28 de maig 2008

Cada dibuixant és una illa

Cada dibixant és una illa
Alex Fito, Canizales, Guillem March, Gabi Beltrán, Tomeu Seguí, Pere Joan, Max

Inrevés Edicions i Institut d'Estudis Baleàrics
80 pàgines, rústica amb solapes, color

15,00 €


El dibuixant, assegut a la seva taula de treball, es troba aïllat i fàcilment pot representar una estampa ja en desús: la dels antics acudits de nàufrags. Una diminuta illa unipersonal, deserta. Tan sols una palmera s´hi alça assenyalant cap al cel i romp el pla horitzontal. Però la taula del dibuixant, amb ell tombat damunt seu com si fos un escriba antic, ens suggereix també el nàufrag amarrat al seu bot. Una taula -de dibuix- amb la qual salvar-se de la deriva i navegar fins a la costa més propera. Aplicat tot això als dibuixants illencs, els de les Illes Balears, ens topem amb una doble insularitat, la real i la metafòrica, un doble motiu per estendre´ns en el tema, que ha donat peu a aquest llibre. CADA DIBUIXANT ÉS UNA ILLA és una edició promoguda per l´Institut d´Estudis Baleàrics del Govern de les Illes Balears i per Inrevés edicions, amb motiu de la presència de les Illes Balears com Comunitat Autònoma convidada al 26 Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2008.

En aquest últim Saló del Còmic de Barcelona hi va haver dos exposicions destacades, Vinyetes Censurades, sobre la censura als còmics, i Cada dibuixant és un illa sobre el còmic a les Illes Balears. Ambdues molt interessants, però el món de les exposicions és efímer, i per això s'editen catàlegs o altres, per no oblidar aquelles exposicions que es van fer, que van generar un coneixement i que aquest no es perdi. En aquest cas Cada dibuixant és una illa apareix al Saló amb un còmic sota el braç, amb el mateix nom que l'exposició, o al revés. I està molt bé, perquè no es tracta d'un catàleg de l'exposició, el còmic te la seva pròpia personalitat i serveix per complementar-la. O a l'inrevés, l'exposició complementa el còmic (bé, no ho sé, ou o gallina). Doncs tant el còmic com l'exposició valen molt la pena, però és havent vist i llegit ambdós que l'experiència i el missatge és complert.

Ens podríem trobar que es tracta d'un còmic per compromís, simple acompanyant de la mostra, però res més lluny de la realitat. És un còmic molt interessant i de tall intimista (no pas estètic o fredament didàctic com a vegades és el catàleg d'una exposició). Els autors ens obren una porta al seu dia a dia com a dibuixants i com a illencs. Cada historia ens ensenya un dibuixant diferent i una illa diferent segons la visió de cada autor. Així doncs veiem que cada dibuixant ha tingut les seves pròpies circumstancies per arribar fins a on ha arribat i que la illa ha influït en la seva persona i en la seva obra d'una manera o una altra.

Tot i que el còmic com a conjunt està bé hi ha determinades històries que m'han agradat especialment i que crec sobresurten entre la resta. Tot home és un illa i un dibuixant de còmic un illot de Tomeu Seguí és una deliciosa i senzilla historia sobre la carrera professional de l'autor, sense cap més pretensió, una minibiografia de l'autor i un viatge d'anada i tornada a l'illa. L'altra història que m'ha agradat molt és la d'en Max, Aïllat al centre del món. Visualment és la més potent, l'estil de Max té una força que a mi em deixa de pedra i ja començant per aquí les seves obre guanyen la meva atenció a la primera. En aquest cas es tracta d'una petita divagació filosòfica (divertida si més no) al voltant del títol del recopilatori, tractant els dos temes que es repeteixen en la resta d'històries, el fet de ser dibuixant i illenc (de naixement o d'adopció, aquest últim el cas del Max). La resta del còmic no és queda enrere, les parts d'en Pere Joan i en Gabi Beltrán també m'han agradat força (la primera més filosòfica i la segona més autobiogràfica, tot i barrejar un mica de tot en cadascuna) i també cal destacar a l'Alex Fito que estèticament és brutal.

No puc dir res més, que els que vau veure l'exposició del Saló us compreu el còmic per poder arrodonir l'experiència, i els que no doncs que el compreu simplement perquè Cada dibuixant és una illa és un bon còmic, perquè et dona a conèixer una mica més als autors i perquè t'apropa una mica al caràcter illenc, caràcter que els que vivim al continent poder no acabem de comprendre del tot.

Javier del Campo

Cap comentari:

Publica un comentari