18 d’agost 2009

L'Invasor Microscòpic

L'Invasor Microscòpic
Daniel Serrano i Josep Casanovas
Edicions Glénat
Col·lecció Premis Coll
56 pàgines, cartoné, color
12,00 €

En Jean-Jacques i la seva tripulació es dirigeixen a la Terra on esperen trobar-se amb en Gustav el Sanguinari, de l’esquadró de reconeixement anihilador, per dominar-la. Un aterratge desastrós serà l’inici d’una història ple de peripècies.

Aquest any vaig tronar del Saló amb la grata satisfacció de les edicions en català per part de Glenat dels premiats del concurs del Carnet Jove i dels Premis Coll de l'APIC. Fills dels 80, El retorn de l'home peix, Les aventures imaginàries del jove Verne: La porta entre els mons i L'Invasor Microscòpic suposen des del meu punt de vista una aposta clara pel còmic en català per part de Glénat, que cada cop la porta un graó més amunt en els altars dels fans del còmic en català, amb una avantatge abismal respecte a tots els seu competidors. Bé, entre aquestes quatre obres (i començar així una crítica d'un còmic no és del tot bo, però vaja vull ser sincer) la que esperava amb més ansies era sens dubte Fills del 80 (que per cert no m'ha decebut en absolut) i en segon terme la que més em cridava l'atenció era L'Invasor Microscòpic.

Pot ser que fos per deformació professional (doncs jo per guanyar-me malament la vida sóc ecòleg microbià) però el tema microscòpic en el títol m'atreia molt i quan vaig veure la portada entre les novetats em va acabar de convèncer, així doncs el vaig comprar i va ser el primer còmic dels que vaig portar del Saló que vaig llegir (i si, fins a l'agost no he fet la ressenya, així em va...).

El còmic és de ràpida lectura i mentre vas avançant sempre tens un lleuger somriure a la cara, i això està bé, però dona la sensació que manca alguna cosa. Mentre vas llegint sembla que els autors vulguin aconseguir una història amb un to humorístic que mai no arriben a obtenir. En certs moments recorden a Trondheim o a Larcenet, però mai hi arriben, i és una llàstima. De totes maneres, no arribar al nivell de Trondheim, però apropar-se, ja és tot un que (aquell home és un autèntic geni). De totes maneres jo tinc l'esperança de que aquesta història continui, l'àlbum està clamant per una segona part, en la que Daniel Serrano pot acabar de demostrar tot el seu potencial.

Per altra banda el dibuix d'en Josep Casanovas el trobo molt refrescant, senzill i expressiu, m'encanta. Un dibuix on pots trobar a Jan en certs moments, a Larcenet en d'altres i en molts al genial Agreda, que li tinc perdut l pista d'ençà que es dedica a la il·lustració. Bé, poder fa ràbia que et comparin amb d'altres però només és per contextualitzar. El dibuix és totalment adequat per la història i a més el color per ordinador està molt molt ben aplicat. M'ha agradat especialment el disseny dels tres personatges protagonistes. Desitjo veure molts més còmics dibuixats per en Josep Casanovas en el futur.

Poder no es tracta d'un còmic essencial a la nostra prestatgeria però te prou virtuts (a banda de ser una aposta per autors d'aquí, i per l'edició en català) com perquè sigui una de les nostres compres estiuenques, per passar una estona entretinguda llegint un història de microalienígenes no massa trempats.

Javier del Campo

Cap comentari:

Publica un comentari