Ramón Llull. La controvèrsia jueva

Ramón Llull. La controvèrsia jueva
Eduard Torrents
Glénat.cat
80 pàgines, color, 19,95 €

Per fi he pogut fer-me amb un exemplar de Ramón Llull. La controvèrsia jueva, i llegir el que m'ha sembla una novel·la gràfica interessantíssima i sorprenent. Bé, de fet la sorpresa hauria de ser que fins ara ningú no s'hagués acostat d'aquesta manera a un dels personatges fonamentals per entendre com va aconseguir la cultura i la llengua catalana eixir del fang del llatí vulgar.

Efectivament, hi ha raons més que sobrades per considerar Llull tot un heroi de la literatura i la filosofia i, a partir d'aquí, preguntar-se com va arribar a ser-ho. Aquesta és bàsicament la premissa d'una obra que perfectament podria haver-se publicat sota el títol de Ramón Llull Year One. A mig camí entre la realitat i la ficció, l'autor mescla anècdotes conegudes, fets històrics i invenció novel·lesca per reconstruir la peripècia que hauria portat el mallorquí universal a deixar una vida dissoluta i emprendre la construcció de la seva Art per entendre el món així com la seva extensa producció literària.

Visualment, s'ha de reconèixer que en una primera fullejada el dibuix no resulta especialment atractiu, però aconsegueix de seguida endinsar-nos en la narració quan ens posem a llegir. Potser és gràcies a la notable feina feta quant a l'ambientació històrica, la cura amb els colors, la planificació i sobre tot un plantejament narratiu ple de dinamisme i capaç d'explicar els fets també a nivell simbòlic. El guió, per la seva banda, està també molt ben lligat i ens porta des d'un macguffin detectivesc fins a la introspecció del protagonista amb una lògica admirable. Com en un raonament del mateix Llull, tot té la seva funció i la reva raó de ser en aquest còmic, des dels personatges fins a les diferents trames.

En resum, trobe que he de recomanar enèrgicament aquesta novel·la gràfica. No només he gaudit com a afeccionat al bon còmic, i en català, sinó que a més m'ha aportat una visió fresca d'un personatge que és sempre interessant. Sincerament espere que Eduard Torrents seguisca oferint-nos obres a l'altura de la seva gosadia. A banda d'això, el que no em queda gens clar és si la grandària del format escollit, que és la d'un àlbum més gran de l'habitual, afavoreix especialment el resultat final.

Marc Pastor i Sanz - Per Tutatis!

Xerrada sobre fanzines i autoedició a l'Ametlla del Vallès

Via Entrecomics

Falten els referents catalans moderns

 

En una article publicat a El Punt Avui es parla de l'edició de quiosc de Mortadelo y Filemón y del Mundo de Esther. També comenta l'estat del còmic en català.

Fa poc es presentava el número especial de commemoració dels 50 anys de Cavall Fort, publicació que al llarg del temps ha deixat un bon grapat de personatges. Un exemple el tenim amb Jep i Fidel, de Madorell, que des dels inicis de la publicació, l'any 1961, va tenir gran protagonisme a la revista. La recuperació d'aquests clàssics hauria de ser un fet quotidià perquè ben segur que tindria una resposta comercial. Les diverses generacions que l'han llegit i que ja són adultes ben segur que els comprarien per als seus infants. Encara que fos per la nostàlgia. Nous lectors, a més d'una recuperació patrimonial del còmic català.

El llistat podria ser molt més llarg. Als anys vuitanta i noranta, l'editorial Casals va editar la sèrie Massagran, adaptació al còmic del personatge de Folch i Torres, amb guió de Folch i Camarasa i dibuixades per Madorell, i va ser un gran èxit: es van arribar a vendre 100.000 exemplars d'un sol àlbum. Pere Vidal, de Joaquim Carbó també va ser un gran èxit. Aquestes sèries anaven acompanyades de les versions catalanes de Benet Tallaferro, de Peyo –creador dels Barrufets–i Gil Pupil·la, de Tillieux.

Aquest univers, afegit a les noves produccions de joves autors catalans, podria tenir més visibilitat, com ha passat amb la reedició d'Ot, el Bruixot, de Picanyol, per part de Norma Editorial, que n'ha tret tres volums.

Font: El Punt Avui

Ruiz exposa la força del còmic a Barcelona

El Nivell Zero de la Fundació Suñol presenta l’Acte 21: Francesc Ruiz, The Paper Trail, un treball que utilitza el còmic, la premsa i els seus canals de distribució com a suports per a dibuixar un retrat del Caire prerevolucionari i reflexiona sobre el passat i el futur del país. L’artista aprofundeix en la complexitat política i religiosa d’un país en els mesos previs a la revolta històrica que va fer caure el règim.

The Paper Trail es va presentar originàriament al Contemporary Image Collective del Caire l’octubre de 2010. Tres peces en formen el conjunt: The Green Detour, Cairo Newsstand i The First Comic Shop in Egypt. La primera és un còmic per entregues que barreja les aventures al Caire de quatre dels principals personatges de la historia del còmic egipci: Tintín, Donald, Samir i Ciutadà Mòlt. Tots quatre personatges simbolitzen moments clau de la història del país i de la pròpia ciutat del Caire. A través dels seus passos, el còmic ens guia per alguns dels espais més significatius per tal de construir una possible història del còmic egipci.

La segona peça, Cairo Newsstand reprodueix un dels improvisats quioscos que ocupen les voreres de la ciutat. Un grup de petjapapers dotats de vida pròpia sembla haver ocupat aquest espai i a través del globus de text es manifesten coralment, fent referències a la pròpia ciutat, a la vida dins del quiosc i a les notícies que els envolten, amb comentaris que van de la saviesa popular a l’al·legoria política.

The First Comic Shop in Egypt, en darrer lloc, és una reflexió sobre el que havia d’haver estat la primera llibreria especialitzada en còmics de la història d’Egipte, un projecte que es va trobar amb molts impediments i que finalment no es va poder portar a terme.

Per altra banda, Ruiz exposa també a La galeria Estrany de la Motta, on han editat un dossier de l'artista. Ruiz utilitza el yaoi per fer un recorregut per diferents exemples de produccions eròtiques de l'erotisme masculí.

Francesc Ruiz (Barcelona, 1971) és artista plàstic. El seu treball, centrat des dels anys noranta en el dibuix, ha derivat en una pràctica que fa servir el còmic com a mitjà expandit. Aplicant certes estratègies provinents de la tradició de l'art conceptual i del situacionisme, crea instal·lacions vinculades a contextos específics. Entre les seves darreres exposicions individuals es troben The Yaois (Galeria Estrany - de la Mota, Barcelona, 2011), 100 i més (etHall, Barcelona, 2011), Gasworks Yaoi (Gasworks, Londres, 2010), The Paper Trail (Contemporary Image Collective, el Caire, 2010) i Big Boom (Centre d’Art La Panera, Lleida, 2008). L'imatge que mostrem es de l'exposició que va realitzar l'artista a Londres a principis de 2011.

Fundació Suñol, Nivell Zero. Carrer Rosselló 240 de Barcelona. 

Galeria Estrany de la Mota. Passatge Mercader, 18. 08008 Barcelona. Obert de dimarts a dissabte 10.30h-14.00h i 16.00-19.00h

Habibi

Habibi

Craig Thompson

Astiberri, setembre 2011

Cartoné, B/N, 672 pàgines

39€

Han estat necessaris 7 anys per tal que Craig Thompson hagi acabat Habibi. Thompson també es autor de la coneguda novel·la gràfica Blankets, també editada en català per Astiberri, la qual no he llegit. Per tant sóc novell, iniciàtic, en el món d'aquest autor, i per tant no tinc cap referència per tal de contraposar l'obra la qual estic parlant. Cosa que en altres ressenyes que he llegit, tenen en compte les altres obres anteriors, i això permet aprofundir-hi més.

Habibi ens situa en un món contemporani aràbic però sense situar-lo en cap lloc geogràfic real. En aquest context musulmà se'ns relatarà les aventures de dos nens esclaus, en Zam i la Dodola, i com al llarg del seu creixement, en passar de nens a adults, s'anirà forjant l'amor entre ells.

En certa manera podria semblar un "culebró" romàntic, i així és, però l'autor ho ha sabut expressar de tal manera que no sigui enganxifós. Així doncs a llarg d'aquesta trama romàntica, tractarà varis temes.

Un tema utilitzat a llarg de tota l'obra que és la utilització de la iconografia aràbiga com a element gràfic, donant-li tot un simbolisme, fent que sigui part de les expressions dels personatges.  

Un altre aspecte rellevant en l'obra és la manera de tractar la sexualitat, vista des diferents punts de vista segons el personatge principalment en la dualitat Zam-Dodola. 

I un altre tema que ens ensenya, a través de les varies faules que hi ha, és els lligams, les arrels de les tres Religions Abrahàmiques: l'Islam, el Cristianisme i el Judaisme.

Craig Thompsom amb Habibi ens ha ensenyat un Islam que no té res a veure amb el que coneixem a través dels mitjans de comunicació. 


Lupus Sigarrensis - Planeta Sigarra

Oberta a Girona l'exposició "Còmics a la premsa diària"

Tot i que l’historieta apareix a Europa, és a la premsa diària nord-americana on assoleix la seva condició com a mitjà de comunicació nou i revolucionari. Des de finals del segle XIX, primer als suplements dominicals i després a les edicions diàries dels periòdics, els còmics gaudiran durant molts anys d’una edat daurada. Les pàgines i tires de creadors de primer nivell renovaran el llenguatge dels còmics, donant vida a personatges que es van convertir en reals per a milions de lectors, tant als Estats Units com a la resta del món.

Utilitzant l’humor, la crítica social i l’aventura, els còmics de la premsa revolucionaran aquest art, convertint-lo en un dels principals elements emergents de la cultura popular del segle XX. Autors com Winsor McCay, George Herriman, Hal Foster, Alex Raymond, Milton Caniff, Schulz o Bill Watterson formen part de l’historia de l’art en concebre i renovar un nou llenguatge gràfic i narratiu, amb el que van aportar sèries tan extraordinàries com Little Nemo, Krazy Kat, Príncipe Valiente, Flash Gordon, Terry y los piratas, Carlitos y Snoopy o Calvin & Hobbes.

Aquesta exposició, a banda de revisar més de cent anys dels còmics a la premsa nord-americana, s’ocupa també d’algunes de les tires més populars creades a Europa: Andy Capp ( a l'imatge), Fred Basset, Strumtruppen, Catalunya (Quico el progre) i a la resta del món (Mafalda). “Còmics a la premsa diària” es pot visitar fins al 3 de febrer de 2012. 

Col.legi de Periodistes de Catalunya, C/ Nou del Teatre, 1, 17004 Girona. Exposició oberta de dilluns a divendres, de 10 a 13h, i també els dimecres a la tarda, de 16 a 19h.

Presentació a Barcelona d'una nova col·lecció d'en Mortadel·lo

Font: Entrecomics

En Paco Roca inaugura avui Mundo Cómic, a El Corte Inglés a València

En Paco Roca estarà dedicant exemplars de tota la seva ja extensa obra avui de 19:00 a 20:30 a "La Pirámide" d'El Corte Inglés-Nuevo Centro de la ciutat del Túria, on s'inaugura "Mundo Cómic", un nou espai dedicat específicament al novè art.

Font: Astiberri 

2011: Manga en català

Des de Planeta Sigarra, publico aquí, a ComiCat, l'entrada sobre el progrés del manga en català per aquest ja passat 2011. Podeu consultar les dues anteriors a: 2009 i 2010.

Nota: Pels enllaços de Planeta Sigarra que tinguin correspondència a ComiCat, els d'aquest web els he afegit entre parèntesis

Enguany tampoc hi ha hagut cap novetat en català. Motius: L'arxiconeguda crisi econòmica, però la més important sense cap dubte és la manca de vendes de manga en català, o dit d'una altra manera, malauradament som quatre gats comptats els que comprem manga en català, ja siguin els que estan en curs o els que ja han finalitzat. Així de clar i en català, el mercat en català no acaba de quallar. Però dins d'aquesta negror, hi ha hagut una cosa bona, la finalització d'Inu-Yasha (ComiCat), el primer manga en català de Glénat.

Seguidament per cada mes, exposaré quins toms de manga han vist la llum.

Gener: Bleach #34, Inu-Yasha #53

Febrer: Cinturó Negre #14, Naruto #45

Març: Bleach #35, Inu-Yasha #54

Abril: Cinturó Negre #15, Naruto #46

Maig: Bleach #36, Inu-Yasha #55

Juny: Cinturó Negre #16, Naruto #47

Juliol: Bleach #37, Inu-Yahsa #56 (ÚLTIM)

Agost: Naruto #48

Setembre: Bleach #38, Cinturó Negre #17

Octubre: Naruto #49

Novembre: ------------------------------

Desembre. Naruto #50

Primer de tot veiem que fins al juliol, les periodicitats s'han mantingut. Als mesos imparells han sortit Bleach i Inu-Yasha, aquesta acabant al mencionat mes, i als mesos parells,  Cinturó Negre i Naruto.

Arribem a l'agost, només surt Naruto, i Cinturó Negre es retarda fins al setembre sortint juntament amb Bleach, i com veiem, a partir d'aquest mes, la Ginger i l'Ichigo no han tornat a sortir. L'únic que ha mantingut la seva periodicitat bimestral ha estat el ninja Naruto Uzumaki, deu ser que és l'únic que es troba "bé" de salut.

Així doncs acabant aquest any ens quedem en 3 series Bleach (38 i Oberta), Cinturó Negre (17 de 29 toms) i Naruto (50 i Oberta).

I de cara aquest any 2012?

El canvi de propietat que ha tingut lloc a Glénat, doncs comporta una sèrie de conseqüències a la línia de manga en català.

La primera tal com vaig comunicar al passat octubre (ComiCat) és la pujada dels preus, igualant-se al preus de la línia en castellà, als 7.50€. Fent-se això efectiu a partir d'ahir mateix, 1 de gener de 2012.

La segona són les vacances indefinides de Bleach i Cinturó Negre (ComiCat). Al setembre de 2011 van sortir per últim cop i el moment de la seva represa és desconeguda.

Tot i així, i aquest passat dilluns 26 de desembre, es va fer una consulta al fòrum en català que miraculosament va rebre resposta.

La consulta és la següent:

"Entenem que tarda pero m'agradaria tenir informació de si mes endavant va a continuar.gracies
gracies per donarli continuitat encara que tarde

Editat per darrera vegada per rutis el Dc Des 28, 2011 11:55 am, editat 1 cop en total"

I la resposta va ser donada el dimecres 28 de desembre.

"La sèrie continua però de manera semestral, per tant al 2012 sortirà el nº 18 a l'abril i el 19 a l'octubre
Aquesta mesura l'apliquem perquè la sèrie dona pèrdues però d'aquesta manera no l'hem de tallar"

Pel dia podia haver estat una innocentada, però en no haver-se desmentit, temo molt que sigui veritat.

I davant d'això la primer reacció, una lectora, la Sayaka,  va expressar el seu estat d'ànim (Aquí, al final)

"Companys/es del fòrum: Fa dos dies un user va preguntar per Cinturó Negre, i avui mateix el moderador ha respós el següent:

La sèrie continua però de manera semestral, per tant al 2012 sortirà el nº 18 a l'abril i el 19 a l'octubre

Aquesta mesura l'apliquem perquè la sèrie dona pèrdues però d'aquesta manera no l'hem de tallar

Molt cortés per la seva part, senyors de la Glenat, dignar-se a respondre d'una vegada desprès de més de 4 o 5 preguntes que insistien en el tema des de fa més de 2 mesos. A part, contesten com si res avisant que sortiran 2 TOMS L'ANY, i me n'he enterat per puríssima casualitat pel fòrum de preguntes que no em digueu per què he mirat(amb l'esperança que m'haguèssin contestat a mi, però què va). Clar que sí Glenat, és un bona bona manera de tractar al client.

Jo és que ja no sé on queixar-me. He desistit, emprenyar-se no serveix per res. NOmés ens queda "apechugar" i a sobre donar les gràcies perquè no hàgin cancelat la sèrie...quins pebrots u.u"

I aquí la meva opinió llavors:

Has pensat que avui és 28 de desembre, per tant Sants Innocents?

I en cas això fos veritat, que així no sigui, aquesta no és cap manera de comunicar les coses, sigui quina sigui, per això hi ha l'apartat de noticies al web.

Però bé, això sembla un fet, per tant males noticies, tant de bo, no fos així, ara esperar per saber el què de Bleach.

Us deixo amb el gràfic que mostra l'evolució del manga en català fins aquest finalitzat any 2011. I veient el panorama, dubto molt que canvii.

Doncs per acabar, simplement desitjar-vos un bon any 2011 i demanar que la salut del manga en català millori!

Font: Planeta Sigarra

Els Còmics en còmic

L'osonenc Joan Puig es un periodista que va estudiar tècniques d’il·lustració i còmic. Com a dibuixant realitza la pàgina “Els Còmics en còmic” a la revista El Còmic de la premsa comarcal. A la seva web i mitjançant les seves historietes podem anar repassant les novetats que s'han anat publicant del còmic en català. Altres treballs seus els podem trobar  a Cap calent.

Aquest dibuixant es un dels integrants del col·lectiu 4 Rius de Tinta, grup que el formen més d'una vintena de persones, entre les quals hi ha dibuixants professionals i dibuixants amateurs que tenen una cosa en comú: la seva passió pel còmic. Un dels integrants d'aquest col·lectiu més conegut es Quim Bou. En el seu bloc podeu recuperar els dos treballs que han editat. L'emancipació, que es va editar en paper i Feines fotudes  editat digitalment durant l'any 2011.