13 d’agost 2008

Eric Castel 1

Eric Castel és un dels còmics que quan era petit tenia moltes ganes de llegir però em vaig quedar amb les ganes. En aquells moments només en vaig poder llegir un tom i suposo que això em va deixar amb una mena d'ànsia de llegir-lo que encara em dura. Però ara que n'he pogut llegir el primer, crec que ja sóc un pèl massa gran...

Eric Castel
1. En Castel i els Tonis
Raymond Reding, Françoise Hugues
Norma Editorial
cartoné
48 págs, color
Preu: 12 €

Eric Castel és la nova estrella blaugrana per la pròxima temporada. Però tot i sentir el calor de l’afició, Eric es sent sol, enyora els seus amics, la seva familia. Però en conèixer un grup de nens de Tossa de Mar, la seva vida canviarà i recuperarà la il·lusió pel futbol i el seu toc màgic de pilota. Un còmic en el que el futbol i la ciutat de Barcelona són protagonistes per igual.

La veritat és que el còmic d'Eric Castel es veu antic i l'estil de dibuix hi contribueix en bona mesura. El dibuix és d'estil realista i posa molt d'èmfasi en els decorats, i s'hi nota que van fer una bona tasca de documentació. Tot i això la minuciositat amb la que recrea els escenaris de Barcelona o Tossa crec que és una de les coses que contribueix a que el còmic tingui aquest aire d'envellit. Tot en l'aspecte gràfic d'aquest còmic fa pinta d'anys setanta/vuitanta: Els xandalls dels jugadors amb les solapes gegants o amb ratlles al més pur estil retro, les samarretes, les pilotes, els cotxes fan una pinta de cotxes de museu que espanten. Però a més els jugadors van a fer copes a les Rambles!.

La història tot i concentrar-se en l'aspecte més personal del futbolista m'ha semblat una mica innocent i simplista. Els personatges no tenen una personalitat gaire marcada i l'únic intent de marcar el caràcter d'un jugador, l'Stanovic, el destrossen en tres vinyetes al final. De la trama també m'ha semblat sorprenent que uns nens fanàtics del futbol i afeccionats del Barça, no tinguin ni idea de quina cara fa un dels fitxatges estrella del seu equip. De fet em sembla inimaginable fins i tot pels anys 80.

Però el que trobo que fa més anacrònic el conjunt és que segurament els futbolistes ja no són com els que ens presenten en aquest còmic, ja no són gent normal implicada amb el club en el que juguen sinó que s'han convertit en una colla de nens milionaris malcriats que constantment recorren al "me'n vaig perquè no m'estimen" quan volen cobrar més diners.

Una cosa que m'ha agradat és que els partits no són el centre de l'activitat del còmic sinó que serveixen d'acompanyament a la història tot i que mai no se n'aparta excessivament. Crec que aconsegueix un punt intermedi que molts còmics de temàtica esportiva moltes vegades no aconsegueixen. Per no perdre aquest punt els partits no s'allarguen gaire (això no és "Oliver i Benji") tot i que no defugen col·locar els jugadors en posicions acrobàtiques o poc realistes per incrementar-ne la espectacularitat.

El català que fan servir en el còmic, sobretot al principi, és una altra de les coses que m'ha desagradat una mica. No perquè jo sigui un integrista lingüístic, que no ho sóc, sinó perquè llegir coses que em semblen artificials em desconcentra la lectura. Per exemple, algú en diu "baló" de la pilota de futbol?. També recordo algunes expressions que directament em semblen "estranyes": demanen a un noi que es posi a la porteria "Posa't a la porteria Turu!", i en Turu respon "Vaig". Vaig? No hauria de ser "hi vaig", "d'acord" o fins i tot el castellanisme "Vale"?. Segurament m'hi he acabat acostumant perquè aquests problemes sobretot els he trobat al principi.

Segurament algú pensarà que he estat molt dur perquè jo sóc del Barça i com que en el còmic hi ha quatre partits i el Barça només en guanya un i a més perd a casa contra el Madrid 2 a 3!. Ara que ho veig escrit, es clar que li tinc mania! Com ens poden fer perdre contra el Madrid??

3 comentaris:

  1. Ja n'havia sentit a parlar fa molts anys, d'aquest Castel, però no el vaig llegir perquè aleshores, com ara, passo del futbol com de la merda per esmorzar. De totes formes aprofito per reivindicar que treguin més còmic en català i sobretot que reeditin Espirú en català, que ja toca!! Bon blog, per cert, continua així.

    ResponElimina
  2. De fet va ser una sèrie d'exit, es va publicar del 1983 al 1991 en català. Hi ha també un estudi publicat sobre el tema a Pagès Editors.
    http://www.grupelsisards.cat/comic/albums/eric/eric.htm
    M'afegeixo a voler l'Espirú en català...

    ResponElimina
  3. Està clar que no estem en un món ideal però actualment s'estant publicant coses en català molt interessants. Per posar algun exemple Glénat, a part del manga, està publicant autèntiques meravelles del còmic com "La nissaga dels metabarons" o "Traç de guix" i a més, segons el seu catàleg, properament publicarà "L'Incal" i "Sambre"!.

    Evidentment, on s'ha de signar perquè publiquin l'Espiru?

    ResponElimina