11 de març 2008

Persèpolis

Persèpolis
Marjane Satrapi
Norma Editorial
360 pàgines, rústica amb solapes, blanc i negre
24,00 €


L'aclamada Marjane Satrapi, guardonada amb el Premi Autor Revelació del 2001 i Millor Guió del 2002 al Festival Internacional d'Angoulême, ens ofereix un relat autobiogràfic sobre la seva infància a un Iran que viu amenaçat pel terror d'una gran guerra. La seva gran càrrega emotiva, crítica i irònica han convertit Persèpolis en un còmic de referència dins el panorama mundial.

L'aparició d'aquest volum integral en català demostra la importància que ha tingut Persèpolis, el primer còmic iraní de la història i un dels pocs realitzats per una dona. Amb aquesta obra Marjane Satrapi va aconseguir, a part de nombrosos i prestigiosos premis, que la historieta transcendís a la societat d'una manera espectacular i es convertís en un símbol de tolerància i llibertat.

Abans jo era un gran fan dels còmics autobiogràfics o semiautobiogràfics, sobretot nord americans, Seth, Tomine, Joe Matt, Doucet, etc. Però ja feia un temps que l'underground m'avorria una mica, de fet alguns ja no els tolero de la mateixa manera, mentre que a Seth l'adoro, Tomine em desperta certa indiferència. Però últimament m'havia agafat més pel còmic europeu més clàssic, bé i pel més nou també vaja, europeu en general (i com l'havia criticat en el passat...), total, que fa un temps vaig anar a França i em vaig comprar el primer volum de Persèpolis de Marjane Satrapi , en francès, en un moment d'eufòria màxima (fet que jo de francès ni idea), vaig mig llegir-lo, i em va semblar que estava bé. Tenia un toc underground divertit i a més parlava de l'Iran, un país del qual no en sabia res. Més tard Norma el va editar en castellà però em va fer mandra comprar-lo. Finalment a principis de l'any passat vaig trobar l'edició integral de Norma en català i em va semblar un bon regal per fer, abans havia regalat Brodats de la mateixa autora i va agradar força. Així ho vaig fer. Després de llegir-ho gentilment me'l van deixar perquè li pogués fer una ullada.

I val a dir que m'ha agradat, i m'ha despertat la curiositat, doncs fa servir un llenguatge similar al que fan servit a l'underground americà, però explicant coses tant diferents... És a dir, en molts còmics nord americans d'aquest estil s'aprecia que la vida del protagonista és una merda, però en el fons és així perquè al protagonista/autor se li en va l'olla i per mil paranoies internes, tot està al seu cap. Però aquest noia es troba en mig d'una guerra i de l'exili i de la mort, la seva vida i la de la seva família si que és una autèntica merda, però tot i així és lamenta molt menys que la major part dels autors nord americans... (bé deixem-ho aquí, m'estic posant massa profund amb el tema). L'únic problema que li trobo al còmic és que en la part que correspondria al segon y tercer volum la protagonista em cau bastant malament i això no deixa d'afectar-me a l'hora de llegir-lo (però no el devalua com a còmic). El dibuix, tot i que no és el punt fort del còmic, és molt adequat per al to de l'obra i serveix perfectament com a vehicle de la historia.

Recomano llegir-lo , poder millor que la pel·lícula, tot i que no l'he vist, però un cop llegit el em plantejo com han fet la pel·lícula, i si han sabut transmetre tot allò que pots extreure d'aquest còmic.

Javier del Campo

Pèrsepolis al wiki

Cap comentari:

Publica un comentari