Brodats
Marjane Satrapi
Norma Editorial
136 pàgines, rústica amb solapes, blanc i negre
15,00 €
Una tarda qualsevol, mentre els homes fan la migdiada, les dones es reuneixen a la saleta i fan un te. I mentre beuen, airegen el cor. Mica en mica, cadascuna d'elles explica una experiència vital que les ha marcat per sempre més: matrimonis concertats, infidelitats que els han canviat el futur... i el més important de tot, haver de mantenir la virginitat fins al matrimoni, una cosa que, en els temps moderns, de vegades no sempre és possible. Brodats és un dur retrat sobre la situació de la dona a l'Orient Mitjà i sobre la millor manera de sobreviure-hi.
Sé que Brodats no és pas una novetat, però ara farà un més que me'l vaig llegir, després de que aquest any també em llegís Persèpolis. En primer lloc, si no t'ha agradat Persèpolis no crec que t'agradi Brodats, per tant no cal esforçar-se. Brodats podria ser un tros d'un capítol de Persèpolis, és una obra curta en que no abunden les vinyetes, vull dir que l'autora tira un mica d'il·lustració més que de vinyeta, fent que el llibre es consumeixi ràpidament. La historia te el seu punt divertit doncs es tracta d'un recopilació d'anècdotes que s'explique un grup de dones iranianes, entre elles l'autora, la seva mare i la seva avia, a l'hora del te mentre els homes fan una becaina.
Les històries són entretingudes i el context en que les emmarquen és agradable. El problema principal es que no deixa de semblar un afegitó a Persèpolis. Sembla que s'hagi volgut aprofitar l'èxit de la primera i s'hagi volgut allargar una història que s'hagués pogut resoldre en la meitat de pàgines, doncs l'estil de dibuix de Satrapi no dona pas tant com per lluir-se a nivell gràfic. La part bona és el contingut de les històries, el conèixer les preocupacions i les experiències de les dones iranianes, com veuen elles i viuen el sexe, l'amor o el matrimoni. Aquest còmic ens obre les portes a un saló de Teheran on no hi podríem entrar mai si no fos per Marjane Satrapi i ens desempolsega de perjudicis i de idees preconcebudes de les dones iranianes.
Poder no és un còmic imprescindible i no és el millor que ha fet Satrapi, però és un testimoni interessant de la vida d'unes dones musulmanes i és una lectura curta i divertida, ideal per a les tardes xafogoses de l'estiu.
Javier del Campo
Marjane Satrapi
Norma Editorial
136 pàgines, rústica amb solapes, blanc i negre
15,00 €
Una tarda qualsevol, mentre els homes fan la migdiada, les dones es reuneixen a la saleta i fan un te. I mentre beuen, airegen el cor. Mica en mica, cadascuna d'elles explica una experiència vital que les ha marcat per sempre més: matrimonis concertats, infidelitats que els han canviat el futur... i el més important de tot, haver de mantenir la virginitat fins al matrimoni, una cosa que, en els temps moderns, de vegades no sempre és possible. Brodats és un dur retrat sobre la situació de la dona a l'Orient Mitjà i sobre la millor manera de sobreviure-hi.
Sé que Brodats no és pas una novetat, però ara farà un més que me'l vaig llegir, després de que aquest any també em llegís Persèpolis. En primer lloc, si no t'ha agradat Persèpolis no crec que t'agradi Brodats, per tant no cal esforçar-se. Brodats podria ser un tros d'un capítol de Persèpolis, és una obra curta en que no abunden les vinyetes, vull dir que l'autora tira un mica d'il·lustració més que de vinyeta, fent que el llibre es consumeixi ràpidament. La historia te el seu punt divertit doncs es tracta d'un recopilació d'anècdotes que s'explique un grup de dones iranianes, entre elles l'autora, la seva mare i la seva avia, a l'hora del te mentre els homes fan una becaina.
Les històries són entretingudes i el context en que les emmarquen és agradable. El problema principal es que no deixa de semblar un afegitó a Persèpolis. Sembla que s'hagi volgut aprofitar l'èxit de la primera i s'hagi volgut allargar una història que s'hagués pogut resoldre en la meitat de pàgines, doncs l'estil de dibuix de Satrapi no dona pas tant com per lluir-se a nivell gràfic. La part bona és el contingut de les històries, el conèixer les preocupacions i les experiències de les dones iranianes, com veuen elles i viuen el sexe, l'amor o el matrimoni. Aquest còmic ens obre les portes a un saló de Teheran on no hi podríem entrar mai si no fos per Marjane Satrapi i ens desempolsega de perjudicis i de idees preconcebudes de les dones iranianes.
Poder no és un còmic imprescindible i no és el millor que ha fet Satrapi, però és un testimoni interessant de la vida d'unes dones musulmanes i és una lectura curta i divertida, ideal per a les tardes xafogoses de l'estiu.
Javier del Campo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada