23 de febrer 2013

El còmic en català es una realitat molt magra

Reproduïm part de l'entrevista realitzada per Daniel Betoret a Eduard Baile publicada el dia 18 de febrer de 2013 a El Punt Avui

 Eduard Baile és professor de Català a la Universitat d'Alacant i recentment ha coordinat un dossier sobre el còmic en la revista científica que edita el departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Aquesta setmana ha participat en el curs “El còmic com a element didàctic” en què ha parlat sobre el còmic en català.

Això dels còmics, no és per a xiquets?
No, jo crec que s'ha d'entendre que el còmic és un mitjà artístic com qualsevol altre. Igual que en la literatura hi ha obres dirigides a unes edats i a unes altres, doncs als còmics els succeeix el mateix, hi pot haver còmics per a xiquets, adolescents o adults. Però el ben cert és que durant molts anys la indústria s'ha adreçat a un públic més aïna jove, però no té per què ser així.
Quina és la situació del còmic en català?
Doncs és una realitat molt magra. Realment no hi ha un mercat editorial del còmic en català, el predomini del castellà hi és complet i el que hi trobem són xicotetes escletxes amb personatges com la tradició de la historieta francobelga, com ara Tintin i Astèrix, que serien els més coneguts; còmics japonesos de personatges que abans s'han pogut veure a la televisió en català, com ara Bola de Drac i Naruto. També trobem casos aïllats en què seria la novel·la gràfica, on les editorials, quan ja han amortitzat l'edició en castellà, a vegades la trauen en català.

I de còmics editats directament en català, en trobem?

Potser algun manga japonés, com va ser fa uns quants anys el cas de Musculman. Però val a dir que l'editorial estava dirigida per una persona que podríem dir que fa proselitisme del còmic en català. Més enllà d'això, poca cosa trobem, com l'editorial Base, que reedita alguns personatges tan sols en català, però per raons bàsicament nostàlgiques, com Les aventures de Bibi i Tobi.
És un problema d'oferta o de demanda?
Hi ha poc de còmic en català, però les llibreries, sobretot les especialitzades s'haurien de plantejar si hi hauria compradors de còmics en català. I aquesta situació no és massa diferent a Alacant, València o Barcelona. Jo em pregunte si al públic se li dóna el que vol o si li podríem oferir alguna altra cosa i crear aquesta demanda.

Quin impuls necessitaria el sector?
A banda de persones compromeses com el que hem comentat adés, també caldria que les grans editorials s'arriscaren a fer edicions en paral·lel en castellà i català; s'ho poden permetre i potser s'endurien una grata sorpresa.

Hi ha alguna particularitat al País Valencià pel que fa als còmics?
No, això ja és quasi inexistent. L'única cosa que hi podríem trobar seria alguna publicació de l'estil Cavall Fort o Tretzevents, com seria el cas de Camacuc. Però estem parlant de revistes d'historietes per subscripció que sobreviuen quasi per la voluntat d'alguns, patriotisme lingüístic si vols.

Que caracteritza els lectors de còmics?
No sé si n'hi ha alguna que ens definisca. A vegades als lectors de còmic ens ha agradat sentir-nos com a una mena de gueto, així ens sentim bé, ens relacionem entre nosaltres, però la realitat és que hi ha un món allà fora i cal relacionar-s'hi. Crec que es tracta de fer tornar normal la lectura de còmics.
Tan normal com trobar el còmic en una publicació científica?
Doncs sí, i això és el que hem fet en el departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Tenim una revista acadèmica, Ítaca, en el número tres de la qual he tingut l'oportunitat de coordinar un dossier de còmic i literatura, una cosa agosarada perquè crec que és quelcom que pràcticament no s'ha fet mai.



3 comentaris:

Edu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Edu ha dit...

Una advertència: algunes respostes estan un poc retallades i, en conseqüència, simplificades (potser massa). No obstant això, no me'n queixe: entenc que el periodista té l'espai que li deixen i s'hi ha d'acomodar. Sols en feia constatació ;)

També cal dir que va ser una conversa espontània de respostes no gens preparades: bàsicament, 10 minuts en una cafeteria davant d'un mòb. Ho dic perquè la cosa s'ha de prendre 'cum grano solis'.

Una abraçada!
EDUARD BAILE

Jordi Riera ha dit...

Bona feina Edu amb la revista!
Si et sembla d'afegir o carretgir el que està escrit, no hi ha cap problema. M'ho comentes si us plau.
Jordi Riera

Publica un comentari a l'entrada