24 de desembre 2013

Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B

Títol: Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B 
Títol original: Moi, René Tardi, prisonnier de guerre au Stalag II B
Autors: Jacques Tardi, Rachel Tardi (color)
Publicat per: Fanbooks, novembre de 2013
Format: Cartoné, 23.5 x 31.2 cm, 192 pàgines
Preu: 24€

Quan hom pensa en damnificats en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, aquests acostumen a ser els jueus. Ara bé, una altre grup damnificat foren els soldats que van esdevenir presoners de guerra. I és molts no moriren a les batalles si no que foren foren capturats i traslladats a camps de concentració, sent un dels grups més rellevants els dels francesos.

A Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B, coneixerem en René Tardi, un soldat francès que fou capturat en batalla i traslladat al camp de presoners Stalag II B. El seu fill, en Jacques, li va demanar que escrivís els fets que va viure, omplint tres quaderns d'escola. En Jacques se'ls va llegir i els va desar, el temps va anar passant i en René va morir. El temps va continuar passant, fins que els va recuperar i va decidir plasmar els records del seu pare en format còmic. Al llarg de les seves pàgines, mitjançant una diàleg anacrònic entre pare i fill, coneixerem les vivències d'en René: El seu allistament a l'exercit, el seu casament, la caiguda de França en mans de l'Alemanya nazi, la seva captura en plena batalla i el gruix principal de l'obra, la seva captivitat a l'Stalag II B que va durar 4 anys i 8 mesos, finalitzant  quan foren evacuats per l'avanç dels russos.  El que ve a posteriori ja és una altra història. 

A en René, capturat als 25 anys, com a molts d'altres els hi van robar la joventut. La captivitat, el fred i la fam, element molt ressaltat, i totes les altres penúries que van haver de superar per sobreviure els van marcar molt profundament. L'obra ha arribat tard, per que molts d'ells ja han mort i no s'hi podran identificar. Tanmateix però és una obra que els honora i els posa altre cop en la memòria col·lectiva, especialment en la dels seus descendents, així doncs és un un homenatge a tots ells.  
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada