El retorn de l’home peix
Isaac Sánchez
Glénat
56 pàgines
12 €
Expliquen que a Liérganes (Cantàbria), un home va saltar al riu i va tornar convertit en un híbrid, mig home, mig peix. La criatura només es va deixar veure una vegada ja fa molt de temps, però va ser suficient per passar a formar part de la cultura intrínseca de la localitat, a més d’un bon reclam turístic...
Cantàbria és terra de llegendes i de mites. Tota mena d’estranys éssers viuen a l’imaginari popular d’aquestes terres, record de temps passats (i potser no tan llunyans) en què l’home i la natura vivien de bracet. Isaac Sánchez recupera un d’aquests mites, el de l’home peix, i en presenta una versió moderna a El retorn de l’home peix, una de les obres guanyadores de la II edició del Premi Josep Coll d’àlbum de còmic convocat per l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, que Glénat va publicar amb motiu del darrer Saló del Còmic.
Aficionat com sóc (personalment, però també per formació professional) a aquest tipus d’històries, em vaig llençar a la lectura d’aquest àlbum, després d’haver-ne fullejat unes pàgines. En un primer moment, ens trobem amb un àlbum costumista, centrat en la descripció de Liérganes i dels seus habitants (els diferents personatges protagonistes). Ben aviat, l’element fantàstic fa la seva aparició (amb l’entrada de l’home peix) i s’insereix de ple en la història, fet que evidencia l’adopció com a mascota de l’home peix per part del pare d’Ana, la protagonista. Aquest detall és una mostra del to humorístic que pren la sèrie. La conjunció dels elements fantàstics amb la vida quotidiana es pot aconseguir mitjançant l’humor o l’ús de la por i Isaac Sánchez tria el primer com a nexe d’unió dels dos mons, tot i que també hi apareix el segon, en un grau menor.
Ana, la protagonista, formarà un triangle amorós amb en Joan, el seu xicot, i en Joel, un company del grup d’assaig. La caracterització dels personatges és tòpica (ja us podeu imaginar com es desenvolupa la història de tots tres), però es veu enriquida per la presència de l’element fantàstic que va més enllà de l’aparició de l’home peix. D’aquesta manera, en Joan es veurà immers en un món que desconeix, però del quan en formarà part, i que marcarà la seva relació amb Ana. La mitologia càntabra és l’element que vertebra la història, i els protagonistes viuran en primera persona els mites que han sentit algun cop explicar al poble.
El plantejament de la història i la caracterització dels personatges, tot i no ser gaire originals, estan ben travats i el desenvolupament de la història, barreja de realitat i ficció, aconsegueix certa unitat gràcies al tractament humorístic. Gràficament, l’àlbum està molt ben treballat i l’estil utilitzat per l’autor és molt escaient a la història. He trobat molt encertada (i realment espectacular) la làmina inclosa a l’interior, amb l’explicació dels poders dels joanets (un altre ésser fantàstic que cobrarà importància). L’ambientació, element important en aquest tipus d’històries, és l’escenari perfecte per als personatges, tant en aquelles vinyetes ubicades al nucli urbà, com en les recreacions naturals pròpies dels elements fantàstics i que signifiquen la unió entre els dos mons. Argumentalment, la història no presenta grans sorpreses, però el ritme in crescendo (sobretot a partir de la meitat de l’àlbum) fa que tinguis ganes de seguir-la llegint fins al final. Aquest ritme també és evident a l’apartat gràfic, amb el creixent dinamisme i l’acció que s’acceleren cada cop més i de manera més espectacular.
Com a curiositat final, no us perdeu el material extra recopilat al final de l’àlbum on, amb molt bon humor, hi trobareu, per exemple, una versió Fish City de l’home peix, al més pur estil Frank Miller, o diferents versions infantils del mateix personatge. Una lectura, en definitiva, molt entretinguda, divertida i amb un alt nivell pel que fa a l’aspecte gràfic. Si us agraden els mites i les llegendes, no us podeu perdre aquesta història de l’home peix.
Cantàbria és terra de llegendes i de mites. Tota mena d’estranys éssers viuen a l’imaginari popular d’aquestes terres, record de temps passats (i potser no tan llunyans) en què l’home i la natura vivien de bracet. Isaac Sánchez recupera un d’aquests mites, el de l’home peix, i en presenta una versió moderna a El retorn de l’home peix, una de les obres guanyadores de la II edició del Premi Josep Coll d’àlbum de còmic convocat per l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, que Glénat va publicar amb motiu del darrer Saló del Còmic.
Aficionat com sóc (personalment, però també per formació professional) a aquest tipus d’històries, em vaig llençar a la lectura d’aquest àlbum, després d’haver-ne fullejat unes pàgines. En un primer moment, ens trobem amb un àlbum costumista, centrat en la descripció de Liérganes i dels seus habitants (els diferents personatges protagonistes). Ben aviat, l’element fantàstic fa la seva aparició (amb l’entrada de l’home peix) i s’insereix de ple en la història, fet que evidencia l’adopció com a mascota de l’home peix per part del pare d’Ana, la protagonista. Aquest detall és una mostra del to humorístic que pren la sèrie. La conjunció dels elements fantàstics amb la vida quotidiana es pot aconseguir mitjançant l’humor o l’ús de la por i Isaac Sánchez tria el primer com a nexe d’unió dels dos mons, tot i que també hi apareix el segon, en un grau menor.
Ana, la protagonista, formarà un triangle amorós amb en Joan, el seu xicot, i en Joel, un company del grup d’assaig. La caracterització dels personatges és tòpica (ja us podeu imaginar com es desenvolupa la història de tots tres), però es veu enriquida per la presència de l’element fantàstic que va més enllà de l’aparició de l’home peix. D’aquesta manera, en Joan es veurà immers en un món que desconeix, però del quan en formarà part, i que marcarà la seva relació amb Ana. La mitologia càntabra és l’element que vertebra la història, i els protagonistes viuran en primera persona els mites que han sentit algun cop explicar al poble.
El plantejament de la història i la caracterització dels personatges, tot i no ser gaire originals, estan ben travats i el desenvolupament de la història, barreja de realitat i ficció, aconsegueix certa unitat gràcies al tractament humorístic. Gràficament, l’àlbum està molt ben treballat i l’estil utilitzat per l’autor és molt escaient a la història. He trobat molt encertada (i realment espectacular) la làmina inclosa a l’interior, amb l’explicació dels poders dels joanets (un altre ésser fantàstic que cobrarà importància). L’ambientació, element important en aquest tipus d’històries, és l’escenari perfecte per als personatges, tant en aquelles vinyetes ubicades al nucli urbà, com en les recreacions naturals pròpies dels elements fantàstics i que signifiquen la unió entre els dos mons. Argumentalment, la història no presenta grans sorpreses, però el ritme in crescendo (sobretot a partir de la meitat de l’àlbum) fa que tinguis ganes de seguir-la llegint fins al final. Aquest ritme també és evident a l’apartat gràfic, amb el creixent dinamisme i l’acció que s’acceleren cada cop més i de manera més espectacular.
Com a curiositat final, no us perdeu el material extra recopilat al final de l’àlbum on, amb molt bon humor, hi trobareu, per exemple, una versió Fish City de l’home peix, al més pur estil Frank Miller, o diferents versions infantils del mateix personatge. Una lectura, en definitiva, molt entretinguda, divertida i amb un alt nivell pel que fa a l’aspecte gràfic. Si us agraden els mites i les llegendes, no us podeu perdre aquesta història de l’home peix.
Nightwing80
El retorn de l’home peix al wiki
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada