Un còmic dóna suport a la vaga del 29 de setembre

Destacats autors de la historieta, el còmic i la il·lustració gràfica donen suport a la vaga general del 29 de setembre, promoguda per CCOO i UGT, a través de diferents il·lustracions que han donat lloc a l’obra “Còmics per la vaga general” promoguda per la Secretaria de Formació i Cultura de CCOO de Catalunya. Els autors han volgut reflectir en les seves obres la denúncia dels elements més controvertits del decret promogut pel Govern central, com ara l’acomiadament, la privatització de la col·locació, la manca de serveis públics i el trencament de la negociació col·lectiva, tot seguint una tradició del humor gràfic i del còmic de denúncia de les desigualtats socials. L’obra es pot llegir a http://www.wix.com/culturaccoo/vagageneral29s

Els autors que hi participen són:

Carlos Giménez

Carlos Giménez és un dels autors més importants de la historieta espanyola dels últims temps. Nascut a Madrid l’any 1941, als 22 anys es va mudar a Barcelona per acabar la seva formació com a dibuixant de còmics. Després de fer unes primeres historietes amb guions aliens, com la sèrie Delta 99, a finals dels anys 70 va començar a elaborar guions propis i a aprofundir, així, en temàtiques socials (España Una, Grande, Libre). L’any 1977 comença un vessant autobiogràfic amb la sèrie Paracuellos i l’àlbum Barrio, en què retrata la seva experiència en un centre d’acollida i la posterior reincorporació a la societat.

De les seves últimes creacions artístiques destaquen els quatres àlbums de 1936-39. Malos Tiempos, ambientada a la nostra guerra civil. Entre els múltiples guardons rebuts per la seva obra cal destacar els varis del Saló del Còmic de Barcelona, el del Saló d’Angulema de 2010 i la medalla al mèrit de les Belles Arts.

Max

Francesc Capdevila, més conegut com Max, va néixer a Barcelona el 1956 i actualment és un dibuixant cabdal en la història del còmic espanyol. Entre d’altres és guanyador del Premi Nacional d’Il·lustració Infantil i Juvenil o del premi Nacional de Còmic l’any 1997.

Al llarg de la seva extensa carrera ha tractat tots els camps de l’activitat gràfica: la il·lustració, el disseny i la historieta. A través dels personatges Gustavo, Peter Pank i el més recent Bardín, Max explica històries de tot tipus de gènere i registres: humorístiques, tristes, airades, surrealistes, etc., sempre amb una clara voluntat de ruptura i innovació.

Horacio Altuna

Horacio Altuna és un historietista argentí reconegut arreu. Els seus inicis es troben a l’Editorial Columba, però al veure que la seva lluita per la defensa dels drets d’autor no fa fruit abandona l’editorial i es dedica a la publicitat i a revistes exteriors (Fleetway, Charlton Comics, etc.).

A partir de 1975 publica diàriament "El Loco Chávez" al diari Clarín, historieta amb guió de Carlos Trillo basada al dia a dia de la realitat argentina i per la qual va rebre dos premis. La seva estrena com a autor complet de les seves historietes, és a dir, com a guionista i il·lustrador és a “Ficcionario", publicat a la revista 1984, per la qual obté el seu primer premi com a guionista, un cop instal·lat a Sitges. Després de fer-se càrrec del guió gràfic de la pel·lícula Gringo viejo (1989), va realitzar Hot LA sobre els disturbis produïts a Los Angeles l’any 1992.

Els reconeixements que ha obtingut per part del món del còmic i la il·lustració (entre d’altres, el Gran Premi del Saló Internacional del còmic de Barcelona)  fan d’Altuna un historietista de primera fila dels nostres temps.

Miguel Gallardo

El català Miguel Gallardo és el dibuixant de còmic que va crear Makoki (1977), el personatge més popular de l’underground espanyol dels anys 80 que es va publicar a revistes com Disco Express, Star o El Víbora (de la qual va ser membre fundador i autor fix des dels inicis), entre d’altres.

Durant els primers anys d’El Vïbora va fer historietes com "La Basca" o "Buitre Buitaker", que seguien la línia de Makoki. Amb la desaparició de la revista desapareixeria, també, Makoki, que es va reprendre el 1994 per donar-li l’adéu definitiu a La Muerte de Makoki.

Després de fer historietes per a premsa (ABC, La Vanguardia), a finals dels anys 80 es va dedicar a altres activitats vinculades amb el dibuix i, a la dècada següent, desenvolupa una important carrera com a il·lustrador, tot col·laborant regularment amb La Vanguardia i Fotogramas. L’any 2007 publica Maria y yo on reflecteix la seva relació amb la seva filla que pateix autisme, còmic que va ser guardonat amb el Premi Nacional de Còmic de Catalunya.

Javier Olivares

Javier Olivares és un il·lustrador i autor de còmics ocasional madrileny que s’ha dedicat, sobretot, a historietes infantils (a Tretzevents, BD Banda, etc.).

Des de 1985 ha publicat historietes en capçaleres alternatives com Madriz, Medios Revueltos o Idiota y Diminuto, entre d’altres.

A més de les tires que han aparegut a diverses revistes, ha publicat un gran nombre de monografies, entre les quals destaquen Estados Carenciales i La Caja Nega, ha estat cofundador del segell Malasombra i ha treballat com a dissenyador i director de quatre curts animats.