Títol:
L'infinit dins d'un jonc (Edició gràfica)
Títol original: El infinito en un junco (Edición gráfica)
Autors: Irene Vallejo (autora obra original), Tyto Alba (adaptació del text i il·lustracions)
Traducció per: Núria Parés Sellarés
Publicat per: Columna Edicions, setembre de 2023
Format: Cartoné - 19 x 26 cm - 192 pàgines - Color
Preu: 16,90 €
Molt sovint hi ha obres multiguardonades que desconeixes, no en va un no
ho abastat tot. Però es pot donar el cas que aquestes obres puguin
tenir segones vides, com poden ser les adaptacions, i siguin a partir
d'aquestes que coneguis per primer cop la seva existència.
És el cas de
L'infinit dins d'un jonc, un assaig de l'aragonesa
Irene Vallejo
que es va publicar originalment en castellà el 2019 per Siruela, del
qual se n'han venut més d'un milió d'exemplars arreu del món, havent-se
traduït a 35 llengües, entre elles en
català per Columna l'agost de 2020, i havent estat guardonada amb una desena de premis.
Malgrat tot això no en tenia coneixement, però ha estat la seva adaptació gràfica, sent el còmic el format, per part de
Tyto Alba, amb la que he conegut aquesta obra amb tant de reconeixement.
Desconec l'obra original, i per tant el que conec és el treball fet per
Tyto Alba, adaptant el text d'
Irene Vallejo,
sense saber allò que no s'ha adaptat. Però malgrat això, hi ha una cosa
clara, que qui ens parla en tot moment és l'autora original. I les
seves paraules ens atrapen, la lectura és molt atractiva i atraient.
I
el motiu de tot això el tema del qual ens parla, l'origen del què avui
coneixem com a llibres en aquella Mediterrània oriental del món que
anomenem antic. Doncs és un llibre que en parla de la història d'aquests
i dels seus parents, sent dels més rellevants, el conegut papir.
Alexandria,
ciutat grega d'Egipte, fundada per Alexandre el Gran, amb l'arribada de
dinastia ptolemaica en va esdevenir la capital, i amb la creació de la
Gran Biblioteca il·luminaria culturalment el món de les grans
civilitzacions del vell món, tal com faria el Far que ens construiria
temps després.
En ella, volia recopilar tot el coneixement del
món que es coneixia llavors, i el material més utilitzat llavors per
representar-lo era el papir, també invent egipci, del mateix nom que la
planta del qual procedeix. D'alguna manera doncs Alexandria va esdevenir
el km. O cultural d'aquell món.
A partir d'aquí anirem
aprofundint a tot el que envoltava aquells rotlles de papir tan preuats.
Des de l'escriptura primigènia sumèria, seguint pels grans comerciants
que foren els fenicis, exportant la seva escriptura la qual fou usada
pel grecs per crear el seu alfabet, i fent del grec escrit la "lingua
franca" d'aquells temps, i que posteriorment amb els romans va arribar
l'alfabet llatí, influenciat pel grec, esdevenint aquest amb el pas dels
segles internacional, utilitzat per múltiples llengües ben diverses, i
segons els casos, personalitzat amb lletres pròpies.
I tenint el
papir i un alfabet per escriure, van venir els escriptors, i amb ells
la poesia, la prosa, les obres d'arts, les lleis, i tot allò que es
creuria útil que restés escrit. Generalment, foren els homes els grans
autors que ens han arribat, però per sort, malgrat el que llavors eren
les societats, també tenim notícies de dones que van escriure, i de les
quals afortunadament en tenim coneixement, van ser revolucionàries en
els seus contextos. Però en un món on l'esclavitud era ben normal, foren
molts esclaus que van esdevenir copistes o altres tasques relacionades i
que sense saber-ho van ajudar a escampar les paraules que escrivien en
aquells papirs tant en l'espai com en el temps.
Des
d'aquell antic món de la Mediterrània oriental, que de mica en mica
s'anava occidentalitzant, quan des de Roma es va crear un nou món
geogràfic i polític, anirem fent salts en períodes temporals del futur,
per anar contrastant tot el que se'ns va presentant. I com veurem molts
elements s'aniran repetint malgrat la llunyania geogràfica i temporal.
En
el fons en cada societat, s'ha dictaminat que era permissible i que no
era, i per tant els llibres, en el sentit general, les biblioteques i
els escriptors, entre d'altres, han estat víctimes perseguides, però
també elements de resistència, que malgrat tot, han sobreviscut i
persistit, i així podem conèixer ara com eren els temps passats.
Amb
el temps, el papir va anar deixant de ser el suport d'escriptura, el
pergamí, fet a partir de pell animal, va esdevenir un suport molt
utilitzat durant molt de temps, però la revolució va arribar amb el
paper, invent xinès, i amb la creació de la impremta, amb els quals van
crear els llibres tal com els concebem avui en dia, tot convivint amb
una altra mena de suport ben diferent, l'electrònic/digital.
I convivint amb les magnífiques paraules d'
Irene Vallejo que
Tyto Alba
ha adaptat, hi tenim les també magnífiques il·lustracions d'aquest
dibuixant, complementant-se perfectament els dos elements, amplien el
que les paraules ens estan dient.
L'infinit dins d'un jonc
ha estat una lectura que m'ha captivat, amb la qual he après història
de moltes històries. Històries de gent de la qual ens ha arribat els
seus noms i obres seves, alguns més coneguts que d'altres, més homes que
dones, perseguidors i perseguits, textos que s'han salvat de les
corresponents percussions i, per tant, molts més que no ens ha arribat, i
en mig de tot plegat tota de gent anònima que amb el temps que s'han
vist embolcallats de diversa manera per aquest objecte que anomenem
llibres. Quelcom que va néixer d'una planta riberenca, i que per caprici
dels humans, hi van saber crear tot un univers infinit.
Marc "Llop Segarrenc"
.jpg)
