de la cultura popular i els qui van llegir aquella revista els van transmetre a aquells que no van poder llegir-la. En una certa manera, aquesta obra, La Traca, la transgressió com a norma, retorna a la ciutat de València i a la tradició política popular una part d’allò que li va ser arrancat de soca-rel el 1939.
 
La de La Traca va ser una història amb final trist. Va morir a tirs. El seu propietari, Vicent Miguel Carceller, va ser afusellat davant els afrontosos murs del cementeri de Paterna. La mateixa sort van córrer alguns dels seus dibuixants; d’altres van salvar la vida, però van quedar en l’ostracisme. Eren vençuts. L’exposició acaba fent homenatge a la seua memòria, però després d’un ampli recorregut que abraça més de mig segle, entre 1884 i 1939.

La derrota va arribar després d’una llarga lluita que anava molt més allà dels tres anys que va durar la Guerra Civil. En realitat, La Traca havia nascut el 1884 per l’impuls de dos republicans valencians, Manuel Lluch Soler i Lluís Cebrian Mesquita, amics i fins i tot deixebles de Constantí Llombart i militants del sector progressista de la Renaixença. Per això aquell setmanari s’escrivia en valencià, sense pretensions gramaticals, però amb la clara intenció d’arribar a un màxim de lectors i, per tant, acostant el llenguatge escrit al parlat. Aquella La Traca primigènia va ser important. Certament, era fruit d’una llarga sèrie de periòdics jocosatírics, però va crear tendència per ella mateixa. Va ser una publicació contra corrent, immisericordiosa amb la corrupció (i no sols política) i desitjosa de crear una cultura republicana local d’arrelament popular.
 
L’humor i el poder sovint es repel·leixen. De manera que la vida de La Traca no fou fàcil. La persecució governativa a la llibertat d’expressió tingué múltiples corol·laris: denúncies, multes, presons, canvis en la denominació de la capçalera (La Traca esdevingué La Sombra i La Chala), segrests, mesos sense veure la llum… La Traca tornava a alçar-se i a encendre la metxa de la crítica que, per jocosa, era encara més tenaç. L’etapa de Lluch Soler passà, però emergí la de Vicente Miguel Carceller a partir de 1909.

Carceller és una figura clau de la València contemporània. Un empresari de premsa, un valencianista, un republicà apassionat del mestre Blasco Ibáñez, un home inquiet i amant del teatre i la literatura, un home de bous i d’invencions tauromàquiques, un promotor urbà capaç de convertir en símbols les seues empreses. Un afusellat. L’exposició ens proporciona també una total idea d’aquest home d’iniciativa i d’aquest vincle seu amb La Traca. Amb aqueix setmanari que va arribar a tirar mig milió d’exemplars en els anys de la Segona República.

Una exposició d’aquesta naturalesa exposa moltes publicacions originals i, especialment, molts números singulars de La Traca. Podria semblar que aquesta era una tasca fàcil: acudir a l’hemeroteca, sol·licitar l’exemplar desitjat, exposar-lo. No. Per dubtós que això parega, la publicació de major circulació de la història periodística d’Espanya abans de la dècada de 1970 és una raresa hemerogràfica. Una peça de col·leccionista. No sols Carceller va caure el 1939. Les autoritats del Nou Estat franquista van voler també eliminar la seua obra. De manera que, a més de les aportacions dels comissaris de l’exposició i autors d’aquesta obra, els professors Antonio Laguna i Francesc-Andreu Martínez, ha sigut molt eficaç, i feliç, el concurs del col·leccionista i erudit Rafael Solaz, així com l’ajuda de la Biblioteca Valenciana i de les hemeroteques municipals de València i Madrid.

La gran virtut de l’exposició i d’aquest catàleg, en la nostra manera de veure-ho, és que donen compte de la construcció d’una cultura popular alternativa que va quallar en la València dels anys 30 del segle XX i que va aconseguir arrelar i disputar els espais simbòlics als agents tradicionals en la construcció de sentit.

Pensem que, d’aquesta manera, des de la Universitat de València continuem contribuint a fer que la societat valenciana prenga consciència de si mateixa pel procediment de saber què va ser en el passat, què va intentar, què va aconseguir o amb què va topar. Segurament és un tòpic pensar que valencià i pólvora van junts. Així i tot, després de passejar i d’observar amb atenció l’exposició i l’obra La Traca, la transgressió com a norma, ens adonem tot d’una que la pólvora, la traca, és també l’eufemisme de la capacitat d’una societat per a criticar les fronteres que la constrenyen i per a construir les seues alternatives.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada