20/05/2014
L’Ot, el bruixot ha treballat,
juntament amb el seu creador Picanyol, durant més de
quaranta-dos anys. Les seves historietes han estat sempre plenes
d’humor, optimisme, creativitat, màgia... Tot
això és el que ha fet que sempre se’ns dibuixi
un somriure als llavis quan veiem l’Ot. Aquest personatge, de
vegades intel·ligent, de vegades burleta i, en general, una
mica trapella, sempre ha intentat arreglar el món
d’una manera innocent i solidària.
L’Ot ha arribat al final del seu camí. Ell es
jubila jove, però el seu creador ja en té
seixanta-sis i, després d’inventar i dibuixar
més de 1.500 tires per a la revista Cavall Fort, ha decidit
posar punt i final. No és que deixi de treballar encara,
però sí que es comença a jubilar.
Com a filla seva he de dir que ja li toca. A casa
l’hem vist treballar cada dia de l’any: caps de
setmana, estius, ponts, dies de Nadal, Reis... A la nit, si li ve
alguna idea al cap, s’aixeca i l’apunta, no fos cas que
a l’endemà no se’n recordi! I així
podríem anar fent un recopilatori d’hores i hores de
feina que no s’acabaria mai.
L’Ot, el bruixot és com un germà
més per a nosaltres. Un germà imaginari que
d’alguna manera conviu amb la nostra família. Li estem
agraïts per tots aquests anys entre nosaltres i el continuarem
portant sempre dins el cor.
Gràcies, Ot!
Noemí 26 d'abril de 2014
I aquest és el comentari de la revista:
Doncs, sí! L’Ot es jubila. Ho acabeu de llegir
en aquesta carta tan maca que ha escrit la Noemí, una de les
filles d’en Picanyol. Les dues tires que publiquem en aquest
número són les últimes que ha dibuixat.
Hem de dir que, encara que ens sap greu, a Cavall Fort ja
ens ho esperàvem i ho entenem molt bé. Dibuixar
centenars i centenars de tires d’un personatge tan genial,
inventar-se tantes i tantes històries, no és gens
fàcil, i arriba un punt que qualsevol creador necessita descansar i posar punt
final. De totes maneres, com que les tires de l’Ot són
tan divertides i pensem que la majoria dels nostres lectors no les
heu vistes pas totes, hem decidit que en triarem unes quantes i les
tornarem a publicar. Estem segurs que us tornaran a fer riure.
Amb la Noemí, diem “Gràcies, Ot!”
I hi afegim “Gràcies, Picanyol!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada