Dia 4 d'abril de 2006 els gairebé 300 diputats presents en la sessió del Congrés dels Diputats aprovaren per unanimitat una proposició no de llei del PSOE per demanar al govern la creació del Premi Nacional del Còmic. Em pogut llegir la notícia i un bon raig d'opinions en diversos mitjans de comunicació físics i digitals. La creació d'aquest premi seria una primera passa molt important en un conjunt de mesures que s'han d'anar prenent des de les institucions públiques per treure el còmic de l'aula de castigats en el gran edifici de la cultura. Pareix que existeix una conscienciació política. Ara només queda que es vagin fent les passes necessàries per materialitzar aquesta proposta en una realitat.
En el seu moment vaig conversar amb dos dels artífexs d'aquesta proposta que varen assistir com a públic a aquella sessió parlamentària, en Pep Bernales (a la dreta), secretari de cultura de la Federació Socialista de Mallorca i un dels coordinadors institucional de la fireta de Llibres i Tebeos Vells, i en Joan Miquel Morey (a l'esquerra), president de l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic (AAVC). Una vegada que el premi s'ha consolidat i que anam per la segona edició, rescatam aquesta clarificadora entrevista.
La data clau és dia 30 de setembre de 2005.
PB: La proposta d'aquest premi va venir d'una trobada que vàrem tenir amb na Carme Chacón aprofitant que aquell dia va venir a Mallorca a fer una conferència.
JMM: En Pep és un dels coordinadors institucionals de la Fireta de Llibres i Còmics Vells i sempre ha estat vinculat en temes de joventut, cosa que ha fet que hi hagi una coincidència de projectes i objectius relacionats amb el còmic.
El començament de tota aquesta iniciativa ha estat aquesta visita de Carme Chacón acompanyant la ministra de cultura Carmen Calvo. El seu plantejament estava planejat o va sorgir espontàniament?
JMM: Estava una mica planejat. En Pep em va convidar com a representant del món del còmic, em va presentar la ministra i en la conversa amb ella vàrem plantejar la proposta. Després es va afegir na Carme Chacón, que va estar molt més receptiva. Posteriorment en Pep va seguir parlant amb ella i li va parlar de crear una plataforma de dibuixants i editors espanyols per reclamar aquest premi. Ella es va comprometre a treballar el tema.
PB: Li vaig tornar a comentar dins el cotxe quan ens anàvem a sopar amb altra gent. De tot d'una no em va dir res però al cap d'una estona em va dir que podria ser una bona iniciativa i que en podíem parlar. Ens vàrem intercanviar els correus electrònics per anar concretant després de rumiar-ho. Crec que na Carme va agafar aquest tema amb tantes ganes per una qüestió generacional.
JMM: I també pel fet de ser catalana. Catalunya és el nucli de la indústria del còmic. I a més ha demostrat ser una política molt eficient i fanera. Ha estat implacable des que ha començat aquest tema fins a la resolució del passat dia 4.
PB: Quan es va treure la proposició no de llei podia parèixer que només era una hora de feina però no va ser així. Al final hi havia consens entre totes les forces polítiques menys amb ERC, que havia fet moltes esmenes.
JMM: El debat era a les cinc de l'horabaixa i a mitjan dematí en Pep em va telefonar per dir-me que Convergència i Unió estava amb nosaltres, EU també, etc. Realment tota aquesta negociació es fa abans.
Qui va assessorar els que varen realitzar la proposta?
JMM: En Manuel López, coordinador de la Secretaria de Cultura del PSOE, és una persona molt sensible al còmic i ha jugat un paper important.
I dibuixants, editors o guionistes?
PB: No. Tot l'assessorament ha vengut de l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic. Quan s'havia de presentar la proposició no de llei hi va haver un intercanvi d'opinions. Jo vaig fer bàsicament de corretja de transmissió. L'AAVC va fer les consideracions que va creure oportunes, les vaig remetre a la comissió, però qui va redactar la proposició i qui va estar darrere tot el discurs argumental va ser en Manuel López.
JMM: El dia del debat se'l veia realment implicat i compromès.
Com va anar el debat?
PB: Abans d'aquesta proposta dia 4 hi havia tres o quatre temes més, però en varen caure uns quants. El nostre havia d'entrar a les cinc i mitja però l'avançaren a les cinc. Quan vàrem entrar encara estaven discutint l'anterior i l'hemicicle estava pràcticament buit. Després començaren a entrar diputats i en començar a parlar d'això es va notar un canvi en l'atenció dels diputats. Estaven molt atents. M'agradaria comentar que el ministre de Justícia, en Juan Fernando López Aguilar és un gran aficionat i un bon dibuixant de caricatures. Es reuneix un cop al mes amb una partida de dibuixants i justament aquell dia coincidia, per això després d'haver dinat els va dur cap al Congrés.
JMM: No vaig reconèixer tots els dibuixants que hi havia. Hi havia l'humorista José Luis Coll, tot i que no és un dibuixant, també hi havia en Jesús Moreno, editor de Sinsentido, na Carla Berrocal, en Jesús Cuadrado, en Manuel Hidalgo...
Carme Chacón va fer un discurs inicial molt preparat, fent referències a personatges de còmic, autors, procurant treure referents de diferents comunitats autònomes i intentant que la seva locució fos plural. Quan els diputats sentien tot això escoltaven o feien sudokus?
JMM: Els qui vèiem d'allà on estàvem escoltaven.
PB: Normalment la dinàmica del plenari sol ser que si la temàtica no és qualque cosa que t'interessi vas fent les teves feines i no estàs massa pendent. És curiós que durant el debat d'aquesta proposta tothom estàs molt atent. En general les propostes no de llei no generen massa intervencions, però en aquesta ocasió gairebé tots els grups parlamentaris duen molt ben treballades les seves.
JMM: Això va ser sorprenent. Tret del PNB i EU la resta va intervenir. En Jesús Cuadrado, així com és de sindicalista, va trobar molt estrany que el PNB no aprofitàs el torn de paraula per com a mínim fer referència al moviment al voltant del còmic que existeix al País Basc, amb una editorial, Astiberri, que fa molt bona feina i que fins i tot edita en català.
A part de la creació del premi, es varen recollir les propostes d'altres grups parlamentaris per fer algunes actuacions més per potenciar el còmic.
JMM: Es va quedar que es formaria un grup de treball.
PB: Vàrem poder veure que es va poder pactar prèviament un cert consens sobre la proposició no de llei amb els diferents grups parlamentaris. ERC va fer set o vuit esmenes, la gran majoria de les quals es varen incloure en la proposta, com per exemple l'elaboració d'un Llibre Blanc, però algunes altres no. A partir d'aquí es va proposar la creació d'un grup de feina per estudiar que es pot fer amb la condició de retirar les esmenes. ERC va estar d'acord i es va pactar aquest tema.
La creació d'un Llibre Blanc és molt bona idea.
JMM: La creació d'aquest llibre és una proposta que va fer en Carles Santamaria de Ficomic. ERC ha recollit aquesta intenció i així ho va expressar el seu portaveu.
A la darrera revista digital Còmic Tecla apareix un estudi d'Antoni Guiral sobre el mercat del còmic a Espanya durant l'any 2005. Guiral hi diu quelcom que qui estam ficats en el món del còmic sabem: que hi ha un hermetisme, sobretot per part de les grans editorials, a l'hora de fer públiques les seves dades.
JMM: Al dinar ho va dir en Jesús Cuadrado: Planeta DeAgostini mai no donarà les seves dades. Fa uns anys es va intentar i només les editorials petites varen donar les seves dades i les grans les varen aprofitar per prendre-los els drets a cop de talonari de les sèries que havien venut més. Ficomic és Planeta DeAgostini, és Norma, és Glénat, per això no m'estranyarà que ara els petits també siguin hermètics. La part del Llibre Blanc que trob més interessant és aquella que farà referència al perfil del lector, l'índex de lectura.
També seria fantàstic saber el nombre de lectors regulars.
JMM: Si els editors creguessin en aquest Llibre Blanc sí que podrien donar xifres de tiratges o de vendes de referència, sense haver de donar les dades de tot el que editen o han venut. Insistesc que és molt necessari saber el perfil del lector, gèneres, nombre de publicacions, mitjana dels tiratges. Tot això seria una informació molt interessant per al govern a l'hora de prendre mesures polítiques educatives, culturals i fins i tot industrials.
PB: Aquest premi no arreglarà tots els problemes del còmic a Espanya però és un bon punt de partida. Representa posar el còmic al mateix nivell que les altres disciplines artístiques. Així com el Ministeri dóna un premi de dansa contemporània i en dóna un de literatura també en donarà un de còmic. Això ja és un reconeixement molt clar. Fruit d'aquesta sessió parlamentària va ser l'evidència que hi ha molts d'aspectes que es desconeixien o no es tenien presents.
JMM: Em va a agradar molt que s'acceptàs l'esmena que proposava tenir en compte la xarxa de biblioteques de responsabilitat pública i els centres educatius. Això suposaria un canvi radical per a la difusió del còmic.
La proposta no de llei es va aprovar per unanimitat. Quines són les passes a seguir a partir d'aquí?
JMM: Jo ja he fet unes passes quant al grup de treball. Com que el Premi Nacional és un homenatge als autors, crec que en aquest grup de treball hi ha d'haver un nombre d'autors representatiu i divers. Ja he temptejat en Rafel Vaquer, en Pere Joan, en Florentino Flórez i més gent. L'objectiu que m'he proposat és que a final de juny estigui definit el grup de treball i fer feina durant l'estiu perquè l'any que ve puguem tenir un primer premi.
PB: Ara això ja no es pot aturar perquè és una proposició no de llei aprovada per unanimitat. Hi ha dues línies que s'han de seguir: la institucional, que és molt clara una vegada aprovada la proposició no de llei. El Ministeri de Cultura és qui té la potestat per decidir si es fa ara, d'aquí mig any o quan sigui. L'altra línia és fer saber a l'administració que es poden aportar unes persones i unes idees per perfilar els detalls del premi i de tot el que se'n derivi. Ens agradaria que de qualque manera es pugui visualitzar que aquest projecte va sorgir a Mallorca.
JMM: Una petita empenta serà informar a la Secretaria de Cultura que ja hi ha el grup de treball format. No marcarem les passes però sí que podrem donar copets. Si s'inclou en els pressuposts de l'any que ve ja serà un bon sus burocràtic.
Per acabar, qualque anècdota destacable de les hores que vàreu passar pel Congrés?
JMM: Va ser una experiència molt emocionant i alegre perquè vàrem poder veure l'interès que gairebé totes les forces parlamentàries varen posar en el còmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada