Barcelona a trenc d'alba
Alfonso Font i Juan Antonio de Blas
Ediciones Glénat
Col·lecció Lavínia
48 pàgines, tapa dura, color
12 €
Aquest és, i perdoneu-me l'expressió per tòpica, un àlbum amb llums i ombres. Les ombres venen de dues bandes. Primer, per pertànyer a una col·lecció on el fet d'estar ambientat a Catalunya serveix d'excusa per publicar qualsevol obra en català. Això no em sembla necessàriament malament però, com que es tracta de traduccions, hom no deixa de pensar que potser es podrien haver triat altres títols de major qualitat dels mateixos autors. I amb això no vull dir que els escollits no siguen bons! Em consolaria saber que aquesta tàctica contribueix a popularitzar el còmic a casa nostra però, com que la conec de fa temps sóc bastant escèptic al respecte. Si la cultura catalana és universal, llavors els seus lectors han de ser tractats igualment.
Feta aquesta consideració externa a l'obra (i un pèl gratuïta, ho reconec), trobe que "Barcelona a trenc d'alba" té també un punt fluix que personalment mai ha estat del meu gust. Juan Antonio De Blas es reserva totes les cartes del guió, coneix tots els detalls de la trama i quin paper hi juga cada personatge però, tria fer-nos veure-ho tot plegat a traves dels ulls d'un protagonista que va més perdut que Super López. Això, quan es tracta d'un còmic de gènere negre, pot arribar a ser un pèl frustrant pels lectors ja que en certa mesura s'estableix un joc amb aquests que els convida a resoldre un determinat misteri. A banda d'això, he de dir que s'agraeix el posicionament distanciat i gens maniqueu, una temptació de la qual no tothom hagués deslliurat.
Quant a les llums, hi ha una bona documentació que rescata les possibilitats dramàtiques de la Barcelona de l'època del pistolerisme, personatges del món republicà i llibertari de l'època, com Tarradellas o Durruti, i escenaris d'ambientació històrica molt ben treballats. Hi ha també un dibuix a l'alçada de les circumstàncies i una narració gràfica clara i d'estil netament europeu que funciona perfectament. El ritme està molt ben marcat i, tot i que el guió seguisca les convencions del gènere fil per randa, la lectura es fa molt entretinguda.
En resum, "Barcelona a trenc d'alba" és una obra recomanable, feta amb ofici i que ens farà passar una bona estona. Ni va molt més enllà ni pretén anar-hi, i per això mateix encerta. La seva publicació en català va ser, malgrat tot, una bona noticia, sempre que no ens conduïsca a pensar que la mereix en la seva qualitat de "clàssic", prisma sota al qual ens podria decebre.
Marc Pastor i Sanz -
Per Tutatis!
