Panorama de 100 Anys de Premsa Infantil Catalana (V): Cavall Fort, una revista resistencialista, 1961-2004

ComiCat us ofereix aquest interessantíssim article que ens va cedir Antonio Martín, una de les persones que més entén de còmic. Degut a la seva extensió, la publicació es fa per capítols, el cinqué dels quals podeu llegir a continuació:

Cavall Fort, una revista resistencialista, 1961-2004

Autor: Antonio Martín
Traducció: Marc Pastor i Sanz

Després de la crisi que la cultura catalana coneix després de la guerra, té la màxima importància la resistència cultural i la lluita per la recuperació de l'idioma portada a terme per persones i grups de la societat catalana. Per aquest motiu una de les principals accions fou la lluita contra la descatalanització i per la recuperació de l'idioma escrit, pel que va ser bàsic el naixement d'editorials i l'edició de llibres i noves revistes, a l'empara de certa tolerància que es produeix a partir dels primers anys seixanta i que amb alts i baixos permet editar: Cavall Fort, 1961; L'Infantil, segona època, 1963; Cavalcada del Cavaller Sant Jordi, 1963; El Tarlá, bilingüe, 1963; Patufet, 1968 i Mainada, 1972.

Dintre del canvi substancial que aquestes revistes infantils catalanes presenten respecte a les anteriors a la guerra, cal destacar especialment Cavall Fort, resultat dels esforços conjunts de diverses persones, forces i grups catalans. Així la revista serà l'obra de l'equip format per Josep Tremoleda, Josep Espar Ticó, Ricard Tusell, Llucià Navarrès, Joaquim Ramis, Ramon Fuster, Joaquim Carbó a qui aviat es van unir Albert Jané, Jaume Ciurana, Martí Olaya, etc. El número 1 va aparèixer al desembre de 1961, editat sota el patrocini dels Bisbats de Vic, Girona i Solsona seguint la fórmula protectora de ser una “revista de l'Església”, el que servia d'empara a Cavall Fort enfront del control de la premsa que posseïa l'Estat.

Malgrat la seva decidida i proclamada vocació de reflectir la realitat, entenent aquesta en tant que rebuig de l'idealisme i del model sentimental que havia representat pels nens catalans el model “patufetista”, la veritat és que Cavall Fort va fer als seus lectors una proposta moral i ideològica excloent, que es va concretar en l'arquetip d'un heroi quotidià representat pel jove català esportista, actual, alegre, probablement de procedència escorta i model de comportament, impregnat de seny, figura tòpica ideal que es proposava com model als nens de la Catalunya que començava a renéixer en els anys 60. Aquesta proposta i el plantejament editorial que la sustentava va fer que Cavall Fort sigués des del primer moment una revista de minories que pretenia “fer país”, segons la clàssica expressió catalana, però basant-se en lectors convençuts a priori i que eren receptius a la nova revista, sense intentar conquerir, o fent-ho molt tèbiament, a la resta dels altres catalans.

Cavall Fort ha representat el màxim intent de normalització del fet cultural català portat a terme a través de la premsa infantil catalana. És així com aquesta revista ha acabat per complir la mateixa funció aglutinadora i d'escola del català escrit que En Patufet havia cobert abans de la guerra, malgrat totes les diferències que existeixen entre ambdues publicacions. Es pot afirmar que Cavall Fort és la revista infantil catalana més ideològica de totes les aparegudes després de la guerra espanyola, encara que això no vulgui dir polititzada. En un exercici de possibilisme, es lluitava per Catalunya però sense enfrontar-se oberta ni directament amb el règim i el seu aparell repressor, aprofitant les regles de joc del sistema.

Al cap i a la fi el propòsit fonamental era poder editar una revista en català per nens i això es va aconseguir. Després vindria el carregar-la de sentit i intenció en els seus continguts, la qual cosa es derivava dels plantejaments ideològics dels editors. Que s'han reflectit en la seva selecció dels continguts, que en la part gràfica han estat obra de, per exemple: Josep M. Madorell, Pineda Bono, Xots, Picanyol, Manel, Jordi Bulbena, Bosch Penalba, J.A.Vallvé, etc. entre els comicaires, i Llucià Navarro, Isidre Monés, Montserrat Ginesta, Enric Abad, Ricard Castells, Pilarín Bayés, Miró, Tapies, Clavé, Subirachs, Tharrats, Cesc, etc. entre els il·lustradors. Els quals han contribuït amb l'equip editorial a assolir que Cavall Fort hagi arribat a complir i sobrepassar els seus quaranta anys d'edició.

(Pròximament: De L'infantil a Roc Ventós, 1963-1982)

Capítol I: Naixement de la premsa infantil catalana, 1904-1923
Capítol II: La premsa catalana sota la Dictadura, 1923-1930
Capítol III: La premsa en llibertat, 1931-1939

Capítol IV: Premsa per després d'una guerra, 1939-1961