20 de setembre 2008

Panorama de 100 Anys de Premsa Infantil Catalana (IV): Premsa per després d'una guerra, 1939-1961

ComiCat us ofereix aquest interessantíssim article que ens va cedir Antonio Martín, una de les persones que més entén de còmic. Degut a la seva extensió, la publicació es fa per capítols, el quart dels quals podeu llegir a continuació:


Premsa per després d'una guerra, 1939-1961

Autor: Antonio Martín
Traducció: Marc Pastor i Sanz

Les moltes coses que s'havien fet fins 1939 per l'idioma català en general i concretament en el camp de les lectures infantils es perdrà en la tempesta de la repressió que segueix a la Guerra Civil.

Tot el que és català és proscrit de la vida pública. Rètols, publicacions, cançons, oracions, converses en públic... en tot i per tot es prohibeix l'ús de l'idioma català i s'imposa l'ús públic obligatori del castellà. Després de la guerra l'edició en català renaixerà lentament, molt lentament. Els primers anys són els més durs i en ells cadascú jugarà el seu propi paper. Els repressors exercint de tals. Els editors publicant el que els deixaven, movent-se entre la normativa oficial i el permès més enllà d'aquesta, en un exercici que va oscil·lar entre el captairisme i l'oportunisme conjuntural.

A partir dels últims anys quaranta s'anirà produint un canvi substancial en alguns sectors de l'Església, que abracen a Catalunya la causa del català i prenen una decidida posició fins a arribar fins i tot a protegir a qui lluiten d'una o altra manera enfront del peculiar setge que en certa manera viuen l'idioma i la cultura catalana. D'aquí naixerà en 1951 el primer L'Infantil, quan solament és un simple butlletí del Seminari Conciliar de Solsona dirigit als nens, que en 1963 acabarà convertint-se en revista infantil conservant el mateix títol.

En la llarga postguerra espanyola els editors actuen moltes vegades com franctiradors, aprofitant les ocasions per editar el que poden i el que els deixen. Una mica d'això ocorre amb l'editorial Hispano Americana de Ediciones, S.A., un dels propietaris del qual se serveix en 1956 de la seva amistat amb Juan Aparicio, Director General de Premsa del Ministeri d'Informació, per tal d'aconseguir el permís per editar dues publicacions infantils en català. Primer una col·lecció de quaderns de historietes apaïsats de tema històric ambientats a Catalunya, que es van editar amb el títol genèric Història i Llegenda. Poc més tard, al desembre del mateix any, Hispano Americana de Ediciones va començar a editar la revista Infants.

La publicació d'aquests còmics va originar un conflicte doncs malgrat estar autoritzats pel ministeri d'Informació i Turisme el Governador Civil de Barcelona, Acedo Colunga, va considerar que la seva publicació era anòmala i irregular tant pels perills que podia suposar l'existència de revistes infantils en català respecte a la política oficial que seguia el règim, com per no haver comptat amb la seva autorització com màxima autoritat estatal a Catalunya. Això va donar lloc a un tira i arronsa i a una solució folletinesca per part de l'editor, que va acabar fingint que ambdues col·leccions s'imprimien a Andorra per tal d'eludir possibles problemes.

El problema major d'aquestes revistes radicava en l'oportunisme dels plantejaments editorials, des dels quals tan sols es pretenia aprofitar el buit de mercat i la potencial demanda sentimental del públic lector català per realitzar un negoci segur. Per això Història i Llegenda era tan sols la traducció d'una sèrie de quaderns de historietes d'aventures dibuixats per Ripoll, José Grau i Batllori Jofré, ja existents i editats en castellà per la mateixa editorial. Mentre que la revista Infants, que semblava prometre una continuïtat de les revistes catalanes anteriors a la guerra, era tan sols un refregit de velles pàgines de historietes publicades abans en els còmics de Hispano Americana de Ediciones, amb l'afegit o complement de noves cobertes i algunes pàgines de dibuix originals, gairebé totes realitzades per Batllori Jofré, més alguns textos sobre folklore i costums catalans.

Malgrat el precari de l'intent i el mediocre dels materials, aquestes col·leccions van funcionar comercialment en la societat catalana de l'època. Però es tractava d'un intent sense continuïtat, pel que es frustrava així el que semblava que podia haver estat un primer pas en la recuperació de la història editorial de la premsa infantil catalana.

(Pròximament: Cavall Fort, una revista resistencialista, 1961-2004)

Capítol I: Naixement de la premsa infantil catalana, 1904-1923

Capítol II: La premsa catalana sota la Dictadura, 1923-1930

Capítol III: La premsa en llibertat, 1931-1939

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada