Autors convidats al Saló

Adam Hughes (Nova Jersey, EE.UU. - 1967)

Maze Agency, el seu primer treball rellevant, va veure la llum al mercat independent al 1988. L’esmentada sèrie li va obrir les portes de DC Comics, on va tenir la difícil tasca de substituir a Kevin Maguire com a dibuixant regular de Justice League. Hughes va sortir airós de la situació, mostrant que portava camí de convertir-se en un dels millors dibuixants del còmic nord-americà, en especial en el que respecta al retrat femení. Després d’això, Hughes va iniciar una nova etapa a la seva carrera, a la qual els seus treballs com a dibuixant es varen tornar un tant esporàdics i va passar a prodigar-se cada cop més com il·lustrador de portades. Tot i això, amb els anys noves contribucions seves com a dibuixant d’interiors s’han anat sumant a les anteriorment mencionades, d’entre les quals ressaltarem Ghost and Gen13: Ordinary Heroes, on va exercir també de guionista. A data d’avui, després d’una brillant tasca com portadista de Wonder Woman, el públic espera la seva aportació com autor completo a l’obra All Star Wonder Woman.


Frederick Peeters (Ginebra, Suiza - 1974)

Suís d’origen holandès, alterna la seva feina com il·lustrador en publicitat i premsa amb la seva dedicació a la historieta. Des dels seus inicis al 1997 s’ha convertit en un dels principals valors del còmic europeu. L’any 2001 va publicar a França l’obra autobiogràfica Píldoras azules (Astiberri) on parlava de la seva relació amb la seva parella, una noia seropositiva mare d’un nen de tres anys també afectat per aquesta malatia. Aquesta història el feu mereixedor del Premi Töppfer de Ginebra, resultà seleccionada pel Premi al millor àlbum del Festival d’Angoulême i va rebre una nominació a la Millor obra estrangera al Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Altres obres seves fonen de manera magnífica el relat de gènere amb la prospecció psicològica, despertant gran interès de públic i crítica, entre les quals citarem Koma (Dibbuks), RG i Lupus (Astiberri), la quarta part de la qual li ha suposat el Premi a l’àlbum “essencial” al Saló Internacional de Còmic d’Angoulême 2007. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Astiberri.


Jock (East Kilbride, Escocia – 1972)

Mark Simpson, conegut com “Jock”, comença a treballar com a dibuixant de còmics al 1999 a les revistes britàniques 2000 AD i Judge Dredd, on juntament amb Andy Diggle crea el personatge “Lenny Zero”. Durant aquest període de la seva carrera la seva tasca el fa mereixedor del Premi Nacional del Còmic al Millor Debutant concedit al seu país l’any 2001, possibilitant també que sigui contractat per a treballar a Nord Amèrica al igual que el seu company Andy Diggle. Ambdós realitzen per Vertigo, el segell adult de DC Comics, la sèrie The Losers, obra nominada als Premis Eisner l’any 2003 i que es troba en procés de ser traslladada a la gran pantalla. En el que a Premis Eisner es refereix, Jock rep una nova nominació l’any 2006 a la categoria de millor portadista. També ha participat en la realització de la pel·lícula Batman: Begins i ha realitzat diversos projectos per MTV, British Airways, PlayStation, Nintendo, BBC, NBA i GT Interactiv. Els seus darrers treballs de còmic són Faker i Green Arrow: Year One.


Melinda Gebbie (San Francisco, EE.UU. - 1947)

La seva vinculació amb el còmic comença al 1973, després de conèixer a l’autora Lee Marrs, i dóna els seus primers resultats a la capçalera antològica Wimmen’s Comix on Marrs col•laborava a les hores. Aquesta revista antològica, de regust underground, prestava especial atenció a temes feministes, polítics, sexuals i autobiogràfics i, al llarg de la seva dilatada existència, va incloure diversos treballs de Gebbie. Després de petites contribucions a la diversitat d’antologies amb títols tan descriptius com Tits & Clits, Wet Satin o Anarchy, Melinda Gebbie publica el seu primer còmic complet al 1977. Aquesta obra, titulada Fresca Zizis, serà enjudiciada com obscena a Gran Bretanya i la seva possessió quedarà prohibida al país a partir d’aquell moment, sent requisats i cremats tots els exemplars existents de l’edició anglesa. La seva darrera contribució a la historieta ha estat la novel·la gràfica Lost Girls, realitzada juntament amb el seu marit Alan Moore, amb qui també va crear el personatge de Cobweb per a la sèrie Tomorrow Stories. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Norma Editorial.


Michael Golden (EE.UU. - 1955)

Va començar la seva relació amb el Novè Art cap el 1976. Després de treballar durant un temps en diverses sèries de l’editorial DC Comics, algunes d’elles de relativa vinculació amb el personatge de Batman, va passar després a treballar per a Marvel Comics a la sèrie de Los Micronautas. Amb posterioritat a aquest espai les seves aportacions a la historieta per a dedicar-se majorment a la publicitat, tot i que va continuar fent portades i alguna altra feina esporàdica. No obstant això, al 1986 es va produir la seva tornada al mitjà en una sèrie continuada titulada The ‘Nam que l’atorgaria gran predicament, per quant fou el primer comic-book que va plantejat el conflicte entre Estats Units i Vietnam en termes tan reals. Altres treballs destacats de Michael Golden han sigut Los Vengadores (1981), Marvel Fanfare (1982), Bucky O'Hare (1984 - 1985), Dr. Extraño i Spartan X (1998). Amb els anys Golden no tan sols ha exercit com autor, sinó que ha estat també Director artístic de Marvel Comics i ha realitzat tasques d‘editor.


Milo Manara (Bolzano, Italia - 1945)

Es va interessar pel còmic quan voltava els 20 anys, gràcies al vanguardisme present a obres com Barbarella i Jodelle. A una primera etapa, a principis dels setanta, a la seva producció es combinen diverses historietes eròtiques de butxaca amb treballs de militància d’esquerres. Després d’un període posterior, durant el que realitza projectes artísticament més ambiciosos juntament a diferents guionistes, al 1978 Manara inicia la seva carrera com autor complet amb HP y Giusseppe Bergman, primer pas d’una ascendent progressió on l’aventura i - de nou – l’erotisme, juguen un paper central. En aquest període – que es perllonga fins a l’actualitat – pertanyen la resta d’episodis de Las aventuras de Giuseppe Bergman, les diverses entregues de El Clic i El perfume del invisible i també històries como Gulliveriana i Kamasutra. Juntament amb la seva producció com autor complet, Manara ha realitzat col·laboracions amb autors tan destacats com Hugo Pratt (Verano indio, El gaucho), Federico Fellini (Viaje a Tulum) i Alejandro Jodorowsky (Los Borgia). Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb l’ Institut Italià de Cultura.


Moebius (París, França – 1938)

Jean Giraud, autèntic nom de Moebius, va donar les seves primeres pases com a dibuixant d‘historietes a la aridesa del western. Jijé, qui fora el seu mestre, li va proporcionar al 1963 el primer encàrrec destacat de la seva carrera: Blueberry. Després d’això, a mesura que passava la dècada dels seixanta, Jean Giraud va anar sentint, cada cop amb més intensitat, la necessitat de reinventar-se a ell mateix com Moebius. Tanmateix, Giraud continuava retratant el dur Far West amb un grafisme de marcat contrast de llums i ombres, Moebius s’adentraria en les profunditats insondables del fantàstic presoner d’una obsessiva devoció pel joc de matissos que permitien les trames manuals. I va ser Moebius qui va fundar als anys setenta Les Humanoïdes Associés en companyia d’altres il·lustres companys. Va ser Moebius qui va donar volada a propostes com El garaje hermético, Arzach o Venecia celeste; qui es va aliar amb Alejandro Jodorowsky per donar llum a El Incal, un dels principals referents de la ciència-ficció contemporànea; qui, a dia d’avui, s’ha convertit en un dels gegants de la creació gràfica a nivell mundial.


Paul Naschy (Madrid – 1934)

A principis dels seixanta el campió d’halterofília Jacinto Molina fou requerit per la seva fornida condició per a intervenir com extra a algunes superproduccions de Hollywood rodades a Espanya. Allò, juntament amb l’admiració que sentia pels clàssics del cinema de terror, va suposar el inici de la seva carrera com actor, guionista, productor i director cinematogràfic; ja sota el nombre artístic de Paul Naschy des de 1968. Amb els anys, Naschy ha arribat a intervenir en més de 100 pel·lícules, per les quals ha rebut reconeixement internacional i grans premis fins a convertir-se per dret propi en un dels noms fonamentals del cinema fantàstic espanyol. La seva gran tasca creativa al front de la Saga de Walpurgis ha trobat recentement el seu trasllat a la historieta en Waldemar Daninsky (El retorno del hombre lobo), una novel·la gràfica realitzada conjuntament amb Javier Trujillo que els ha fet mereixedors a ambdós del Premi a la “millor obra espanyola” a Expocòmic 07. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Aleta Ediciones.


Peter Bagge (Nova York, EE.UU. - 1957)

Peter Bagge és un dels autores més importants de l’actual còmic independent en la seva vesant derivada de l’underground. Bagge, després d’un breu pas als setanta per la School of Visual Arts de Nova York, durant la dècada dels vuitanta exerceix d’editor de la veterana revista Weirdo de Robert Crumb i treballa en diverses sèries que varen propiciar el naixement del seu personatge més famós fins a la data: Buddy Bradley. Les aventures de Buddy al Seattle dels noranta satiritzen la cultura grunge i devenen retrat caricaturesc de les pobres expectatives de la jove classe mitjana de l’època. Aquestes desventures han sigut recopilades a la capçalera Odio (Ed. La Cúpula), Premi a la Millor obra estrangera publicada a Espanya concedit al Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1996. Altres títols importants a la carrera de Peter Badge són Buddy y los Bradley, Mundo Idiota, Studs Kirby, Junior y otros perdedores i Sudando Tinta, tots ells publicats per Ediciones La Cúpula.


Ray Harryhausen (California, EE.UU. - 1920)

L’escriptor de ciència-ficció Ray Bradbury i el responsable de l’stop motion de la primera versió de King Kong, Willis O’Brien, han sigut dues figures determinants a la carrera de Ray Harryhausen. Amb el primer va poder compartir la seva afició per la literatura fantàstica, mentre que el segon el va animar a entrar al món de l’animació de marionetes pel cinema. Les primeres feines de Harryhausen apareixen al llarg de la segona meitat dels anys quaranta, però no és fins a 1953, amb El monstruo de tiempos remotos, que consta en solitari com autor dels efectes d’animació d’una pel·lícula. És precisament durant aquesta dècada i la següent que es produeixen els seus treballs més recordats: La Tierra contra los platillos voladores (1956), Simbad i la princesa (1958), Los viajes de Gulliver (1960), Jason i los Argonautas (1963), Hace un millón de anys (1966) i El valle Gwangi (1969). A partir dels setanta els seus treballs es tornen més esporàdics, exercint també com a guionista i realitzant petits papers com actor.


Terry Moore (Texas, EE.UU. - 1954)

Fins fa poc temps s’hagués dit que Terry Moore era autor d’una única obra, doncs debutà al món del còmic al 1993 amb la seva sèrie Strangers in Paradise i, des de les hores, ha estat més de 14 anys treballant casi exclusivament en ella. Després d’intentar entrar a la indústria de les tires de premsa en varies ocasions, sempre sense èxit, el context de petites editorials que floreixen a principis dels noranta a Estats Units l’animaren a presentar un projecte de mini-sèrie que fou acceptat per Antartic Press. Aquella primera mini-sèrie de Strangers in Paradise l’animà a crear el seu propi segell editorial, Abstract Studio, Inc., des del que produiria la resta de la sèrie amb l’excepción d’un breu període a Homage Comics. Actualment, amb Strangers in Paradise ja finalitzada, mentre que espera que pugui ser adaptada a altres mitjans, Terry Moore ha sigut contractat en exclusiva per Marvel Comics per a desenvolupar les sèries Spider-Man Loves Mary Jane i Runaways mentre que prepara una nova obra de creació pròpia titulada Echo. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Norma Editorial.


Tim Sale (Nova York, EE.UU. - 1959)

Després de cursar estudis a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York i al Taller de dibuix de John Buscema, Tim Sale rep els seus primers encàrrecs professionals a partir de 1983. Amb el temps, una sèrie de contactes en convencions de còmic li permeten col·laborar amb Matt Wagner a Grendel: La hija del Diablo i amb James Robinson a Legends of the Dark Knight: Blades. Tot i que, per damunt de tot, ha sigut amb Jeph Loeb amb qui des de fa casi dues dècades forma un dels més reconeguts equips creatius del món del còmic, responsable d’obres tan celebrades com El Largo Halloween i Dark Victory (ambdues protagonitzades per Batman), Superman: para todas las estaciones, Daredevil: Yellow, Spiderman: Blue i Hulk: Gray. La seva comicografia es completa amb títols com Billi 99, Deathblow o els seu projecte més recent, Superman: Confidencial, realitzat juntament amb Darwyn Cooke. No obstant, si alguna cosa ha fet enlairar-se la seva carrera artística, ha sigut la seva contribució a l’èxit televisiu Herois, sèrie per a la que produeix totes les pintures que s’hi mostren.


Tony Harris (Charleston, Carolina del Sud, EE.UU. - 1969)

Aquest personal dibuixant va començar a destacar dins del món del còmic d’Estats Units a la sèrie d’Starman, capçalera mensual aixecada entre James Robinson i ell mateix que els feu a ambdós mereixedors d’un Premi Eisner al 1997. Després d’un breu període als Gaijin Studios a principis dels noranta, el seu nou espai creatiu de referència ha passat a ésser el Jolly Roger Studio, des d’on ha produït obres gràficament tan cridaneres com Doctor Extraño, Obergeist y JSA: The Liberty Files, a més de col·laborar en l’elaboració de projectes tan particulars com Lazarus 5. Després de col·laboracions molt puntuals en creacions tan longeves coo Iron Man i Batman Legends of Dark Knight, emprèn juntament a l’exitós guionista Brian K. Vaughan una nova sèrie mensual, Ex Machina, que al 2005 li fa guanyar un altre Premi Eisner. És en aquesta darrera sèrie on millor podem apreciar com s’ha depurat el grafisme de Harris amb els anys i el gran pes que la referència fotogràfica ha adquirit en ell.


Roman Dirge (San Diego, EE.UU – 1972)

Nascut al 1972 als Estats Units, és dibuixant, escriptor, prestidigitador i el creador de la sèrie de còmics de Lenore. Durant la seva època al institut va formar part de la banda “Of Worlds Long Dead”. Fou jutgat pels seus professors d’art com incapaç per dedicar-se a l’art pel seu estil cru, el que el va impulsar a abandonar aquesta primera passió per dedicar-se a la màgia. Anys després, la seva passió per l’art el portaria a crear a Lenore, l’encantadora nena morta, per la revista Xenophobe. Les tires còmiques captaran l’atenció de Dan Vado, president de Slave Labor Graphics, qui l’ajudaria a llançar-se a la fama. És també autor dels llibres Something At The Window Is Scratching, The Monsters In My Tummy, The Cat With A Really Big Head: And One Other Story That Isn't As Good i ha realitzat algunes feines per The Haunted Mansion Comics. Dirge també ha col·laborat en alguns capítols de Invader Zim, la sèrie de dibuixos animats del seu amic i col·lega Jhonen Vasquez.


Vittorio Giardino (Bolonia, Italia - 1946)

En 1979 deixa la seva professió d’enginyer electrònic per dedicar-se al còmic. Tres anys més tard, les seves obres comencen a ser traduïdes a diversos idiomes i li valen diferents premis internacionals. És en 1991 quan comença la seva col·laboració amb l’editor Casterman amb l’àlbum Vacaciones fatales. Al 1994 apareix el primer volum de les aventures de Jonas Fink, premiat amb l’Alph'art al millor àlbum estranger al Festival de Angoulême al gener de 1995. Des de les hores ha realitzat numeroses obres i rebut multitud de guardons, ¡No pasarán! És una de les seves obres més premiades i aclamades per la crítica internacional.

Font: Ficomic

Exposicions del Saló

FOTOGRAMES IL·LUSTRATS

Exposició dedicada a Miguelanxo Prado, guanyador del Gran Premi del 25è Saló. La mostra es concentrarà en els treballs que l’autor ha realitzat en el camp de l’animació. Prado ha sigut el director del llarg metratge De Profundis nominat a la darrera edició dels premis Goya; va fer el disseny de personatges de la sèrie de dibuixos animats Men in Black i va crear la mascota del Club Xabarin de la Televisió de Galicia, desenvolupant una sèrie de dibuixos animats protagonitzada per aquest personatge que és un porc senglar.

MUNDOBARDÍN

Exposició dedicada al còmic Bardín, el superrealista de Max, guanyadora del premi a la millor obra, dibuixo i guió de la passada edició del Saló del Còmic. Aquesta obra també va guanyar el Premi Nacional del Còmic del Ministerio de Cultura. Bardín, el superrealista ha marcat un abans i un després a la trajectòria de Max, considerada com una obra de maduresa d’un creador brillant i singular.

TETERES I DRACS: UN PASSEIG PEL MÓN DE DAVID RUBÍN

El guanyador del premi a l’autor revelació de la passada edició és objecte d’una mostra antològica de la seva creació. Dins de les obres més interessants d’aquest jove autor gallec destaquen La tetería del oso malayo i El circo del desaliento.


BARSOWIA

Exposició d’originals del fanzine gallec que va guanyar el premi d’aquesta categoria al 25è Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Serà una Exposició on es podran veure els nous valors de la historieta de Galícia.

MORTADELO I FILEMÓN

Amb motiu de la celebració dels 50 anys de l’aparició d’aquests populars personatges obra de Francisco Ibáñez, Ediciones B i FICOMIC coprodueixen una Exposició que fa un recorregut per aquesta longeva sèrie de còmic que ha fet riure a varies generacions de lectors.

HEROIS

Mostra amb les il·lustracions originals que el dibuixant Tim Sale ha fet per a la popular sèrie de televisió Herois. Aquestes il·lustracions són les que a la sèrie figura que dibuixa el personatge d’Isaac Mendez. Sale és un dels dibuixants més personals e interessants del còmic de superherois als Estats Units. Aquesta Exposició és producte de la col·laboració del canal Sci-Fi amb FICOMIC.

EL LABERINT DE DDT
Guanyadora d’un Oscar pel maquillatge de El laberinto del fauno i d’un Goya per El Orfanato la companyia DDT ha participat en pel·lícules basades en còmics com les dues parts de Hellboy. A l’exposició es podran veure alguns dels seus treballs més destacats. L’exposició mostrarà el procés de producció, on es veuran des dels dissenys originals fins a les creacions finals.

Font: Ficomic

Presentació del Saló del Còmic d'enguany

El Saló mostrarà els vincles amb el món del cinema i la televisió

Barcelona, 7 de febrer de 2007 – Avui s’ha presentat a Barcelona la 26a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que tindrà lloc entre el 17 i el 20 d’abril al Palau número 8 de Fira de Barcelona (Montjuïc). L’acte ha tingut lloc a l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja de Barcelona. Aquesta roda de premsa ha comptat amb la presencia de Carles Santamaria, director del certamen, Pasqual Ferry, dibuixant del cartell d’aquest any, i Salvador Palou, director territorial de l’Obra Social de la CAM a Catalunya, entitat d’estalvis que aquest any s’ha incorporat com a patrocinador del Saló.

Carles Santamaría ha donat com a noticia d’última hora d’aquest mateix matí que Moebius serà entre els convidats al Saló. La resta d’autors no es queda enrere en importància, destacant noms com Michael Golden, Peter Bagge, Adam Hugues, Milo Manara o Tim Sale, entre d’altres. També ha explicat que hi serà present el veterà creador d’efectes especials Ray Harryhausen i el cineasta Paul Naschy, que ara desenvolupa la faceta de guionista de còmic. “Tot això demostra la varietat de mitjans i gèneres que engloba el Saló, donada la creixent vinculació que te el còmic amb el cinema i la televisió”.

En quant a les exposicions, destaquen les dedicades a Max, guanyador del premi de la passada edició a la millor obra, dibuix i guió per Bardín, el superrealista, i David Rubín, que va guanyar el premi a l'autor revelació. L'exposició dedicada a Miguelanxo Prado, Gran Premi del Saló de la passada edició, estarà centrada en la seva vinculació amb els dibuixos animats. A més, Mortadelo y Filemón comptarà amb una divertida exposició que commemorarà les seves cinc dècades de vida. La popular sèrie de televisió Herois també serà objecte d’una exposició en col·laboració amb el canal Sci Fi, també patrocinador del certamen, on es mostraran les il·lustracions originals del dibuixant Tim Sale. Aquest dibuixos són els que a la sèrie pinta el personatge d’Isaac Mendez. I sense abandonar el món del cinema, es produirà una exposició dedicada a la companyia de maquillatge i efectes especials DDT, responsables de Hellboy, Doom o el Laberinto del Fauno, que es titularà El laberint de DDT.

Carles Santamaria ha declarat “l’interès del Saló per mostrar la vinculació del còmic amb d’altres camps creatius com es el cas del cinema”. També ha destacat el fet que cada cop més el cinema busca la seva font d’inspiració en la historieta. Ha remarcat que “hi ha còmics per a totes les edats i per a tots els gustos, on destaca últimament el fenomen de la novel·la gràfica que ha tornar a atraure a un lector adult al còmic”.

Pasqual Ferry, dibuixant d’una llarga i brillant trajectòria i que actualment es troba realitzant la sèrie d’Ultimate Iron Man per a Marvel, ha explicat que la intenció del cartell és mostrar com els membres d’una família llegeixen còmics rodejats per un mon de fantasia. Al ser preguntat sobre la semblança d’un dels dibuixos amb ell mateix, ha confessat que alguns personatges que surten al cartell son retrats del seu fill, la seva dona i ell mateix.

Al mateix temps, Salvador Palou de la CAM ha remarcat "la satisfacció de l'entitat que representa de poder sumar-se a un certamen com el Saló, amb el que representa respecte a iniciatives culturals i la seva vinculació amb els joves artistes”. La CAM ha convocat els premis Creacómic, dirigits a autors joves i amb una important dotació econòmica, una mostra més de la vinculació d’aquesta entitat d’estalvis amb la historieta.

La comunitat convidada d’aquesta edició són les Illes Balears que disposaran d’un gran pavelló on es presentaran els seus autors i publicacions, a més de disposar d’un ampli espai d’exposició.

El director del Saló ha explicat que s’ha arribat a un acord amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per realitzar una jornada pedagògica sobre el còmic dedicada als professors. L’objectiu d’aquesta trobada serà mostrar la validesa de la historieta com a eina per a millorar la comprensió lectora. A mes, els còmics també poden servir de material de recolzament per a diferents assignatures relacionades amb les ciències socials o la literatura.

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona compta aquest any amb el recolzament de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Ministerio de Cultura i de l'Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, té la col·laboració del Carnet Jove, el Institut Italià de Cultura, la Ambaixada de França i el Institut Francès. A l’àrea de patrocinadors, a més a més de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani, compta novament amb el recolzament del Canal Sci Fi, canal temàtic especialitzat en el gènere fantàstic i la ciència ficció.

Informació General

El 26è Saló Internacional del Còmic de Barcelona tindrà lloc al Palau número 8 de la Fira de Barcelona del 17 al 20 d'abril. L’accés es farà per l'avinguda Maria Cristina. El recinte del certamen comptarà amb més de 16.000 metres quadrats.


Horaris:

• Dijous 17: de 10.00 a 20.00
• Divendres 18: de 10.00 a 20.00
• Dissabte 19: de 10.00 a 21.00
• Diumenge 20: de 10.00 a 20.00

Preus:

• Entrada general: 6 €. L’entrada es podrà adquirir a les taquilles del Saló del Còmic. Venda anticipada a partir del 3 de març a tots els punts de venda d’entrades d’El Corte Inglés o a l’adreça www.elcorteinglés.es i als terminals de Servicaixa o a l'adreça www.servicaixa.com. L’entrada serà vàlida per a una persona i un dia.
• Entrada Descompte: 4 € Únicament per als titulars del Carnet Jove, Carnet +25 i Carnet TR3S C podran adquirir les entrades al preu reduït de 4 € Aquestes entrades només es vendran a les taquilles del Saló del Còmic. L’entrada serà vàlida per a una persona i un dia.
• Entrada Grups Escolars: 4 € De venda únicament a les taquilles del Saló del Còmic. L’escola haurà de presentar a les taquilles una carta del centre en la qual s’especifiqui el nombre d’assistents. L’entrada serà vàlida per a una persona i un dia.

* Si entregues la teva entrada a l’estand de FICOMIC et donarem un còmic gratis. Promoció vàlida fins a exhaurir les existències.

Font: Ficomic

Ikkyu

Hisashi Sakaguchi
Glénat
Col·lecció Manga en català
4 volums, 304-336 pàgines, blanc i negre, 12 € c/u

Després de llegir els quatre volums d'aquest manga de renom, una cosa m'ha quedat clara: no és un còmic fàcil. No ho és per dues raons, la primera de les quals és purament circumstancial. La ignorància quant a la Història de Japó entre la gran majoria dels lectors de casa nostra (entre els quals he d'incloure'm) ens dificulta la lectura. El guió tan sols deixa apuntats fets històrics com un rerefons dramàtic, i per tant resten sense explicar. Aquest sobreentès deu funcionar perfectament entre els japonesos però, a nosaltres ens pot arribar a marejar. El millor es no deturar-se massa, i he de dir que la profusió de notes al marge no ajuda gaire, tot i ser benintencionada.

Aquí el que compta és la vida d'Ikkyu, el bonze que va cercar el zen pel seu propi camí, que es va enfrontar amb la jerarquia eclesiàstica i que, a la fi, va viure segons els seus principis. Altres personatges (bonzes, actors de teatre, emperadors, prostitutes...) li donaran la rèplica i ajudaran a comprendre la seva ànima per contrast. I aquesta és la segona dificultat i, alhora, l'objectiu d'una l'obra que basa tot el seu interès en l'evocació. L'autor, que ja havia donat passos en aquesta direcció en altres obres, tracta d'elevar el còmic a un nivell espiritual. Així, enmig d'escenes de la vida quotidiana i de tragèdies pròpies d'aquella nefasta època, Ikkyu ens regala capítols de veritable il·luminació. Memorable és, en aquest sentit, la catarsi final al bosc de bambú. Però, per arribar aquí hem hagut de seguir els passos del protagonista des de ben menut, en un exercici que demana paciència i relaxació.

De tota manera, tampoc penseu que es tracta d'un còmic avorrit, ni molt menys. De fet hi ha gran quantitat de successos en cadascun dels quatre volums. El que ocorre és que, com totes les biografies, hom no sap ben bé cap a on va la història, com tampoc ho saben els personatges. La vida té aquestes coses. Tot i així, pense que aquest manga és sens dubte un clàssic dels còmics precisament per aquesta capacitat evocadora de que parlava. Això es comprova fent una ullada al dibuix característic de l'autor, ple de força i sentiment, així com a un narració gràfica molt acurada. Sobre tot està molt ben treballada la temporalitat, tant en els monòlegs interiors com en les escenes quotidianes o en les històriques. Així mateix, també cal destriar la seva habilitat per transmetre sentiments tot integrant l'expressió gestual dels personatges amb els elements del decorat, siga aquest real o imaginari.

En fi, moltes son les virtuts que podria enumerar, i això sense oblidar que en el fons no és un còmic de lectura fàcil. Però, en la meva opinió paga molt la pena si hom és pacient i es fixa en allò que està llegint. Tan sols he de lamentar que el tristament finat autor ja no ens podrà delectar amb més obres d'aquesta mena. Per últim, em queda comentar que l'edició en català de Glénat està a l'altura de les circumstàncies, essent un plaer tenir-la a la meva col·lecció.

Marc Pastor i Sanz

Ikkyu al wiki

Ninotaires catalans (primera part)

Aquest escrit inaugura les aportacions de firmes convidades al nostre bloc, en aquest cas es tracta del reportatge "Ninotaires catalans" escrit per Jaume Capdevila, més conegut com KAP, humorista gràfic català que publica habitualment al Mundo Deportivo i La Vanguardia.

Els inicis de l'humor gràfic a Catalunya

Catalunya és un país amb una llarga tradició periodística. Per tant, també hi ha una arrelada tradició de premsa satírica i humorística. La intensa activitat editorial que es desenvolupa a Barcelona ha actuat com un imant que, de sempre, ha atret un gran nombre d’autors dels punts més diversos de la geografia espanyola (i estrangera) a establir-se a la ciutat Comtal o bé a prop. Evidentment, a major nombre de revistes, diaris i publicacions, més espais on poden publicar els seus treballs els dibuixants, humoristes i il.lustradors.

La premsa diària va iniciar-se a casa nostra l’any 1762 amb Diario Curioso, Histórico, Erudito, y Comercial, Público y Económico, i va consolidar-se amb l’aparició del que durant molt de temps fou el “Degà de la premsa continental europea, el Diario de Barcelona, (“Brusi” pels amics), que va aparèixer l’octubre de 1792. Si bé, tal i com recull a La premsa catalana Josep M. Figueres, La Gazeta, feta a Perpinyà el 1624, es considera una de les primeres publicacions amb periodicitat fixa feta a les terres catalanes. Abans, encara, en tot el territori català ja tenia una gran difusió l’anomenada literatura de canya i cordill, els goigs, i també -com a antecedent directe de les actuals historietes- les auques, que s’imprimien en un full volant, il.lustrant amb gravats un motiu o tema, majoritàriament sense ritme narratiu seqüencial (però, de ben segur que si la tradició de les auques s’hagués produït als Estats Units o a França, ho considerarien antecedent directe del còmic). El conjunt de gravats de cada auca, en el seu format consolidat, acostumava a dur un rodolí al peu de cada imatge. La forma tradicional de difusió de l’auca, ja ben madura al segle XIX, era d’un sol full imprès de mida gran folio amb quaranta vuit vinyetes. El seu origen es remunta a un seguit de jocs d’atzar iniciàtics del segle XVII amb un recorregut similar al de l’actual joc de l’oca, amb elements alquímics i astrològics que en suposen el seu ús en pràctiques endevinatories. Evidentment, el contingut d’aquestes historietes primigènies no pretenien ésser satíriques. La sàtira es reservava per l’àmbit privat, o per altres manifestacions culturals, com la literària o, sobretot, la teatral, herència de la tradició hel.lénica.

Aviat, empresaris i polítics descobreixen el poder d’influència de la premsa i aquesta activitat viu una important puixança. El contingut d’aquestes primeres publicacions, no era pas satíric. Cal dir que les primeres empreses periodístiques que tindran una intenció crítica a través de la sàtira i la provocació humorística, no arriben fins a mitjans del segle XIX. Pensem que la publicació que es considera pionera d’aquest gènere al món, fou La Caricature, revista francesa d’atzarosa existència dirigida per l’inefable Charles Philipon que acollirà des de 1825 les imatges de la primera generació brillant de caricaturistes –Daumier, Gill, Gavarni o Doré - i que dona el tret de sortida a la sàtira periodística.

Al nostre país, les publicacions pioneres son El Lechuguino a la Dernière, aparegut el 1830, i que serà seguida per El Carlino (1836), Sancho Gobernador (1836) o Lo Pare Arcàngel, que serà la primera publicació satírica escrita en català, que veu la llum l’any del senyor de 1841. La majoria de les publicacions es dediquen a realitzar una furibunda crítica política aixoplugades sota el paraigües de la sàtira, i tindran continues topades amb la censura. El Cañón Rayado (1859), Gil Blas (1864), o La Flaca (1869), son les publicacions més significatives d’aquest període, tant per la seva duració com per la qualitat dels col·laboradors gràfics, amb noms com Francisco Ortego, Josep Lluís Pellicer o Tomàs Padró, que formen la generació pionera de l’humor gràfic del nostre país. Barcelona serà la seu d’algunes de les millors publicacions humorístiques del país, des de La Campana de Gràcia (1870) i L’Esquella de la Torratxa (1879) de l’editor López, que comptaren amb el llapis d’Apel.les Mestres, Manuel Moliné o Llorenç Brunet, fins arribar a la consolidació del gènere a principis del segle XX amb Cu-cut! (1902), En Patufet (1904), Papitu (1908), Picarol (1912), Cuca Fera (1917), L’Estevet (1921), o Xut! (1922), on brillarà la generació formada per humoristes com Joan G. Junceda, Gaietà Cornet, Josep Costa –Picarol–, Feliu Elias –Apa–, Xavier Nogués, Ricard Opisso, Romà Bonet –Bon–, o Lluís Bagaria, reforçada per noms de prestigiosos artistes d’altres camps que no feien un lleig a dibuixar ninots en aquestes revistes. De manera que hom pot trobar noms com els de Pablo Gargallo, Juan Gris, Picasso, Nonell, Ramon Casas, Josep Aragay, o Manolo Hugué si repassa aquestes col.leccions de premsa satírica. Cal esmentar que ja el 1916, l’estudiós cubà Fernando García Barros, en en el seu treball enciclopèdic La Caricatura Contemporánea (Ed. América, Madrid, 1916. Vol. II), ja distingeix clarament “l’escola catalana” de la resta de dibuixants satírics que treballen a la premsa de la resta d’Espanya: «Por eso resulta muy justo afirmar que hoy residen en Cataluña los humoristas españoles perfectamente capacitados para obtener un puesto en la evolución universal de dicho arte. Verdaderos maestros que junto á una gráfica notable, dominadora de la psicología, colocan muy á menudo, el acierto de unas leyendas que no he visto ni he podido aplaudir en Madrid.» (p. 81)

Jaume Capdevila

Ninotaires catalans I
Ninotaires catalans II
Ninotaires catalans III
Ninotaites catalans IV

La Nissaga dels Metabarons

La Nissaga dels Metabarons: ciència ficció de luxe

La nissaga dels Metabarons (La casta de los Metabarones, en castellà) és una de les més complexes i impactants obres del còmic de ciència-ficció dels últims temps, publicada inicialment per l’editorial francesa Les Humanoides Associés, però creada per dos hispano-americans: el guionista, dramaturg i cineasta xilè Alejandro Jodorowsky i el dibuixant argentí Juan Giménez.

La nissaga dels Metabarons és en realitat un derivat (allò que els anglòfobs anomenen un spin-off) d’una altra mítica sèrie escrita per Jodorowsky i il·lustrada per Moebius, L’Incal, on el 1981 va aparèixer a Sense Nom, l’últim descendent dels Metabarons, com a personatge secundari. En Jodorowsky va decidir desenvolupar més àmpliament la dinastia familiar d’aquest personatge amb una preqüel·la que expliqués l’història dels primers Metabarons. Quan Giménez comença a col·laborar pels Humanoides a principis dels anys 90, en Jodorowsky li proposa d’il·lustrar la seva nova sèrie, i així, el 1992 n’apareix el primer àlbum, Othon el rebesavi.

Guerrers contra Imperi

L’acció de La nissaga del Metabarons -de la qual es pot detectar una notable influència de la cèlebre novel·la de ciència-ficció Dune, de Frank Herbert (de fet, en Jodorowsky va participar a un projecte d’adaptació cinematogràfica d’aquesta última, que finalment no es va fer realitat)- s’inicia al planeta Marmola, un món fet de marbre. L’argument de la sèrie gira al voltant d’una matèria molt particular, l’epifita, que té el do de concedir la ingravetat a qualsevol objecte, per gran que sigui, que és la base de conflictes entre l´Imperi que governa el planeta i els propis Metabarons, considerats com els guerrers més poderosos de l’Univers.

Cada àlbum relata la història d’un dels membres de la nissaga. Combinant elements de ciència-ficció i d´altres fonts com la mitologia grega o el feudalisme japonès, guionista i dibuixant han aconseguit crear un clàssic instantani, el qual ha gaudit de traduccions a nombrosos països, incloent els Estats Units, on ha estat publicat per DC Comics i Humanoids Publishing.

La nissaga dels Metabarons consta originalment de 8 àlbums, més un volum especial, La casa dels avantpassats, composat d´esbossos, il·lustracions inèdites i entrevistes a ambdós autors.

Més enllà de la Nissaga

En Jodorowsky ha volgut desenvolupar encara més l’univers dels Metabarons com si d’un llarg poema èpic es tractés: fa poc, n’ha presentat una “preqüel·la de la preqüel·la”, Castaka, on el guionista fa un cop més marxa enrera per explicar-nos l’origen dels Metabarons abans de la seva arribada a Marmola. Castaka tindrà tres àlbums de durada, dels qual fins ara ha aparegut el primer. Aquesta vegada, la part gràfica és obra del dibuixant gallec Das Pastoras.

Aquesta no és l’única sèrie derivada de l´univers dels Metabarons: Dreamshifters és una continuació de la sèrie original, el primer àlbum de la qual havia de ser il·lustrat pel canadenc Travis Charest, però degut a l’excessivament lent ritme de treball d’aquest artista (va realitzar 30 pàgines en 4 anys!), ha estat “alliberat” d’aquesta tasca; l’encarregat de completar l’àlbum serà el serbi Zoran Janjetov.

L'edició de Glénat

Després d’haver-se publicat en castellà a càrrec d’altres editorials, Edicions Glénat té l’orgull de presentar La nissaga dels Metabarons per primer cop en català, en una edició que pretén esdevenir-ne la definitiva: 3 volums que recolliran tots els àlbums de la saga, amb les quals inaugurem la col·lecció Compactes Glénat. Un pas endavant en l’edició de còmic en llengua catalana, amb un clàssic que no pot faltar en la biblioteca de cap afeccionat al bon còmic, a la bona ciència-ficció, o a totes dues coses.

Alfons Moliné

Font: Edicions Glénat

Novetats en català de Dolmen pel febrer

Orn Història Universal 2
Quim Bou
56 pàgines - Color - 14 €
Àlbum tapa dura.
Col. Siurell Gold
Edició en català i castellà

Continua l'edició de l'obra més ambiciosa i espectacular de Quim Bou, l'Orn: Història Universal, que arriba ara al segon volum a tot color, en format àlbum europeu, amb una cadència de vuit mesos intentant que l'espera entre lliuraments sigui més curta del que és habitual en aquest tipus de productes. Orn és, a més, el personatge amb el que ha treballat més aquest autor, que va guanyar diversos premis i nominacions amb la primera entrega d'aquesta obra, com en d'altres. Sense cap mena de dubte un dels autors més importants del nostre còmic.

Orn està protagonitzada per un gos antropomòrfic i ens narra les seves aventures en un ambient medieval fantàstic. Aquesta vegada començarà la seva aventura a la illa deserta on va acabar en el número anterior de la que haurà de sortir amb la resta dels nàufrags que l'acompanyen.

Font: Entrecomics; Dolmen Editorial

L'aventura de dibuixar per a Marvel i DC Comics

Divendres dia 8 de febrer a les 20.30 hores al Casal Llevant de Palma el dibuixant mallorquí Paco Díaz farà un recorregut per la seva trajectòria professional.

Díaz ha desenvolupat el seu art per a històries infantils, personals, pornogràfiques i de superherois per a diferents països i publicacions. Durant l'acte s'exposaran i projectaran mostres dels seus treballs actuals per a X-Men, Wonder Woman, Nightwing i Flash. Així podrem veure el seu traç net i detallista que sovint queda amagat darrere l'entintat i el color.

Presentació d'Arrugas a Barcelona

Dijous de la setmana que ve a les 19:30 presenten Arrugas de Paco Roca a la FNAC de Diagonal Mar (Barcelona). La presentació anirà a càrrec de Mercè Boadas (Neuròloga i Directora Mèdica de la Fundaciò ACE) i Laureano Domínguez (editor d'Astiberri).

Font: Culpable y Perdedor

Toni Batllori Premi Ciutat de Barcelona

El ninotaire Toni Batllori ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de Mitjans de Comunicació d'enguany. Antoni Batllori Obiols, nascut ha Barcelona l'any 1951 ha publicat en diversos diaris com L'Avui o El País i ha col·laborat amb revistes com El Papus, El Triangle o El Jueves. Actualment les seves tires de premsa és poden llegir diàriament en la secció de política de La Vanguarida. El jurat presidit per Àlex Sàlmon ha atorgat el premi a Batllori per "la qualitat i agudesa dels seus comentaris gràfics al diari La Vanguardia i per l'esforç de vincular treball i actualitat i fer-ho en un temps curt".

Font: EuropaPress