Entre
Jan (Juan López), el creador del personatge de Superlópez, i Andorra s’ha creat amb el temps un lligam especial. En una de les últimes visites al país, la que va fer per inaugurar una exposició d’obra seva al
Museu del Còmic massanenc, va fructificar en una valuosa donació: una sèrie de planxes del New Yorker Herald dels anys 1906 i 1907, amb litografies de Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay. Els orígens de la història del còmic, per així dir-ho. L’associació que gestiona el museu, l’Arca, ha dipositat les peces a les mans dels restauradors de l’
Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), que s’encarregarà de la restauració i, posteriorment, conservació.
Jan va lliurar als responsables de l’Arca, Joan Pieras i Xavier Álvarez, un parell de planxes amb originals seus, del personatge de Superlópez, perquè passessin a formar part dels fons del nou museu, com fan tants d’altres dibuixants que passen pel centre massanenc. A més, els va regalar una carpeta on es trobaven aquestes petites joies, “el més a prop que podem estar d’un original de McCay”, estima Álvarez.
El problema és que fins ara no s’han conservat en les condicions més adequades per a un material tan sensible i estan força malmeses. Així que els tècnics de l’ANA s’han posat ja mans a l’obra per veure quins són els problemes que presenta, quin és el tractament més adient i com es conservarà a partir d’ara. Perquè serà la institució arxivística qui –segons un conveni que signaran amb l’Arca– s’encarregui de custodiar-los. Això sí, es digitalitzaran per permetre la consulta de qualsevol usuari. I també seran accessibles a la web del museu, que digitalitza també els seus fons per facilitar-ne la difusió. La feina podria estar llesta cap al 2012; en última instància tot depèn del ritme al qual pugui treballar l’ANA. En un context de molta feina acumulada i manca de pressupostos per agilitar-la. De moment, però, semblen que van prou àgils: només tres dies després de rebre els originals ja van redactar un informe preliminar que detalla en quin estat es troba el material i quin és, a primer cop de vista (experta), el tractament que hauria de rebre.
La col·lecció es composa de 28 pàgines dobles de diari (format llençol), litografies en color que es van publicar entre els anys 1906 i 1907. El material mateix, diuen els tècnics a l’informe, el paper de diari, ha “condemnat” la preservació “des del seu naixement”. La vida útil d’un diari no va més enllà d’un dia, així que és un paper feble que es desintegra fàcilment. Així que els fulls, tothom ho ha vist en un diari vell, són groguencs i fràgils a qualsevol manipulació. A part, apunta l’informe tècnic, han estat sotmesos a condicions desfavorables. Fins i tot en algun moment es van foradar les pàgines per guardar-les en un arxivador amb anelles.
La intervenció ha de començar per retirar la capa de brutícia superficial, així com les marques deixades pels metalls de les anelles, determinen els tècnics. S’hauran de rehidratar les fibres del paper i tractar les zones perdudes, així com laminar, és a dir, reforçar el document amb un paper especial –tissú japonès– de gramatge molt baix.
